Sense saber-ho estàvem fent la última classe abans de marxar a casa per confinar-nos per l’epidèmia del coronavirus.
Tots teníem ganes de cosir, així que amb uns retalls de roba de sac i moltes llanes de colors hem pensat en brodar alguna cosa que tingués significat per cadascú, alguna cosa que ens vingués de gust brodar. Després recordant que la Núria ens va explicar que darrera de les arpilleres les dones cosien una butxaqueta on amagaven una carta o una explicació de la seva història, hem volgut fer el mateix i hem fet una butxaca on em guardat un petit text, una reflexió, un secret, un pensament.
Fa uns dies vam veure unes fotografies d’unes dones sufragistes
que es manifestaven perquè volien votar. Això a nosaltres ens va interessar i
ens van donar moltes idees, així que vam decidir fer un cartell que manifestés
alguna cosa… i vam decidir fer una pancarta de tela amb una frase per la
jornada de portes obertes. La frase per votacions es va quedar així: AQUÍ
TEIXIM CONVERSES, AMISTATS I CONEIXEMENTS.
I com les dones
sufragistes ens vam posar a fer pancartes de tela.
Vam idear el disseny i ens vam organitzar per terminar-la a
temps.
Primer vam fer plantilles de les lletres, després les vam
posar sobre trossos de roba vella que havíem portat de casa i les vam dibuixar.
L’Abril organitzava el recompte de les lletres, hi havia
gent que les retallava, altres que hi posaven l’entretela, una espècie de tela
fina que quan la poses a la tela i la planxes es queda com un parxe, uns
ajudaven altres a planxar i enganxar les lletres en un llençol blanc, i
tornàvem a fer recompte de lletres…
El passat 27 de febrer la Núria Bonavila de Dones arpilleres de Congrés i Indians ens va visitar i ens va explicar l’origen de les arpilleres i les que ella i les seves companyes han confeccionat explicant històries de dones. Històries de vida, quotidianes, personals, i sobretot històries de la Guerra civil espanyola i com es va viure al nostre barri de Sant Andreu. Per exemple, una de les seves arpilleres explica a través de trossets de roba cosits sobre una tela de sac quan en un bombardeig sobre Barcelona la gent del barri es refugiava en el metro en construcció i es van quedar atrapats amb el fang. Un home del barri, el senyor Basilio, amb una corda els va ajudar a sortir del forat salvant-los la vida. Va ser molt interessant compartir el que ens explicava la Núria amb les coses que sabien els nois i noies que havien sentit a la seva família sobre la guerra, la transició i la justícia social. Mercè
.
L’altre dia la Núria Bonavila va venir a explicar-nos unes
quantes històries que estaven plasmades en les arpilleres que ens havia portat.
Ens va explicar que es reunia amb unes senyores que feien
arpilleres com ella, que escollien un tema per fer les arpilleres, com per
exemple: la postguerra, la transició, la desigualtat, etc. Normalment acostumen
a fer les arpilleres sobre els seus familiars.
Ens va explicar que una de les arpilleres parlava de que el seu pare se’n va anar a la guerra (Batalla de l’Ebre) i es va quedar traumatitzat. Una altra arpillera parlava que a les discoteques, els soldats agafaven als joves perquè lluitessin a la guerra. I així successivament vam veure les veritats amagades, el que no està escrit, el que no volen que sapiguem nosaltres.
També ens va ensenyar a fer unes personetes de roba per fer les nostres pròpies arpilleres.