Cia Aina Lanas EN RESiDÈNCiA a l'Institut Escola Antaviana

Ens veiem al Mercat de les Flors.

Aquesta sessió, la veritat, no va ser molt diferent de les altres sessions anteriors. Semblava molt igual, però era important ja que seria l’última sessió que faríem a la Sala AAsfàltica. Demà ja ens toca anar al Mercat de les Flors per a poder assajar de veritat amb les llums, el vestuari i les músiques. El dimecres farem l’actuació i presentació de la nostra peça Dolphins Z. Al matí a les 11.00 per als alumnes de 3r d’ESO i, a la tarda, a les 18.00, per als nostres familiars i amics.

Així que, en l’última sessió, ho vam haver de repassar tot i incorporar bé la música a la coreografia. També hi vam incorporar un tros de coreografia nova que és un solo que fa el Godstime i tots l’hem d’il·luminar amb les llanternes en dos grups.

Ens vam passar tota la sessió assajant la peça.

En aquesta sessió va venir una noia que es diu Milagros. És ballarina de SLMFV ( Si Los Martes Fueran Viernes) i ja havia treballat a l’Antaviana el curs passat a En Residència. Va venir ja que ella serà l’encarregada de fer el muntatge de les musiques.

Llavors vam començar fent la peça des del principi de tot. La primera `part de la coreografia però amb la música que utilitzarem, els ritmes i a temps. La vam escoltar mentre que la ballàvem. La resta de la coreografia no la vam poder ballar amb la música definitiva perquè la Milagros s’havia d’organitzar

També vam practicar l’escena de les llums, i ja tots teníem llanternes. L’escena és igual que a les altres sessions, estem asseguts en línia, t’aixeques amb la teva parella, fas uns moviments i agafes la cadira i la portes cap a un costat. En dos grups, pugem a les cadires fent una posició, després agafem les llanternes de les butxaques i apuntem al públic, però fent tots la mateixa cosa que és apagar i encendre primer lentament i cada vegada més i més ràpid fins a apagar-les totes a la vegada. Després baixem un per un amb la nostra parella amb la llanterna apuntant-nos als peus, ens posem a les nostres posicions i fem l’escàner a la nostra parella i desprésla nostra parella ens fa l’escàner a nosaltres.

 

En aquesta sessió vam continuar assajant tota la peça amb les cadires incorporades i des del començament fins al final. Ens vam dedicar a anar millorant la peça. Hi vam introduir un element nou: unes llanternes. Aquestes llanternes les anem apagant i encenent durant el fragment de les cadires, quan estem tots junts a banda i banda en dos grups.

La sessió va començar amb l’Iby i l’Aina explicant-nos que havíem d’ensenyar la nostra peça a l’Anna Fàbrega, que és una fotògrafa que havia vingut a veure’ns enviada des del Mercat de les Flors per fer-nos fotografies.

Va venir una ballarina també per tal de veure el disseny de llums i revisar-los. Es deia Valentina. Després de fer una passada ràpidament per ensenyar-la a la Valentina, vàrem assajar la peça, però bé. En acabar vam assajar una part de la coreografia (la part de treure les cadires) i vàrem pensar on la posaríem perquè havia de quedar bé: treure les cadires fent que formés part de la peça. La vam assajar diverses vegades i quan va sortir com tocava, la vam unir a la coreografia.

A continuació l’Iby i l’Aina ens van ensenyar vestuari que havien portat perquè l’utilitzéssim a la peça. El van posar al terra i ens van demanar que ens l’anéssim provant per a veure que ens agradaria portar el dia de l’espectacle. Vàrem anar veient, provant i escollint el nostre vestuari i, quan més o menys la majoria ja tenia el que anava a portar, l’Aina es va posar a fer-nos fotos per recordar-se del que havíem escollit. 

Finalment, l’Iby va fer una llista amb tot el que cadascú portava i, quan va acabar, com sempre ens vam acomiadar i ens en vàrem anar.

