Aquest dijous hem anat a la cambra anecoica de La Salle. Només n’hi ha dues a tot Catalunya! Ens han acollit molt bé i la visita ha estat d’allò més interessant i complerta. També ens han explicat què són les ones sonores, hem vist com es propaguen ones de diferents freqüències i com un recipient d’aigua pot amplificar-les fent que entrin en ressonància.
Seguidament hem visitat una cambra anecoica, alguns de nosaltres ens hem marejat una mica ja que produia una sensació força extranya. A continuació hem entrat a una sala de reberveració, aquí el so d’un picar de mans es repetia temps i temps i temps… Per últim hem entrat a un estudi de gravació. En aquest darrer es combinen materials absorvents amb superfícies reverberants de les dues sales anteriors per aconseguir la tonalitat de so desitjat.
En general, hem après molt sobre el comportament de les ones sonores així com a dedicar més atenció a l’escolta. Quines ganes de seguir experimentant amb els sons!
Aquestes dues setmanes hem treballat paraula i gest.
Per començar, els estudiants havien de cercar discursos i declaracions de principis I escollir-ne un que els cridés la seva atenció i argumentar el per què.
Un cop fet, el treballaven amb el propòsit d’escollir el que els resultava el més significatiu i intentaven aprendre de memòria el fragment.
Un cop fet, havien de declamar-lo davant de la resta de companys, tot avançant cap a ells.
A una indicació de la Emilia, dos companyes entraven en acció, impedint l’avenç de “l’activista” i intentant fer-lo retrocedir mentre ell continuava el seu discurs…
Un exercici de residència, de coordinació, de força, de creença, de principis, de llibertat…
la força per la força o la força de la paraula i la resistència …
DISCURS i RESISTÈNCIA… un veritable exercici de llibertat d’expressió i de democràcia…
Vegem les seves reaccions…
Mi discurso es uno de la actriz Emma Watson que trata sobre la igualdad de género. Mientras me tocaba decir un fragmento del discurso, a ratos dos compañeras mías me sujetaban e intentaban llevarme hacia atrás, me sentí algo agobiado ya que yo quería decir mis palabras tranquilamente y no quería que me callasen. No me sentía libre.
Víctor Rodríguez.
Mi discurso lo saqué de una canción de Tupac llamada “Keep ya head up” e iba sobre el feminismo. Cuando salí a decir la parte que tenía que aprenderme, me sentí bien porque el discurso me gustaba, pero cuando las personas de mi lado me empezaron a estirar hacia atrás, sentí como si me intentaran callar, como si no les gustara lo que estaba diciendo. Me sentí perseguida.
Juana María Prada.
Mi discurso iba sobre un chico llamado Daniel Habif, que en unos Grammy dio un hermoso discurso de superación a todos los artistas presentes.
El mensaje trataba de no rendirse y seguir adelante, y si la envidia de los demás te perseguía tú la esquivas y sigues con tu vida porque nadie puede cortar tus alas.
Al leerlo me sentí identificada porque muchas personas van de amigos y realmente lo que quieren es hacerte caer y verte peor que ellos.
Yo no llegué a decir una y otra vez mi discurso, ya que me tocó impedir que otros lo hicieran, es decir estiraba de una persona y le quitaba el derecho a expresarse o seguir adelante.
Neidi Peña.
Mi discurso iba sobre el medio ambiente, y cuando le enseñé mi discurso al público los seguratas me agarraron y me sentí confundida, sin fuerzas y arrastrada. Y cuando fui segurata me sentía “poderosa”, con mucha fuerza todo lo contrario al que presenta el discurso.
Mariama Drame.
El discurso que yo elegí para la actividad, era uno de Emma Watson que hablaba del feminismo, y la igualdad de género. Lo que más me gustó del discurso, es la frase “Cada vez que un hombre o una mujer lucha por un ideal o hace algo para mejorar la vida de los demás, o se manifiesta contra la injusticia, manda un pequeño atisbo de esperanza. Y cuando millones de estos atisbos se cruzan, construyen un movimiento que puede derrumbar las barreras más opresoras y resistentes.” Porque creo que esto podría llegar a la realidad.
