Resum making of

Des de Clara Nubiola EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/salvadorespriu1920/2020/06/08/llegir-una-placa/

Malgrat la distància, aquestes darreres setmanes hem seguit amb les trobades per parlar, dibuixar i compartir la creació!

És emocionant quan observem tantíssimes accions realitzades junts al llarg de curs, i sempre al voltant d’UNA PLAÇA!!!

LLEGIR UNA PLAÇA
Clara Nubiola EN RESiDÈNCiA a l’Institut Salvador Espriu
amb els i les alumnes Abraham Josué Andrade, Deyran Arias, Ángel Cuadros, Anwar Khalil, Viika Kisak, Aina López, Nico Montealvo, Camila Navarro, Kevin Osorio, Joan Perera, Carla Pérez, Dani Pla, Samreen, Sonia Serrano, Aleksander Vaelidado i Piero Zuñiga i els professors Sergi Abate i Mònica Sandoval.

Aprender con tacto.

Des de João Lima EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/bernatmetge1920/2020/06/06/aprender-con-tacto/

En
Aprender
con tacto

tenemos la posibilidad de entrever gestos y estados físicos que
emergen a partir de memorias personales de un proceso de arte
educación.

A
lo largo de casi seis meses de encuentros semanales con un grupo de
alumnos del Institut Bernat Metge, nos hemos interrogado sobre el
sentido de la experiencia artística. Así, durante este período
(abruptamente interrumpido por la pandemia), desplazamos nuestra
atención hacía la práctica del sentir. Una apuesta por el arte
como mediación entre el sujeto y el mundo. Para esto, reivindicamos
una pedagogía sensible, que nos permita, en igual medida, desafiar
los saberes establecidos y ofrecer una apertura para lo que aún no
se conoce.

De
ahí, para formular sentidos propios sobre lo que somos e imaginar lo
que podemos devenir, nos lanzamos al vértigo de la experiencia
escénica. Así, a través de los sentidos del cuerpo, nos
aventuramos a permitir que algo nos toque, nos suceda, nos
transforme. Y, para dar voz y cuerpo a nuestras inquietudes,
exploramos una pluralidad de gestos, entre ellos: abrir y cerrar
ojos, mirar despacio, escuchar, tocar a sí mismos, a los otros y al
espacio, vivir los encuentros, hablar sobre lo que nos sucede,
compartir instantes reconocibles e irreconocibles, detenerse en los
detalles, sentir sin prisas y cultivar la atención. Una práctica
incierta de contacto, de dentro para fuera y viceversa. Un proceso en
el que el cuerpo está comprometido en redimensionar las distancias
entre la superficie y la interioridad de las cosas.

Aprender
con tacto

es así un registro de fragmentos íntimos, un entrelazamiento de
experiencias en el que las jóvenes artistas manosean diversas formas
de (des)conocimiento.

João
Costa Lima

Barcelona,
2
de junio de 2020.

FINAL DEL TRAJECTE

Des de Irma Marco EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1920/2020/06/06/final-del-trajecte/

Aixón s’acaba !!!

Avui em permeto escriure al bloc com a profe,  malgrat no sigui el més habitual, necessito donar les gràcies.

Sembla que sigui ahir quan vàrem conèixer a
l’Irma i el Marc.

REPARACIÓ I LIBERACIÓ (LYR) (amb llums de neó, lletres majúscules i elèctric). Aquestes van
ser les dues paraules de presentació de l’ Irma Marco per donar pas a tot el procés
que teníem pel davant. Des d’aquest moment vaig veure que la tecnologia seria
la gran aliada d’aquesta nova Residència, els mòbils els tindríem com la gran
eina de curs.

Vull agrair moltíssim a l’Irma tot l’esforç,
energia i entusiasme que ha posat des del 1r dia fins l’últim. Ha refet el
projecte una i mil vegades, cada cop intentant adequar-lo a la situació i no ha
defallit mai, sempre amb bon humor i empenta. M’ atreviria a dir que ha sigut
el Site Specific més intens que hem viscut mai.

