El pasado 28 de octubre los alumnos de En Residència del Institut Caterina Albert realizamos una actividad combinando el carboncillo, lápices y sensaciones en nuestras espaldas guiadas por la artista Patricia Dauder.
La actividad consistía en dibujar las sensaciones notadas en poner nuestra espalda en contacto con la de nuestros compañeros, pero de una forma más abstracta, sin dibujar la espalda que ya todos conocemos.
Para la intensidad del tacto Patricia recomendó usar el carboncillo, algunos nunca habían dibujado con carboncillo y fue una experiencia innovadora e interesante.
El siguiente paso era hacer la misma actividad, pero en negativo, es decir, primero había que pintar toda la página de negro con ayuda del carboncillo y borrar para que se vean las trazos que representaban las sensaciones.
Fue interesante dibujar partiendo de la observación de nuestras sensaciones, como el tacto, la presión en nuestra espalda… y no como hacemos tradicionalmente, que partimos de la imitación de un objeto real.
Finalmente, creamos una exposición en la pared del aula con todas las creaciones de ese mismo día.
A continuación, os dejamos algunas imágenes para que podáis ver el proceso.
ELS ALUMNES VISITEN EL MUSEU I EXPLOREN EL TREBALL DE L’ARTISTA
El dimarts 19 d’Octubre vàrem visitar l’exposició de Patricia Dauder: Sòl I Subsòl. Ens encaminarem al palau de la Virreina per observar les obres de l’artista que ens acompanyaria durant l’any.
L’exposició es composava de set estances simètriques, creant una dualitat rarament vista. A la primera trobàvem l’obra ‘Weather Sticks’, una col·lecció de pals de ceràmica que mostren el rastre de la terra i el temps. Més endavant, ens trobem amb ‘Groundworks’, un altra de les seves obres. Aquí ens presenta una successió d’imatges sobre els treballs realitzats l’any 2015, els moviments de la terra efectuats al solar de l’Hospitalet del Llobregat. També tenim ‘Seccions’, un conjunt de litografies inspirades en l’afectació de les illes que més tard ens presenta amb la filmació ‘Insulana’. Aquesta recull varis vídeos sobre l’explosió volcànica succeïda a les Açores entre 1957 i 1958. El film es va gravar amb la particularitat d’un S16mm i presentat amb un 35 mm.
molts de nosaltres no aviem anat mai al palau de la Virreina i ens va semblar un edifici molt interessant
La exposició ens captivar per ser única i diferent a qualsevol altre exposició que haguéssim vist. L’obra de la Patrícia ens fa reflexionar sobre l’ efecte del temps i el procés de treball que hi ha darrere cada peça.
Una exposició poc comú que combina el món audiovisual amb l’art contemporani. ~Bruno
Una de les obres que més ens va agradar va ser la de ‘Weather Sticks’ que son 60 peces fetes amb fang. L’obra es la relació entre els pals de ceràmica i la humitat del subsòl. ~Candela
Carla Naranjo, Laia Olaizola i Neo Moncosí Balboa. 4rt B
Bon dia, anem a explicar el treball de l’optativa “En residència” de 3r d’ESO T i N de l’institut escola Trinitat Nova. Els integrants som el Juan, la Laura Sofia, l’Iman, l’Irene, la Catiana, la Cristal, el Henry, el Josue, el Jordan, la Kelly, l’Umra, la Kaylee, l’Aurora, l’Ariadna i el Carlos.
Venim acompanyats de la Lina Bautista, una artista Colombiana especialitzada en l’art dels sons, que ens ajuda amb les nostres activitats.
Al principi ens va costar adaptar-nos a l’ambient, però finalment hem aconseguit entendre i gaudir de l’optativa.