Lo que sentí cuando leí el discurso, fue que se reflejaba bastante la realidad, y me di cuenta que las personas que son activistas, o luchan por algo, o contra algo, sufren mucho, ya que pueden recibir muchas críticas o simplemente comentarios negativos que pueden llegar a causarles daño, y ahora creo que mucha gente no se atreve a hacer lo que hacen los activistas, o no se atreven a expresar sus opiniones, ya que temen que acaben sufriendo lo mismo que sufren los activistas o las personas que se atreven a expresarse.
Sobre la actividad creo que estuvo muy bien ya que representaba muy bien lo que tenían que pasar los activistas.
Arooba Mehbood
We have come to our nation’s capital to cash a check. They were singing a benefit to every American person. This note was a promise that every man, yes, black men as well as white men, would get the rights of life, liberty and the search for happiness.
We talked about a dream, and everyone talked about it. Then two people were standing behind and one were speaking his speech. Those who were standing behind were pulling the one in front towards the back. But the one who was pulling was trying to move forward. Everyone did one after the other. We felt great.
Anisa Munir
Fue como sentir empatía por la gente que lucha por ser escuchada,
que hay altas y bajas y momentos en los que te van a escuchar y otros en los que van a estar de tu lado la mayoría y, al fin y al cabo, conseguir que te escuchen.
Se sienten los nervios para memorizar las palabras correctas y no quedarte con nada dentro porque quieres expresar todo lo que sientes y piensas.
Mikaela Lira
Abans d’acabar la sessió, els i les alumnes van escriure les seves reflexions en un mural…
un color, una sensació…
i per complicar-los més la vida, no es podien escriure frases…
APA noies i nois, capacitat de síntesi… només 1 paraula…
Un dilluns la Núria ens va explicar que el dijous feia la preestrena d’una obra titulada: “Fuego fuego” al Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Tallers. Ens va convidar a veure-la, ens va dir que tenia unes quantes entrades i que si volíem podíem anar a veure-la. La Paula i jo no ens ho vam pensar ni un segon, i li vam demanar les entrades i tota la informació. Ens feia molta il·lusió i curiositat anar i veure a la Núria actuar.
Per anar-hi vam quedar al costat de casa de la Paula i vam anar juntes fins a la parada de metro de Sagrera. Vam agafar la línia vermella fins Glòries i ens vam perdre una mica, vam fer una volta que no feia falta, però com ens sobrava força temps no va resultar un problema. Vam arribar finalment al Teatre Nacional i llavors ens vam fixar que érem les més petites allà, tothom era major d’edat. Ens va fer gràcia comprovar que, a mesura la gent anava entrant al teatre es fixava que, a la primera fila, just al mig, hi havia unes nenes, nosaltres.
L’obra en si va començar força estranya, semblava que parléssim un idioma inventat i estava tot fosc, sentíem cops i crits. No enteníem res de la situació. Durant una estona l’obra continuava així i nosaltres estàvem molt confuses, però tot d’una es van treure un tipus de màscara que portaven i la perruca, i de cop semblava que tot tenia més llum. Llavors van començar a parlar en castellà, ja enteníem almenys les paraules. Semblava que els personatges estaven desorientats, però a poc a poc amb jocs de paraules ells mateixos reconstruïen el que havia passat. A cada escena tot cobrava una mica més de sentit.
Entre jocs de paraules i interpretacions podies entendre que l’obra no només es referia al que passava allà, a escena, sinó que era un petit exemple d’un seguit d’altres coses. A més a més, una part molt sorprenent va ser com ells mateixos d’un moment a altre canviaven de personatge i tot s’adaptava perfectament.
A les dues ens van agradar molt els jocs de paraules que feien.
