SESSIÓ 3 – 29 de setembre

En esta sesión nos enseño cómo funciona la lente de una cámara mediante un experimento: con solo una vela y una cartulina opaca de color negro con un pequeño agujerito del diámetro de una aguja, vimos el proceso que ocurre cuando se toma una fotografía. La imagen sale automáticamente al revés, pero un mecanismo interno de la cámara le la vuelta.

Luego nos contó el mito de la caverna de Platón. Relata la historia de unas personas que vivieron toda su vida encadenados y mirando a la pared, a oscuras. Esas personas solo venían y conocían la oscuridad y las sombras que los seres vivos y objetos que pasaban por delante de la cueva. Un día una persona se pudo desatar y salió. Quedó maravillado por ver por primera ves el mundo real.

El mito de la caverna de Platón (significado e historia de esta alegoría)

En esta sesión volvimos a salir a los jardines e hicimos fotos a algo en concreto que hubiera una pequeña historia. Dos días después, en la sesión sin Consuelo, hicimos otra fotograd´fía en el mismo sitio, pero algunos objetos ya habían desaparecido.

Cómo anécdota, en esta sesión Àiax criticó una de mis fotos. Era una pluma de ave y dijo que la foto era bonita, pero que la pluma era fea. Después de reflexionar le respondí que, a veces, lo más feo es lo más bonito.

Robertrs P.

Des de Consuelo Bautista EN RESIDÈNCIA al Narcís Monturiol

SESSIÓ 2 – 22 de setembre

El martes 22 nos pidió de deberes una foto que nos gustase mucho y que hubiéramos hecho nosotros. Las estuvimos analizando y después nos explico cómo se usava una cámara analogica.

De forma espontánea, le hicimos algunas preguntas ya que teníamos mucha curiosidad por saber cosas de su vida y de su carrera profesional.

Finalmente, salimos al jardín de delante del instituto y nos planteó un ejercicio: teníamos que hacer una foto de un detalle y otra alejándonos del objeto.

Ivan M.

Des de Consuelo Bautista EN RESIDÈNCIA al Narcís Monturiol

Jordi Ferreiro a l’Institut Jaume Balmes

La proposta

A l’aula de dibuix, al pis superior de l’Institut Jaume Balmes, fa setmanes que s’hi cou alguna cosa nova. Cada dilluns, la visita d’un artista i una mediadora ens fa parar un moment el rellotge. A través de la proposta de Jordi Ferreiro, aquestes dues hores es converteixen en un temps de reflexió que ens fa prendre consciència, a través de la metodologia site-specific, de totes les parts indestriables que conformen l’entorn que vivim.

En un curs escolar de molta incertesa i reformulació com es preveu aquest 2020/2021, el projecte que volem desenvolupar amb els alumnes de l’Institut Jaume Balmes pretén treballar a través de la història del centre educatiu, el passat, present i futur de l’educació a Catalunya, donant resposta a algunes de les següents preguntes: Quina és la funció de l’escola en temps de confinament? Pot ser l’educació una activitat col·lectiva encara que estem separats en la distància? Podem trobar altres maneres de compartir i socialitzar a través de les arts? Pot el pensament contemporani ser un espai per imaginar un futur post-COVID?

Jordi Ferreiro

Qui

Una de les parts indestriables de l’entorn som nosaltres mateixos. D’aquesta manera, una de les primeres sessions, va ser una presentació dels integrants del projecte. Més enllà d’una presentació normal i corrent, la sessió dedicada al qui va convertir-se en un espai de reflexió sobre qui som.

Cavil·lar sobre la nostra identitat, en aquest cas, va haver de sobrepassar l’aula, ja que actualment no només expressem la identitat en carn i ossos, sinó que ho fem a través de les xarxes, amb imatges. Un dels resultats més sorprenents d’aquesta sessió va ser la diferència entre la imatge que tenim de nosaltres mateixos quan ens presentem en persona i la que tenim quan ho fem al mur.

Per això, una de les activitats que vàrem dur a terme aquell dilluns dedicat al qui va ser mostrar una fotografia que ens representés. Posteriorment, i per fer una passa més enllà en la reflexió sobre imatge i identitat, els alumnes varen realitzar una tasca en què havien de cercar una fotografia d’un fotògraf de referència i substituir-ne la persona que s’hi retratava.

A continuació podeu veure’n alguns exemples amb extractes dels escrits dels alumnes:

Per mi el que vol transmetre (o el que em transmet a mi) és com les persones intentem encaixar en els cànons de bellesa o ser acceptades per la societat.

