SINTETITZADORS: COM FUNCIONEN?

El passat dia 7 d’abril en la sessió de En Residencia vam tocar el tema dels sintetitzadors. L’ Arnau, el nostre artista, ens va portar uns quants, ens va explicar què eren i com funcionaven. Ens va dir que els sintetitzadors són aparells que fan musica electrònica, tenen molts botons amb sons particulars i molts cables que depenent d’on els connectis treuen un so o un altre.

Primer de tot ens van dir si sabíem que era la musica electrònica, també ens van preguntar si sabíem que eren els sintetitzadors i la seva història. Ens va explicar com funcionaven, els seus botons i els vam provar. Al final de la sessió vam crear una peça musical entre tots. Ens ho vam passar molt bé! No coneixíem gairebé aquests aparells, ens va semblar molt interessant.

Des d’ Arnau Sala EN RESiDÈNCiA al Trinitat Nova

Recapitular… darrera sessió del trimestre

Hem sortit per fer la darrera sessió de trimestre, per poder recapitular!!

Rotllana per posar en comú

Hem fet un llistat dels moments més significatius, que recordem amb més intensitat, dels aprenentatges. Ha estat bonic posar-ho en comú! Aquí algunes de les coses que hem dit:

“Quan vam fer la sessió pels professors, al final que ens van fer preguntes, ens vam adonar de tot el què havíem après”

“Visitar l’exposició de la Fina Miralles al MACBA”

“Entrar a l’habitació que la Fina Miralles havia posat a la seva exposició, i veure l’arbre estirat al llit”

“El dia que vam anar al Jardí Botànic, estar enmig de la natura s’hi estava molt bé”

“Un record bonic i que em va sorprendre és quan vam estar confinats i vam seguir treballant a distància i pensant maneres de com relacionar-nos amb les plantes”
“No em quedo amb un moment, han estat molts”

“Tots els animals que hem arribat a veure: cargols, ocells, formigues, sargantanes, ratolí, aranyes… Encara m’agradaria haver-ne vist més”

“Descobrir la Fina Miralles al MACBA i les seves accions”

“Fer la sessió per als professors. Va sortir molt bé”

“La càmera endoscòpica i les imatges que surten”

“Em va impressionar quan al Jardí Botànic vam recollir les plaques fumandes i vam descobrir-hi moltíssimes petjades”

Després vam treballar als diferents espais del Recinte per continuar concebent la nostra intervenció:

Comentem referents artístics
Comentem referents artístics

Des de Paula Bruna EN RESiDÈNCiA al Vapor del Fil

Jardí Botànic Històric

Les recerques sobre els no-humans amb els que convivim ens porten a fer una sessió molt especial al Jardí Botànic Històric:

Hem explorat els espais amb modes de registre que ja havíem treballat al Recinte de la Fabra i Coats: el dibuix i l’escriptura la llibreta, la càmera endoscòpica, la gravadora de sons, les plaquetes fumades…

Ens ha impressionat la quantitat de vida que hem percebut!! Aquí alguns dels rastres…

També ha estat fantàstic poder-ne parlar amb la Raquel, que ens ha acompanyat a la visita i gran coneixedora del Jardí!

Des de Paula Bruna EN RESiDÈNCiA al Vapor del Fil

VISITA A L’HANGAR!!

L’Hangar es un espai on els artistes expressen, crean i comparteixen  el seu art.  Aquest espai està format per uns tallers individuals on els creadors poden treballar en la seva obra, després hi ha uns espais comuns: una sala, una petita cuina i unes dutxes. Fins i tot hi ha una residencia on els artistes d’altres lloc soliciten l’estancia. 

A nosaltres el que més ens ha sorprès és la creativitat dels artistes, en concret hi havia una noia que mesclava la arquitectura amb l’art fent moltes coses increibles.        

L’Arnau també ens va ensenyar el seu taller on està creant sons amb altaveus trencats. Un projecte molt interessant!

Una vegada conclós aquest tour hem passat a una sala que era tota de color negra.  A l’entrar,  ens hem sorprès molt al veure un mapa amb els nostres noms impresos i amb línies que els connecten. A més a més, l’Arnau ens ha convidat a un esmorzar boníssim. 

Un cop hem carregat les piles, hem començat a donar-li color al nostre espai idílic. L’Arnau ens ha donat guixos gruixuts i ens hem disposat a crear! A través de les següents fotografies, podeu observar i fer-vos una idea del que hem fet.

Des d’ Arnau Sala EN RESiDÈNCiA al Trinitat Nova

Assaig general a l’Antic Teatre

Avui ens desplacem a l’Antic per a fer un assaig in situ. Aquest assaig serà enregistrat i formarà part de la sessió de contaminació del nostre claustre de professors del nostre institut.