Aquest curs 2021-2022 la coordinació del projecte està al càrrec de l’Elisenda Vila (professora de Visual i Plàstica) amb el suport de la Carme Clavero (professora de Física i Química). Les artistes en residència d’aquest any són Cos Col·lectiu (Raquel García i Meri Caballero), i com a mediador tindrem el Javier Rodrigo de Transductores. Aquest any es treballa també en estreta col·laboració amb el Born Centre de Cultura i Memòria com la altre entitat de mediació (farem visites, treballarem continguts propis i formes d’activar les memòries). Però els autèntics protagonistes són els grup de 12 noies alumnes de 4t d’ESO, que han elegit formar part d’aquest projecte que va més enllà de l’institut i s’emmarca al voltant de la nostra ciutat i el món cultural i associatiu de Barcelona.
El projecte d’enguany es desenvoluparà al voltant de la idea que suposa “ser adolescent” avui en dia i que suposava en diverses èpoques. Es una eina per treballar sobre el 175è aniversari de l’Institut Jaume Balmes. A partir de l’arxiu fotogràfic de l’institut i les exposicions d’El Born CCM i diverses metodologies i recerques artrítiques , la proposta de les artistes és que el grup explori el seu imaginari sobre com era la vida dels/les joves en diferents moments històrics, i sobre la vinculació amb la seva realitat actual. Treballarem amb cos, cultura visuals, objectes, relats etnogràfics experimentals, mapes, fotografies, arts vives i altres eines metodològiques per crear aprenentatges col·lectius.
Nosaltres som alumnes de 4t d’ESO, de l’institut Caterina Albert, aquest curs estem treballant a l’optativa de Creadors En Residència amb l’artista Patricia Dauder.
La Patricia Dauder és una artista contemporània barcelonina, que es guanya la vida amb les seves obres i el seu art.
Els nostres projectes es basen en l’art, la creació, la imaginació, l’expressió de les nostres sensacions, emocions, sentiments… i la representació d’ells mitjançant la tècnica de dibuix sobre paper amb carbó, colors pastís…
El que vam fer abans de conèixer a l’artista Patricia Dauder va ser buscar informació, quadres, obres de l’artista per així poder comprendre el seu tipus d’art i la seva manera de treballar.
Durant la primera sessió la Patricia ens va respondre tots els nostres dubtes, i ens va explicar que és per ella ser artista.
A baix podeu conèixer tot el grup.
Tenim moltes ganes de continuar treballant amb la nostra artista, i descobrir coses noves.
Ainara: “Ahir vam fer un coixí de tela amb cotó a dins, me l’he oblidat a casa de la meva àvia però em sembla interessant i divertit fer una manualitat així, i també m’agrada dormir que és el que planegem fer amb el coixí, no em agrada, M’ENCANTA. ha estat divertit aprendre a cosir millor amb l’ajuda de companys/amigues”
Nehad: “Ahir vam fer uns coixins amb cotó per dins, ens ho passamops genial, i també ens va donar temps per acabar, i el següent dia li farem un dibuix al coixí, gràcies per donar-vos l’oportunitat de fer un coixí.”
Erika: “Ahir vam cosir un coixí primer vam dir que com la mediriam y vam fer a la pissara una mida de com seria cuantes mides i quan teníem totes les mides vam agafar el material y ens vam anar a l’aula de dibuix de batxillerat ens vam dividir en tres grups perquè ens repartir-nos la tela vam agafar un guix y vam comenzar a marcar les parts que anaven a tallar quan vam acabar de tallar vam començar a cosir i alguns ens vam enredar una mica quan va acabar de cosir les dos parts vam posar el farciment i vam acabar tancant la i ja està.”
