9-2 Cercant referents!

La Carla i la Marta ens proposen treballar per grups cercant informació d’una sèrie d’artistes i reflexionant sobre la seva obra.

Omplim una fitxa de l’artista que més ens crida l’atenció.

ART TRANSFORMADOR

-Nom de l’artista o col·lectiu.

-En que està especialitzat?

-Amb quins materials treballa?

-D’on ve?

-Què ha estudiat?

– On resideix?

-On duu a terme la seva feina abans d’exposar-se? ( al taller, a un teatre, al carrer…)

-On exposa el seu treball? (taller, carrer, museu…)

-El seu treball s’exposa de manera “efímera” (com un espectacle o una instal·lació) o permanent (com una escultura, per exemple)?

-Que creus que genera la seva obra a l’espai públic? (fa participar al públic, modifica l’espai…) -Que us crida l’atenció del seu treball?

Des de Carla Farreny i Marta Vilardell EN RESiDÈNCiA al Joan Fuster

Ja tenim nom de grup!!

Semblava fàcil quan ens ho van proposar, però vam acabar en una “guerra de sexes” noies contra nois defensant el nostre nom.

Les condicions eren que havia de ser un nom el suficientment ampli perquè ens representes a tots i prou concret perquè fos nostre.

Sense adonar-nos els nois defensaven “Transformers” i les noies “Teen-Art-Team”

El primer dia no va haver manera de posar-nos d’acord i ho vam deixar estar fins un altre moment, a la següent sessió vam començar de nou i vam decidir treballar per grups cercant els arguments a favor del nom que proposàvem, fer un mural i desprès defensar-lo davant del grup.

Tot i l’exposició dels diferents punts de vista no vam arribar a un acord amb facilitat. Com a positiu dir que reflexionem sobre que ens fa posicionar-nos a vegades en actituds tancades, que ens coneixem una mica més, que som conscients que la mandra ens condiciona molt quan hem de pensar…

Ens diem: TRANSFORMS ART TEAM

I tenim un logo!!!

Xiuxiu

Des de Carla Farreny i Marta Vilardell EN RESiDÈNCiA al Joan Fuster

Visita a l’exposició Dret a la ciutat i territoris saludables

El 21 de gener, per contextualitzar la feina que estem fent, vam visitar l’exposició “Dret a la ciutat i territoris saludables: Pràctiques situades al voltant de la cultura i la salut comunitàries”. Aquesta exposició de la plataforma Interfícies desenvolupada per Transductores recull una sèrie de projectes que tenen moltes connexions amb la nostra línia de treball, així que vam aprofitar per visitar-la de la mà del Javier Rodrigo i agafar idees de cara a la nostra producció final.

El projecte que va despertar més interès va ser el de “Territoris que curen”, de Territoris Oblidats, que explora les pràctiques i sabers populars vinculats a la medicina natural. “Los remedios naturales son más sanos y más fáciles de conseguir y más prácticos”, deia la Desi. “¿Pero esto de verdad funciona?” preguntava la Eva.

D’altra banda, aquell que tenia la formalització més atractiva, segons la majoria, va ser el de Dona’m Espai, del Grup de dones Caminantes del Poble-sec “La peça de les arpilleres visualment és la que més m’agrada, no m’interessa conceptualment ni el que representa, però sí el resultat final”, deia la Júlia.

Tornant cap a l’Institut Verdaguer vam passar per El Born CCM, on vam fer una parada per reactivar la performance de Xavier Manubens “Rutes histèriques. Places, fluxos i remolins”. Vam tocar les parets de l’antic mercat i ens vam quedar una estona a la cantonada presumptament amb més escalfor de l’edifici.

Una sessió on vam parlar de dret a la ciutat, salut en comú, cures i interdepències,  barricidis, remeis comunitaris, per debatre sobre altres formes de fer pràctiques d’art situades i en xarxa.

Des de Ricardo Pérez Hita EN RESiDÈNCiA al Verdaguer

SABATES

El dimecres 27 de gener, l’artista, Eulàlia, ens va deixar una tasca a tot l’alumnat, per fer a classe.

En aquesta activitat ens va dir d’escollir una sabata de moltes imatges que hi havia en un enllaç del drive. Totes eren de diferents èpoques, des de prehistòriques fins a futuristes.

Després havíem de imprimir-la, retallar-la, i enganxar-la, o dibuixar-la en un full, on poder afegir amb dibuix, retoladors o la tècnica que volguéssim , altres elements a part del calçat:

Un terra: Podria ser un terra regular o irregular, fangós o sec, amb rajoles o sense, amb una catifa, unes pedres, un terra de vidre, pla o en pendent, unes escales… Però, l’única condició era que la sabata no podia tocar el terra. Havíem d’imaginar un objecte, un obstacle, una cosa, algú… el que fos que separés la sabata del terra. I que la fes aguantar-se amb equilibri, o més aviat en desequilibri.