Ens espera l’Eli que ja ho ha preparat tot. Aquest assaig té tres objectius bàsics:

  1. Pendre mesures del escenari, és a dir que els actors i actrius vegin i actuïn allà on ho faran a final del projecte.
  2. Enregistrar l’assaig per poder veure’l i corregir moviments i/o actituds i treure conclusions.
  3. Que hagi una mica de públic present, que faci que els estudiants s’acostumin a mirades que van més enllà que les dels dos profes que col·laborem en el projecte, el Pedro i jo.

Descalços comencen a escalfar, estiraments, moviments compassats i primeres protestes: És que els llums… (Aquest és el 4art objectiu: no estan acostumats a actuar dins un escenari amb llums professionals (gràcies Adrià), és que se m’embrutaran els mitjons, és que…

per sort, la Viviane sap reconduir la situació i a força d’apretar-los, fem que es concentrin en la feina i no es distreguin massa…

Fem un pase sencer de les escenes que estem treballant setmanalment a veure com queden in situ i quin és el tempo que fem servir.

Un cop treballat, debati’m sobre la sessió, sobre coses que es poden canviar, millorar, transformar…la Yaiza porta la veu cantant i proposa idees molt a tenir en compte, aquesta noia va cap a directora teatral, té seny i visió de les coses, tothom o quasi tothom proposa coses i deixa la seva empremta en el projecte.

Finalment volem agrair el treball de l’Eli al acollir-nos tan amablement, com sempre; de l’Adrià amb les llums, de la Caterina filmant i de l’Alessia fent les fotos. Gràcies Antic!

Ara toca a la Viviane encaixar totes les peces del tracaclosques…

Jordi Sánchez, professor,

INS. BARRI BESÒS, Barcelona

Des de Viviane Calvitti EN RESiDÈNCiA al Barri Besòs

Sessió de “Contaminació” a l’institut

Per fi ha arribat el dia!. Avui hem pogut compartir amb l’equip docent el nostre projecte artístic. Estàvem una mica nerviosos, però amb ganes de donar a conèixer la nostra experiència i les situacions viscudes al llarg d’aquest procés.

Fa setmanes que treballem en la nostra obra, un tub, el nostre tub. Aquest tub de set metros de llargada que ha servit de coartada per relacionar-nos, perquè passin coses entorn d’ell. Mentre -entre converses- revestíem aquella estructura amb paper, cola i blanc d’Espanya, veiem com anava creixent un vincle entre nosaltres i alhora, també amb l’objecte. Dia a dia hem vist com el tub prenia forma i potser també, anàvem canviant nosaltres amb ell.

A mesura que arribava el professorat al pati que hi ha davant del nostre taller, i sense més preàmbuls, els convidàvem a entrar i a recórrer -un a un-  amb les mans aquesta llarga peça, tancant el ulls i restant amatents a les senyals del tub (relleus, textures, formes…).

Seguidament, altres alumnes els han acompanyat a un espai del pati on es trobaven exposades fotografies del procés viscut durant aquest curs. També en un altre racó, voletejaven unes cortines de paper amb frases i reflexions recollides d’uns i d’altres.

Quan han acabat de recórrer els diferents espais i de llegir alguns articles del nostre bloc, ens hem anat seient en un gran cercle. La Julia Spínola, l’artista que ens acompanya, ha presentat breument el projecte i la Martina ha llegit una reflexió -que crec tots compartíem- sobre l’experiència d’aquests mesos.

“Per mi la classe d’art, és una pausa en el temps, on totes les meves capes protectores es desprenen de mi, i queda només l’interior a flor de pell….Respecte al tub sento com ressona repetides vegades. El seu so és ple, rítmic, present. Al posar-hi més capes es fa vulnerable a la nostra mà, però al deixar-lo dies i dies sol, la capa exterior s’endureix i el seu so creix. I creix…….Sentim el ritme, i treballem i parlem… i ja no som més que una capa més del tub, que quan hem passat dies sols, ens endurim i formem noves amistats, noves mirades, nous somriures. Som els encarregats d’una fàbrica que mai para de funcionar: la de voler crear”.  (Martina) 

Llavors hem convidat als professors i professores a explicar la seva experiència amb el tub. “L’he sentit com a alguna cosa orgànica..com si fos viu”, “era com entrar en un estat de calma, de desconnexió”, “era com recórrer la vida mateixa” … Junts hem conversat …d’una forma diferent que a l’aula, des d’una especial proximitat, marcada potser… per la força del tub.