Finals de maig: recta final del projecte enRESiDÈNCIA. Tot i la sensació de la separació física, de la comunicació limitada al teclat i poc més, enRESiDÈNCIA està acabant i de la forma que menys ens podíem imaginar a l’iniciar el curs.
Parlem amb l’Elisenda i decidim fer una darrera sessió virtual amb la classe, després de treballar amb unes directrius més concretes i aparentment acotades del que era a l’inici de la residència. Els darrers mesos hem seguit fent una sèrie d’exercicis a distància, que versaven sobre el cos, la salut i la malaltia, la societat, el no fer o les cures, entre altres. Més endavant penjarem resultats d’aquestes. El Google Drive s’havia convertit en el nostre canal de comunicació.
Avui tan sols això: ens hem vist! Hem parlat poc, la càmera amaga un estrany silenci, ens enfoca directament, parlem davant un dispositiu que no ens sent però que reprodueix la veu i la imatge, ens fem més presents (semblem més a prop…i som més lluny!).
No hi pot haver soroll, i aquest es troba a faltar.
Potser estem cansades d’estar exposades sempre a les càmares i aquest collage de cares exhaustes és simplement un impuls sord de traspassar la virtualitat.
