13A EDICIÓ (SETEMBRE 2021- JUNY 2022)

A la segona sessió de residència hem parlat i vist imatges sobre com era el nostre barri abans. La nostra companya Leire ha preuntat a la seva avia sobre l’antic barri i ens ha dit el seguent:

^{El passeig de la zona franca era un passeig sense asfaltar amb arbres plataners.El carrer ferrocarrils catalans era una via de tren, que venía des del port. Tot i que els trens van deixa de passar, les vies  van seguir estant allà. Van haver molts accidents i alguns mortals. La plaça marina era un prat.Foneria amb mare de déu del port passava una riera que l’aigua arribava al mar.A la plaça de les Matemàtiques hi havia una vaquería i la gent del barri anava a comprar llet. A l’església de Bartomeu hi havia una casa de pagès on hi havien horts i prats.El antic ambulatori Carles Ribes estava al carrer del foc amb nostre senyora del port. Es va fer un altre després de moltes manifestacions.A la casa del rellotge hi havia una fàbrica de cubells de llautó, i als voltants eren tot horts.Les escombraries de tota barcelona, acabaven a “cabalero”, actualment per la zona on està el estadi de montjuic. La acumul·lació de escombreries, desprenia una combustió natural, desprenent gasos tòxcs.}

Després hem sortit al pati amb ampolles de plastic retallades per la meitat i les hem omplit de sorra de la part de l’hort. Això es un procés que durará les 22 sessións que farem durant el curs, i unes persones de la clase estan documentant visualment el que está succeint.

La tercera activitat que hem fet es buscant diferents tipus de plantes que hagin crescut al ciment i emmarcarles amb cinta que després hem pintat amb un subrratllador rosa per no perdre-les de vista.

Per ùltim a aquestes sessions finalitzem amb la pregunta seguent: què és documentar?

-Documentar es mostrar un procés.

Artistes que l’obra final és la documentació i, de vegades, el treball de camp o les cartogradies; Oriol Vila-Nova, Rodrigo Arteaga

Mcarmen ens ha ensenyat el seu treball, un herbai què está en un museu. Artistes que l’obra final és la documentació i, de vegades, el treball de camp o les cartogradies; Oriol Vila-Nova, Rodrigo Arteaga

Nosaltres documentarém les sessions en un paper doblegat en zig/zag i el procés de l’activitat de les ampolles d’aigua.

El dimecres vam quedar a davant de la porta  de l’harmonia com sempre, però en arribar ens van dir que faríem una activitat pel barri i ens vam sorprendre.

En què consistia l’activitat:

L’activitat  consistia a anar pel barri per veure si trobàvem algun lloc on passaven  gent per fer  les activitats, i al voltant enganxar adhesius. 

El primer que vam fer va ser anar a Can Fabra i ens vam posar tots a mirar un grup de gent, creant així escenaris ficticis en els quals havíem de pensar una situació amb un nus i un desenllaç. Vam fer el mateix observant unes persones a una cafeteria i un grup d’avis en la plaça Orfila. Va ser una activitat diferent i entretinguda que ens va agradar a quasi tots, ja que era una activitat entretinguda en la qual podíem participar i aportar idees.

Un cop vam pensar a fer l’activitat d’observar ens va tocar passar a l’acció, i ens vam dividir per grups. L’activitat consistia  a agafar un paper que ens donava la Cristina en què indicaven unes instruccions que havíem de fer, com per exemple, mirar un lloc fix tot el grup i quedar-nos totalment quiets, aquesta acció desencadenava una sèrie de reaccions a la gent les quals havien de ser analitzades per la resta del grup, i d’aquesta manera fer una reflexió general.

La sortida que vam fer al MACBA ens va sorprendre a tots, ja que no vam anar a veure una exposició simplement sinó que van fer una mena de joc. El joc consistia a fer dos grups, un es tapa els ulls i els altres havien d’explicar les obres que veien, però algunes de les obres havies de mentir.

Després de tapar-nos els ulls i que ens expliquessin les obres que hi havia ens va donar intriga per veure-les, ja que només ens les havien explicat, llavors va ser una sortida interessant que ens va donar curiositat per a veure les obres.

El primer grup que es va tapar els ulls va tenir menys pistes que el segon, ja que el segon grup més o menys sabia el que passava.

El diumenge 7 de novembre vam anar a veure un espectacle a l’institut del teatre, el qual quasi cap persona del grup vam entendre res del que passava, ni del que volien expressar i per això no ens va agradar gaire.

