Comencem EnResidència!

Avui, hem conegut a la nostra artista: L’Eulàlia García Valls. Vam començar a conèixer n’s  i li vam regalar la mascareta del nostre estimat institut escola!

Vam explicar què pensàvem que era el silenci i quines coses sentim quan experimentem. Què ens evoca? On el trobem? El gaudim o ens crea angoixa?

Seguidament, vam analitzar els elements de l’aula i els vam classificar en diferents blocs:

Què hi ha? Qui hi ha? Què sentim? Què fem? Quin so hi ha?

Ha estat una sessió que ens ha permès trencar el gel, xerrar molt, obrir-nos a la creadora i començar a treballar aspectes amb els que mai ens havíem aturat a analitzar: el diferents sons que envolten el nostre dia a dia al centre.

Des d’ Eulàlia Garcia Valls EN RESiDÈNCiA a l’Antaviana

VISITA A TOUR DE CARLA FARRENY AL MUSEU FREDERIC MARÈS

El divendres 9 d’octubre a les 12h vam assistir a l’assaig obert de Tour, de Carla Farreny. L’artista actua dins del programa ‘Creació i museus’, un festival que uneix a artistes i creadors/es amb els museus de Barcelona, interactuant amb les seves instal·lacions i els seus fons artístics. Enguany, aquesta iniciativa s’emmarca en la programació del Grec Festival de Barcelona, com a part del seu programa “De Grec a Grec”.

La Central del Circ i el Museu Frederic Marès col·laboren per presentar Tour. A partir de les col·leccions del Museu, es cerca un diàleg entre els objectes del col·leccionista, les declinacions del treball del torner (gerra cuita acabada-gerra de fang cru humida-gerra de fang cru seca), conjuntament amb les formes del cos suspès de la trapezista, la Carla.

La proposta va tenir dues parts:

-Primer vam veure una exposició de fotografia disposada a la Sala Femenina, dialogant amb l’espai museístic i les seves col·leccions, de la Marta Vilardell i desprès

– l’ actuació de la Carla Farreny i posterior conversa amb l’artista.

Des de Carla Farreny i Marta Vilardell EN RESiDÈNCiA al Joan Fuster

Malabars al Parc de Trinitat Vella (7/10/2020)

El dimecres que no van venir la Teresa i el Dídac, vàrem sortir amb el Quim i la Raquel al Parc de Trinitat Vella per a practicar malabars i tots els companys ens vam a separar per a practicar cadascú amb les seves boles .

Primer vàrem practicar els malabars amb un braç i una bola, després vàrem practicar amb dues boles amb un braç i finalment amb dues boles i els dos braços. I va arribar el moment de practicar amb tres boles. No em va sortir amb els dos braços i tres boles, així que vaig tornar a practicar amb dues boles i els dos braços. Em sortia molt bé amb un sol braç .

Jo em sento lliure quan practico amb els braços i les boles. M’adono que tinc capacitat de concentració. No em rendia quan en sortia malament i ni m’enfadava

Des de Troposfera.xyz EN RESiDÈNCiA al Comas i Solà

#1 Primeres sensacions

“Quan vam arribar a l’aula de música estava amb una miqueta de vergonya però quan vam començar a parlar i a fer jocs em vaig obrir més cap a l’artista i el seu mediador. Vam fer música amb una màquina per fer ritmes. Nosaltres dèiem al micro uns números i ell el que feia era fer un ritme molt xulo”

“Ens va sorprendre que s’assamblés al Río de la Casa De Papel i les formes com inventava la música. L’artista era baixet, ulls marrons i amb roba amb classe”

“Vam fer un ritme amb les nostres veus gravades. Al principi va ser confús però després fent alguns arranjaments sonava que m’agradava, encara que era estrany”

“La primera sensació va ser que era molt creatiu. La seva manera de fer les coses era com molt agradable i content. A més, ell treballa d’una forma diferent. És com una forma molt improvisada i molt curiosa. Ha anat a molts concerts importants i diu que la gent, quan el veu, està més atenta, perquè la improvisació crida més l’atenció que una coreografia… però jo penso que no es molt factible fer això. Però cadascú és com és”

“L’artista em va recordar moltíssim a un youtuber, Alexby11. Vaig parlar amb una amiga del parentesc, ella opinava el mateix xddd.

Quan el Roman va dir que, per presentar-nos, cadascú digués el seu nom i una cançó que ens agradés molt, em vaig quedar en blanc. Quan no es obligatori me’n surten com 6 de cançons que m’encanten, però quan he de decidir-les no em decideixo. Just després de no dir cap cançó i passar torn al següent, em va vindre al cap un grup que m’agrada molt i una cançó, però molt tard.

Els balls de l’artista… ja veia que mes o menys era improvisat, que el ball sortia d’ells i ho feien bastant bé. En algun pas de ball potser es torçava l’espatlla la meva mare xd”

“Al principi era una miqueta tallant i amb vergonya (almenys per mi), perquè ens estaven coneixent. Després de presentar-nos ja tots estaven “més sueltos” i entrant en confiança.

L’artista (MANS 0) ens va proposar de fer uns jocs: al primer ens posàvem al mig i un per un fèiem un ritme/so i l’altra havia d’imitar-lo sense parar. Al principi tenia vergonya perquè alguns professors em proposaven de sortir al mig i això a mi em fa molta vergonya, però el joc en si em va agradar molt perquè ens motivava i ens entretenia. L’altre joc consistia en gravar les nostres veus dient un per un els números en orde. Després tots s’ajuntaven i feien un poliritme. Aquell joc em va agradar també molt però no mes que l’altre”.

“Em va sorprendre, la veritat. Em vaig quedar tranqil·la, ja no per el fet de no fer activitats que em fessin vergonya, si no ja com a persona. Crec que és una bona persona. No el conec de res però jo sé que treballaré molt bé amb el MANSO”.

Des de MANS O EN RESiDÈNCiA al Til·ler