Aquí teniu algunes deles nostres produccions:

Des d’ Eulàlia Rovira EN RESiDÈNCiA al Juan Manuel Zafra

SESSIÓ AL GRANER

Dimarts de la setmana passada vam anar al Graner un espai on hi ha artistes que hi viuen i duen a terme els seus projectes. Quan hi vam arribar ens van explicar què feien aquí els artistes que venien o que vivien perquè n’hi havia alguns que s’hi quedaven a viure durant tota la temporada. En acabar aquesta explicació inicial vam anar a una sala que es deia la sala gran i després vam anar a una altra on hi havia un artista que estava treballant en un projecte que tractava del zoo. Aquell artista estava treballant en aquell projecte allà perquè va guanyar un concurs o alguna cosa així i ens va dir que quan tingués el projecte acabat podríem anar a veure’l. A continuació, ens van portar a una altra sala que era on finalment treballaríem en aquella sessió. Primer vam fer una mica d’escalfament fent una activitat de què si ens tocàvem amb un company ens havíem de tirar a terra, va haver-hi diferents maneres que la gent es va tirar a terra i quan vam acabar l’escalfament vam fer les més originals. Després ens van deixar com 10 minuts per fer com una interpretació amb 10 moviments, vam estar pensant una bona estona fins que vam decidir que seria millor que comencéssim ha fer i ja sortiria sobre la marxa. La veritat que quan ens vam posar ens van sortir els moviments sols i eren diversos i divertits, no era el típic de córrer caminar i saltar, vam jugar amb les diferents altures que això era el que ens demanava i quan ho vam fer els profès es van quedar impressionats, per què normalment quan ens quedem sols no ens surten gaires coses, però aquella vegada ens van sortir els moviments sols i en molt poc temps perquè ens va sobrar molt de temps i només vam ensenyar un o dos cops. Després d’acabar el nostre projecte ens van dir que per la pròxima setmana havíem de fer un projecte en el qual consistia a fer que escollíem un tema tipus una persona feia d’esports un altre de maneres de descansar i havíem de fer 8 fotos de cada tema, jo vaig escollir tema de 8 maneres de cordar-se una sabata. Quan vam acabar d’escollir cada un el tema que volien fer ja era l’hora de tronar a l’institut.

Des de Silvia Sant EN RESiDÈNCiA al Montjuïc

Un tub, aquest tub

Després d’uns primers mesos d’aproximació al procés artístic, de canviar mirades, d’observació i experimentació compartida i de fer-nos un munt de preguntes, iniciem –amb molta expectació- un nou repte, la creació d’una obra col·lectiva. I per fer-ho hem trobat un nou espai de treball al soterrani només per a nosaltres.

“No semblava que estiguéssim al institut” (Marta Domingo)

“Hi havia una llum tènue que sortia de les finestres del sostre.” (Martina Almiron)

Comencem sense un objectiu concret, només amb una estructura en forma de tub. El tub serà l’excusa, el suport damunt el qual s’iniciarà el nostre procés creatiu.

“El tubo es una coartada para relacionarnos, para que ocurran coses… ese tubo es el río, el animal que tenemos en medio, hay que tocarlo por el vientre, ver como cede a nuestar mano y como vuelve a recuperar su forma… ” (Julia Espínola)

“Vam començar tallant una malla metàl·lica per fer uns tubs i després enllaçar-los . Vam crear un tub gegant d’uns 6 metros de llargada” (Soukayna Laghrissi)

“ La idea és que després hi posem cartró pedra” (Maia Giannakos)

En la segona sessió hem estant revestint el tub amb paper, cola i blanc d’espanya. Caldrà moltes capes per obtenir un suport resistent.

Mentre  treballem restem amatents a les senyals, als signes de la nostra ma damunt l’objecte, gestos que es dipositen damunt el tub, formes irregulars que s’insinuen i desperten la nostra atenció.

“Em pregunto que passarà quan posem la resta de materials…” (Kyle Benter)

Durant les sessions han anat passant coses… també jocs i rialles al voltant del tub.

“Coses que ens van ajudant a tenir una relació amb l’objecte” (Marta Domingo)

I tot sorgeix del fet d’estar junts i treballar plegats.

“Crec que si ens esforcem quedarà una obra molt xula” (Laura Delgado)

“No puc esperar a veure com quedarà al final” (Guillem Cadafalch)

Comencem a perfilar la contaminació

Jorge Carrasco (docent): Avui ha estat una sessió on el nostre alumnat a brillat especialment. Creant la contaminació ens hem adonat tots i totes plegades que l’alumnat està entenent les dinàmiques d’EN RESIDèNCIA i que ho han assimilat a la perfecció. Estem il·lusionats amb aquesta exposició i avui s’ha notat en el treball a l’aula. Tothom estava implicat, tothom anava anotant coses, participant, col·laborant perquè aquell dia tota la comunitat d’Antaviana visqui, en primera mà, les dinàmiques que hem estat treballant durant aquest any tan peculiar.

A més, avui ens ha visitat la Carme, Cap d’Estudis del centre. Hem preparat tot un seguit de preguntes sobre les possibilitats que tenim per a l’organització d’aquesta contaminació. Però… tenim la sort que la direcció del centre ens deixa via lliure per muntar el que vulguem!

Des d’ Eulàlia Garcia Valls EN RESiDÈNCiA a l’Antaviana

Mapa del recinte de la Fabra i Coats

Vam fer aquest mapa del recinte de la fàbrica a l’inici de curs per poder enregistrar tots els éssers vius que trobàvem.

El procés de creació va ser:
Vam unir dos trossos de paper d’embalar, els vam enganxar a la paret i projectar el mapa a sobre. Un cop fet això el vam repassar i pintar.

All-focus

El mapa ens serveix per enregistrar descobertes. Documentem tot el que trobem, plantes, insectes… i cada cop està més ple.

Hi posem fotografies, dibuixos, relats, captures. La Paula diu que és com la nostra llibreta gegant.

Des de Paula Bruna EN RESiDÈNCiA al Vapor del Fil