Intentar entendre la realitat, el que fem cada dia, com una obra d’art.

No pretendre parlar de la genialitat.

Entendre que la realitat, allò que passa cada dia, pot ser art, potenciant les aficions, aquell lloc on ens sentim més còmodes.

Visitem el projecte de la Botiga. El fet que una obra d’art sigui una botiga normal i corrent  crida l’atenció. Una botiga normal i corrent com una obra d’art. Allò que existeix en realitat en un altre context.

Al principi la definició d’art era molt curta:
“L’art és una forma d’expressió.”
“L’art és fer coses maques.”
“L’art és allò que jo vull explicar.”
“L’art és bellesa.”

En els últims escrits el punt de vista ha canviat, i veiem que hi ha un argument darrera l’obra o el projecte artístic, i les argumentacions són molt més elaborades i posant-nos en qüestió a nosaltres mateixos.

La visita al MACBA i al projecte de la Botiga ens ha fet canviar el punt de vista juntament amb tot el que hem fet. Al treballar amb les pròpies aficions, s’ho han apropiat i ara els  plantejaments són diferents.

Interpretar el que fem, el què veiem cada dia.

(Martí Anson)

Després d’anar a la Botiga de l’Anson vam comentar les nostres impressions:

“Quan vam arribar a la botiga, el meu primer pensament va ser: Això és una obra d’art? Jo m’imaginava que seria més luxós […].” Lizenia Rojas

“Si jo passés per allà no m’aturaria a pensar si és art, més aviat pensaria que és una botiga normal […]. Les meves expectatives van canviar quan el Martí va explicar algunes raons per les quals allò era una peça d’art. […] El Martí ens va explicar que ell copiava totes les idees d’altres persones, però que al fer-les de nou ell, ja no és només una obra copiada sinó una obra amb un pensament diferent.” Marina Collell

“Era molt bonic. Ell ens va explicar que una obra d’art pot ser copiada d’algú altre, o sigui que tu agafes una obra d’art i la portes a un altre lloc i és una nova obra. Els mobles exposats estaven creats per el pare de Martí Anson.” Anna Aizpitarte

“És una obra d’art oculta […]. Va ser creada de manera conjunta amb d’altres persones durant 15 dies.” Anaïs González

“Va explicar que abans era una ferreteria estimada pel barri i vaig pensar que tot tenia més sentit ja que ell va posar una botiga sense desfer-se de l’anterior” Pamela Toscano

“És una botiga normal on venen mobles a preus desorbitats” Víctor Fernández

“Aquest mobles tenen una història al darrere, que és en part el què fa que rebin el qualificatiu d’obra d’art, suposant que el que l’artista vol transmetre i explicar és la història que hi ha al darrere” Eduard Boi

“Va fer una botiga dintre d’una altra” Anabel Lizeth

“Pensava que seria un lloc amb quadres i no una botiga ficada a dins d’una ferreteria” Víctor Borrego

“Els mobles que ell venia i que havia muntat eren bonics, estaven treballats. També hi havia una llum, làmpara dels anys seixanta molt original” Emma Santiago

“No vaig acabar d’entendre aquest extravagant projecte, però no em va desagradar” Martí Ruiz

“Ha sigut una experiència que mai havia viscut de conèixer un artista i menys la seva botiga” Samuel Cruces

Visitem el projecte de la Botiga.

“El fet que una obra d’art sigui una botiga normal i corrent els va cridar l’atenció. Una botiga normal i corrent com una obra d’art. Allò que existeix en realitat en un altre context. Les qüestions que van fer eren preguntes relacionades amb la realitat. El valor de les peces, seure en els mobles, i posar sobre la taula els arguments per fer-los entendre que qualsevol cosa pot ser art contemporani, i el que s’ha de fer és tenir arguments per fer-ho.”

Aquesta sortida ens ha generat moltes preguntes sobre “què és l’art”.

“El curiós és que un cop a classe es van dedicar a fer maquetes de cartó de la botiga o la botiga que ells voldrien fer i sense voler-ho fer la personalitzen i ho interpreten com un projecte propi, sense pensar que allò podria ser una obra d’art. Ho plantegen com la maqueta d’una botiga pensant amb la botiga que van veure però portant-la al seu terreny. Fan la maqueta d’una botiga.”

Hem visitat una exposició temporal al MACBA anomenada “Espècies d’Espais”.  Tot seguit, un recull de fotografies:

Ben aviat, publicarem algunes de les reflexions que ens va suggerir aquesta visita…

La primera activitat proposada per Anson va ser fixar-nos en el timbre de casa nostra. Vam haver de gravar-ne el soroll i després vam escoltar-lo a classe. Vam fer el mateix procés amb el despertador i, a continuació, ens vam dedicar a interpretar-lo amb grup, o sigui, a determinar què ens suggeria: sensacions agradables, desagradables, alegria, molèstia…

L’activitat següent va ser pensar en el traçat que fem cada dia de casa a l’institut. Una vegada imaginat, vam sortir a la pissarra per il·lustrar-lo. Va ser un caos però, a la vegada, divertit. Tots, més o menys, vam dibuixar-lo seguint un esquema similar i uns mateixos criteris. L’exercici tenia la finalitat de fer-nos canviar la forma de pensar. Anson ens va fer reflexionar sobre els croquis que havíem dibuixat. Per què els havíem elaborat seguint sempre línies rectes i el camí més curt? Al final de la classe, vam acabar creant un nou traçat amb noves formes més divertides i amb nous punts de referència. Una manera diferent d’interpretar una experiència quotidiana!

Edició dels textos de Víctor Fernández, Marina Collell i Xavi Bianés.

Estem treballant amb un artista, Martí Arson, amb qui busquem expressions artístiques en situacions quotidianes; per exemple, en el recorregut de casa a l’institut o en els sorolls que formen part del nostre dia a dia.

A més a més, aviat començarem un nou projecte que consistirà en fer una fotografia de l’instant en què rebem un missatge. Sembla interessant i crec que aquesta experiència ens ajudarà a treure’n alguna cosa positiva i, sobretot, nous coneixements.

Martí Ruiz Rey, 4t C

Enguany, la matèria de Visual i Plàstica al nostre centre, l’Institut Infanta Isabel d’Aragó, presenta algunes novetats. Mentre que alguns estudiants segueixen fent el mateix que els altres anys, hi ha un altre grup, on hi som nosaltres, que hem engegat un projecte especial.
Aquest projecte consisteix en la visita d’un artista, Martí Arson, a l’aula una vegada a la setmana. Arson ens parla sobre l’art contemporani. De moment, hem vist que es tracta d’un tipus d’art que avui en dia encara està un pèl amagat. Per això, el nostre objectiu a curt i a mig termini serà intentar descobrir-lo i entendre´l. Ara mateix, encara se’ns fa una mica difícil perquè no estem acostumats a analitzar-lo però és normal i, de mica en mica, n’anirem aprenent.

Anaïs González, 4t A