Durant el confinament he anat llegint i seguint
a l’instagram  les  frases que s’havien anat creant a l’institut
i a casa, l’ Irma captava la seva potència i en feia els petits retalls (
banderes, com diu ella ) que  es
convertirien en el nostre patchwork final. No ho hem pogut fer com estava
previst , algunes de les frases surten a la mostra final però amb un altre
format,  això és el “work in progress”
no?

Aquí 
deixo algunes de les frases  que han
creat els alumnes i m’han encantat:

“La mejor manera de quedarse quieto es el
móvil”

“ Els mòbils FUN la vida més avorrida”

“ Tu rodeada de red”

“ Sé tu momento más improvisado”

Haver acompanyat tot aquest procés tan interessant,
estrany,  a voltes dur, però meravellós
m’ha fet aprendre molt.

 Molt
contenta també de la implicació dels nostres alumnes, des del primer dia de
confinament han estat connectats, millor dit “Hipperconnectxts”, títol del
nostre projecte. Entre tots hem aconseguit que “en Residència” pogués tirar endavant.

Meets, instagram, mails, whatssaps…ens ha
unit i ens ha fet sentir una mica més a prop.

Dijous 11 de juny farem la mostra final, amb
moltes ganes que tothom vegi la nostra feina.

M’acomiado citant un parell de  frases de l’ Irma, si ella m’ho permet,  que m’agraden molt.

“ JUST THINK IT”

“ HELLO WORLD_ “

Gràcies Irma, gràcies Marc, gràcies estimats
alumnes.

Un plaer haver treballat amb vosaltres.

Imma Solé

Aquí nyamnyam i el Besòs presentant-vos Fluffy Disk

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/06/05/aqui-nyamnyam-i-el-besos-presentant-vos-fluffy-disk-2/

Hem arribat a la fi. Un final, però, que ara és també el principi.

I és que avui us presentem un joc que fa les primeres passes i que esperem que ens acompanyi durant molt de temps. Fluffy disk és el resultat d’un procés d’experimentació i aprenentatge amb l’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut Barri Besòs: hem cuinat a foc lent el concepte de sobirania i, en concret, un munt reflexions al voltant de la sobirania alimentària i de la sobirania tecnològica que ens bullien al cervell.

Aquestes reflexions i pràctiques al voltant de la cuina i el teatre ens van portar a investigar el joc com un dispositiu que ens ajudava a recopilar i compartir els interessos i interrogants que han anat apareixent.

D’aquí sorgeix Fluffy Disk, un joc cooperatiu, per a totes les edats amb què es pot jugar sol/a o en grup. L’objectiu és crear relats enllaçant textos i imatges que provenen del teu propi dispositiu, a més d’altres materials generats durant tot el procés d’En Residència.

Per començar a jugar,
només heu d’accedir l’enllaç i seguir les breus i senzilles indicacions que us
proposa l’aplicació.

Doneu-vos temps per
veure, viure, crear relacions entre imatges i imaginar.

Fluffy té molta paciència, mai s’avorreix.

https://fluffy-disk.netlify.app/

ALEA JACTA EST…

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/06/03/alea-jacta-est/

Bé, això s’acaba. el
temps, implacable, ens marca el final d’una aventura de viatge apassionant,
acompanyats per una gent meravellosa de la qual hem après moolt!

Aquest divendres a les 11 h, podreu veure el resultat d’un treball cuinat de manera minuciosa, a foc lent i amb productes de proximitat…

Es tracta de Fluffy disc,
un… no sé, diuen que una imatge val més que mil paraules…

Pot ser un…

 o…

o pot ser…

Tant se val !

Si voleu saber què és, si voleu conèixer el nostre Fluffy disc, us esperem aquest divendres 5 de Juny a les 11h…

Bona sort! I…  ¡que la suerte os acompañe!

Laura Domingo i Jordi
Sánchez.

INS. BARRI BESÒS.

