Mes: maig de 2022

Avui és un dia especial, és el dia de la Contaminació. Portem molts dies preparant-ho tot, avui vindran professors de tots els cursos per veure el nostre projecte.

«Per mi, l’objectiu de l’acció que farem és que els profes se sentin com bloquejats i que per un moment es quedin amb la ment en blanc. També que se sentin observats per nosaltres.» Laura.

«Jo crec que fem aquesta acció perquè s’adonin de quina és la forma més fàcil, el camí més curt. També pretenem que no només trobin el costat fàcil de les coses, a vegades la difícil és divertida, com en aquest cas que els fem anar pel camí difícil.» Zowie.

«L’objectiu és fer una pensada als profes de com ens sentim i que se sentin incòmodes amb nosaltres darrera.» Anna.

PREPARACIÓ els dies anteriors:

En la pluja d’idees ens van sorgir diferents maneres de presentar el projecte en la contaminació al professorat. Les idees més rellevants van ser:

-Baixar les persianes de tot el 1r pis i amagar les manetes (primer volíem barrar les finestres com si estiguéssim en una presó).

-Canviar el recorregut habitual dels profes per dins l’institut.

-Treure els quadres dels passadissos perquè es fixin més en les coses que tenen al voltant, i posar miralls (perquè la gent sempre pensa com els miren els altres).

Vam optar per la 2^a idea i fer-ho al gimnàs perquè hi ha un mirall molt gran.

Fusionant totes les idees, el que volíem era fer-los sentir incòmodes. Vam treballar la idea de tallar els camins que fan normalment per arribar al gimnàs on explicaríem el projecte que estem treballant. Vam pensar en posar-nos unes màscares blanques i així es sentissin observats i molestos. Vam pensar en posar els mòbils en la caixa dels mòbils per així sàpiguen com ens sentim.

EL DIA DE LA CONTAMINACIÓ:

Vam començar el dia molt nerviosos i quan vam acabar les classes, ens vam afanyar a menjar les pizzes que havíem demanat per dinar, ja que si anàvem a casa no ens donaria temps de tornar a l’institut, perquè l’acte començava a les 16:30. Va ser molt interessant i divertit, perquè vam dinar tots junts, ens vam preparar i vam estar molt atents a que tot estigués perfecte.

Després de dinar vam posar cinta per barrar el pas a les zones de l’institut on no es podia passar, i ens vam canviar la roba de negre, vam preparar els àudios, ens vam distribuir els espais i els mòbils per comunicar-nos i enregistrar el que passés. Quan van dir-nos que els profes ja estaven, ens vam posar les màscares i ens vam quedar en fila davant d’ells. Hi havien tots els profes de primer i altres.

Llavors va sonar una veu que vam gravar i editar nosaltres. L’àudio deia que havien de deixar els mòbils a la capsa i havien d’arribar al gimnàs en 7 minuts, sense passar pels llocs prohibits (els llocs amb cinta). Els vam seguir mentre feien el recorregut. Va ser bastant divertit veure les expressions dels profes.

El que no ens va agradar va ser que alguns professors van anar per l’ascensor (això no estava previst!), també vam ser una mica despistats que no ho vam dir.

Quan tots els teachers estaven a la sala, un àudio els deia que dibuixessin els seus recorreguts en un plànol, i ens vam quedar drets i callats davant seu. Uns minuts després els vam fer preguntes i vam explicar en què consistia el nostre projecte.

A l’hora de la presentació, nosaltres ens vam sentir una mica intimidats i observats, però després d’estar una estoneta parlant amb ells ens vam sentir molt millor i vam explicar totes les coses que havíem anat fent amb la Gerda Kochanska en el nostre procés de treball, és a dir el treball de Creadors en Residència.

Ens van dir que eren molt interessants i que els havien agradat molt. I per últim vam deixar que fessin un ronda de preguntes. Els profes també ens van dir que es van sentir incomodats, observats i algunes van dir que els havia incomodat bastant haver de deixar el mòbil a la caixa.

