Des de Sergi Faüstino EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/costaillobera1819/index.php/2019/01/30/reflexions/
Durant tot el curs estem practicant l’expressió de diferents aspectes amb el cos, sobretot emocions. També treballem en grup i això ens ajuda en aquest procés.
Ens està costant entendre l’objectiu d’aquesta optativa perquè ens costa molt expressar-nos amb el cos sense reproduir passos que ja sabem.
Ens agradaria veure com fan aquest procés els ballarins professionals.
Des de Antoni Abad EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/poetamaragall1819/index.php/2019/01/30/visita-a-la-model-16-de-gener-2019/
El dimecres dia 16 de Gener de 2019 el grup de Visual i Plàstica de 4t d’ESO (projecte En Residència) amb el creador Antoni Abad, vam anar a la presó Model. Allà vam sentir la fredor del espai.
Actualment la presó està tancada com a tal , però oberta a la ciutadania com espai públic, on es fan diferents activitats.
Nosaltres vam visitar l’exposició l’ART IRREDUCTIBLE Miratges de l’Art Brut, amb el privilegi de poder escoltar de primera mà les explicacions de la comissària de l’exposició: Mery Cuesta.
Des de Serafín Álvarez EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/milaifontanals1819/index.php/2019/01/25/presentem-el-nostre-projecte-a-tot-el-claustre-de-professors/
Dimecres passat vam explicar a tots els professors el projecte que estem fent amb el Serafín. Per començar ens vam presentar, vam dir els nostres nom i el país d’on veníem. Després vam presentar el Serafín i el MACBA i vam explicar en què consistia el nostre projecte. Hem començat fent unes màscares de diferents Pokemons i hem vist pel·lícules fantàstiques. Hem explicat que hem creat un món imaginari que es diu Crystal i que té tres llunes que es diuen Darkway, Dub i Kooc que són de color blanc, vermell i verd. Hem ensenyat el mapa del planeta que hem dibuixat que té muntanyes, una zona amb gel, rius, boscos…i és com una illa envoltada d’aigua. El nostre projecte consisteix a fer una pel·lícula que passarà en aquest planeta. De moment, hem començat a fer les màscares per al nostre vestuari i les vam ensenyar. Després el Serafín va explicar com faríem la pel·lícula i que al final, quan estigui acabada, la projectarem en una sala i tothom qui vulgui la podrà veure.
Des de Serafín Álvarez EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/milaifontanals1819/index.php/2019/01/25/comencem-a-fer-el-vestuari-de-la-nostra-pellicula/
Durant aquests dies estem començant a fer les disfresses que ens posarem a la nostra pel·lícula. Ens hem dividit en dos grups i cada grup està fent màscares i vestit diferents. Un dels grups ha pintat una màscara de catró de diferents colors i l’altre ha estat fent unes màscares de roba de sac on li s’han fet uns ulls i una boca per poder respirar. Alguns han començat a fer els vestits amb trossos de roba de diferents colors.
Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/01/25/partitura/
FER PARTITURES:
PARTITURA Fins on indiques
tot i fins on deixes
espai perquè un altre pugui reinterpretar ?.
Fer partitures:
com construïm aquesta partitura
i pensem la línia d'acció. Maneres de dibuixar la partirura,
que cada un escrigui i
construeixi la partitura de la manera que li serveixi.
A partir d'ara tot és acumulatiu.
Marqueu el pricipi i el final
Cal introduir una pausa
i una repetició.
Podeu usar objectes
Podeu fer servir la paraula
Treballar amb la consciència de quin és el TEMPS que necessiteu
per fer el que heu de fer.
ESPAI: Aneu a tenir el públic a dues bandes
EL CONTINU: narració contínua i coherent que pot incidir en la repetició.
EL discontinu: Hi ha ruptura narrativa. el meu cavall em gusta.la roda del cotxe groga.
Referents;
Yoko Ono: Doneu-vos amb el cap contra la paret. Touch piece.
Ivonne Rayner: Trio B Mind is a muscle. Partitura, s'estableix un ordre i un codi.
Yoko Ono: Doneu-vos amb el cap contra la paret. Touch piece.
Ivonne Rayner: Trio B Mind is a muscle. Partitura, s'estableix un ordre i un codi.
La Monte Young: Dibuixa una línia recta i segueix-.
Esther Ferrer: Veure la partitura i l'acció. Recórrer un quadrat de totes les formes possibles .Recorrer un quadrat de totes les maneres possibles i ho ordena amb l'A, B, C, D.
John Cage. Water walk. Línia d'acció amb objectes. Maneres de dibuixar amb objectes.
Des de Anna Serrano EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1819/index.php/2019/01/25/making-off/
En la passada sessió va venir un càmera per fer un making off del procés que estem fent abans de l’obra final, ens van entrevistar a 3 de nosaltres i a un professor nostre. Ens van fer diverses preguntes relacionades amb el projecte i ens van gravar mentre fèiem algunes dinàmiques.