Primer de tot, vam quedar al metro de plaça Orfila a les 19:15, vam agafar el metro fins a Plaça Espanya i després vam caminar una mica fins a arribar allà. Una vegada vam entrar i ja va començar l’obra estàvem una mica desubicats perquè pensàvem que seria un espectacle de música o de dansa però no. Al començament van posar un vídeo que es veia bastant antic i els tres ballarins estaven allà mirant-ho i quan ja van començar a ballar intentaven fer sorolls amb el seu propi cos: Picant-se al pit, xiulant, pegant-se a diferents parts del cos mentre seguien un ritme, també començaven a córrer per l’escenari i a saltar, una cosa que ens va sorprendre molt va ser que de tant en tant començaven a cridar i una postura que també ens va impactar va ser quan treien les costelles, ja que es marcaven molt.

En conclusió creiem que no ens va agradar gaire perquè no la vam entendre del tot, però igual si ja hi haguessin sabut una mica de què es tractava hauríem estat més mentalitzats i mentalitzades.

• 

Prèvia petició feta, les noies han portat alguns objectes que senten que els hi identifiquen per la raó que sigui, amb l’objectiu de realitzar un bodegó fotogràfic amb aquests, tot jugant amb la seva composició.

Els hi han posat un títol de forma individual, han escrit una metàfora deixant volar el pensament simbòlic, i han explicat el significat dels seus objectes a la resta.

Seguint l’horitzó d’explorar l’adolescència com a fase important de la vida al llarg de diferents moments històrics, una de les primeres parades ha estat reflexionar plegades sobre què creuen que és l’adolescència i què és la identitat.

Hem cercat juntes per internet imatges de persones famoses i/o properes seves que consideren referents per la raó que sigui. Com que els orígens geogràfics i familiars de moltes de les noies (perquè s’ha donat la situació de que totes són noies) són diversos, proposo que els ubiquin en un mapamundi, tot creant una cartografia de referents on el territori també importa i ens dóna informació sobre imaginaris hegemònics i d’altres ocults o inexistents.

A la següent sessió, hem fet una investigació directa dels companys i les companyes de l’institut. Rere la fase d’observació, en post-its de diferents colors hem registrat dades sobre alguns aspectes relacionats amb els seus diferents eixos de diversitat social –orígen geogràfic, color de la pell, etc– i sobre altres que tenen a veure amb el seu comportament social i les seves pràctiques culturals (caràcter personal, objectes que normalment utilitzen, llocs que freqüenten, hàbits i costums quotidians que tenen, vestimenta, gestualitat del cos, etc).

• 

El viernes 3 de diciembre fuimos a la sala Beckett a ver Karaoke Elusia invitados por Víctor Muñoz.

La obra trata de un chico que aunque parece muy normal intenta suicidarse, pero cuando trata de hacerlo, una chica que en ese momento entraba en clase se lo encuentra. Sus amigos intentan ayudarlo, pero en cambio otra gente intenta hundirlo más. Parece que se va recuperando, sin embargo una noche sale de fiesta con sus amigos y al volver a casa se suicida.

Nos pareció una obra muy interesante, ya que el tema que trata está relacionado con problemas de nuestra edad y por eso la recomendaríamos a personas de entre 12 y 20 años, ya que consideramos que podrían haber vivido una situación semejante en esta etapa de la vida.

Nunca habíamos visto una obra de teatro en la que nosotros formáramos parte del escenario, aunque nos pareció una forma de actuar muy creativa y original, ya que los actores tienen que estar mirando para todos los lados sin darle la espalda a nadie.

Stefany Lainez y Oriol Sorribas.

Avui hem fet una nova activitat, hem utilitzat els micros! L’activitat consistia en pujar a l’escenari en grups de 3 i cadascú tenia un micro. El que havíem de fer era el següent: havíem d’improvisar i dir què era normal o anormal cada vegada que el David ens senyalava. L’activitat en si estava molt bé perquè havíem de pensar ràpid el que havíem de dir abans que el David en senyalés. A més a més passada una estona parlant del que era o no normal per nosaltres, havíem de fer el mateix però amb una emoció (cosa que era bastant més difícil). Abans d’acabar la classe, hem fet un intent de fer una batalla de rap però no ens ha donat gaire temps d’acabar. En general, m’ho he passat molt bé i m’ha agrada molt utilitzar els micros! (Júlia Güell)