En aquesta visita al Mercat de les Flors, vam fer el mateix camí de sempre per a arribar al Mercat de les Flors. Vam agafar la linea verda per baixar a Poble Sec i caminar uns 10 minuts fins arribar-hi.

Vam esperar uns minuts fins que ens van cridar per a entrar a la sala. Era la mateixa sala de l’última vegada, la MAC, ens van situar a la primera i segona fila on es veia molt bé a la companyia. Van apagar els llums i nou ballarins i ballarines estaven disposats en línia recta i es deixaven caure una mica, però reaccionaven abans de caure totalment i posaven el peu. Anaven per l’escenari d’esquerra a dreta. Tots estaven tan sincronitzats que semblaven un. Feien això unes quantes vegades més i una de les ballarines, de sobte, n’agafa un altre mentre que el grup continuava fent el mateix. Quan s’aproparen a les dues que s’havien separat, les tornaven a integrar en el grup. Repetien això i es dispersaven per l’escenari. Tots i totes estaven fent coses diferents, en parelles, en trios i solos. Alguns es deixaven passar pels aires, feien acrobàcies, piruetes… L’obra, la major part era així, agregant-hi elements com el so dels peus quan queien, les ombres que es reflectien al fons de l’espai. 

La visita va finalitzar amb col·loqui amb la companyia: uns eren de Mèxic, altres de França, o del Líban. A la ronda de preguntes, es va preguntar quin significat tenia l’obra, ja que tots vam coincidir que era alguna cosa relacionada amb el mar, però no, ells no volien representar res.

Quan vam acabar, vam tornar a l’institut.

L’anècdota va ser que ens vam asseure en uns seients que no estaven a prop del nostre grup. Un dels assistents es va posar al nostre costat. En acabar, ens va preguntar què ens havia semblat l’espectacle i li vam respondre que molt bé. Ens va explicar que era de París i que un dels ballarins era el seu amic. Ens va sorprendre i vam preguntar-li quin de tots i ens el va assenyalar durant el col·loqui.

En aquesta sessió vam estar en els mateixos grups que a la sessió anterior per a acabar de decidir i dissenyar les llums, el vestuari i acabar d’escriure la sinopsi. 

A continuació vam fer un cercle per a poder parlar en general i vam escoltar la sinopsi que havia fet un dels grups i vam posar totes les idees en comú. Vam decidir que el nom de la peça seria Dolphins Z. El grup de vestuari va decidir que vestiríem amb l’estil dels anys 2000. També vam decidir la ubicació de les llums on estarien disposades, quan s’encendrien i de quin color serien.

Després de la posada en comú,  vam repassar la coreografia des del principi i vam inventar-nos una “pose” per la primera part de la peça.

Vam continuar treballant amb les cadires.

Aquesta sessió no vam treballar gaire sobre moviment i dansa, ja que ens vam centrar en muntar un disseny de les parts més globals de la peça final que presentarem al maig al Mercat de les Flors com, per exemple, les llums, la roba, el títol i vam crear una sinopsi per a la peça.

A mi em va tocar a un grup amb el Juanma, l’Alba i la Marian en el qual havíem de crear una sinopsi sobre l’espectacle i havíem d’inventar-nos un nom per a la peça. Ens va costar bastant trobar un nom per a la peça. Vam decidir fer una pluja d’idees on van sortir moltes propostes. Una de les propostes era que volíem que tingués relació amb els dofins, ja que la nostra classe és una mica com els dofins, perquè semblen molt adorables i bons, però, en veritat, tenim la nostra part de caos, descontrol i de dimonis. Com que no ens aclaríem, li vam donar el paper a l’Aina i li vam demanar que decidís ella què li agradava més i què quedava millor.

I per la part de la sinopsi, que també ens va costar bastant, primer vam fer un text en el qual anàvem molt directes explicant el que es podria veure a la peça, llavors el Quim ens va proposar començar la sinopsi amb una història o un text més inventat i amb comparatives, a poc a poc ens van anar sortint noves idees i quan vam acabar de tenir l’estructura apuntada ens van dir que l’acabaríem a la següent sessió. 