Barcelona

Fuga sonora. Obertura

Des de Anna Dot EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1920/2020/06/03/fuga-sonora-obertura/

Durant el confinament hem intentat continuar amb el nostre projecte des de casa, comunicant-nos a través de videotrucades. Si abans del 14 de març, quan encara ens podíem trobar a l’institut, havíem estat escollint objectes i materials per tancar en les nostres càpsules del temps, de cop, hem estat nosaltres que ens hem trobat encapsulats a dins de les nostres cases.

Des d’aquí dins, seguint amb la reflexió sobre els materials invisibles que havíem iniciat en la nostra visita a l’exposició “Nadie sabe que los gérmenes acaban de llegar”, ens hem fixat en els sons que protagonitzen la nostra nova rutina. Quin és el nostre paisatge sonor del confinament? Quins sons es repeteixen a diari en la nostra llar? Quins han estat importants?

Partint d’aquestes preguntes, vam començar a recopil·lar gravacions de tot allò sonor dels nostres dies: els llençols de’n Luca, el bolígraf de l’Elka, el menjar del gat de la Júlia, els assajos de piano de la Irene, la placa d’inducció de l’Erol, el camió de les escombraries que passa per davant de la casa de l’Agnès, un cub de Rubik de’n Gael… Els sons que estan tancats a dins de les nostres cases. Quins sons devien ressonar per les parets de l’institut? I pel MNAC?

Quan la Sandra, del MNAC, ens va informar que el museu podria reobrir les portes a mitjans de juny, se’ns va ocórrer que seria molt bonic portar els sons al museu el dia de la reobertura de portes i alliberar-los des d’allà. Per això hem composat, a partir de tots els sons, una composició que anomenem “Fuga sonora. Obertura” i que farem volar el proper dia 10 de juny a les 10h des de les portes del MNAC.

Sessions de creació a l’institut: Accions i Cossos II

Des de Isabel Barios EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1920/2020/06/02/sessions-de-creacio-a-linstitut-accions-i-cossos-ii/

Continuem amb la segona part dels treballs realitzats a classe, entre el febrer i el març, dins de la proposta ACCIONS i COSSOS. En aquesta sessió, l’exercici consistia a poetitzar gestualment quelcom del nostre cos. L’acció havia d’anar acompanyada d’una contextualització per part dels alumnes. De la mateixa manera que en la primera sessió, van sortir propostes molt interessants!

Simetria/Asimetria (Maikel, Itziar i Ainhoa)

S’explica a través d’un bust com l’anatomia humana consta d’unes proporcions. Com que el bust resulta un objecte que imita la realitat, es prenen les mateixes mesures en una persona real. S’observa asimetria.

Batecs de cor (Arnau, Marc, Subin i Abel)

El Subin es tapa amb una jaqueta, simula els batecs del cor amb el seu cos (Bum-bum). Apareixen diverses situacions que modifiquen els batecs del cor: Primer algú que es droga – el cor va més ràpid, després algú que dorm – el cor va lent, algú que s’enamora – torna a anar de pressa, algú que mor- el cor es para.

Neurones i masturbació (Arnau, Marc, Subin i Abel)

Apareix un noi masturbant-se, darrere seu, L’Arnau, el Subin i l’Abel còmicament simulen ser les seves neurones en aquest procés, movent-se, excitant-se i, finalment, relaxant-se.

La clau del cos (Ton i Elies)

Una clau que obre una porta. Algú ajuda a obrir la porta: és l’entrada al cos.

Cuidar (o no) el cos (Guida, Andrea, Berta, Júlia i Teo)

Es fa una fila de cadires que separen dues escenes. En una banda hi trobem dues noies fent exercici, a l’altra un grup fumant i bevent.

Descripció d’un cos (Guida, Andrea, Berta, Júlia i Teo)

Dos cossos estirats a terra. Tres veus descriuen el que aparentment veuen del cos (aspecte físic) i el que s’imaginen d’aquest (aspecte psicològic).