Paquet i enviament: una correspondència!

Des de Martí Madaula EN RESIDÈNCIA

Enviem dos paquets, un per a a la Jo Thompson i l’altre per la Jean Wilson. Són les dues cosidores que hem pogut contactar i a les que volem fer arribar el nostre escalf. Al paquet hi posem:

-La manta brodada amb les noms de totes les cosidores

-Una carta conjunta

-Unes cartes individuals (de cada alumne)

-Unes fotografies de procés

-Una fotografia de grup amb la manta feta amb càmera Instax

-Hem fet el paquet amb un paper decorat amb motius espacials

Hem escrit unes cartes amb preguntes i comentaris per si tenen ganes de respondre’ns!

Observació de la lluna

Des de Martí Madaula EN RESIDÈNCIA

Tenim l’oportunitat de fer una observació de la lluna amb telescopi des d’un lloc molt especial, el terrat del Museu de Ciències Naturals, i amb l’acompanyament d’una persona molt experta, l’astrofísic Kike Herrero de l’Agència d’Estudis Espacials de Catalunya.

És una gran experiència! Alguns omplim la llibreta de noves preguntes!

Aprenem a brodar!

Des de Martí Madaula EN RESIDÈNCIA

Estem brodant els noms de les cosidores dels vestits espacials que van trepitjar la lluna. Farem una manta amb 60 quadrats que representaran les 60 dones cosidores, hi brodarem els noms que hem descobert a les recerques que ha fet en Martí.

Hem fet un esquema:

La majoria no haviem brodat mai, alguns haviem cosit algun cop.

Hem après a col·locar un bastidor. A filar l’agulla, a fer nusos i a rematar (fer el nus de quan s’acaba el fil).

A la classe, quan brodem es feia un silenci tan gran…

En Martí porta la seva càmera i fa algunes fotografies analògiques:

VESTIGIS: CASES DESAPAREGUDES AL CARRER DEGÀ BAHÍ

Des de Patrícia Dauder EN RESIDÈNCIA

Som el grup de quart de l’institut Caterina Albert que hem treballat amb la Patricia Dauder en tot aquest curs, nosaltres venim del barri del clot. Estem molt contents de que tots hagueu pogut assistir a la nostra presentació, ara els meus companys i companyes us expicaràn el nostre procés de creació, les coses que hem après i altres coses molt interessants, espero que tots gaudiu tant d’aquesta exposició com nosaltres hem gaudit creant-la.

Volem agrair a A Bao A Qu, el Consorci d’Educació, l’Institut de Cultura de Barcelona la possibilitat de participar al programa Creadors En Residència i també a La Capella de poder exposar en un centre d’art. També volem agrair a la Patricia Dauder el seu compromís amb nosaltres al llarg de tot el curs.

Des de setembre a gener amb la Patricia hem experimentat amb diversos materials, hem dibuixat, hem fet maquetes, hem conegut a diferents artistes que a la Patricia l’interessen…Després d’aquests mesos la Patrícia ens va proposar fer una obra que estigués relacionada amb el nostre Barri i amb la vida dels veïns del Clot. Ens vam adonar que al barri està ple d’edifics enderrocats o en construcció. Vam fer diferents expedicions per el barri per veure quines zones ens interesaven més i volíem intervenir per fer una obra, allà va ser on vam parar en el parc de Camp de l’Arpa.

Un lloc que ens va interessar perquè les restes dels edificis que s’han enderrocat ens permeten deduir o imaginar com eren les cases, les diferents habitacions, l’organització de l’interior, el mobiliari, els colors de les parets, els pisos…

Per a fer l’obra, primer, ens vam informar de com era antigament aquella zona, vam investigar sobre el carrer Degà Bahí ( en el que es troba la paret) i el parc on està situat, que actualment es un parc pero antigament va ser un solar problematic, després un parquing, més tard, una guarderia amb parking i degut a les queixes dels veïns es va construir un parc.

Vam veure les moltes demolicions de cases que s’havien fet en aquella zona, degut als molts canvis que havien passat, deixant així parets nues, on es poden veure l’estructura de una casa actualment inexistent. Això ens va permetre deduir o imaginar com eren les cases, les diferents habitacions, l’organització de l’interior, el mobiliari, els colors de les parets, els pisos. etc. Per això vam decidir intervenir en aquestes parets.

Alguna vegada heu pensat en la història d’una casa enderrocada?

En l’exposició veureu una part dels resultats del nostre treball dels últims mesos. 

Hem treballat en la paret restant de l’edifici, que s’ha ja s’ha mencionat anteriorment, al Carrer Degà Bahí. Per fer aquestes teles que penjen em hagut de portar a terme tot un procés. El primer pas va estar l’extracció de la capa de pintura més recent, deixant al descobert varies capes de pintura anteriors, que es superposen unes amb les altres. 

Mitjançant una tècnica que ens ha ensenyat la patricia, vem enganxar tires de tela de cotó impregnades amb midó d’arròs. Així, quan el midó s’asseca i les teles es retiren,  aquestes extreuen part de la pintura i les formes del mur.

La tècnica realitzada ens permet plasmar les filigranes, els colors o les textures de la paret. Aquestes obres expliquen la història del mur; s’observen les diferents capes de pintura, representant les diferents persones que van viure en aquesta casa. Dit d’una manera poètica, extraiem d’un lloc buit que un dia va ser habitat, part de la vida de diferents persones.  Estem buscant una empremta i, d’alguna manera, ens enduem els records que van presenciar aquestes parets.

En Residència ens ha tret de la rutina. De costum, quan aprenem, ens assentem en un aula amb la llibreta a escoltar els professors, però la Patricia ha utilitzat una metodologia completament diferent, més dinàmica i divertida. En les seves classes ens convida a experimentar i utilitzar la nostra imaginació. Intentar anar més enllà del lo literal, sense límits.

Durant el curs hem fet nombroses sortides, gairebé a cada classe sortim a l’exterior per investigar el barri i fer petites intervencions en espais urbans. 

Hola soc la Candela i volia agrair als meus companys i professorats principalment la Agnès, la Sandra i la Patricia Dauder, perquè al principi del curs no solia ser participativa, no m’integrava i era molt tímida i fent lo que es en residencia: sortides, recerques, dibuixos, projectes i activitats personalment m’ha ajudat molt, per exemple ara estic parlant davant de molta gent i abans no era capaç de fer això. Vull agrair molt el que hem fet i aprés durant el curs.

ALUMNES CREADORS EN RESIDÈNCIA 4t ESO

Institut Caterina Albert, curs 21-22

Presentació de la instal·lació ‘Records pel futur’

Des de Raquel Cors i Carlota Grau EN RESIDÈNCIA

La instal·lació ‘Records pel futur’ és una proposta interactiva que proposa que l’espectador pugui anar descobrint els materials realitzats al llarg del procés: les fotografies, els sons, les peces audiovisuals i els textos.

La peça comença amb una tria de records pel futur i un solo de ball.

Els records:

‘Quan sigui gran, m’agradaria recordar quan va començar la pandèmia, perquè és quan vaig començar a donar més valor a la meva família’

‘En un futur, m’agradaria recordar tota la meva família, ja que quan es mor algú de la família, te’n vas oblidant a poc a poc…’

‘En un futur, m’agradaria recordar el meu debut a la primera divisió de futbol.’

‘Quan sigui gran, m’agradaria recordar la meva primera pacient com a psicòloga.’

‘En un futur, el que m’agradaria recordar és quan vaig fer el meu primer solo de ball.’

‘En un futur, m’agradaria recordar que vaig poder salvar a una pacient a l’últim moment.’

‘En un futur, m’agradaria recordar les pessigolles que em feia el meu avi.’

‘En un futur m’agradaria recordar quan vaig viatjar per tot el món.’

‘Quan em jubili, m’agradaria recordar els moments bonics compartits amb els meus amics.’

‘En un futur, m’agradaria recordar que la Covid-19 es va acabar.’

‘En un futur, m’agradaria recordar tots els errors que he comès per no tornar a repetir-los.’

‘En un futur, m’agradaria recordar quan vaig viure a la cara oculta de la lluna, ja que allà el temps passa més lent que aquí a la terra.’

‘El que m’agradaria recordar en un futur és la meva infantesa.’

***

El punt de partida del nostre projecte és la pregunta: Per què és important la memòria?

Aquesta pregunta ens ha portat a explorar la memòria del nostre barri a través de diferents punts de vista: a través de la nostra memòria, a través de la memòria dels altres i a través de la memòria compartida (la Història).  

Al llarg de tot el procés de En residència hem après diferents eines per explorar la memòria. Hem après a enregistrar-la a través de la fotografia i la gravadora de so i veu, i capturar-la a través del cos, els objectes i l’escriptura. 

Amb totes aquestes eines hem pogut fer aquest gran arxiu. Una instal·lació visual i sonora que conforma la nostra particular memòria del procés. Aquesta instal·lació es composa de diferents “racons” amb alguns dels treballs que hem fet durant el procés. 

Aquí hi ha el racó de la Memòria dels avis i les àvies que ens han acompanyat en aquest procés. Podeu escoltar alguns fragments de les entrevistes i veure els retrats que els hi vàrem fer.

Aquí hi ha el racó Infanteses

Podeu veure l’àlbum de fotos on hi ha retrats dels avis i àvies quan eren petites barrejats amb els nostres retrats de quan érem petites.

Aquí hi ha el racó Vols formar part de la nostra memòria? 

On podeu ser retratats per nosaltres i formar part del nostre arxiu. 

Aquí hi ha el racó Per què és important la memòria per a tu? 

On podeu ser entrevistats per nosaltres i formar part del nostre arxiu.

Aquí, el racó de Les nostres famílies

On podeu veure una petita mostra de la memòria d’alguns familiars o persones properes a nosaltres.

Aquí, Records musicals

On podeu escoltar algunes músiques que han sigut importants per nosaltres. 

I aquí, el racó  Me’n recordo

On podreu veure alguns objectes i llegir alguns records significatius per nosaltres.

Us invitem a passejar, escoltar, mirar i preguntar pel nostre arxiu de la mateixa manera que un record es passeja per la memòria. No hi ha un ordre establert del recorregut, ni una durada concreta. Podeu decidir lliurement quin serà el vostre recorregut i la seva durada.

Moltes gràcies.”