Va ser molt entretinguda, i també molt divertida. Es notava que s’esforçaven molt. Ens vam quedar sorpreses i meravellades amb l’actuació de la Núria, i amb l’obra en general. A més a més, la Núria ens havia donat les entrades de primera fila al mig, és a dir, ho vam veure tot genial!
La Núria és una gran actriu, i es nota que li agrada el seu treball i ho gaudeix, nosaltres també vam gaudir molt veient-la.
No ens penedim d’haver dit que si a les entrades, al contrari, ens va agradar molt i ens van agafar moltes ganes d’anar a veure més teatre.
El dia 8 de febrer vam fer una exposició tots els alumnes que fem l’optativa de residència per l’alumnat de l’institut i els professors, amb tot preparat estàvem dividits per seccions on explicaríem les característiques de cadascuna.
Els espectadors anaven per seccions on apreciaven el que hem estat treballant durant tot aquest temps, exposició en la qual els protagonistes del projecte posen en comú l’estat del processos de creació. El motor d’aquesta trobada és genera ‘’contaminacions’’ per tota la comunitat educativa i que el institut sàpiga que és fa al optativa de residencia. Nosaltres els alumnes vam ser els protagonistes de la jornada i van deixar al professorat i als companys tan sorprès com entusiasmats.
Els diferents espais expositius i instal·lacions estaven al vestíbul de l’institut y parts comunes, la primera en presentar-la va ser una gran representació amb fils dels espais verds i les seves funcions, seguint, al costat hi havia un plànol del parc de Can Sabaté on tenia germinació de llavors que vam estar cuidant.
En unes reixes del costat estaven penjats uns quadres amb els resultats de l’excursió al taller de la Fundació Miró, darrere, amb un extens camp de sorra hi estaven les plantes que havíem cuidat durant tot aquests mesos, unes plantes que no porten llavors hi eren fruit d’un experiment per comprovar si podia créixer plantes sense llavors.
Fora, el taller mes dinàmic, on experimentaves amb fruita i hi descobries noves idees d’elles. Al ocupar un espai comunitari de l’institut van participar molts els alumnes i alguns professors de la comunitat educativa.
Vam fent una pluja d’idees. De las quals vam triar cinc que es van desenvolupar fins a ser diferentes exposicions. Totes exposades en espais comuns de l’institut, vestíbul, passadissos i el pati.
La primera exposar el seguiment de l’hivernacle ficant fotos del procés de cada setmana.
La segona, en marcs, exposar totes les imprentes que vam fer a la Fundació Miró, de fulles que vam anar recol·lectant.
La tercera, fer un mapa conceptual al vestíbul del institut indicant la relació entre els espais verds i les seves funcions.
La quarta, un germinat fet per tuballons vegetales, forman la silueta del parc de Can Sabater.
I per últim, un petit taller a pati amb dues taules, una plena de fruita i l’altre amb un paper gran fent de mantel. Vem pensar que la gent podia participar fent un dibuix per dins i per fora de la fruita que ells escollisin, fiquessin informació del gust, textura, llavors… i després se la poden menjar.
