L’altre dia vam anar al museu del disseny. Primer ens vam trobar amb la Berta, que ja la havíem conegut abans perquè va vindre a veure el nostre treball de contaminació. La Berta, que treballava allà, va ser la nostre guia a l’excursió. Primer ens va portar a una sala on hi havien coses molts invents famosos a partir del disseny, per exemple: una cadira, alguns mobles,televisions,etc… El Martí ens va portar imatges de coses que ara fem servir en el nostre dia a dia però que es van dissenyar per primer cop per anar a l’espai: com el velcro, el neoprè, o les mantes tèrmiques. Després la Berta ens va portar veure uns objectes de la col·lecció privada del museu. La va obrir una conservadora que era especialista per fer que no es trenqués. Dins la caixa hi havia: cd’s, revistes, obres d’art. Vam aprendre la diferència entre disseny i indústria, i també el que volia dir ergonòmic (foto d’alguna llibreta on s’expliqui)
Ahir dia 31 de maig vam exposar la mostra final de el treball fet durant tot el curs a l’optativa En Residència, titulat Zones Pioneres. Al arribar al museu, vam partir-nos en dos grups, uns preparavan l’exposició i els altres l’esmorzar. Cap a las 11:30 vam començar la presentació del primer torn. El primer que vam fer va ser presentarnos i explicar el significat d’aquesta exposició, seguidament vam explicar una activitat que consitia en que pensesin una planta la qual existiría al futur. Aquesta l’havien de dibuixar a terra i posar-li un nom en llatí. Quan es va acabar l’exposició vam anar a esmorzar al taller de la fundació.
Quan va passar una estona la gent va començar a marxa i ens vam quedar nosaltres per parlar i reflexionar de com havia anat l’exposició.
Que vol dir pioneres? Ser precursor,avançat,irrompre,etc.
Les zones pioneres son els espais que ens poden servir com a models d’organització i exemples relacionats de futur,perquè tenen una alta biodiversitat.
La capacitat de canvi i adaptació d’una planta a estat la nostra metodologia transformadora.Tot el nostre camí de reflexions i conclusions es materialitza en un conjunt de peses d’argila blanca com a metàfores d’espais verds.
Al llarg del curs em comprovat que les persones son claus per a la vegetació, que tenim una incidència molt alta en el desenvolupament verd. Per això vam decidir que volia que la gent que vingués a la nostra presentació tingui un paper actiu, per això vam fer un taller per tots els invitats
Opinió del professorat i l’alumnat que va vindre ahir
Ana (profesora de visual i plàstica): – L’esforç que vau fer va ser increïble. El projecte em va agradar moltissim y era molt bonic com el seu significat.
Enrique (alumne de 3r): El que més em va agradar va ser poder dibuixar al terra del museu. El projecte em va agradar i semblar molt interessant la forma de representar els espais amb un material tant fràgil comes el fang.
