<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s de quatre sessions, una benvinguda i una formaci\u00f3 em decideixo a escriure i publicar en aquest bloc.<\/p>\n\n\n\n
Em dic Jordi Humbert i soc professor de llengua i literatura catalana a l’Institut Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n a Sant Adri\u00e0 del Bes\u00f2s, i professor adjunt en l’optativa en Resid\u00e8ncia conjuntament amb la Roc\u00edo Le\u00f3n, coordinadora pedag\u00f2gica del centre.<\/p>\n\n\n\n
Quan la direcci\u00f3 de l’Institut em presenta el projecte em diuen que busquen un docent, que no estigui lligat al m\u00f3n de l’art i amb mentalitat oberta, i jo penso (penso molt), doncs s\u00ed, tinc aquest perfil, soc un ignorant art\u00edsticament, per\u00f2 estic obert a les coses noves. <\/p>\n\n\n\n
I aix\u00ed, despr\u00e9s de dues sessions pr\u00e8vies en les quals l’artista no pot venir i les quals dediquem a investigar sobre el projecte, sobre el nostre artista i fer-li un cartell de benvinguda, arriba el gran dia.<\/p>\n\n\n\n
03 d’octubre, venen a l’institut el Rafa Casta\u00f1er i el Chus (els nostres artistes) i el Marc, el mediador. Iniciem amb una din\u00e0mica en la qual el nostre adormit alumnat ha de portar un objecte personal que l’identifiqui. Jo tamb\u00e9 el porto, \u00e9s clar. I penso (ho faig molt), soc un ignorant art\u00edsticament, per\u00f2 crec que ho entenc, entenc la finalitat de la din\u00e0mica dels artistes: Con\u00e8ixer-nos<\/strong>. Per\u00f2, costa, costa molt, l’alumnat es mostra passiu, li costa participar en la din\u00e0mica i no s’obre massa.<\/p>\n\n\n\n Segona part de la sessi\u00f3, l’artista (artistes en el nostre cas) demanen a l’alumnat fer una construcci\u00f3 amb objectes que trobin al gimn\u00e0s (espai on hem fet aquesta primera din\u00e0mica). <\/p>\n\n\n\n Caos m\u00e0xim, ara s\u00ed, definitivament soc un ignorant, no entenc res: Cadires amuntegades, un “plinton” desmuntat, “colxonetes” a punt de caure, un “potro” cap per avall\u2026 Art? Aix\u00f2 \u00e9s art? Fins que alg\u00fa diu: “Profe, esto no es arte, esto es una mierda”\u2026 No ho hauria dit millor \u2026 <\/p>\n\n\n\n El Rafa atura la din\u00e0mica i ens explica, que no, que all\u00f2 no \u00e9s art (encara rai, potser no soc\u00a0tan ignorant, o s\u00ed) ens explica que all\u00f2 \u00e9s una construcci\u00f3 sense valor art\u00edstic COOPERATIVA. Ostres, Jordi (definitivament ets un ignorant), com no te n’has adonat abans, el Rafa no buscava una construcci\u00f3 de valor, el Rafa buscava all\u00f2 que ha aconseguit, que tot l’alumnat tancat i adormit col\u00b7labor\u00e9s en la construcci\u00f3 d’una estructura qualsevol i el segu\u00eds\u2026 Est\u00e0 creant un VINCLE de proximitat amb el nostre alumnat (inicialment adormit i poc col\u00b7laborador), ara encuriosit, com jo, i crec que ho est\u00e0 aconseguint.<\/p>\n\n\n\n Per acabar, el Rafa enfosqueix l’espai, i amb la llum dels dispositius m\u00f2bils dels alumnes i el moviment circular d’aquests al voltant de l’estructura crea una sensaci\u00f3 estranya, bonica, curiosa\u2026 ART? No ho s\u00e9 (soc un ignorant art\u00edstic), per\u00f2 insisteixo, m’encurioseix. El Rafa t\u00e9 aquesta virtut, de qualsevol cosa, qualsevol, \u00e9s capa\u00e7 de fer-ne una expressi\u00f3 art\u00edstica (un so, dibuix\u2026).<\/p>\n\n\n\n Continuar\u00e9 exposant-vos el meu proc\u00e9s, les meves reflexions, els meus pensaments (penso molt)\u2026 encara no s\u00e9 massa on soc, per\u00f2, (no ho digueu), m’agrada ser-hi.<\/p>\n\n\n\n I com ens agrada dir aqu\u00ed a l’institut:<\/p>\n\n\n\n SEGUIM<\/p>\n\n\n\n Jh<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Despr\u00e9s de quatre sessions, una benvinguda i una formaci\u00f3 em decideixo a escriure i publicar en aquest bloc. Em dic Jordi Humbert i soc professor de llengua i literatura catalana a l’Institut Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n a Sant Adri\u00e0 del Bes\u00f2s, i professor adjunt en l’optativa en Resid\u00e8ncia conjuntament amb la Roc\u00edo Le\u00f3n, coordinadora pedag\u00f2gica del centre. … <\/p>\n