Ens va anar molt bé i vam venir molts professors de diferents cursos. Ens vam sentir amb una mica de vergonya però quan vam començar a parlar amb ells se’ns va passar.

Ens ho vam passar molt bé. Objectiu aconseguit!

Durant aquest darrer trimestre les i els alumnes de 4t d’ESO d’en Residència han volgut escollir i conquerir un espai propi dins del centre. Després d’una brillat exposició davant de la direcció del centre i un estira i arronsa, s’han fet seu uns “camerinos” situats sota de la sala d’actes.

Des de l’autogestió i la llibertat d’acció han anat transformat un espai diferent, lluny de les clàssiques aules, un espai on crear un clima i una identitat col·lectiva, on fer activitats innovadores i cohesionadores. L’objectiu era clar, en paraules del mateix Marc Vives “Conquistar, apropiar, intervenir una institució com l’escola”.

Dins d’aquest procés s’han generat molts moments, s’han mostrat malestars, malentesos, però també desitjos i afinitats. Entre sessions de jocs, vermuts, “peli i siseta“ o balls, com els que vam viure amb la Matilde Amigo (una artista ballarina que va portar en Marc) han sorgit idees, vincles, accions i relacions.

Però no només ha estat això, aquest espai ens ha permès descobrir també una altra forma d’entendre l’ensenyament- aprenentatge. Ha estat un espai per la docència  “Donar classes allà ha estat una experiència molt especial, les noies i nois han estat molt més concentrats, m’ha encantat” (Eva M., professora de matemàtiques).

I en la darrera sessió hem tingut una grata sorpresa, tots hem rebut una carta personal …una carta que de ben segur ens interpel·la.

 I aquí seguim en procés de redescobriment personal i grupal.

Què vam fer?

Després del dibuix de què veiem a la finestra de “la nostra nau” vam escriure una carta que viatjava a través de l’espai que era pels nostres éssers estimats.

Per què ho vam fer?

Ho vam fer perquè estàvem imaginant que estàvem en una nau espacial i havíem d’escriure una carta pels nostres  éssers estimats.

Segona part

L’altre dia ens van repartir uns quants papers a cada taula amb algunes frases que vam posar i vam haver de construir una carta conjunta com si estiguéssim a la Lluna. 

El primer pas a la lluna el va fer l’astronauta Neil Alden Armstrong el dia 20 de juliol de 1969 a la nau Apolo XI es va enlairar des de Canaveral (Florida). El 29 de juliol Neil Armstrong es va convertir en la primera persona que va trepitjar la superfície de la Lluna. Nosaltres vam fer un debat sobre el primer pas i vam reflexionar. Després vam veure les imatges reals d’Armstrong fent el primer pas i vam reflexionar sobre com es deuria sentir, tota la gent que ho estava veient, etc. Més tard, en un paper marró vam ficar el peu i ens el van repassar el voltant amb un bolígraf negre similant el pas que va fer Armstrong a la lluna. A dintre de cada petjada, hi vam escriure una frase que ens agradaria dir si arribéssim a la Lluna. Com Armstrong, que va dir: “Un petit pas per l’home, un gran pas per la humanitat.”

Hem estat parlant sobre la Lluna i l’espai, també hem treballat sobre els vestit que usaven els astronautes i vam respondre unes preguntes que feien de el vestit com per exemple ; perquè tenen tantas butxaques? Perquè tenen tantas capes? … i les banderes que posaven a la lluna al arriba de cada país. 

Hem après que un vestit espacial té 21 capes i que va ser fabricada per dones les creadores la majoria te 80 anys.