La Maren va venir a casa meva i em va ajudar a fer la foto. El que vaig fer va ser pintar-me els llavis de vermell i després, per fer la foto, em vaig posar davant d’una porta amb un forat i amb un mòbil vaig utilitzar la llanterna perquè la llum m’enlluernés directament l’ull.

Per a mi té un significat molt especial perquè em recorda una persona propera. Crec que em representa pel fet que es tapa els ulls; i a mi de vegades m’agrada fer veure que no he vist res.

El significat que té per a mi és que mai no es neix amb el do de la música. Pot ser molt difícil i no per això t’has de donar per vençut, ja que tothom a començat des d’un inici sense saber res i has de fer el sacrifici d’estudiar bastantes hores per aconseguir ser bo tocant qualsevol instrument.

Des de Jordi Ferreiro EN RESiDÈNCiA al Jaume Balmes

La primera sessió

A la primera sessió ja hem tingut temps per coneixe’ns una mica i d’explicar una mica les nostres experiències i inquietuds envers el teatre .

Per saber quin peu calça en Llàtzer, hem fet una lectura d’una de les seves obres, La pols. Hem de confessar que en algun moment era inevitable petar-se de riure. 

Per entrar en matèria, hem tingut temps de pensar i reflexionar sobre algunes qüestions. Per exemple, imaginar-nos quins passos ha de seguir un autor per escriure una obra de teatre, pensar sobre aquells temes que ens interessa més per veure al teatre.

Des de Llàtzer Garcia EN RESiDÈNCiA a L’Alzina

1r dia en el Centre Cívic

Estàvem a classe, van arribar en Dídac i la Teresa i vam marxar cap al Centre Cívic Trinitat Vella, ens van donar el nostre diàbolo, el diàbolo que utilitzarem durant tot aquest curs i en el projecte EN RESIDÈNCIA. Ens van ensenyar a muntar-lo i després de muntar-lo ens van dir que el podíem tunejar a la nostra manera.

Jo no sabia fer res amb el diàbolo en aquella primera sessió, però més endavant començaria a dominar-lo una mica. En el Centre Cívic hi havia molt d’espai per llençar-lo i fer trucs. Un altre alumne que tenia més habilitats amb el diàbolo em va ensenyar a fer més trucs. Ell sap treure-li molt suc al diàbolo. Després d’això els nostres artistes ens van parlar de com faríem el projecte i altres parts relacionades amb el projecte. Ens van explicar que faríem algunes webs que es deien EN RESIDÈNCIA.

Em va agradar l’activitat que vam fer.

Des de Troposfera.xyz EN RESiDÈNCiA al Comas i Solà

Comencem EnResidència!

Avui, hem conegut a la nostra artista: L’Eulàlia García Valls. Vam començar a conèixer n’s  i li vam regalar la mascareta del nostre estimat institut escola!

Vam explicar què pensàvem que era el silenci i quines coses sentim quan experimentem. Què ens evoca? On el trobem? El gaudim o ens crea angoixa?

Seguidament, vam analitzar els elements de l’aula i els vam classificar en diferents blocs:

Què hi ha? Qui hi ha? Què sentim? Què fem? Quin so hi ha?

Ha estat una sessió que ens ha permès trencar el gel, xerrar molt, obrir-nos a la creadora i començar a treballar aspectes amb els que mai ens havíem aturat a analitzar: el diferents sons que envolten el nostre dia a dia al centre.

Des d’ Eulàlia Garcia Valls EN RESiDÈNCiA a l’Antaviana

VISITA A TOUR DE CARLA FARRENY AL MUSEU FREDERIC MARÈS

El divendres 9 d’octubre a les 12h vam assistir a l’assaig obert de Tour, de Carla Farreny. L’artista actua dins del programa ‘Creació i museus’, un festival que uneix a artistes i creadors/es amb els museus de Barcelona, interactuant amb les seves instal·lacions i els seus fons artístics. Enguany, aquesta iniciativa s’emmarca en la programació del Grec Festival de Barcelona, com a part del seu programa “De Grec a Grec”.

La Central del Circ i el Museu Frederic Marès col·laboren per presentar Tour. A partir de les col·leccions del Museu, es cerca un diàleg entre els objectes del col·leccionista, les declinacions del treball del torner (gerra cuita acabada-gerra de fang cru humida-gerra de fang cru seca), conjuntament amb les formes del cos suspès de la trapezista, la Carla.

La proposta va tenir dues parts:

-Primer vam veure una exposició de fotografia disposada a la Sala Femenina, dialogant amb l’espai museístic i les seves col·leccions, de la Marta Vilardell i desprès

– l’ actuació de la Carla Farreny i posterior conversa amb l’artista.

Des de Carla Farreny i Marta Vilardell EN RESiDÈNCiA al Joan Fuster