Pamela: “Ahir vaig cosir un coixí per primera vegada. Primer vam fer la mides per la tela del coixí, després vam anar a l’aula de dibuix i ens van donar una tela i haviem de medir-la i anar marcandola amb un guix de colors després tallar la tela i vam començar a cosir era molt divertit cosir i molt relaxant, quan vam terminar vam rellenar al coixí després vam cosir per on vam rellenar i això va ser tot el que vam fer ”
Pedro: “Ahir vam fer uns coixins a mà i vam estar amb la profe d’E.D i fisica i química, vam aprendre a cosir i vam estar fent els coixins. Procediment: Vam anar a l’aula de plàstica amb tela, fil i farcit per fer més gruixudes els lloms. Vam estar les dues hores d’artistes a la residència i vam aprendre a cosir amb la teva ajuda, la profe d’E.D i la violeta. Finalitzan: Vam acabar l’activitat i vam estar emplenant el coixí amb farcit i vam acabar cosint la part que faltava i els vam ficar a la taquilla.”
En les últimes classes hem treballat la improvisació en diferents exercicis. Al final, d’algunes classes hem expressat com ens sentíem i hem millorat molt l’actuació des del primer dia. En la meva opinió Creadors en Residència m’està agradant molt ja que treballem en diferents situacions i fem servir molt la imaginació i creativitat. És divertit veure com la gent actua en les diferents situacions i escenaris que es donen. Em sento molt còmoda en aquestes classes ja que podem expressar les nostres opinions lliurement i parlar sobre diferents temes de la societat molt interessants. També m’agrada veure actuar a companys que normalment parlen molt poc o no s’expressen gaire. El que més m’agrada és inventar-me les diferents situacions en les que han d’actuar els meus companys ja que tinc molta imaginació en aquest aspecte. (Martina Ollero)
Pel que portem de curs, en residència penso que pot ser un projecte xulo perquè els adolescents puguin veure com és el món del teatre, i també per no tindre tanta vergonya. Jo m’he apuntat en aquest projecte perquè penso que és un bon mètode que em pot ajudar a perdre la vergonya. De moment, hem estat practicant la improvisació que és molt important en el teatre, també hem treballat una mica les emocions, que també és una de les coses més importants del teatre. (Mireia Moliné)
Мне всегда нравилось выступать! В моей прошлой школе мы ставили маленькие сценки на какие то мероприятия и я всегда в них участвовала, но это происходило довольно редко что очень огорчало. Но когда я перешла в эту школу и узнала что у нас будет урок театра то очень обрадовалась и была взволнована перед первым уроком. Конечно я понимаю учителей через слово, но мне всегда помогают мои одноклассники и учителя за что я им очень благодарна! (Азхар Халель/Azhar Khalel)
Sempre m’ha agradat actuar! A la meva darrera escola, vam fer esbossos petits d’alguns esdeveniments i jo sempre hi vaig participar, però això passava molt poques vegades, la qual cosa em va molestar molt. Però quan em vaig traslladar a aquesta escola i vaig saber que tindríem una lliçó de teatre, estava molt contenta i emocionada abans de la primera sessió. Per descomptat, no entenc els professors a través de les paraules, però els meus companys i professors sempre m’ajuden, cosa que els estic molt agraïda! (Azhar Khalel)
El que més m’agrada és que estic aprenent a perdre la vergonya. Ens divertint molt i també socialitzen amb més gent. Creadors en residència no és igual que les altres classes i això també que m’agrada perquè no fas el mateix; fas improvisacions i no classe normal. Mai havia fet teatre abans, aquesta és la primera vegada i em sembla molt bé perquè com que soc nou conec a noves persones i faig nous amics i em diverteixo més i aprenc coses noves que mai havia fet. (Gregory Junior)
M’agrada molt aquesta matèria perquè el teatre és una cosa que m’interessa i em diverteix i a part em fa perdre la por i la vergonya, i em fa aprendre a saber improvisar actuant. Em sento molt bé amb el grup que m’ha tocat i cada vegada perdo més la vergonya. El que més m’agrada és que molta gent participa i és entretingut veure’ls actuar i també actuar tu mateix. (Miró Humet)
M’està agradant molt el que estem fent a classe. Estem treballant la improvisació, cosa que és molt important en l’àmbit teatral. Les hores em passen volant, i de moment ho estic disfrutant molt. Per altra banda, crec que tots estem millorant moltíssim si ens comparem amb el principi de curs i veure l’evolució que fem individualment és molt reconfortant. Crec que el projecte de final de curs pot quedar molt bé si continuem així. (Júlia Güell)
