Des de David Franch EN RESIDÈNCIA
Avui hem creat fotogrames amb grups de 3 o 4. L’activitat consistia en què el públic tenia que triar un títol per després els que estaven actuant interpretessin mitjançant la improvisació. Una vegada triat el títol, els actors tenien que crear un fotograma (una petita escena sense moviment, com si fos una fotografia). Llavors, es preparava el teló i quan el teló s’obria i els actors estaven preparats, començava l’acció. També hem fet improvisacions amb parella creant un petit vincle i una situació. (Júlia Güell)
Em va semblar molt interessant i original aquesta activitat ja que mai l’havíem fet i em vaig divertir molt. L’activitat consistia en estar parats al començament i, quan ens diguessin ja, començar l’obra. En el cas de la meva actuació vam fer veure que jo atropellava algú amb un cotxe sense voler i al veure-ho cridava perquè algú em vingués a ajudar. Van venir dues persones a ajudar-me i a dir-me que per què no havia mirat si hi havia gent al davant abans de passar amb el cotxe, i jo, en comptes de seguir ajudant a la persona atropellada, em queixava i deia que no era culpa meva que ella s’hagués posat al davant. (Miró Humet)
Va ser molt xulo quan es van obrir les cortines i molt emocionant quan jugàvem, però vaig jugar amb una persona força forta i emotiva i em va semblar que s’estava superposant i cridant per sobre meu. (Azhar Khalel)
El 16 de novembre vam estar fent fotogrames. O sigui unes persones es posaven a l’escenari, d’una determinada manera, i a la que s’obria el teló, havíem de començar a improvisar a partir d’un tema que la resta del grup havia triat. També vam estar expressant-nos amb signes, o sigui, una persona feia signes i l’altre havia d’interpretar-la i mantenir una conversa amb una tercera persona. Aquesta activitat a mi em va agradar molt, ja que vàrem treballar diferents maneres, ja sigui gestos, veu, emocions… (Mireia Moliné)
Avui hem fet fotogrames, és a dir, hem posat un títol a la interpretació (obra) i després hem tancat el teló. Quan s’ha tornat a obrir el teló, els actors i actrius estaven quiets a l’escenari i han hagut d’improvisar segons el títol que havien assignat. Ha sigut divertit ja que han hagut alguns títols molt raros. (Gisela Núñez)
A la classe d’ahir vam fer actuacions a partir de fotogrames: es posava una situació en l’escenari i es tancaven les cortines, després els que estaven dintre es col·locaven de la manera que fos per crear el fotograma i es tornaven a obrir les cortines, i llavors començava l’actuació. Va ser una activitat entretinguda i amb dinàmica. Cada cop més persones de la classe hi volen sortir a actuar i estem perdent molt la vergonya. (Martina Ollero)
Avui hem fet improvisacions, hem començat fent grups de quatre persones, el públic deia un títol per l’obra, es tancaven les cortines i, quan s’obrien, estaven col·locats com si estiguessin en un fotograma, i després havien de començar a actuar des d’aquella posició. Després hem fet improvisacions en parelles en les que el públic decidia el vincle de les dues persones i elles actuaven a partir del vincle que tinguessin. (Júlia Padonou)
Aquell dia vam fer una activitat que tractava d’improvisar una escena. Però tenia una gran diferència respecte de les activitats que fèiem en el passat. En aquest cas, abans de començar, havíem de parar en una imatge en front del públic, i arrencar la nostra actuació només després d’un senyal. La dificultat més gran amb la que em vaig d’haver-hi d’enfrontar és el fet de com donar inici a la trama. Qui és el primer o primera que farà el moviment? Aquestes preguntes em plantejava estant en el escenari sense ni tan sols respirar pels nervis. D’aquella introducció depenia tot. (Eva Vibliani)
Aquell dia vam fer una activitat en la que sortien unes persones a l’escenari i els hi deien un títol, llavors es tancaven els telons i quan s’obrien estaven col·locats com si fos un quadre i començava la història. (María Fernández)