Vam aprofitar el final de la classe fent un parell de repassos de la peça sencera amb els canvis que havíem fet la setmana anterior i vam marxar a casa.

Vam sortir de l’escola a les 10:30 per agafar la línia verda fins a arribar a la parada Poble Sec. Vam caminar uns 15 minuts fins a arribar al Mercat de les Flors. Anàvem a veure un espectacle de la coreògrafa Mette Ingvartsen. Vam estar esperant una estona al hall del Mercat i ens vam dirigir cap a la sala MAC on havien instal.lat un Skatepark, que també era el nom de la peça. Abans de començar amb el veritable espectacle, vam veure uns dotze nois i noies de diferents edats que vivien a Barcelona i que algú de la producció havia escollit, fent skate.

Hi havia una noia amb la cara pintada que es deia Júlia i tenia molt protagonisme, ja que al principi de l’espectacle anava pujant a les grades amb una música en uns auriculars i ballava enmig del públic.

A l’espectacle de veritat, podíem veure setze patinadors i skaters de Brussel·les. 

L’espectacle va ser bastant repetitiu perquè a la majoria de l’espectacle, els skaters i els ballarins van estar pujant i baixant les diverses rampes de la pista. També feien diferents trucs amb l’skate. En alguns moments, els skaters interactuaven amb el públic i, a la meitat de l’espectacle, ja hi havia més interacció entre ells i més espectacle amb coreografia i parts específiques. 

Durant alguns moments de l’espectacle s’anaven posant i traient diferents màscares. A part dels patinadors podíem veure dos nois que cantaven, a part de cantar, un tocava la guitarra i l’altre feia break i la Júlia, la noia amb la cara pintada, també cantava. L’espectacle, encara que era una mica repetitiu, va estar molt xulo i ens va agradar a la majoria, ja que no era un espectacle normal com qualsevol altre.

Quan l’espectacle va acabar, vam poder parlar amb la Mette Ingvartsen que era la coreògrafa de tot l’espectacle. I ja, finalment, vam tornar cap al metro per tornar.

En aquesta sessió, l’Aina no va venir i només ens va fer classe l’Iby.

El primer que vàrem fer va ser posar les cadires en la posició que estan en la nostra peça, per després repassar aquella part de la coreografia i seguidament crear més moviments per a la nostra peça. El moviment que vam crear consistia en fer una filera horitzontal de cadires i el primer començant per la dreta havia d’agafar la primera cadira que havia d’estar buida. A continuació passar-la a la següent persona, i quan la cadira arribés al final, posar-la al costat de l’última persona. Seguidament tots ens mouríem una cadira a l’esquerra, perquè la primera de la dreta tornés a estar buida i tornar a repetir el procediment fins arribar al final. Això ho vam provar algunes vegades, però al principi ho vam intentar amb les posicions inicials de les cadires i com que l’Iby veia que no funcionava, va fer que poséssim les cadires en la filera horitzontal, un al costat de l’altre.

Després de fer-ho algunes vegades, vam crear, o millor dit, vam extreure les cadires d’un altre lloc. Va ser el moviment del joc de les cadires que havíem fet en la sessió anterior. Havíem de pujar tots els alumnes en cinc cadires, uns a sobre dels altres, en el forat que deixen les cinc cadires al mig o tots drets, però d’alguna manera tots en les cinc cadires. Llavors, després d’aconseguir aquest moviment, vàrem intentar unir-lo amb l’altre moviment que havíem fet a l’inici de la classe. Vam haver de posar-lo just darrere del moviment de cadires i, per a acabar, ajuntar-ho tot. Ho vam provar diverses vegades i, quan ens va sortir, vam provar de fer-ho amb tota la coreografia. Després d’acabar d’intentar-ho algunes vegades i de perfeccionar moviments de la coreografia, va acabar la sessió.