També vam aprendre que amb la gravetat no es  pot fer al mateix que al que fas a la terra, llavors. Hi ha algunes coses que no hi ha a la terra com però exemple: ISSA i serveix per fer les teves necessitats, actualment hi ha dos tipus de vestits preparats perquè els astronautes puguin fer les seves necessitats sense cap problema. El primer s’utilitza durant el llançament i entrada de la nau mentre que el segon s’utilitza en activitats extravehiculars (EVA) com a caminades espacials

Roc

Entre tots, per tal de fomentar la nostra creativitat vam jugar al DIXIT per crear històries i anar pensant en el nostre futur projecte.

Historia 1

Había una vez en el futuro una guerra entre países, uno de esos países encontró un tesoro y dentro había un corazón de luz. Otros países enviaron aviones de vigilancia para vigilar el tesoro. En el castillo donde se halló el tesoro había un príncipe y una princesa los cuales estaban bailando a ciegas. 

Estos príncipes tenían una hija que era muy inteligente que estaba buscando la manera de poder viajar en el tiempo y volver al inicio de la guerra. 

La hija llegó a investigar qué podría volver al pasado a través de una canción. Lo que ellos no sabían era que otro país les puso un espía que les decía lo que hacía la hija de esos príncipes. 

Durante la guerra, debajo del mar había una cámara de vigilancia que revisaba si las cosas estaban en orden. 

Antes en el pasado la princesa era una criada entonces no podían cambiar nada por que el príncipe pierde todo. Entonces como no podía cambiar nada del pasado en la tierra decidió viajar a la luna para hablar con el rey de los conejos y pedir ayuda. 

El rey de los conejos les reveló un secreto del pasado, era que había un árbol que tenía milagros.  

Encontraron a los dioses y escribieron deseos para que acabe la guerra. También hicieron todo lo que pidió la hija de los príncipes. 

Historia 2

Era una vez una princesa que vivía en el castillo y una vez cometió un error y su padre el rey le castigó hacer el pan para esta noche y de pena que le dio se le partió el corazón que estaba ligado a la tierra y entonces la tierra se empezó a romper también. Había un pulpo mecánico y le robó todas sus cosas de valor bajó tierra. la chica cuando vió que ya había acabado de hacer el castigo que le dió su padre vió que necesitaba una llave para abrir la puerta. 

Después el pulpo guardó todas las cosas de la princesa, y todas las personas del castillo se pusieron a llorar porque no podían abrir la puerta para sacar a la persona. Y encerrada como estaba la princesa, se quedó loca y solo veía cubos por su mente. El pulpo vivía en un mundo en el que tenía señales para llegar hasta donde estaba todo lo que robaba. Y el pulpo en su plan por fin robó el alma de la princesa y se la quedó para toda la eternidad y acabó muriendo.

Van passar uns dies des que vam fer la nostra exposició, i la Lina tenia ganes d’ensenyar-nos les instal·lacions on treballa, quin és el seu material de feina… així que tots i totes ens vam dirigir cap a Hangar.

https://hangar.org/ca/

Va ser estrany veure la sala, tan gran, tan espaiosa, però encara va ser més impressionant quan la Lina ens va fer una mostra del seu treball. Tota la sala estava envoltada d’altaveus. Hi havia com un 6 o 8, i a més eren molt grans. Ens van fer un petit tastet de les seves creacions, però en sentir-les era com si tot l’espai es fes molt més gran. Era com estar a dins d’una gran tempesta, o un mercat… La sensació de sentir les coses al teu voltat, escoltar sons en totes les direccions i, de tancar els ulls i imaginar… va ser com transportar-se a altres indrets. Com acabem de dir, la sala és com si es fes molt més gran.

Aquesta serà la sala on farem la nostra exposició final. Ara ja la coneixem! És el moment de començar a tenir idees.

A més de tot això, la Lina ens va presentar a uns companys seus de la Universitat de Barcelona que estaven treballant amb un projecte amb minidroids per tal d’estudiar els comportaments d’alguns insectes.

Al final vam aprofitar per dinar al Parc del Centre del Poblenou abans de tornar cap a l’Institut.

Tornarem!!!

