Ja hem fet 4 sessions amb Julianne

Ja hem fet 4 sessions amb Julianne i aquestes són les nostres impressions.

Marwa:

M’agrada fer classes amb la Julianne perquè em sento bé amb ella, riem molt i això em fa sentir bé. Amb ella ho entenc tot. A mi m’agrada molt cantar i per això voldria que totes les classes fossin amb la Julianne.

Faria:

Ens ho hem passat bé en aquestes 4 sessions. M’ha agradat especialment el passeig pel Raval fent fotografies i escrivint textos per aquestes fotografies.

Elena: 

Recordo especialment la primera classe en que vaig haver de dibuixar als meus companys. Vam riure molt!

Charmaine:

M’han agradat molt diversos exercicis: els exercicis de ritme, cantar tots junts; al carrer haver d’imaginar què pensa la gent.

Shakib:

M’ha agradat especialment el passeig que varem fer pel barri.

Aryanne: 

M’ha agradat molt la darrera classe que hem fet ja que he pogut conèixer com és la música tradicional d’Espanya, Filipines, Síria i Bangladesh.

També em va agradar molt quan varem sortir al carrer per sentir i imaginar. Vaig sentir que podiem ser lliures.

Ishana:

M’ha agradat passejar pel Raval, cantar i dibuixar els companys.

Elijah:

M’ha agradat molt inventar-me un conte sobre un somni i quan varem sortir al carrer per imaginar què estaven pensant les persones que veiem.

Des de Juliane Heinemann EN RESiDÈNCiA al Milà i Fontanals

Engrassant la maquinària

El darrer dia de classe, realment vam fer una sessió força dinàmica. 

Vam començar fent un joc que consistia en treballar l’escolta. Ens distribuiem per tota l’aula i ens haviem de posar en moviment, com si fóssim robots aspiradors Roomba. En Llàtzer deia un número del zero al deu i nosaltres haviem d’ajustar la velocitat i coordinar-nos entre tots per anar a la mateixa velocitat. Zero era molt lent i deu molt ràpid. Per exemple el 5 era caminar normal, el 3 lent, 8 anar ràpid i el 10 corrent. Després ens anava afegint un seguit de normes i haviem de respondre sincronitzadament a les seves ordres, cada vegada més difícil.

Per recuperar una mica l’alé, vam fer un joc una mica més relaxat. El joc consistia en comptar de l’1 al 40. Sembla fàcil, oi? doncs no! Ho haviem de fer de manera aleatoria i improvisada. Per exemple, un deia 1, un altre deia  2 i si en algún número dos persones deien el mateix número a la vegada haviem de tornar a començar. Cada cop arribavem més lluny però només vam aconseguir arribar fins al 21. Seguirem practicant per aconseguir-ho!

Ja per acabar, l’últim joc que vam fer era que tots agafavem el rol de periodistes menys un que es feia passar per un autor d’una obra de teatre i que havia d’explicar els temes centrals de la seva obra. Aquests temes sortien dels que havien pensat anteriorment cadascú de nosaltres. De fet, es tractava com si estiguessim a una roda de premsa. Qui feia d’autor, estava sotmés a les preguntes del periodistes i havia d’improvisar per sortir del pas de les preguntes que anàvem bombardejant els periodistes. L’autor es trobava amb preguntes de tota mena ja que uns feiem de periodistes benevolents i d’altres de mordaços .  

Des de Llàtzer Garcia EN RESiDÈNCiA a L’Alzina

DONDE MANDA CAPITÁN, NO GOBIERNA MARINERO… “HAY QUE ESCUCHAR AL CUERPO…”

Tal i com us deia, la Viviane Calvitti és la Capitana del nostre vaixell.

La Viviane és una dóna decidida, que sap el que vol i que parla convençuda del que diu, perquè hi creu fermament.

Coneix el món del cos i de la dansa tan bé, que des del primer moment, les noies i nois del grup la segueixen sense protestar.

A més, la Viviane és una gran dinamitzadora de grups. Es nota, i molt, que va diplomar-se en Magisteri al Brasil. Sap donar classes, i sobretot, domina la metodologia per arribar als estudiants i això és un plus, molt important… és una pedagoga de la dansa que no para d’ensenyar i d’estudiar per aprendre encara més!

“Hay que escuchar al cuerpo… nas, espatlla, colze, malucs…sí!, tot això teniu vosaltres! I per a què serveixen?…”

Justifica la pregunta, explica amb passió…té el grup sorprès.