Les preguntes majoritàriament es tractaven de:
Com estem fent el procés de creació?
Si ens esta agradant?
Que ens esperem del resultat final?
…
Des de Sergi Faüstino EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/costaillobera1819/index.php/2019/01/22/valoracio-del-primer-trimestre/
El darrer dijous del primer trimestre vam fer una sessió una mica diferent de les altres. Aquesta sessió, consistia en fer una valoració sobre les activitats que hem fet al llarg del primer trimestre.
Dins de la valoració, vam tractar diferents temes i els vam comentar tots.
Des del nostre punt de vista, quan el Sergi ens va dir que havíem de valorar el primer trimestre, quasi tots vam coincidir en que en certa part, ens pensàvem que l’optativa anava més de ball que d’expressió corporal. Ens va sorprendre.
Les activitats que proposava en Sergi, estaven funcionant bé. La primera activitat consistia en fer una obra amb el cos (teatre, ball, teatre amb ball) a tots dos ens va semblar bé, i vam començar la obra.
En el nostre cas, quan la teníem bastant perfeccionada i li vam mostrar al Sergi la nostra obra, ell ens va dir que era bona la idea però que estaria millor si podíem ajuntar la nostra obra amb un ball, i no ens va semblar bona idea. Crèiem que no feia falta, que ja estava bé tal i com estava, però el Sergi ens va fer entrar en raó explicant-nos que en aquesta optativa es tractava d’explorar noves coses, a part de la dansa de tota la vida.
QUÈ HEM APRÈS?
Hem après que les coses no només es poden fer d’una manera i sempre hi ha alternatives per explorar.
Ara pensem que afegiríem un mica més de dansa a l’optativa.
Manu i Joan
Des de Sergi Faüstino EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/costaillobera1819/index.php/2019/01/22/diferencia-entre-el-ball-extraescolar-i-el-que-fem-a-creadors-en-residencia/
En les dues classes aprenem molt però en l’extraescolar treballem moviments pautats i coreografies amb la nostra entrenadora o professora, en canvi a l’optativa treballem a partir d’exercicis com: teatre, petits moviments, relaxació, escalfament … amb la finalitat de perdre la vergonya d’expressar-nos amb el cos i de treballar tots junts.
Una de les grans diferències és que en el ball professional l’entrenadora et pauta tots els moviments o t’ajuda a desenvolupar la teva creació, en canvi a l’escola no fem sempre el mateix ball, pensem què volem comunicar amb el cos i ballem o ens movem per aconseguir-ho.
N L Y
Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/01/21/partitura-the-artist-is-present/
2ª sessió de performance i treball de reflexio a partir del documental “The Artist is present“ .
Dijous els Misiondivina ens van fer una proposta:
Van resituar taules i cadires de tal manera que estigués d´una banda la tarima com escenari i les cadires dirigides mirant a la tarima, van recrear l´espai tradicional del teatre. Espectadors mirant frontalment el performer, les dues posicions ben separades. Després ens van donar la PARTITURA:
Entrar a l´aula i posar-se a la tarima, L´acció: mirar i diexar-se mirar durant un minut sense dir res ni fer res. La Diana marca el temps, nosaltres hem de decidir quan comencem i quan acabem , i ho hem de marcar amb un “començo” i un “acabo“. L´exercici ha anat molt bé, hem estat conscients, presents , encara que alguns ens amaguéssim, o riguéssim ha estat una bona mostra de presència, sabem que ha estat una prova de foc i tenim la intuïció que hem fet alguna cosa important que no som capaços de nomenar completament. També ens adonem que no és el mateix reflexionar tot just acabes de fer l´exercici que pensar-ho al cap d´uns dies, deixar reposar la ment i el cos.
Veiem paral·lelismes amb “The artist is present” de la Marina Abramovich. Ens ha impactat el documental, ens sentim interpel·lats, pren més importància el prendre consciència del què és el que està en joc en el fet d´exposar-se, de mirar i deixar-se mirar, aturem el vídeo vàries vegades per fixar-nos en alguns dels comentaris que fa el comissari de l´exposició, ens dóna alguna de les claus. Parla d´estat mental, d´un estat mental que la performer ha d´intentar establir amb el públic, altres dels elements que analitzem son l´espai museístic, el dolor, (dolor corporal per part de l´artista), la disposició espaial, els focus que il·luminen i dirigeixen la mirada, els espectadors, espectadors que en un moment determinat passen d´espectadors a performers, el doble rol ens continua intrigant, qui fa la peça?. El Víctor comenta que també està en joc el límit, si no hi ha límit, no hi ha peça, perquè es mostra un límit, és que parlem d´art. I l´element més important, el temps, temps de vida que es fa visible, que cobra pes, tres mesos amb un mateix gest i amb una mateixa actitud.
Des de Agnès Pe EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/vallhebron1819/index.php/2019/01/21/liquids-no-newtonians-i-la-musica/