Mes: maig de 2022

El passat dia 20 de maig vam anar a conèixer la sala i muntar definitivament la nostra obra. Fins ara només teníem 3 tubs de plàstics de 30 m cadascun tancats per un costat, dos ventiladors, dues plaques d’arduíno i dos relés. No sabíem com era la sala ni on es col·locaria la nostra escultura. A l’arribar van veure que l’havien posat al centre de la sala i amb una bastida . Realment espectacular! Vam decidir canviar la posició dels tubs i provar els ventiladors. La respiració de la peça ens va semblar genial ! Li dona tot un altre sentit a la nostra obra. Buscàvem un nom i finalment el va decidir la Natalia, “todo el aire de nuestros pulmones”

“TODO EL AIRE DE NUESTROS PULMONES”

El treball de l’escolta, la relaxació i com entendre el pas del temps sense recórrer a aparells analògics ni digitals ens ha conduit a l’acció “Parar el Temps” a l’institut durant dues hores. Aquesta projecte final ha requerit la implicació de tot l’alumnat d’ESO i batxillerat en accedir a despendre’s dels seus aparells mòbils, també de l’equip docent i de direcció. Així com del responsable de manteniment que ens ha donat un cop de ma explicant-nos com desactivar el timbre. 

El vídeo adjunt encomana a l’espectador l’entusiasme que envolta l’acció inicial i transmet el premi de la calma final que ha gaudit l’alumnat, parant el temps.

Avui ha estat el nostre últim assaig al cole. Dilluns 30 de maig assajarem finalment al Teatre lliure!

En aquesta última fase del procés hem decidit treballar per grups en la creació d’una Societat Robot integrada per diverses comunitats que habiten els seus barris, imaginant possibles maneres de relacionar-se i conviure.

Aquestes són les preguntes que ens han ajudat a activar el disseny i la construcció de la nostra proposta:

Des d’una mirada crítica sobre la tecnologia no fatalista i projectant-la des de les humanitats i les pràctiques artístiques, plantegem una societat artificial obrint camí més enllà del que ens arriba com a consumidors passius, amb l’esperança de proposar alternatives de futurs possibles.

Vam portar les històries que ens havien explicat els nostres familiars que van estar presents en el moment en què l’home va arribar a la lluna i sobre el que van sentir quan ho van veure, alguns dels familiars no s’ho van creure, alguns altres encara no havien nascut o estaven dormint, però molts d’altres van sentir admiració pel fet que fossin tan valents i prou intel·ligents per a poder haver aconseguit una cosa tan fascinant per l’època com construir un coet prou potent per arribar fins a l’espai i arribar a tocar la lluna.

També vam portar unes fotografies que havíem fet a la lluna:

Vam anar per grups a la ràdio de Can Fabra a gravar les frases de la nostra cara conjunta a un ésser estimat, cadascú llegia una frase, i després vam gravar la nostra carta sencera. 

La nostra carta gravada està en un vídeo que no conté imatges, només les nostres veus que després vam posar en la contaminació.. 

https://youtu.be/v4nS4F7KUJA aquí teniu el video. 

Em vaig sentir bé i era bastant fácil. No teniem que fer molta cosa i era relaxant.

Amanda Contreras Elmo