Després de posar tot a dins: els missatges de qui va voler fer-ho,  els objectes personals que cadascú vam escollir per posar,  i tota la resta de coses,  vam tancar la capsa.

Ara esperem ….fins d’aquí a vint anys!.

Gràcies a tothom.

Olga Pérez.

La Lúa va arribar amb la càpsula. El tràmit d’encàrrec i construció va trigar un temps. Per tant,  va ser un esdeveniment el fet de veure-la a la porta.

La vam haver d’entrar, i veure com haviem de fer la distribució dels espais que vam decidir posar. Els nois volíen espais personals, i també espais per compartir : aquesta distribució ens va portar dies de treball i ajuda.

S’havia de posar tota la feina feta  i acabar  en el temps que ens quedava.

 Hem de fer fotografies de nosaltres mateixos. La Lúa ha portat la seva càmara i hem fet diverses accions per mirar d’expressar alguna cosa  que ens identifiqui. No hi som tots, però el que es necessita és preparar alguna presentació per l’enterrament de la càpsula del temps a la Fundació Miró.

 He tractat d’enregistrar l’activitat i el moviment que ha suposat imaginar-nos fent coses que diguin alguna cosa de nosaltres com a grup.

Encara queda una mica de temps per a l’acabament de l’activitat, i tenim feina pendent. Just ahir l’Eva, l’Andrea , la Lúa i la Julieta van anar a un curset per tal de fer l’estampat de les samarretes.

 També pensem en que hem de variar les dimensions de la càpsula per tal d’estalviar despeses . El proccés d’enterrament és complicat. L’han de portar a terme operaris especialistes per fer-ho amb seguretat.  Encara ens queden fer algunes coses més, i el temps passa molt ràpid.

La càpsula del temps és un projecte ambiciós i tenim molta feina. Es tracta de realitzar treballs nostres que guardarem en una capsa, i la recuperarem d’aquí a 20 anys.

La Lúa ha distribuit grups de treball per fer les coses que ens agradaria guardar: una revista, samarretes amb un estampat personalitzat i un disc de vinil, amb gravacions de veu i coses que volem enregistrar per no oblidar-les.

Hem repartit la feina i les gestions. El ritme de treball està condicionat a moltes coses: no sabem ben bé com es fa això d’una càpsula del temps. Ens estem informant de tot: del material, dels diners que costa…hem de disenyar aquesta capsa amb un presupost ajustat. I  el fet de situar-la en un lloc concret i fer l’enterrament, s’haurà d’estudiar.

Entre les diferents propostes es fan proves per veure com queden el dissenys.

La Belinda enregistra l’activitat:

 Durant tot el procés , hem tingut moltes aturades: els dies de vaga i sortides dels alumnes a diferents llocs que s’havien concertat. Necessitem més temps per poder acabar el que ens hem plantejat. La Lúa vé també més temps de l’establert per recuperar.

Encara hi hauran unes imatges que escollirem cadascú per tenir més coses a dins de la càpsula. El treball de tractament d’imatges amb les eines informátiques, i les gestions per poder formar en seriegrafia al grup de samarretes són algunes de les feines que s’han de fer urgentment.

Per escoltar el registre sonor del programa feu clic a l’enllaç de sota:

http://fundaciotapies.org/site/spip.php?article8246

La escaleta que va organitzar la Lúa , l’hem anat modificant fins tenir la definitiva. Aquesta la vaig copiar jo mateixa i després tots la vam utilitzar per completar-la.

Els regidors: encara que  el Sartaj va ser el que va fer la feina final.

La experiència del mapa ha sigut gratificant per a tots: ens agrada explicar-nos les nostres experiències. Les de la Lúa,  les de tota la gent del grup… Fer un viatge en el temps .

Olga Pérez

Ante todo, lo que hicimos en el mapa conceptual era colgar las fotos que significaban algo para nosotros, poner los cuestionarios de nuestras vidas, recuerdos grabados, frases sinceras, etc. En mi opinión el mapa esta un poco desordenado.

En la foto que escogí para poner en el mapa, para mi tiene un significado malo, porque yo estaba en la feria y gaste 15€ para nada, jugué un juego que tenia premio que al final no lo conseguí, estaba un poco decepcionada porque el premio era un peluche y yo lo quería pero esta ves no se pudo.

Nicolle Bersonda