Jo em vaig apuntar perquè m’agrada molt actuar. I m’està semblant molt interessant i m’ho estic passant molt bé. Em sento molt còmoda actuant amb el grup. Però a vegades m’avorreixo, quan la gent està actuant, ja que a vegades fem molt llargues les improvisacions i ens hem d’esperar molt per actuar. (María Fernández)
És la primera vegada que faig teatre. Vaig a entrar perquè volia provar i perquè la meva mare em va obligar, però m’agrada. És diferent de la resta de classes. En Creadors en Residència no hem de fer deures, podem parlar, no fem exàmens… Em sembla molt interessant treballar amb un artista professional com el David. (Santhiago Ubilluz)
Des del principi m’ha motivat l’idea. Encara que m’ha semblat un complet caos, vaig prendre la decisió d’entrar. Tot i així, no m’ha decebut. No sabia ben bé quina relació més forta agafaria aquest projecte amb teatre, però el primer dia m’ha inspirat confiança, ja que el fet de treure tothom de la seva zona de confort va ser molt arriscat. I en aquest precís punt vaig comprendre quines emocions em provocaria enfrontar-me a la meva vergonya. No és que en tingui molta, mai he patit problemes per exposar-me en públic o de improvisar. Però m’està ajudant molt a comprovar de què, realment, sóc capaç. A més, trobo un fet meravellós veure gent indecisa i tímida enfortir-se i descobrint-se. (Eva Vibliani)
M’està semblant molt entretingut i divertit, la veritat, ens ho passem molt bé i m’agrada veure els meus companys actuant. El que més m’agrada és sortir amb el meus amics a improvisar davant de tota la classe. Al principi em donava més vergonya però ara em deixo anar. (Ariadne Zuazaga)
Aquest projecte em sembla genial, ja que estic aprenent a perdre la vergonya i enforteixo la meva creativitat. És un projecte on es juga amb el costat creatiu de la teva ment, pots crear el que vols; un personatge, un diàleg, una història, un sentiment o emoció, pots ser el que vulguis. (Giada Trapasso)
Creadors en residència es una actividad y asignatura muy divertida, pero cada vez más, ya que vamos perdiendo el miedo y la vergüenza a actuar y hablamos más entre nosotros. (Martí Sepúlveda)
La primera classe de creadors en residència em va semblar de lo més avorrit del món, la segona ja ni la vaig poder aguantar. Així que vaig decidir desapuntar-me, però l’Alejandro no em va deixar, així que em vaig haver de quedar fent-ho. A mesura que passava el temps les classes eren més entretingudes i divertides, i de fet, he acabat perdent la por a actuar davant el públic. He après a estimar encara més el teatre del que ja ho feia. Finalment haurem d’esperar per veure què acabarà passant però de moment creadors en residència m’està semblant molt entretinguda. (Hugo Ledo)
De moment a mi m’està semblant un molt bon projecte i m’ho estic passant molt bé. Jo soc molt vergonyosa i també em pot anar molt bé per això. Crec que aquest projecte és l’indicat per a gent de la nostra edat ja que estem en una edat molt important. (Gisela Núñez)
No portem massa temps amb aquest projecte, però m’està semblant molt bo, interessant i divertit. M’agrada molt el teatre i crec que amb aquest projecte estem aprenent bastantes tècniques i maneres d’interpretació. Tinc esperances de que l’obra que farem sigui interessant i entretinguda per al públic i també per a nosaltres. Espero que sigui un curs divertit. (Júlia Padonou)
El primer dia em vaig sentir una mica avergonyida però passant els dies em vaig deixar anar molt més i vaig cooperar més a l’escenari i a participar més. Al principi em va semblar avorrit però passant els dies em vaig adonar que les activitats que fèiem eren molt guais i entretingudes. Ara estem fent improvisacions, cosa que me està agradant molt. (Brenda Díaz)
El dijous 21 d’octubre vam anar al MACBA a veure l’exposició “Apunts per un incendi dels ulls” on a través de diferents obres se’ns anima a explorar una definició del “veure” molt més amplia, que impliqui també la resta dels nostres sentits. Entre les obres hi havia un vídeo del Marc Vives, l’artista que ens acompanya. A la porta ens esperaven ell i l’Issac. “em van fer sentir especial quan ens van dir que l’exposició encara no estava oberta al públic, que érem podríem dir, la primera visita”(Aina B.)
