Engrassant la maquinària

El darrer dia de classe, realment vam fer una sessió força dinàmica. 

Vam començar fent un joc que consistia en treballar l’escolta. Ens distribuiem per tota l’aula i ens haviem de posar en moviment, com si fóssim robots aspiradors Roomba. En Llàtzer deia un número del zero al deu i nosaltres haviem d’ajustar la velocitat i coordinar-nos entre tots per anar a la mateixa velocitat. Zero era molt lent i deu molt ràpid. Per exemple el 5 era caminar normal, el 3 lent, 8 anar ràpid i el 10 corrent. Després ens anava afegint un seguit de normes i haviem de respondre sincronitzadament a les seves ordres, cada vegada més difícil.

Per recuperar una mica l’alé, vam fer un joc una mica més relaxat. El joc consistia en comptar de l’1 al 40. Sembla fàcil, oi? doncs no! Ho haviem de fer de manera aleatoria i improvisada. Per exemple, un deia 1, un altre deia  2 i si en algún número dos persones deien el mateix número a la vegada haviem de tornar a començar. Cada cop arribavem més lluny però només vam aconseguir arribar fins al 21. Seguirem practicant per aconseguir-ho!

Ja per acabar, l’últim joc que vam fer era que tots agafavem el rol de periodistes menys un que es feia passar per un autor d’una obra de teatre i que havia d’explicar els temes centrals de la seva obra. Aquests temes sortien dels que havien pensat anteriorment cadascú de nosaltres. De fet, es tractava com si estiguessim a una roda de premsa. Qui feia d’autor, estava sotmés a les preguntes del periodistes i havia d’improvisar per sortir del pas de les preguntes que anàvem bombardejant els periodistes. L’autor es trobava amb preguntes de tota mena ja que uns feiem de periodistes benevolents i d’altres de mordaços .  

Des de Llàtzer Garcia EN RESiDÈNCiA a L’Alzina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *