Avaluació i descriptor de peces del procés i mostra final

Des de Cos Col·lectiu EN RESIDÈNCIA

Despres de les dues intenses setmanes, per arribar a la mostra, us deixem aquí els descriptor de cartel·les de cada peça de la mostra, i una galeria d’imatges de la producció finals. També al final incorporem part de l’avaluació que vàrem fer la primera setmana de juny del procés, també en l’espai de la mostra.

CARTOGRAFIA DE REFERENTS
Grup de joves de l’INS Jaume Balmes
Instal·lació basada en cartografia digital (disponible a codi QR)
Aquest mapamundi representa a les persones que són refe-
rents per a les noies del grup: actors i actrius, músics i can-
tants, persones escriptores, esportistes, influencers i models.
Prèviament a aquesta instal·lació, vam realitzar una cartografia
digital en la que les noies van afegir aquestes persones refe-
rents i els seus llocs afectius, és a dir, aquells llocs amb els quals
han generat un vincle emocional (*disponible al codi QR).
Però més enllà del que aquest mapa visibilitza, pot amagar
alguna cosa? Allò que representem mai és neutral, sempre es-
tarà condicionat per la nostra mirada. Per això els mapes sem-
pre són ‘coneixement situat’.

ARXIU FAMILIAR ADOLESCENT
Grup de joves de l’INS Jaume Balmes
Impressions fotogràfiques
Durant el primer trimestre del projecte, vam dedicar diverses
sessions a indagar en els arxius familiars, per a treure la pols
a les fotografies de quan eren adolescents i activar el diàleg
intergeneracional. La següent proposta va ser juxtaposar imat-
ges pròpies actuals com a adolescents, amb les imatges tro-
bades en l’arxiu familiar, per la raó que trobessin interessant.
I és que, són tan diferents les adolescències del passat a les
del present? En què s’assemblen i en què es diferencien? Sa-
ber d’on venim és absolutament necessari per saber també qui
som.

BODEGONS PERFORMATIUS
Grup de joves de l’INS Jaume Balmes
Impressions fotogràfiques
Aquest va ser un dels primers exercicis que vam fer a la ma-
teixa aula. La proposta va consistir en agafar objectes seus
que normalment utilitzen i realitzar una composició in situ amb
aquests, tot disposant-los per l’espai, com en la fotografia de
bodegó. Tot seguit, havien de realitzar la fotografia en qüestió.
Els objectes formen part dels nostres hàbits, costums i rituals.
Els disposem en el nostre quotidià en l’espai depenent de la
forma en que els utilitzem i ens relacionem amb ells. Si par-
lessin de nosaltres, podrien dir moltes coses sobre el nostre
caràcter, els nostres interessos, els nostres desitjos, les nostres
necessitats… Per això, aquí, en aquestes imatges, el bodegó es
presenta des d’una mirada antropològica.
Al costat de les fotografies, trobareu textos on els mateixos
objectes us en parlaran de les seves autores.

Grup de joves de l’INS Jaume Balmes
Collages digitals
Impressions fotogràfiques
Dins del grup va sorgir el desig de fer un ‘photoshoot’, és a dir,
una sessió de fotografies en la que poder experimentar ves-
tir-se amb peces de roba i estils que han esdevingut modes
des dels anys 70 fins la nostra actual dècada, el 2020.
Preguntant-nos què podíem fer amb aquestes imatges resul-
tants, va sorgir la idea de realitzar collages digitals, conver-
tint-se les alumnes en les protagonistes de diferents escenes
de cadascuna d’aquestes èpoques. Per això, van cercar per
internet imatges de diferents espais que associessin a cada
època per, tot seguit, incloure les imatges realitzades al llarg
de les sessions fotogràfiques en aquestes imatges de fons. El
passat aquí també és present. I el present, serà també futur?

ESAS COSAS DEL LIGAR’
Grup de joves de l’INS Jaume Balmes
Vídeo realitzat amb TikTok
En la visita a l’exposició ‘Les veus silenciades. Les dones del
1700’ aquí al Born CCM, el grup es va interessar en el tema de
la prostitució a Barcelona durant aquest temps històric. Això
ens va portar a parlar entorn a la seducció, així com a pregun-
tar-nos com seduïen les persones abans i com seduïm ara, tant
adolescents com adultes.
Aquesta va ser la llavor per a la creació d’aquesta peça de
vídeo, que és fruit de la realització de diverses entrevistes a
joves i a docents de l’institut, en les quals l’objectiu ha estat
conèixer com actuen a l’hora de lligar i com s’ho fan per seduir.
El vídeo resultant és una interpretació lliure d’alguns dels testi-
monis, portada a terme per les mateixes alumnes.
Per a les entrevistes, es van escollir persones diverses pel que
fa a la seva identitat sexual i de gènere, identitat cultural i orien-
tació sexual. Es va voler entrevistar a persones no binàries de
l’institut, però finalment no van voler participar –el qual és sig-
nificatiu pel que fa a l’encara poca visibilització social de les
persones no binàries–, i d’entre els 21 testimonis amb els quals
s’ha treballat, només un noi es va mostrar dubtós amb la seva
orientació heterosexual, mentre que quatre noies entrevista-
des es van identificar com a bisexuals.

AVALUACIÓ FINAL

Sessió avaluació del procés: i tu, qui ets?

El grup de dones i també l’equip docent, el mediador i la creadora hem fet la darrera sessió de treball del procés en l’espai de la mostra. La proposta s’ha centrat en 4 elements:

1.Maleta: el que em porto; 2.Paperera: coses que  llances; 3. Nevera: el que conservem; i 4. Rentadora: allò el que li donaríem una volta i podem millorar

Resumim aquí algunes de les impressions de cada espai:

Paperera

Estones mortes sense fer res – manca de tasques i organització – totes les bronques- no treballar- les bronques per no treballar- més dibuixar- malos rotllos- participar en el vídeo- dibuixar més – algunes idees que hem tingut –

Nevera

Col·laboració amb el Born- amistat i temps aprofitat- vincle – fer excursions- amistats- compromís- vídeo- entrevistes i vídeo- experiència de fer la mostra final- el treball i l’exposició-

Rentadora

Mapa mundi de referents- visites a espais i exposicions- dibuixar- nothing I think- forma de treballar i organitzar-nos – Més dibuix- Treball en grup- Investigació sobre la moda – res

Maleta

Treball en equip – Diversió i coneixement- experiència- confiança i els dijous- coneixements i noves experiències- conèixer al grup d’una forma diferent- vídeo- bones companyes- amistat, confiança i records amb experiències bonitas-

PRESENTACIÓN “MARTIAN UTOPY”

Des de Matilde Amigo EN RESIDÈNCIA

REFLEXIONES SOBRE EL GRAN ESTRENO:

Me ha parecido muy interesante y muy divertido. He aprendido muchas cosas nuevas durante el proceso, he aprendido a trabajar en grupo y ganar más confianza en mí mismo y hacia mis compañeros. También he aprendido a reflexionar y valorar las obras de arte en general todo lo que hemos visto. (TENGIZI TASOEV)

Desde mi punto de vista, este proyecto me ha parecido muy curioso porque todos empezamos sin saber nada sobre el arte: cómo hacer grabaciones y cómo quitarnos la vergüenza a hablar en público. Lo que más me gustó de este proyecto fueron las grabaciones y la salida al bar de un compañero de clase. (Quevin Robles)

A mí, el proyecto de Creadors en Residencia, me ha parecido muy interesante, sobretodo por la creadora que nos ha tocado, Matilde me pareció una persona muy interesante, ya que viene de Chile y cambia mucho la manera de hablar y todo. Además, en el proyecto he aprendido mucho sobre arte. Lo más destacable es que todo puede ser arte. (NAHUEL RÍOS)

Para mí ha sido una experiencia bastante agradable, un proyecto que no cualquiera puede experimentar y eso es una oportunidad para aprender a trabajar colaborativamente, a empatizar y ganar confianza con el grupo. (Yadira)

Para mi ha sido una experiencia muy especial y divertida, me ha gustado mucho todas las sesiones porque siempre haciamos algo distinto y cambiábamos de tematica, y eso es algo que era agradable y no te aburría porque nunca sabías que harías ese día.(Santi)

Para mí ha estado muy bien y me ha hecho aprender muchas cosas sobre el cine y de trabajar en grupo, y me ha gustado mucho. Ha sido una experiencia inolvidable que repetiría sin dudarlo. Matilde me ha parecido muy buena artista y persona que nos ha ayudado mucho. Rafa también ha hecho magia con la edición y me ha parecido increible. (Yahya)

Este proyecto fue una experiencia interesante y diferente. A lo largo del proyecto ha habido complicaciones y no entendía del todo el proyecto, pero al final mostré más interés porque ya entendía mejor el proyecto y creo que el resultado final ha sido muy interesante y muy divertido. (LOÏC)

Me pareció un proyecto que nos ayudó como grupo, nos ayudó a desenvolvernos un poco más en este arte a través de estos proyectos que hemos tenido a lo largo de este trimestre, fue algo poco común y muy bueno para romper la dinámica de estar sentados, escuchando a una personas. Fue algo totalmente diferente, y me gustó mucho. (Diego)

En mi opinión es un proyecto muy interesante ya que aparte de la diversion, aprendimos a trabajar en grupo y tener más confianza grupal con cada compañero. Aparte de todo el conocimiento que ganamos mediante este proyecto, aprendimos también cosas nuevas sobre el arte. ( Juan Pablo )

Ha sido una experiencia bastante fructuosa y algo que sin duda será muy bonito siempre de recordar. Aprender diferentes tipos de representación artística mediante nuestras propias creaciones denominadas arte, esa es una de las tantas cosas que me quedo. (Keyri)

Me siento honrada de participar en este proyecto. Aquí aprendí muchas cosas: gracias a este proyecto estoy más cerca de mis compañeros, casi todos conversan y los maestros son muy amables. (Liu)

Si me preguntaran qué es lo mejor que me llevo de este curso, diría poder haber formado parte de este maravilloso proyecto. Me llevo muchos recuerdos, muchas anécdotas y vivencias que permanecerán en mí. Ojala´ todos pudieran vivir esta hermosa experiencia, porque te enseña a conocer cosas que no conocías de ti mismo. (Yaneth)

Me ha gustado mucho el proyecto de Creadors en residencia. He aprendido muchas cosas y me lo he pasado muy bien. En mi opinión, en todos los cursos se debería hacer este proyecto porque te enseña muchas cosas.(Jonathan)

En Creadors en residencia he aprendido muchas cosas. Algunas son: a socializar más, comunicarme más, y perder la vergüenza al hablar en público, entre otras cosas. Me lo pasé muy bien en Creadors. (Joel)

Me ha gustado mucho el concepto sobre este projecto y me ha parecido muy divertido grabar con mis compañeros, creo que gracias a este proyecto he podido crear nuevas amistades y mejorar mi relación con mis compañeros, por eso me ha gustado mucho, aparte de saltarme clases. (Oscar)

Con el programa de Creadors en Residencia, he mejorado mis cualidades a la hora de escribir, tanto textos como guiones. He aprendido más sobre lo que representa realmente el espacio y lo que podría ser la vida en otros planetas. (Jan, RoAs)

En este proyecto, he aprendido muchas cosas. Algunas de ellas son hablar más y perder la vergüenza. Lo he pasado muy bien. Gracias al proyecto, he ganado confianza conmigo misma (Maderlin)

Con el taller de Matilde, aprendí a trabajar más en equipo y también he visto un poco de la vida de un camara para crear un cortometraje. Me ha gustado el taller, pero me gustaría más si no me hubieran insistido tanto en salir en la camara. (Xinhao zhang)

Inauguració de l’exposició “Per capítols” a la sala La Capella

Des de Natalia Domínguez EN RESIDÈNCIA

Júlia

Aquest projecte ha sigut pensat, ideat i realitzat pels alumnes de 4tC de l’Institut Verdaguer, la professora Antonia Garcia i Natalia Domínguez, que era la nostra artista.

La primera part d’aquest obra. Vam estar utilitzant bosses de basura per crear una mena de globus amb la idea d’ocupar un espai. La vam presentar davant els nostres professors i encara que no era perfecta i tenia alguns falls va ser una experiència positiva i enriquidora.

La idea era fer un tub d’aire, que tingués un significat, on també vam fer unes proves d’inflar globus i gravar la nostra respiració. Finalment va ser una obra que representava la nostra respiració i per això es diu “Tot l’aire dels nostres pulmons”.

La nostra opinió es que hem après a veure l’espai d’una altra manera, utilitzant l’aire com a forma d’ocupar un espai diàriament utilitzat.

Hèctor i Arnau

VALORACIONES FINALES DEL PROYECTO

Des de Marilia Samper EN RESIDÈNCIA

“A nosotros nos han gustado mucho los dos días que fuimos a la sala Beckett porque allí  hemos podido aprender cómo practican los actores y actrices de verdad y sentirnos como ellos. Además, creo, que hemos podido ver que es un trabajo muy duro, con el cual hay que tener mucha paciencia, ya que muchas veces hay que repetir una escena infinidad de veces hasta que salga bien. Así que podemos decir que hemos salido de este proyecto con una experiencia muy gratificante que nunca vamos a olvidar.

En relación con el proyecto a lo largo del curso, opinamos que ha sido una manera de hacer castellano muy diferente a lo que estábamos acostumbrados. Y que hemos podido aprender cosas que en un aula haciendo clase convencional difícilmente hubiéramos aprendido. Además de tener una dramaturga exclusivamente para nosotros escribiéndonos una obra con nuestros miedos, preocupaciones, emociones, etc. 

En conclusión, nosotros repetiríamos sin pensarlo y esperamos que muchos más grupos hagan este proyecto”

Biel Torrescusa y Eloi Sapiña

“A nosotros nos gustó mucho estar allí, ser como actores y actrices. Los efectos especiales, los sonidos, los videos, el humo y demás, le daban un toque profesional a la obra que creamos gracias a unas actividades y también gracias a nuestra dramaturga, Marilia Samper.”

Joel Canals

SÍ A TOT!!!!

Des de Marc Vives EN RESIDÈNCIA

Sota aquest títol el 30 de maig presentàvem a les famílies el nostre projecte d’En Residència. En paraules d’en Marc Vives “deixar fer, provocar la intimitat , l’emocionalitat de la trobada ” ha estat el taló de fons que ens acompanyat durant el projecte i també en aquesta presentació.

Abans de la sessió però, vam acordar fer un dinar entre totes i tots, en concret una paella. “Em va agradar … ens va cohesionar molt” (Natalie). Després -i de forma espontània- ens vam seure tots en rotllana per a gaudir-la.  “Em va agradar veure’ns tots allà, asseguts com un grup unit”. (Sam). “Però em va impressionar encara més que fóssim capaços de posar la paella a l’entrada del institut, com a part de la performance i la repartíssim a tots els que s’acostaven: familiars, alumnes etc.” (Natalie).

Pel que fa a la presentació no hi va haver orientacions, partíem de la plena autogestió. “ Ens vam despitar algunes setmanes i al final no vam tenir massa temps per preparar-ho i va haver una mica d’improvisació. Però em quedo amb la idea que la part pràctica d’un presentació és la que arriba més al públic.” (Nora) “Em va agradar molt perquè hi havia una mica de planificació i una mica d’improvisació” (Duna).

Les alumnes van decidir seguir una mica la fórmula de la sessió de contaminació: anar a buscar als pares al vestíbul, fer-los donar unes voltes per diferents parts del institut amb els ulls tapats i conduir-los finalment fins a l’escenari .

Allà els hi destapàvem els ulls i es trobaven amb una pregunta a la pissarra “qui ets?” i un munt elements distribuïts per l’espai de forma caòtica.  “El que era més interessant és que els pares van passar a formar part de la performance sense saber-ho i crec que així van entendre millor el procés que havíem estat fent durant el curs.”(Bruna).

“Em pregunto que hauran sentit quan estaven a l’escenari i veien que hi havia gent que espera que fessin alguna cosa però no sabien de que es tractava.” (Gustav.)