Però abans d’entrar el Marc ens tenia preparada una curiosa activitat en una sala de l’edifici del davant del MACBA, el Convent dels Àngels. “ “Primer va posar-nos en context, explicant la seva situació personal quan va realitzar el vídeo que trobaríem exposat al MACBA. Va ser una època desamor i desorientació” (Lia). També ens va donar un text per llegir que duia per títol: “Es que ahora no puedo”. “ Tinc quasi tot el text subratllat amb paraules inspiradores, reals i emotives.” (Duna). “Em quedo amb aquesta frase “No hablo de mi, no és solo mi vida, es hacer vida des del arte, des del amor”. (Natalie).
Mentre tots llegíem i comentàvem el text, submergint-nos encara més en la seva obra, ell va entrar en una petita sala situada al fons de l’espai on ens trobàvem i ens va fer entrar un per un. “Esperava que em sorprengués, tenint en compte l’estil del Marc i així va ser. Al entrar a la sala et podies posicionar davant d’ell a la distancia que et sentissis més còmoda.. Aleshores ell triava una frase i començava a interpretar-la. Es movia, feia sons per aconseguir transmetre sense explicar-se amb un llenguatge verba” (LIA). “Si ho tornés a fer canviaria la meva reacció, em posaria més a prop d’ell i intentaria seguir el seu ritme, interactuar. Em pregunto que va sentir ell davant nostre fent aquesta performance” (Julia). “Dins la sala vaig sentir moltes emocions, incomoditat, alliberament, a vegades em volia riure, però d’alguna manera connectava amb el Marc” ( Isaac).
A l’acabar l’activitat vam entrar a l’exposició on s’hi accedia a través d’un impactant portal creat per Antoni Hervàs. “era un marc molt carregat i amb molt color (Samantha) “d’alguna manera em venia a cap l’idea de mostres alegres” (Duna).
Des del marc i en primer pla, donant pas a la resta de la sala, hi havia el vídeo creat pel Marc Vives. “Enseguida vaig entendre que el mar va ser el refugi d’en Marc, ell estava dins, cantant, cridant…( Samantha). “Amb tot el que li havia passat ell tenia forces d’aixecar-se cada dia i crear una rutina (Duna).
“Em va sorprendre la forma de comunicar-se amb la natura en etapes angoixants” (Aina D) “Inestabilitat, angoixa, bucle” (Ane). “el vídeo em transmetia estrès i caos: moviments bruscos de càmera, sons aguts, greus, ràpids, lents, farses sense sentit..(Gina).
I després vam seguir el recorregut orientats per l’Isaac que ens anava explicant l’exposició, obres de la Laia Estruch, Aleix Plademunt…i tants altres “Hi havien mols artistes fascinants que no em paraven de provocar infinita curiositat” (Sara).
I així vam acabar el dia, amb la sensació d’haver acumulat un munt d’aprenentatges. “He aprés que darrere del que no entenem pot haver molt més treball del que creiem” (Julia). “He après a veure d’una forma diferent, i així ampliar el meu coneixement del món, més enllà del que mostren els meus ulls” (Lena). “Em quedo amb trencar barreres, que pel que alguns és de boig per altres és quotidianitat”(Gustav).
