Ens presentem

Des de Enric Farrés Duran EN RESiDÈNCiA al Doctor Puigvert http://ift.tt/2FNLXaP

Hola a tots i totes, som els alumnes de 1r d’ESO de l’institut Doctor Puigvert i aquest any som nosaltres els encarregats de treballar amb l’art i la imaginació. Esperem ser tan creatius com els companys dels anys anteriors.

Estem impacients per començar Creadors en Residència i conèixer el nostre artista. Ens han informat que és un narrador que es diu Enric Farrés Duran. Ens agradaria agafar idees i que pugui fer realitat les nostres històries. Durant els propers mesos ens esforçarem perquè pugueu veure la nostra creació. Estem segurs que aquí ens ho passarem genial, serà divertit i aprendrem molt.

Us anirem informant durant l’any i esperem que us agradi.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

LA CAPSA ENTRÒPICA. FRANCESC TORRES

Des de Mariona Moncunill EN RESiDÈNCiA al Juan Manuel Zafra http://ift.tt/2EKUudm

El dia 13 de desembre del 2017 vam tornar al Museu Nacional a descobrir una cosa que, per molt petita que sigui, és molt important quan anem a un museu; les cartel·les. Encara que semblin insignificants o amb poca utilitat hi ha un gran procés al darrere. Vam visitar el despatx de la persona responsable de les cartel·les al Museu Nacional i ens va explicar com es fan. És molt important que les cartel·les combinin amb la paret on estaran penjades i amb el quadre que acompanyen. Cada vegada que es canvia la exposició s’ha de canviar la cartel·la i torna a escollir la lletra, la mida, el color i la informació que volem posar. Ens van explicar que ells dissenyaven les cartel·les i enviaven el disseny a una empresa que les imprimia.

Després vam anar a veure la exposició de Francesc Torres, La Capsa Entròpica [El museu d’objectes perduts]. La guia, una noia que es deia Júlia, ens explicà que la paraula entròpica significa alguna cosa diferent a les demés o desordenada. L’exposició pretenia ensenyar-nos obres que normalment no s’haurien exposat al públic. L’artista i comissari Francesc Torres ha volgut fer alguna cosa diferent, ha triat obres que posen de manifest esdeveniments històrics i socials a través seu estat de conservació o bé per què de manera evident han estat agredides. També ha relacionat obres que tenen una connexió més enllà del visual i les ha disposat per a què el visitant pugui establir aquesta connexió.

Algunes d’aquestes obres provenen del fons del museu i d’altres són del propi artista  Només entrar hi havia un Aston Martin destrossat que ens vol transmetre la idea que res és perfecte, que som humans i tenim defectes. A continuació ens vam dividir en petits grups per analitzar els diferents espais, per després posar-ho en comú.

     

La sala que més ens va agradar va ser la primera, es denominava el ”Problema Jueu”. Hi havia un retrat de la vida quotidiana de la gent d’un temps enrere. Es podia veure com les cares d’alguns personatges estaven tatxades amb violència per algun motiu.

 

 

 

Referents

Des de Marc Larré EN RESiDÈNCiA al Joan Boscà http://ift.tt/2DyHg4g

En la nostra creació hem trobats molts referents artístics.

Per les sincronies hem investigat sobre la peça de l’any 1987 que els artistes suïssos Peter Fischli i David Weiss van presentar en el film Der Lauf der Dinge, conegut internacionalment com The Way Things Go.

La pel·lícula mostra la reacció en cadena d’una gran multitud d’objectes i substàncies que s’activen i es connecten entre si, com si estiguessin predeterminats per una acció contínua de causa-efecte. La successió, aparentment atzarosa i caòtica, està meticulosament coreografiada.

The Way Things Do ofereix una mirada des de la qual els artistes exploren la idea d’objecte com una realitat autònoma, complexa i inesgotable. Les seves obres mostren i s’apropen a les relacions que es desenvolupen amb objectes de consum pertanyents a universos de ficció, i construeixen un relat en què humans i objectes col·laboren.