Un objectiu del projecte també era conquerir i apropiar-nos d’un espai, fer-lo nostre, introduint una vibració en la institució. En concret l’espai era els camerinos situats sota l’escenari. “A la presentació també els hi vam ensenyar l’espai que hem estat fent. És un espai on em sento segura, una mica és com estar a casa.” (Gina). “M’agrada haver transformat un espai dins del centre, on hem fet tot tipus d’activitats, inclús classes. I he vist com l’aprenentatge et ve de diferents formes i no passa res per explorar-les.” (Aina D). “Ha estat un espai de molta llibertat i creativitat”. (Ane)

I així arribem al final del projecte però, que ha estat per nosaltres ? que ens emportem? Hi ha reflexions per tots els gustos. “En aquest projecte hem tingut una forma de fer molt diferent a la de les classes normals” (Leire). “Al meu entendre ha estat massa lliure…potser calia més acompanyament” (Gustav). “Me’n porto la llibertat de fer el que ens agrada i de reflexionar sobre temes que hem triat entre tots” (Isaac). “Realment no tinc ni idea que m’emporto, em faltava trobar-hi sentit”(Sara). “Jo em quedo amb les primeres sortides  i exposicions , vam aprendre molt a traves de les obres dels artistes” (Lucia).

 

“Ha estat una classe on els alumnes teníem el control i la veritat és que fa una mica de por, es molta responsabilitat.” (Bruna.) “Al inici del projecte m’esperava que entre totes fóssim més proactives i ambicioses. Em semblava molt original el pla de treball però crec que ens ha faltat iniciativa.”( Lia) “Teníem molta responsabilitat ja ens que ens donàvem total llibertat…i realment penso que vam tenir idees poc madures però que això també forma part de l’aprenentatge” (Duna). Me’n porto conèixer la dificultat que hi ha en un projecte tant lliure. He trobat a faltar un fil conductor, una guia més . Ens costa molt prendre decisions en grup i això feia que ens dones la impressió de perdre molt de temps. (Nora)

“Del projecte En Residència me’n porto mirar les coses des d’un altre punt de vista.. ha estat un projecte peculiar però alhora interessant.” (Clara). Me he adonat com d’extensa és la paraula art” (Duna). “Aquest projecte té una mica de cadascun de nosaltres. Hem creat un espai físic propi i hem connectat amb ell”. (Julia)

Presentació pública : S o c i e t a t R o b o t

Des de Mónica Rikić EN RESIDÈNCIA

Durant la tarda del dimecres 1 de juny, hem estat compartint el procés de creació Societat Robot al vestíbul del Rec Comtal, amb la participació de gran part de l’alumnat de primària, docents, famílies i persones vinculades als àmbits cultural, artístic i educatiu.

Després de preguntar al públic Com t’imagines el teu robot? Per grups, hem presentat les nostres comunitats de robots i territoris que habiten, explicant els seus rols a la societat, les relacions entre robots i humans, els objectius i motivacions de “vida”, i els punts forts i debilitats.

-HUÉRFANOS DON’T PLAY

-ADEEPT COMUNITY

-LOS PAKIS

-OSOYOO

Cadascuna d’aquestes comunitats de robots, posen de manifest la necessitat de repensar les relacions amb la tecnologia projectada des del poder, la violència simbòlica, el control i el consum passiu, i esdevenen diverses alternatives de futur entre l’analògic, el digital i la pràctica artística, projectant-la novament des de les humanitats, posant al centre històries de vida.

Les cosidores

Des de Martí Madaula EN RESIDÈNCIA

El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.
El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars del 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.
El vestit espacial de Neil Armstrong va costar 100.000 dòlars es va fer l’any 1969 (uns 616.000 euros actuals). Estava format per 21 capes de fibres sintètiques amb una capa de tefló a l’exterior, i el van cosir a mà cosidores d’una fàbrica de sostenidors.

S’ha calculat que 600 milions de persones van veure les primeres passes d’Armstrong a la Lluna.

Els astronautes van deixar signades targetes perquè les seves famílies les venguessin en cas de no tornar, ja que ningú els va voler fer cap assegurança de vida.