Nova escena

Des de David Franch EN RESIDÈNCIA

Avui ha sigut un dia molt important per a la continuació de l’obra final. Hem fet una escena nova, bastant divertida i hem repassat l’obra sencera. Ja només queden tres o quatre sessions per a l’obra final així que ens hem de posar les piles i avançar l’obra mitjançant també escenes noves, ja que hi ha molt poques. (Hugo Ledo)

Vam seguir practicant l’obra. Primer vam estar mirant una escena nova que se’ls hi ha acudit al Santi i al Dio. Van estar fent-la de diferents formes per veure com quedava millor. I després vam passar les escenes que tenim. (Maria Fernández)

Hem estat afegint escenes i millorant-les. Després d’estar practicant, hem fet l’obra sencera, per veure que s’ha de millorar, i saber més o menys quan dura la obra de teatre. Avui ens hem centrat en l’obra, corregir algunes coses i millorar-les pel següent dia. (Mireia Moliné)

Hem estat practicant les mateixes escenes que l’altre dia. Les hem estat perfeccionant. Ha estat una hora d’assaig sense parar, també hem tingut en compte la duració de la obra i en començar les noves escenes. (Júlia Güell)

A la classe d’avui hem estat practicant les escenes de l’obra que teníem preparades, també, hem estat treballant noves escenes per incorporar-les. Estem en un últim procés de l’obra ja que ens queden pocs dies per finalitzar-la. (Martina Ollero)

Ahir vam practicar els assaigs de teatre, i vam estar modificant escenes ja que en  les anteriors classes vam estar fent altres coses. (Brenda Díaz)

SESSIÓ 15 – 1 Febrer

Des de Jordi Lafon EN RESIDÈNCIA

En esta sesión vino “Site Size”, dos artistas que están haciendo una residencia en otro instituto que se llama Poeta Maragall. Con ellos fuimos andando hasta la ermita de San Cebrià, siguiendo los torrentes subterráneos que pasan por Collserola. Intuimos que pasan también por debajo del instituto hasta llegar al mar. Estuvimos haciendo de zahorís en el parque que está al lado de instituto y comprobamos que había agua subterránea.

El timeline de la nostra vida 

Des de Martí Madaula EN RESIDÈNCIA

Vam fer un time-line sobre la nostra vida, l’activitat consisteix a posar entre 7 i 12 fets importants de la nostra vida, per exemple: la primera paraula, quan vas començar l’escola, etc.

Vam veure obres d’un artista conegut com a Roman Ondák, les seves obres estan creades per entendre el temps de diferents formes. Vam fer una pluja d’idees sobre el que pensàvem que es relacionaven aquelles obres, això és el que ens relacionava la fotografia següent per exemple temps, edat, vida, cronologia, persones, mesura, estatura, etc.

Ens va agradar molt fer aquesta activitat, va ser una activitat molt diferent de les que fèiem a l’escola, ens agradaria fer una activitat similar.

L’ANTIC TEATRE

Des de Núria Lloansi i Pierre Peres EN RESIDÈNCIA

Dues vegades ja hem anat a l’Antic Teatre, espai que ens acollirà durant els assajos i a l’estrena del nostre projecte. Queda un mes per a l’estrena (el 26 de maig a les 19.00)

El primer cop que vàrem anar-hi la Núria i en Pierre ens van oferir una petita mostra de què entenen quan parlen de teatre. També vam assistir a una experiència de teatre i vida de la mà de Cristina Celada.

La Núria i en Pierre en acció
Cristina Celada compartint camerino, vida i teatre

El segon cop vam assistir a l’assaig obert del PROJECTE ARTÍSTIC COMUNITARI DE L’ANTIC TEATRE amb veïns i veïnes dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, sota la direcció de Marta Galán.

Quina energia!

Un munt d’éssers meravellosos que varen compartir records i experiències de teatre amb nosaltres.

Gràcies per obrir-nos el cap i remenar-hi dins!

MURS. Empremtes del barri

Des de Patrícia Dauder EN RESIDÈNCIA

Ens

A les últimes sessions d’En Residència hem estat treballant en un espai concret del barri del Clot. Es tracta de la paret restant d’una casa enderrocada al carrer Degà Bahí amb Trinxant.  Hem fet us de materials poc comuns, com el midó d’arròs o la cola de conill. 