Amb motiu de la pel·lícula del duo suís, hem realitzat noves produccions a partir d’aquesta peça. Les podeu veure a l’entrada del bloc: Der Lauf der dinge/ The way things go/ més sincronies




Amb base al treball d’Erwin Wurm hem treballat les escultures d’un minut que podeu veure, també al nostre bloc a l’entrada: Erwin Wurm: Glue your brain, one minute sculptures

Amb en Marc estem seguint dues línies de treball, la primera amb escultures i sincronies, la segona, que ara encetarem, amb el treball d’en Marc amb el fang.
Per aquesta darrera línia d’investigació hem cercat diversos referents. El primer, Ai Wei-Wei, i també el treball amb fang performàtic de Miquel Barceló, i l’obra de l’artista Anna Maria Maiolino. Us ho mostrem en la propera entrada.

Erwin Wurm: Glue your brain, one minute sculptures

Des de Marc Larré EN RESiDÈNCiA al Joan Boscà https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1718/index.php/2018/01/12/erwin-wurm-glue-your-brain-one-minute-sculptures/

En l’art contemporani és freqüent la utilització de l’apropiacionisme. Aquest terme significa prendre alguna obra o copiar la manera de fer d’algun artista i re-interpretar-la.
Això és el que hem fet avui amb les escultures d’Erwin Wurm.

Erwin Wurm, artista austríac nascut al 1954 viu i treballa a Viena. Ha exposat a les millors galeries del món.
La seva obra, a mig camí entre l’escultura i la performance, ens ha semblat molt interessant propera a la línia del nostre treball amb en Marc sobre les escultures efímeres i les sincronies.
Malgrat la seva obra és extensa i potser la recuperem per un altre aspecte del nostre projecte, volem destacar, ara, les anomenades “escultures d’un minut” que documenta i dibuixa i que recullen la seva reflexió escultòrica sobre el cos humà i la seva adequació a l’entorn amb grans dosis d’ironia.




En la seva obra apareixen tant el mateix artista, com altres persones que col•laboren amb ell, en absurdes postures esculturals, en la majoria dels casos amb l’ús d’objectes quotidians. Les seves imatges no són altra cosa que la documentació d’una performance. Amb aquest procedir tracta de revisar constantment el concepte d’escultura en dos aspectes: d’una banda, re ubicant els objectes per humanitzar-los i, d’un altre, objetualitzant el cos humà.
Hem volgut treballar “ a la manera de…” i aquí en teniu el resultat:

















































Der Lauf der dinge/ The way things go/ més sincronies

Des de Marc Larré EN RESiDÈNCiA al Joan Boscà https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1718/index.php/2018/01/11/der-lauf-der-dinge-the-way-things-go-mes-sincronies/

Com hem vist als referents ens ha interessat molt aquesta petita joia de Peter Fischli i David Weiss.
Hem trobat molta semblança en els equilibris impossibles que en Marc ens proposa i ens han inspirat a fer aquestes imatges.

Hem provat de captar l’instant d’una cadira en equilibri:




Com hem comentat l’espai del gimnàs és un dels nostres preferits. Allà hem preparat la primera escultura amb un neumàtic i estris i objectes d’educació física. En Rafa, un dels professors ens ha ajudat.








La Gehan ha estrenat la nostra nova càmera i el Charly ha ajudat al Marc a fer l’equilibri

Hem incorporat el cos a l’escultura. Ho proven el Rafa, en Marc i el Charly





Però…
tenim espectadors, els nois i noies de 1r d’ESO ens miren encuriosits i acaben participant



Tots ho volen provar!
















La Laura és un crack i prova equilibris més difícils!