Encara que abans vam fer un esbós de l’actuació, cada actuació va ser diferent. La primera, que va ser amb els nostres companys com a públic, tot semblava més un assaig general. Va ser una mica complicat dur a terme l’actuació, ja que el públic era massa actiu i a vegades ens perdíem en el nostre paper a causa dels crits provinents del fons. Però, va ser una experiència molt significativa, ja que podíem entendre quins aspectes hauríem de millorar en la nostra improvisació, i posar-nos d’acord entre nosaltres. En la representació final, davant de tots els professors, es notava la serietat que vam obtenir, a més de la motivació. Molts actors i actrius van estar molt ansiosos, ja que sentien una pressió en l’aura per les mirades. Tot i que, en el meu cas, era tot el contrari. M’havia abraçat una ola de confiança. Em motivava el fet que no hi perdria res, podria gaudir del meu temps, i aquell públic no seria capaç de canviar res en la meva vida, en cas d’un error. Encara que de quin error es podria parlar, si no tinc por i és pura improvisació? Però, clar, objectivament no puc assegurar que ho he fet del tot bé. (Eva Vibliani)
Durant les últimes setmanes hem estat practicant per a la contaminació. La contaminació és un petita presentació que es fa per a donar a conèixer el projecte. Avui al matí hem fet un assaig general davant els nostres companys de classe. Ha sigut una experiència diferent però a la vegada emocionant, ja que ha sigut de les primeres vegades que ens veuen d’una altra manera. Al principi estàvem nerviosos segurament per la reacció que podrien tenir els companys, però una vegada estàvem sobre l’escenari ens hem deixat anar. Sí que és veritat que aquest assaig no ha sortir tan bé com ens esperàvem però ens ha ensenyat que no tot surt com nosaltres volem o ens agradaria que fos. També, aquesta tarda hem tingut la prova final: hem actuat davant de tot el professorat. Malgrat els nervis, ens ha sortit molt millor que aquest matí. Se’ns veia segurs i preparats! Encara que ens falta molt camí per recórrer, crec que ha sigut un molt bon començament. (Júlia Güell)
Ahir va ser l’actuació de creadors en residència anomenada “contaminació”. Va ser genial, tractar d’actuar així feia l’obra més complicada. Amb els de la nostra classe a l’assaig general, ens va sortir força malament, però al final ens va sortir molt bé davant dels professors, així que estic molt content amb el treball dels companys i dels professors per l’esforç i poder fer més actuacions com aquestes. (Hugo Ledo)
Aquestes últimes setmanes, hem estat preparant la contaminació (ensenyar a tots els professors el que estem treballant, muntant una obra de teatre). Avui els hi hem ensenyat aquesta obra de teatre i ha sigut una experiència diferent, i divertida, tant per quan actuàvem com quan vèiem els nostres companys i companyes actuar. Abans de començar tots estàvem nerviosos però, un cop entres a l’escenari, tots els nervis se n’han d’anar i t’has de deixar anar. Va anar molt bé, i a tots els professors els hi va agradar molt, també els hi va agradar veure’ns des de un altre punt, en comptes de a la classe. (Mireia Moliné)
Aquesta setmana va ser la més important de totes ja que vam fer la nostra primera obra de teatre, vam actuar davant els nostres companys i companyes de curs, però també davant dels professors de tot el centre. Al principi no m’agradava l’idea ja que em feia molta vergonya actuar davant dels meus companys, però quan vam actuar davant dels profes em vaig soltar més i crec que ho vaig fer molt bé. (Víctor Mendo)
Ahir vam tenir la contaminació. Pel mati vam estar assajant i practicant. I després vam fer com una primera prova amb els nostres companys de classe. Jo estava bastant nerviosa perquè no sabia com sortiria. I crec que en general va ser un desastre. Perquè van haver molts problemes amb les entrades i les sortides. (María Fernández)
A mi l’acte d’ahir de “la contaminació” em va agradar molt. Mentre ho assajàvem anava agafant forma i la veritat és que el resultat va valdre la pena. Va ser molt diferent l’acte amb els nostres companys de 3er del que vam fer després amb els professors. Amb els alumnes de 3er els micròfons ens van fallar en alguns moments i no ens ho vam prendre tan seriosament. Amb el claustre de professors va ser tot més seriós, ens va sortir molt millor i van poder aprendre i observar més coses. Em va agradar molt més i va estar bastant interessant. (Martina Ollero)
