Ha estat un camí llarg el que ens va portar allà ahir. Experiències que atresorarem per sempre més dins nostre, experiències que conviuran d’alguna manera amb les nostres ors, unes pors que a dia d’avui coneixem una mica més.

Gràcies Sara i Cami per tota la feinada i paciència que heu tingut sempre amb totes nosaltres.

Mai us oblidarem!!!

Hem pogut visionar els 11 primers minuts del curtmetratge, acompanyats d’un grup de joves refugiats que han participat en el debat.

També hi ha assistit la Coordinadora del Casal, representants de l’ICUB i de la Poderosa, entitat col·laboradora.

Avui a la tarda farem l’estrena al Zumzeig a les 5 de la tarda. Esteu totes convidades!!

La foscor ha estat la nostra aliada i ens ha ajudat a trobar coses que no coneixíem al llarg de tot el procés de creació…

Coses interessants, misterioses, inesperades.

Hem treballat molt, i no queda res per que veiem totes aquestes coses a l’estrena de la setmana vinent, envoltats per la foscor de la sala del Cinema Zumzeig.

Hem rodat a casa d’algunes companyes i al soterrani de l’institut, aquest últim ja us l’ensenyarem un altre dia, perquè feia massa por!!

I encara hem d’anar a rodar al bosc, les aules, al carrer, i no sabem on més.

Això ja està en marxa i ens queda molt de camí encara, que no s’acabi!!

Monstres que creixen en totes direccions, que es transformen en coses que desconeixem.

Sota les pells dels monstres s’amaguen innumerables misteris que lluiten per veure la llum.

Els monstres són part de nosaltres, no fan por només, de vegades també poden ser divertits, d’altres són enigmes.

Potser només volen conèixer que hi ha allà a fora, potser els mou el mateix que a nosaltres: la curiositat.

Treballem entre tots i vivim els canvis que es generen en el procés amb curiositat.

Ballar, escriure, xerrar, riure, potser cridar… i mesclar-ho tot per a crear coses estranyes, diferents d’allò a que estem acostumats.

Ara la Cami se’ns ha unit amb la càmera per enregistrar aquests canvis, aquestes mutacions dels monstres que estem creant. 

Monstres que mostren coses… coses que encara no sabem què són; què volen, cap a on van o què busquen?

Monstres que no tenen perquè ser de pel·lícules de por i terror, el gènere cinematogràfic també pot mutar. Monstres que volem ajudar que surtin a la llum. 

De moment continuarem treballant aquestes festes amb les coreografies que hem preparat amb la Sara. L’any vinent… donarem la benvinguda a la Mutació!!

Les primeres sessions vàrem fer unes dinàmiques molt interessants: la Sara començava les sessions amb un escalfament/ preparació perquè anem agafant dinàmiques de moviment i deixant-nos anar.

Parlem dels nostres malsons, els nostres antagonistes, les pressions socials que ens envolten, que ens estrenyen, que ens segueixen… i els hi donem forma, els presentem i els representem.

Fem coses ben diferents, però sospitem que el cinema de terror, concretament el “slasher” (el gènere de  terror adolescent dels anys 70 i 80) i tindrà un paper important. 

De moment, ja hem vist “Carrie” i “Nightmare on Elm Street” i, això, només acaba de començar!