Els fa caminar, córrer, estirar-se, seure a una cadira, aixecar-se… es passen una pilota, controlen l’espai on es mouen… està posant en forma als estudiants del Barri Besòs!

Vitalista, incansable, decidida i, el millor de tot, parla la mateixa llengua que els nostres adolescents… és la Viviane.

Jordi Sánchez.

Professor, INS. Barri Besòs.

Barcelona.

Des de Viviane Calvitti EN RESiDÈNCiA al Barri Besòs

La Nova Normalitat

Benvinguts a la nova normalitat, la que ens ha desconnectat de la feina durant dues setmanes, una perquè la classe estava confinada per un positiu en CoVid i l’altre perquè dilluns 12 era festiu.

Ara tornem de nou, tornem a començar el que ja havíem iniciat.

Aquest any ens acompanya en el nostre viatge,  la Viviane Calvitti, sota el comissariat de l’ANTIC TEATRE http://www.anticteatre.com/

La Viviane és diplomada en Magisteri al Brasil, també té estudis de dansa clàssica, dansa moderna, contemporània i jazz a la ciutat de São Paulo, i examen de la Royal Academy of Dancing de Londres.

Ha reballat com a ballarina en companyies del Brasil i ha impartit classes de dansa clàssica a nens. El 1991, arriba a Barcelona i, a part de ballar, comença la seva tasca educativa, impartint classes de dansa contemporània a les escoles El Timbal, Varium i TragantDansa, i en els espais de creació La Caldera i La Poderosa.

Els tripulants de la Viviane, són un grup de 4art d’ESO amb moltes ganes de fer coses noves.

Les primeres sessions han estat una presa de contacte entre els tripulants i la Capitana i ja s’han vist coses molt engrescadores.

El grup comença a tenir consciència del seu cos i de les parts que el conformen i mostren moviments i actituds decidits i que em fan pensar que aquest any, si el CoVid ens ho permet, podrem fer quelcom, molt i molt interessant!

El pròxim dia us parlaré de la Viviane… una crack!

Jordi Sánchez.

Professor, INS. Barri Besòs.

Barcelona.

Des de Viviane Calvitti EN RESiDÈNCiA al Barri Besòs

COMENCEM EN RESiDÈNCiA!!

Nosaltres som la primera generació de l’Institut Vapor del Fil i aquest any hem començat el projecte “En Residència”.

En les semanes que portem de curs hem conegut a la Paula Bruna, l’artista que ens acompanyarà aquest any, i que ens està ajudant a descubrir què es l’Ecoart, el Bioart, què és l’Ambientologia, el seu taller, etc. I ens ha enviat una carta filmada des de Portugal!

En les últimes setmanes hem fet projectes fotogràfics, dibuixos d’éssers vius i entrat en la cambra fosca de les nostres companyes i companys de “Cinema en curs”, i moltes més coses interessants.

També hem visitat per inspirar-nos porjectes d’En Residència d’altres instituts.

Ara comencem el nostre camí artistic!!!

All-focus
All-focus
All-focus

Des de Paula Bruna EN RESiDÈNCiA al Vapor del Fil

Estrenem nou i estrany curs de En Residència.

Fa just un mes que vam començat de nou les classes després de 6 mesos sense veure’ns. És un començament molt estrany, com també va ser estrany ell tercer trimestre del darrer curs. Un curs ple de limitacions que a hores d’ara, tothom coneix. Limitacions poc amables i estrictes. Malgrat tot, estic contenta de poder estar a l’aula amb els meus alumnes, veure’ls, interactuar amb ells, escoltar-los, riure’ns, debatre, fer-los pensar, tornar-los una mica bojos,..

A la meva primera sessió d’En Residència els vaig preguntar això:

Perquè t’has apuntat a aquest grup de CREADORS EN RESIDÈNCIA?

El primer dia hi havia només 3 vocacionals. Espero que en acabar el curs, independentment de si ens haurem o no de tornar a confinar, el seu grau de satisfacció sigui excel.lent i alguna cosa s’hagi mogut o transformat dins dels seus caps d’adolescents.

Esperem que no haguem de passar per un altre aïllament. I si arribés el cas,  hem après molt de la passada primavera aïllada  i tenim més eines per seguir en contacte des de casa. Hem creat un grup de watsap per estar comunicats entre l creadors, mediadors, alumnes i jo de manera àgil. Per mig del watsaps anirem compartint veus, vídeos, reflexions, fotos,…..

Míriam Lanzaco. Professora d’Educació Visual i Plàstica de l’Institut Verdaguer.

Des de Ricardo Pérez Hita EN RESiDÈNCiA al Verdaguer