El primer que va caldre fer va ser traslladar els blocs de la ciutat i les figures a la biblioteca, per a això, utilitzem carretons, i algunes de les figures les muntem a la mateixa biblioteca, ja que són molt delicades.

Un cop allà, vam utilitzar cinta de pintor per traçar els eixos sobre els que anàvem a muntar la ciutat.

Un cop realitzada aquesta tasca, vam ser col·locant els blocs base de la ciutat al llarg de l’espai expositiu.

Un cop organitzats els blocs base, vam ser organitzant els edificis dissenyats per nosaltres.

Un cop fet, vam col·locar les cases individuals.

Finalment, ens vam disposar a col·locar les figures que ja teníem muntades.

Un cop escollides les fotos obtingudes i retallades a l’Arxiu Fotogràfic del barri de Gràcia, ens vam disposar a calcar la seva silueta en fines planxes de fusta, per a més tard tallar i enganxar-les en elles.

Un cop enganxades a les làmines i havent retallat aquestes, vam dissenyar uns suports per a cadascuna d’elles de tal manera que es mantinguessin de peus i poguéssim col·locar-les al llarg de tota la maqueta.

El primer pas per al muntatge de la maqueta de la ciutat, la qual en part és una representació de la ciutat de Barcelona, i en part una ciutat imaginària dissenyada per nosaltres. Hem començat organitzant el material i construint els blocs base que constituiran part d’aquesta ciutat que us presentarem.

El material que hem utilitzat han estat làmines de fusta, cola blanca i cinta de pintor per premsar les làmines de fusta.

Un cop acabats els blocs base de la ciutat, hem dissenyat i creat els nostres propis edificis.

A petició de direcció i de la Mercè posem per escrit el que ha significat aquest projecte i l’acció final per a cadascú. Ho posem en comú.

Tenim opinions diferents sobre com vam viure les 2 hores sense profes. Per què uns ens vam tancar a una aula a les fosques per veure una peli de por? Per què uns altres vam estar voltant per tot l’institut veient que feia la resta, participant del que passaba? Ens habiem de fer responsables del que passés?

Ens vam sentir molt diferent a com ens haguessim sentit i comportat si hi haguéssin hagut professors.  Cadascú va fer el que va voler i ens vam organitzar per fer el que voliem. D’això es tractaba, no?

Seguim fora de l’aula. Dimarts 21 a les 19h a Fabra i Coats.

Veniu!

El dia 18 de maig vam anar al teatre La Seca per primera vegada a fer l’assaig de l’obra que havíem preparat a l’institut. Al principi ens costava però de mica en mica ens vam en-sortir, vam guanyar confiança.
El dia 24 de maig la vam exposar davant del public a les 19h. Però nosaltres vam estar des de les 10h del matí practicant sense parar perquè ens quedes perfecte.

Estem molt orgullosos del resultat del nostre treball, encara que el principi no ens agradava gens. Ha sigut una experiència bastant interessant.

Ja han tornat el Lolo i el Sosaku , amb ells, hem continuat amb els projectes que ja teníem pensats.  Primer, hem acabat els instruments que faltaven per acabar i després ens hem posat a construir-ne més . Hem tardat 3 setmanes per finalitzar-los i ara  estem molt contentes de com ens han quedat.

L’Ariba està treballant amb la fusta i el Lolo l’ajuda

En Convent de Sant Agustí.

Divendres, 27 de maig , vam anar  al Convent de Sant Agustí a fer una exposició davant tot el públic dels instruments que havíem fet durant tot el curs amb Lolo i Sosaku i l’ajuda dels professors. També vam explicar tot el procés de creació i contestàrem les preguntes que ens van anar fent. Vam veure que a la gent li interessava  tot el nostre treball i  que també els havia agradar l’exposició. Va venir molta gent i la majoria ens va felicitar.

Quan vam entrar al convent de Sant Agustí, vam veure una sala molt llarga amb els instruments agrupats al mig. Tots els instruments estaven junts i i sonaven alhora.

També hi havia pantalles on presentaven els videos i fotos de totes les sessions en què fèiem sorolls, escoltàvem amb els micròfons de contacte que nosaltres mateixos havíem muntat, el procés de contrucció dels intruments, les sortides, etc.

En  una paret penjaven dos auriculars perquè es pogués escoltar la cançó que havíem creat entre tots, mesclada pel David.

La gent que va visitar  l’ exposició ens van preguntar moltes coses i ens va dir que, sobretot, els havia agradat la cançó.

Va ser un dia  molt important per nosaltres i ens ho vam passar molt bé.

GRÀCIES A TOTHOM PER TOT!