Hem presentat el llibre que van fer amb l’Erick i també les accions que van fer amb la Mireia.
Aquí us en deixem el vídeo i més endavant penjarem també les fotografies de la presentació:

Després hem posat en comú el que ens ha semblat:

Es interesante porque se complica la vida para hacer arte.

Una acción es hacer algo. Es diferente de una performance. Puede ser un gesto, una intención o algo más.

Son acciones que no son normales

Mireia resalta el hecho de que Kaspar Hauser podría, de repente, haber hecho algunas de las acciones de David y Marc. Como de alguien que no supiera cómo funcionan las cosas (sería el caso de quien usa el microondas para leer).

Este Trabajo es una mezcla de humor absurdo, gag, referencias…

Un gag, por ejemplo es el de Los simpsons con el sofá al principio de cada capítulo:

Seguim amb el tràiler de “Infant salvatge” de Truffaut

Comentem quines actituds físiques té i com es comporta:

Niño abandonado en el bosque, está solo.

Se mueve como un mono o un trapo. Camina a gatas. Va desnudo, sucio.

Posiblemente no tiene sentiminetos.

Lo acoge un señor, que lo llamará Víctor. Le enseña a caminar.

Le cortan el pelo y le enseñan a comer con cubiertos.

Aprende rápido.

Le cuesta concetrarse y es distraído. Le cuesta estar encerrado. (es refereixen a que li costa estar en un interior)

Genie, la nina salvaje:

Es un niña a la que sus padres le obligaron a estar encerrada. Estaba la mayor parte del timepo sentada en una silla-orinal.

No aprendió a escribir, ni a hablar ni a caminar.

El motivo del encierro debería ser causado por un retraso o deficiència.

Eso pasó en Loa Ángeles (Estados Unidos).

Era una niña que a los 13 años aún emitía sonidos infantiles y usaba pañales.

Genie caminaba mal, no tenia musculatura. Parecía un vampiro.

No sabía hablar. Escupía y todo se lo metía en la boca.

Cuando la descubrieron, estuvo al cuidado de psiquiatres y médicos que le enseñaron palabras. Le costaba aprender, parece.

També hem vist fotografies d’altres casos, així com hem mirat alguns dels dibuixos que havia arribat a fer en Kaspar Hauser.

La Mireia ens ha ensenyat aquests materials per a que coneguem en primera persona més casos de nens ferals. Com són físicament i de quina manera poden arribar a integrar-se o no a la societat. O si més no, arribar a fer-nos pensar sobre com està construïda la nostra societat.

Hem treballat amb ell per poder acabar de pensar l’edició del llibre que reculli tota la feina que hem fet fins avui. I ens ha mostrat edicions molt interessants: es podien llegir del dret i del revés, començant pel principi o pel final… nosaltres hem pensat que la nostra edició havia de ser circular i hem anat dient idees per decidir com es podria plasmar això en un llibre. Ho hem dibuixat en un gran diagrama.

La Mireia C. Saladrigues ens ha acompanyat al llarg de la sessió. Estarem amb ella fins final de curs i ens ajudarà a fer alguna altra cosa a partir de tot el què hem descobert de Kaspar Hauser…

Encara no sabem què farem… Ja us anirem explicant…

Hem hagut de fer dues coses: organitzar tots els materials que tenim amb uns llistats i després amb uns quadres sinòptics i veure quina és la feina que fan els dissenyadors per editar un llibre.

El quadre sinòptic ens ha ajudat a organitzar tota la informació i a relacionar-la i hem fet “El palau de la memòria”, organitzant els temes com si fossin una casa: per on entrem, què hi trobem, quins són els espais/temes importants; quins més accessoris; quins espais/temes hi ha al final… Tot això ho hem dibuixat amb uns plànols.

Després, l’Eduardo Barrera (un dissenyador que ha treballat moltes vegades amb l’Erick) ens ha explicat com dissenyar un llibre i ens ha ensenyat un llibre que van fer “Ergo Sum”, un “anti-llibre” que pot llegir-se de moltes maneres… i en mig de tota la publicació, hi hem trobat en Kaspar Hausser!!!

Nosaltres pensàvem que seria fàcil de fer però, quan Erick ens va dir que havíem d’explicar els colors a kaspar mitjançant una carta sense utilitzar-los, la tasca es va tornar difícil

Com ho fer-ho?

Aquesta obra també pertany a la col·lecció del MACBA

Gissela i Naoual

Baudelaire , aplicant la teroria del cinema de Masao Adachi,  guionista i cineasta japonès que havia estat un activista de l’Exèrcit Roig Japonès, torna als llocs on havia viscut May i barreja imatges del present amb d’altres del passat per explicar la història de May, la seva mare i Masao, la seva història personal  i també la història política d’una època.

http://baudelaire.net/anabases3/the-anabasis–film/

Sabieu que Anabasis significa “viatge”, un viatge per la història de May, Fusako i Masao

A més a més de la pel·lícula, Baudelaire va fer un llibret amb la cronologia dels fets narrats i unes serigrafies velades en les que per veure les imatges t’has de moure davant d’elles cercant les imatges que amaguen.

Aquesta obra també pertany a la col·lecció del MACBA

Halima

Ens  rep  Cloe, ens pregunta coses sobre el nostre projecte de creadors i ens mostra el llibre d’ Erick Beltrán The World Explained. A Microhistorical Encyclopaedia.

Erick va fer aquest llibre a partir d’una de les obres que va exposar al MACBA , El món explicat, que  actualment forma part de la Col·lecció del museu.

Per fer-lo surt al carrer i pregunta a la gent sobre diferents conceptes. La gent li dóna la seva visió sobre allò i aquesta visió es basa en l’aprenentatge, en el que s’ha viscut, en sospites, en petits fets, connexions i interpretacions que fem les persones sobre el món que ens envolta.

Miquel