Anem acabant la sessió i anem a la sala d’actes a fer alguna prova




I per casualitat fem una troballa en un dels magatzems. Sembla el mànec d’un paraigües que travessa el sostre. Ens sembla molt suggeridora la imatge. Pensarem a fer alguna cosa. Seguim…


Espècies d’espais, espais buits i objectes

Des de Marc Larré EN RESiDÈNCiA al Joan Boscà https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1718/index.php/2018/01/10/especies-despais-espais-buits-i-objectes/

Continuem el treball de les sincronies i fem un recorregut per l’institut cercant espais interessants i objectes per fer més escultures i sincronies.
Prèviament fem un llistat a la pissarra de possibles espais i objectes.

Trobem molt interessant el gimnàs, la sala d’actes i la capella. També altres espais més comuns com passadissos, aules i replans.










Aprofitem el nostre “tour” per fer una pràctica fotogràfica i explicar els espais buits.































Al departament d’educació física trobem tresors, també a la sala d’actes








Aprofitem per fer una foto de grup al terrat

Primeres sincronies

Des de Marc Larré EN RESiDÈNCiA al Joan Boscà https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1718/index.php/2018/01/10/primeres-sincronies/

En Marc treballa amb les sincronies, escultures i vídeos amb objectes quotidians que sincronitza en el temps amb fets reals. Nosaltres fem una prova tot utilitzant el mobiliari del centre per fer unes escultures. Primer provem amb una paperera:









Després amb els bancs del passadís…








…i també amb les tauletes del replà














En un equilibri força precari provem d’amuntegar les cadires d’una aula:








Ens agradaria formar part de l’escultura. La Bárbara La Maria Teresa i la Mebi ho proven









Visita Poesia Brossa (MACBA)

Des de Antonio R. Montesinos EN RESiDÈNCiA al Costa i Llobera http://ift.tt/2AIc2Vb

Un altre artista que treballa amb els objectes i li dona veu pròpia és Joan Brossa i hem volgut endinsar-nos en el seu món a través de l’exposició que ofereix el MACBA.

 

Els museus i les exposicions cadascú els interpreta i els sent de manera diferent. A partir d’aquestes sensacions que ens han arribat de l’obra de Brossa les hem resumit en tres paraules i hem realitzat un collage que a continuació us presentem.

 

Llibertat, vida i repetició

La llibertat l’he representada mitjançant el lleó ja que vol sortir del mur que significa la repetició, la rutina… Pel que fa a la vida està representada amb els animals, sobretot amb la papallona.

 

 

Originalitat, guerra i imaginació

Jo crec que el meu collage és original i imaginatiu ja que es veuen 5 persones esquiant d’una manera molt peculiar. Sols una persona és normal la resta apareixen amb caps desproporcionats, sobretot destaquen el cap de robot i el que és exageradament gran que recorda la cara d’Adolf Hitler.

A sota he posat un mapa del món amb les banderes dels països que marquen les fronteres dels països i un taüt que representa la postguerra.

 

 

Rebel·lió, violència i càstig

La rebel·lió l’he representat amb un llop rodejat de foc, perquè està molt enfadat, en canvi, la violència està representada amb trossos de papers tallats en tires els quals no representen les paraules sinó les accions violentes. Per últim, el càstig el simbolitza l’home que senyala ja que representa la llei, la qual ha de tenir sempre la raó.

 

 

Doble sentit, imaginació i creació

El doble sentit ho identifico amb la paraula «JAY-JAY», la imaginació són les caixes amb cares i la creació ho representa el piano perquè pots crear amb ell, en aquest cas música.

 

 

 

7 belles arts, joc i imaginació

El meu collage representa bé les 7 belles arts perquè es veu molta llibertat, igual que en l’art. També representa el joc ja que semblen peces que puguis encaixar de formes molt diferents segons la teva imaginació.

Temps, vida i repetició

Temps i vida l’he relacionat amb la nena, ja que representa les etapes per les quals passa una persona en la vida.

Repetició ho he fet mitjançant les diverses O.