El procés s’inicia amb l’extracció de la capa de pintura més recent, deixant al descobert varies capes de colors i una gran immensitat de marques. Més tard, posem una capa de Fairy a la paret per tal que el resultat final es pugui extreure. Per columnes, enganxem tires de tela de cotó impregnades amb midó d’arròs. Així, quan el midó s’asseca i les columnes s’extreuen, aquestes queden amb les formes del mur. La tècnica realitzada ens permet plasmar les filigranes, els colors o les textures de la paret.

Aquestes obres expliquen la història del mur; s’observen les diferents capes de pintura, evocant les diferents persones que van viure en aquesta casa. Estem buscant una empremta i, d’alguna manera, ens enduem una part de la vida que hi ha hagut.

Amb la Patrícia estem explorant la idea dels espais simultàneament existents i inexistents. Llocs que han estat plens de vida, però que, un cop abandonats, han deixat de cridar l’atenció. Nosaltres els donem importància, els fem visibles i intentem imaginar-nos la seva història.

Neo i Abril

Extraiem empremtes d’un edifici enderrocat que un dia va ser habitat, enduent-nos així l’empremta d’un passat que actualment ja no existeix. Per a fer-ho ens hem informat de com era antigament aquella zona, vam investigar sobre el carrer Degà bahí ( en el que es troba la paret) i el parc on està situat, que actualment és un parc però antigament era un solar problemàtic, després un parquing, més tard, una guarderia amb parking i degut a les queixes dels veïns van acabar construint un parc. 

Laia Olaizola

Si algun dia enderroquen aquest mur pel motiu que sigui, nosaltres podrem dir que tenim part d’aquesta paret. Gràcies al nostre treball hem pogut obtenir emprentes de la vida dels habitants d’aquestes cases del nostre barri.

Pilar

ARGILA

Des de Inula [Mcarmen G.Mahedero] EN RESIDÈNCIA

Deixant de banda la idea romàntica de la natura com espai salvatge i verge…. a les ciutats, la majoria dels espais verds estan molt domesticats, manipulats i delimitats. Però la natura dinàmica i heterogènia de les ciutats també pot permetre un tipus de resilvestrament que superi els vells conceptes d’espècies “autòctones” i “invasores”, espais de diversitat i convivència que puguin esdevenir com a models de creixement.

Des de fa dècades les ciutats es dissenyen des d’una perspectiva antropocèntrica que, sovint, intenta domesticar els entorns i espais on creixen més que no pas adaptar-s’hi a ells. La sessió proposa utilitzar l’argila com a material metafòric per experimentar alguns trets característics de les plantes com la resiliència, la simbiosi o la diversitat. L’argila és un material que permet ser manipulat i recuperat, gairebé, in eternum

Vam amassar, estirar i modelar l’argila fins a produïr unes planxes primes que, de manera automàtica vam acabar amb formes rectilínies, pulcres i llises. Realment, és aquesta una estètica orgànica pròpia de comunitats vegetals? La resposta va ser unànim, no, és totalment artificial, però és la trobem sovint als espais verds de la ciutat. Què podem fer per transformar aquestes superfícies d’argila que hem fabricat i que representen espais vegetals? Com poden esdevenir en formes més naturals i orgàniques? A partir del joc i l’experimentació el grup, també de manera natural, va interactuar amb les planxes, va caminar per sobre d’elles i va modificar la seva superfície, a la vegada que entre l’alumnat és produïa un ritme de respecte, d’anar en parelles, d’invitació mútua, en definitiva, podríem dir que de simbiosi.

L’objectiu va estar reflexionar, a partir de l’experimentació, sobre com des de l’observació, la cura i la comprensió d’un espai podem interactuar amb ell, i entre nosaltres, d’una manera enriquidora que promogui la diversitat de maneres d’estar i conviure i que contempli no només a les persones, però també la resta éssers vius. Tots som interdependents.