Després de la nostra presentació ens hem reunit durant una hora a classe parlant sobre quines coses ens ha agradat, quines no, com ens hem sentit, què hauríem de millorar…

Tothom ha estat d’acord en el fet que la vergonya és una cosa que s’ha d’intentar millorar per tal de poder parlar amb més tranquil·litat davant del professorat, dels nostres companys i companyes. És la nostra feina i és interessant poder mostrar que és el que fem amb orgull i contents del treball.

Pensem que també ens ha faltat una mica d’organització i de més treball per tal d’haver quadrat tot una mica més.

Ens ha agradat molt la preparació de la part del museu, de l’activitat del joc amb les persones que han vingut… aquí s’ha notat que estàvem més còmodes i s’ha vist en els resultats.

No ens ha agradat la tensió d’haver d’anar tan ràpidament, de no tenir tot el temps necessari per preparar les coses, però alhora entenem que moltes vegades això no és possible.

Esperem anar millorant a mesura que passin els dies i que la propera sessió d’exposició surti molt millor.

Estem tots i totes en un procés d’aprenentatge!!!

Durant algunes sessions hem compartit algunes tipologies com els Walking Robots, reflexionant sobre aspectes com mecànic/orgànic, rodes/cames, sensors d’ultrasons, entre altres.

També hem parlat dels Soft Robots, els mecanismes de vàlvules d’aire, la interacció amb humans, i els robots caca (de pasta magnetitzada).

Amb l’objectiu d’eixamplar imaginaris del que coneixem entorn d’aquest tema, des d’altres llocs, començant a pensar possibilitats de creació de la nostra proposta Societat Robot.

Hem fet un llarg camí però, finalment, hem fet “EL CLIC”

Tot preparat! Sembla mentida que després de tants dies de treball a la fi estem amb tot llest per fer aquesta gran presentació.

Després de moltes discussions vam pensar que el millor era presentar el nostre treball al vestíbul del centre. A la porta principal, donant la importància que es mereix el nostre esforç!!!

La nostra intenció era crear una mena de museu. On poder veure i interactuar amb totes les activitats, que tothom, en certa manera les pogués experienciar.

Inici de la sessió:

Tot comença amb un vídeo en el qual presentem les diverses activitats que hem fet, tot a través de la imatge i del so, sobretot a través de les nostres veus. No obstant això, no tot serà en diferit com es va poder comprovar.

El museu es divideix en diferents espais, i en cadascun d’aquests hi ha un lapbook a mode de cartell informatiu.

1: Sonorització de vídeos: activitat en la qual vam sonoritzar amb diferents objectes quotidians una sèrie de vídeos.

2: Gimcana Sonora i història final: activitat realitzada al barri, pels voltants de l’escola on vam haver de registrar una sèrie de sons que ens venien marcats en unes targetes. Amb aquests sons finalment vam crear una història sonora.

3: Live Coding i un gall!: activitat en la qual vam aprendre a programar diferents melodies a partir de diferents sons. Moltes persones van fer-ne ús del Live coding durant la pandèmia, i es feien creacions en directe i competicions durant uns minuts. En finalitzar sonava el so d’un gall com a senyal acústic.

4: Sinestèsia: vam descobrir que Kandinsky tenia sinestèsia i que gràcies a aquesta podia fer unes obres artístiques tan genials. Ens vam posar a la seva pell, i a través de diferents cançons vam pintar el que sentíem.

Finalment, i després de veure totes les activitats tots els visitants van fer grups i se’ls va fer entrega d’una gravadora zoom per tal de començar la gimcana de les cartes del tarot.

En aquesta gimcana havien d’identificar i trobar una sèrie de sons, a partir de dibuixos fets per l’alumnat. Va ser molt divertit perquè podien voltar per tot l’institut per descobrir aquests sons, i després havien de dir el motiu pel qual havien registrat una o una altra cosa.

Moltes gràcies a tot el professorat i alumant que va venir a veure la nostra exposició.