En aquestes sessions ens hem sentit amb vergonya (encara no tenim la confiança suficient) però tenim una cosa en comú, ganes de començar aquest viatge per l’art.
La Núria i el Pierre ens semblen extravagants, actius, atrevits, positius, motivadíssims, apassionats, enamorats, i enamorats del que fan.
A la primera sessió ens van explicar que feien, ells treballen al món de l’art, i ens van ensenyar molts vídeos sobre el que feien.
També ens van explicar moltes coses sobre ells com; on havíem passat la seva infantesa, com han arribat fins aquí, etc. Ens va semblar un tipus de teatre que mai havien vist nosaltres els adolescents, perquè quan ens diuen teatre, pensem en el teatre clàssic, teatre amb un guió fixat.
Però ells ens han ensenyat que hi ha altres maneres de fer teatre i art. Com? Traient el talent de cadascú i veure que amb tants talents pots formar una peça d’art.
Però aquests dies només ens estem coneixent, entre nosaltres i a nosaltres mateixos, esperem descobrir els nostres talents ocults i els dels altres.
A l’hora de ballar per fer l’escalfament, aquests dies ens hem sentit bastant avergonyits, ja que no estem acostumats a ballar en públic i menys que tots facin el que tu fas.
Però a l’hora de representar els nostres desitjos, no som tan tímids i ens ho passem bé i riem.
Encara que costa agafar el ritme, de mica en mica estem perdent més la vergonya, encara que la vergonya segueix estant present.
SEGUIM!!!