Continuarem explorant camins d’argila i espais indecisos…

RECORREGUTS DE PAPER. 20 gener 2022

Des de Gerda Kochanska EN RESIDÈNCIA

Aquesta activitat consisteix en agafar un full de paper, plegar-ho, retallar-hi un recorregut que fas en el teu dia a dia i desplegar-ho. Nosaltres ho hem fet i després demanarem als companys de les nostres classes que facin el recorregut que vulguin i que posin quin recorregut és. Amb tots els recorreguts farem un gran mural.

A CEGUES. 13 gener 2022

Des de Gerda Kochanska EN RESIDÈNCIA

L’activitat que ens va proposar la Gerda va ser superdivertida, l’experiència d’anar amb els ulls embenats i que una amiga et conduís va ser interessant. Ens va fer obrir els nostres sentits.

Vam sortir al carrer a fer un recorregut i després vam seure a un banc a escoltar i sentir amb els ulls tapats. Després vam escriure allò que sentíem amb els ulls tapats.

«He escuchado los niños jugando, el viento, las voces de mis compañeros y el móvil de alguien. He sentido incomodidad porque no estaba segura estando con los ojos tapados porque no sé quien me mira, quien me hace algo…. Sentí los rayos del sol y el banco muy frío».

«Estant amb els ulls tancats ha sigut una experiència que ha obert els meus sentits, que m’ha fet confiar en la gent del meu voltant».

«He escuchado.… el viento, una manguera, las voces de mis compañer@s asustados por chocarse. Y la voz de mi compañera me ha calmado mucho porque sé que ella no me haría chocarme con nada. He sentido… los zapatos de la gente. Para ser sincera he pisado a mucha gente. Las sombras me han asustado bastante porque notaba que tenía algo enfrente».

«He sentit veus de nens jugant, cotxes i gent parlant-me. Passos de gent caminant, camions de construccions. Estava desubicada. Sentia que el pis no estava recte. La meva veu parlant. Veus que sonaven més a prop i altres més lluny».

«Yo sentía terror con los vehículos tan cerca y también sentía a muchos niños gritar, cuando me he sentado ya me he relajado, porque sabía que estaba con mis compañeros».

« L’experiència ha sigut divertida però amb por perquè no sabia on anava. Les textures del terra era molt estranyes. El so era relaxant perquè escoltava els ocells i també feia por pels sorolls bruscos. Amb els ulls tancats sentia molt a prop els sons».

«Mentre em conduïen m’havia donat la sensació que estàvem donant voltes a un parc. I quan arribàvem m’he donat un cop amb una porta».

«La meva experiència de conduir ha sigut bona, perquè he sentit que la persona a la que conduïa tenia confiança en mi».

«Al treure’m l’antifaç hi havia molta llum».

Gestos, modes, memòries i recerca artística ( procés creatiu al mes de mars)

Des de Cos Col·lectiu EN RESIDÈNCIA

Des de finals de febrer, portem diverses sessions de treball de producció. Ens hem dividit en dos grups, per ta de poder fer viable la feina final de les peces de cara a la mostra que farem en el CCM EL Born a finals de maig

El primer grup ha desenvolupat una recerca sobre la moda des de la dècada d’anys 70 , fins ara, per diversos períodes amb la intenció de pensar la representació i gestos / expressions corporals. Arran d’aquesta feina es farà un treball fotogràfic sobre les modes i els seus contextos.

El segon grup, per la seva part, està fent un treball de camp amb grups d’estudiats i docents sobre els gestos i les estratègies de seducció, tant actual com de memòries per poder representar-ho a partir d’un vídeo. Tenim com més de 15 entrevistes, que passarem a format performatiu amb el grup.

Per connectar totes aquestes disciplines han visitat l’exposició permanent ‘El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)’ del Museu del Disseny de Barcelona, que servirà per donar forma al seu procés de creació. Va ser una activitat molt interessant per poder estudiar els vestiments, els seus contextos socials i polítics. Fruit d’aquesta visita el grup ha pogut dialogar i parlar sobre l’economia política de la moda i fer alguna indagació en etils de dècades diversos.

Finalment, ja estem imaginant la mostra fina, reservada pel dia 24 maig a les 17 h, però d’això ja us parlarem d’aquí en quinze dies …