MÚSICA, LLUMS I…DANSA!!

Des de Big Bouncers EN RESiDÈNCiA al Moisès Broggi http://ift.tt/2D6OL1O

L’últim dia de classe vam fer l’exposició del procés del nostre projecte a la resta dels companys de 2n d’ESO. Per a poder fer l’exposició més visual, vam combinar el format clàssic del powerpoint amb un espectacle on es mostraven diversos exercicis.

Les Big Bouncers ens van proposar una coreografia que ajuntava algunes activitats que havíem treballat durant el trimestre. Totes partien d’un treball fet per nosaltres. Alguns conceptes treballats eren les imatges d’acumulació que havíem de representar tots junts amb el cos. Prèviament havíem buscat imatges que per a nosaltres signifiqués acumulació.

Aquí us mostrem un exemple:

 

Una altra era el gif on havíem de repetir unes accions que formessin una petita coreografia. També hi havia uns grups que havien de copiar la representació d’un altre.

Pas per pas vam decidir qui faria cada cosa i on es col·locaria cadascú. Vam treballar-la durant uns dies i quan ja ens coordinàvem la vam presentar als companys d’altres projectes junt amb una presentació de conceptes i una reflexió.

La presentació del power point va servir per a explicar el procés de treball i de creació al llarg de les 8 sessions que havíem compartit amb les Big Bouncers.

 

Aquest final de trimestre ens ha servit per a mostrar tota la feina feta durant aquests mesos i ens ha cohesionat més com a grup, a tenir més compromís i a valorar més el propi procés de creació. També ens ha servit per pujar l’autoestima, ja que les crítiques rebudes han sigut molt satisfactòries.

Comencem el segon trimestre amb molta energia!!

Visita al Museu del Disseny

Des de Makea Tu Vida EN RESiDÈNCiA al Maria Espinalt https://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1718/index.php/2018/01/07/visita-al-museu-del-disseny/

A Barcelona i molt a prop del nostre institut tenim un magnífic Museu del Disseny. Dins de les activitats que hem fet aquest primer trimestre hem anat a visitar el fons del museu guiats per la Marta i l’Anna i vam descobrir un munt de coses, entre elles que molts dels objectes que hem vist a les nostres cases o a la nostra ciutat han estat dissenyats per artistes Catalans. Vam poder entendre la relació entre material i producte i la qualitat dels dissenys en quant al seu ús, la seva durabilitat o la seva sencillesa i bellesa. Conceptes tots ells que ens van fer pensar en els processos de disseny i en la forma de creació.

Entre altres coses vam tenir l’oportunitat d’accedir a part del fons bibliogràfic del Museu i vam poder comprovar amb satisfacció que hi ha un munt de llibres interessantíssims. Ens va costar treure la vista dels llibres que ens van posar a l’abast perquè estaven plens d’imatges de dissenys interessantíssims, amb l’explicació del procés de creació i tots ells tenien relació amb el que estem fent a l’institut. Ens vam fer la proposició que tornaríem aviat per seguir llegint aquestes meravelles i treien idees per a la nostra feina.

I finalment vam fer un taller relacionat amb la creació de dissenys d’interiors per aplicar-ho al nostre projecte. Vam fer un diagnòstic dels espais que tenim analitzant tot allò que el defineix: geometria, mesures, colors, elements estructurals, mobiliari… També vam fer un anàlisi de les necessitats d’ús i allò que requereix per cobrir les necessitats del nostre projecte educatiu. I per acabar vam fer mapes conceptuals amb tot el que tenim i el que volem per treure idees del que podem fer amb ells.

Quin plaer més gran poder aprendre en aquestes condicions i aquests recursos! Agraïm al Museu del Disseny,  la Carmina que ens ho ha organitzat i les nostres estupendes guies, el haver pogut realitzar una activitat així. Segur que tornarem. Per això us diem “fins aviat”