Avui hem fet una cosa que es diu contaminació. Tracta d’ensenyar als demés el que fem en creadors en residència. Primer hem pogut practicar amb els nostres companys de classe que no fan creadors en residència i després per la tarda ho hem ensenyat a tots els professors de l’escola. Jo estava molt nerviosa perquè tinc molta vergonya, i a més és gent que veig cada dia pels passadissos de l’escola. Però quan vaig sortir a l’escenari, em va agradar molt. Això sí, no sabia on mirar perquè hi havia molta gent. Però al final m’ho he passat molt bé. (Gisela Núñez)
Avui hem estat la primera hora assajant la representació que anàvem a fer més tard; la segona hora hem fet la representació davant dels companys de 3er, de TG3 que no fan teatre. Després, a la tarda, també hem anat al cole a les 4, i hem fet la representació davant de tots els profes. Jo m’he posat més nerviosa davant dels profes, tot i que amb els companys també he estat una mica nerviosa; crec que ens ha sortit millor amb els profes, i que jo ho he fet millor davant d’ells. (Júlia Padonou)
A l’hora de fer la contaminació vam estar molt emocionats ja que a tots ens va sortir molt bé l’activitat. Abans vam fer un assaig i proves amb diferent públic, amb companys, i encara així a l’hora de fer l’actuació amb el públic del professorat va sortir millor; malgrat haver-hi més persones, no hi estàvem tan nerviosos, tot va sortir genial, no va haver cap problema amb els papers, amb els companys amagats entre el públic, amb els que actuaven… (Martí Sepúlveda)
Esta actuación me ha gustado bastante. En un principio iba a actuar entre el publico ya que estuve confinada, pero sin ensayar tuve que subir al escenario a sustituir a una compañera. Sinceramente no me dio ningun tipo de vergüenza, nos pareció bien la idea de actuar delante de profesores y compañeros porque a la gente vergonzosa le transmitió más confianza para salir y actuar. Estamos mejorando mucho y estamos ansiosos de saber cuál será el proximo público. Tener como publico a mis compañeros fue más escandaloso y gracioso que con los profesores, porque se reían y hacían bromas. Con los profesores fue más serio. (Ariadne Zuazaga)
Yo no fui parte de la actuación en sí, delante del profesorado y los alumnos de nuestro curso. Por lo tanto, no tengo mucho que opinar sobre esa parte de la experiencia, pero, no obstante, yo, junto a otros compañeros de mi clase, tuvimos la experiencia desde otro punto de vista, el punto de vista de las correcciones y de dar opiniones para mejorar. Me gustó mucho ser parte de esa parte y deseo ser parte de la actuación siguiente. (Ella Whiteman)
Ahir els meus companys de creadors en residència van fer una presentació per als alumnes i, més tard, per als professors del centre educatiu. Em va donar ràbia que no pogués assistir, ja que els assajos van ser divertits de veure i de pensar com es feia. Però els meus companys m’han explicat que va ser bastant interessant de fer i que va sortir molt bé! (Giada Trapasso)
Se suposa que havíem de fer una actuació oberta davant dels professors, però em vaig posar malalta i no vaig poder venir, fet que em va decebre molt. Espero poder venir a les properes actuacions! (Azhar Khalel)
Assaig davant la resta d’alumnes de tercer, al matí:
El miércoles 2 de febrero, los alumnos de 4r A, en las horas de Creadors en Residència, tuvimos la oportunidad de ir al CCCB para disfrutar de una exposición muy interesante sobre las máscaras. En la exposición vimos cómo en la sociedad se utilizan las máscaras con diferentes sentidos. Algunas, con fines políticos, otras se relacionaban con la religión, el deporte, y muchas de ellas muy siniestras. Una muestra de ello:
Máscaras del conocido deporte Pressing CutchMáscaras del movimiento feministaMáscara antigas de la 1ª Guerra Mundial
Explorem entre l’Art i les Noves Tecnologies treballant amb circuits de paper. Una de les idees força d’aquesta pràctica és la de compartir que per crear art tecnològic no és necessari el món virtual.
Amb electrònica bàsica, dibuix, pintura, cartró i altres materials reciclats generem circuits simples, proposant treballs situats entre la pràctica artística i la tecnologia.
Una altra acció és l’orquestra automàtica. Experimentant amb el so i el moviment automàtic com elements del procés creatiu, i aprenen amb motors de baix voltatge, corrents elèctriques i mecànica, construïm caixes sonores combinant cartró, motors, piles entre altres materials diversos, mòduls que esdeven parts d’una proposta col·lectiva.