I per fi el dia 7 d’octubre vam conèixer en Marc Vives. Amb ell desenvoluparem un projecte creatiu en el marc de l’art conceptual. Havíem estat esbrinant una mica sobre ell, era un artista vinculat a l’art d’acció, la instal·lació i la performance, però –a petició d’ell mateix- no vam indagar massa. “Esperàvem que ell mateix es presentés però no va ser així “(Sara).
“Va ser un primer contacte molt impactant” (Sara). “Ha estat molt sorprenent arribar a l’aula i trobar una persona que no saps ni qui és arrossegant una cadira i fent tota classe de sorolls sense dir-nos res” (Lucia). “ Feia sorolls estranys amb la veu..” (Natalie).
“Arrossegava una taula per l’aula. Després la Gené s’hi va afegir fent sorolls amb llapis. Tots sense dir res, mica en mica, en hi vam anar unint, Després vam recórrer l’institut fent sorolls amb allò que trobàvem” (Aina D.) “Estàvem amb una professora fent sorolls per tot el institut? No m’ho podia creure. (Leire)
M’he fet moltes preguntes. Podem fer això al institut? Qui és aquest home i perquè no ens ha explicat res abans? (Lia) “Van sortir molts professors a cridar-nos l’atenció”(Samantha )
“Ha estat una activitat estranya però molt expressiva”. (Natalie).
“En canvi després quan vam arribar a la sala d’actes vam estar en silenci absolut llargues estones (Issac). “A la sala d’actes vam fer una reflexió sobre el que havia passat” ( Leire). “Va haver un moment on semblaves entrar en un estat de trance. Fèiem sons ritmis i harmònics (música), I també hi havien espais de silenci” (Lena)
“M’ha agradat aquesta activitat, veure com eren les reaccions de alumnes i professors quan es fa coses que no s’haurien de fer en un centre educatiu.. No canviaria res”( Aina D).
“Ha estat una experiència única on he tingut moltes emocions al llarg de l’activitat i em quedo amb el moment que tots vam cantar la vocal A, per l’ambient que havíem creat” ( Issac)
“Em pregunto si això també es considera art? I crec que sí, que qualsevol forma d’expressar-se ho pot ser i que només amb soroll i la veu també és pot fer música”(Lia).
“Després em vaig fer moltes preguntes, quin és l’objectiu? estem bojos? Que opinaran les altres classes al veure’ns arrossegar taules i cadires pel passadissos? Però mentre vaig estar allà, només estava concentrat i sentia que estàvem formant part d’una harmonia”. (Issac)
Al dia següent entre totes i tots vam emplenar la pissarra de paraules, i emocions que havíem experimentat
“De tot plegat em quedo amb la paraula vibracions” (Gustav)
Matilde Amigo; Lina Bautista; Cristina Celada; Raquel Cors i Carlota Grau; Cos Col·lectiu; Patrícia Dauder; Natalia Domínguez; David Espinosa; David Franch; Sonia Gómez; Emília Gutiérrez Epstein; Inula [Mcarmen G.Mahedero]; Gerda Kochanska; Jordi Lafon; Núria Lloansi i Pierre Peres; Martí Madaula; Violeta Mayoral; Ileana Ortega; Tanit Plana; Mónica Rikić; Marilia Samper; Octavi Serra; Roger Serret i Ricou; Sitesize; Adrian Vega; Marc Vives.
Des de finals de setembre, estem iniciant els processos de creació en 26 instituts públics de la ciutat. Quatre d’ells -l’Institut Escola Eixample, l’Institut Escola Rec Comtal, l’Institut Escola Turó de Roquetes i l’Institut Emperador Carles- participen per primera vegada al programa!
‘EN RESiDÈNCiA. Creadors als instituts de Barcelona’ es desenvolupa al llarg de tot el curs escolar, amb 30 artistes, 50 docents i la participació de 450 alumnes d’ESO.
Ens podeu seguir en aquest blog i en cadascun dels blogs individuals EN RESiDÈNCiA!!