El dia 23 de novembre vam continuar amb les improvisacions, però d’una manera diferent. Vam muntar micròfons, i a partir d’això, vam estar fent proves de parlar a través d’ells. Quan ens tocava parlar amb el micròfons, havíem de parlar sobre la normalitat (que és el tema de l’obra) però sempre improvisant, sense tenir un guió pensat, les idees que se t’acudien en aquell moment. Aquesta activitat a mi m’ha agradat ja que parlar amb un micròfon no es fa qualsevol dia i d’aquesta manera també treballem la improvisació ràpida. (Mireia Moliné)

A la classe d’avui hem estat treballant amb micròfons, hem sortit de 3 en 3 a l’escenari. Hem treballat diferents maneres d’utilitzar-los amb els diàlegs que s’han proposat a classe. L’activitat consistia en pujar a l’escenari i parlar del que és normal o no. El David anava canviant de persona i així successivament formàvem diàlegs individuals que conjuntament quedaven molt bé. Estem treballant força la paraula NORMAL i estem aprofundint molt en aquesta. (Martina Ollero)

Va ser bastant divertida l’activitat, sobretot pels micròfons, és el que més m’agrada. L’activitat consistia en improvisar i dir coses que no et semblaven normals, com per exemple dir: “no és normal que portis gorra si és hivern” o “no és normal que estigui plovent”, etc. Va ser graciós el que que se’ns acudia. (Ariadne Zuazaga)

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Hola,

comencem la nostra Residència, amb La Central del Circ, avui us deixo la impressió d’alguns dels participants, en la propera entrada us parlaré de la Creadora i de La Central del Circ…

Hola, sóc en Wahid i la nostra Residència funciona així:

els dimarts fem una sessió d’estiraments i després fem com jocs amb el cos, tenim dues hores el dimarts.

El dijous només estem amb el Jordi i també està el Pedro. Lo que fem els dijous es parlar i escrivim tot lo que hem fet el dimarts passat. La noia que ens fa els estiraments és una noia que fa circ i es diu Emilia.

Hem fet una excursió a la central del circ hem pujat a unes cordes i a un trapezi ens tenim que posar en peu, va ser xulo. 

Hola, nosotras somos Arooba y Juana. En el proyecto de arte escénicas tenemos dos profesores, uno de ellos es Jordi Sánchez que trabaja en el instituto y la otra profesora se llama Emilia y solo viene los martes para esta clase. 

Emilia trabaja en la Central de Circ, está especializada en cuerdas.

Cuando ella viene nos enseña estiramientos para el cuerpo y actividades de relajación que nos parecen muy interesantes y entretenidas.

Los jueves estamos con Jordi y aprovechamos para hablar sobre lo que hemos hecho el día anterior y para escribirlo en una libreta, que ellos nos han regalado, también escribimos sobre lo que sea que nos venga a la mente.

Anteriormente hicimos una excursión a la Central del Circ y Emilia nos enseñó a utilizar cosas de circo.

Haremos más excursiones a sitios relacionados con la asignatura. 

Hola somos Mariama y Natalia y os explicaremos que hemos estado haciendo en artes escénicas. Hemos hecho estiramientos con Emilia (la especialista en circo), actividades de relajamiento, hemos ido a la Central del Circo (allí hemos practicado  diferentes actividades como por ejemplo: Cuerda, tela, trapecios…), también hemos elegido músicas para ponerlas de fondo en los ejercicios, ejercicios de concentración, escritura automática y ejercicios de relajación. 

Hola, somos Mariam y Víctor y vamos a explicar lo que hemos ido haciendo en residencia.

La monitora que nos ha tocado es Emilia, una chica que practica el arte del circo.

En las clases hemos hecho estiramientos, ejercicios de concentración, escritura automática y ejercicios de relajación.

También nos llevó a la Central del Circo, donde practica Emilia, allí hicimos ejercicios con la cuerda y con telas. Al final de la clase nos dieron unas libretas para ir poniendo las cosas que sucedían y hacíamos en clase.

En la última clase, hicimos un ejercicio en pareja, nosotros dos en trío con Juana, en el que teníamos que llevar a un compañero/a por la sala mientras llevaba los ojos cerrados y le hacíamos moverse por el espacio. Mientras hacíamos el ejercicio, todos los compañeros íbamos metiéndonos en el ascensor por diversión y mi grupo tuvo tan mala suerte que nos quedamos encerrados en el ascensor del instituto (sala de actos). Nos terminaron sacando y todos nos reímos de la situación aunque nos llevamos un gran susto.

Bueno, hasta el momento estas han sido nuestras sesiones de residencia, seguro que vienen más y mejores.

Dons…Apa, ja teniu el primer tastet!

La setmana vinent més….

Jordi Sánchez i Pedro Lara.

Professors.

INS. BARRI BESÒS.

Barcelona.