Laura Llaneli EN RESiDÈNCiA a l'Institut Barres i Ones

Aquí teniu una petita mostra de com el treball a l’aula es duu a la pràctica amb el claustre de l’institut durant la “Sessió Oberta”

Per Haokai Jin

Què? Us esperàveu una sessió normal més? Doncs… sí! De fet, es tractarà d’una sessió, ja veureu, ja veureu… PERÒ, sabeu què? La particularitat que té aquest dia és que estem parlant de la “Sessió Oberta”.

Benvolguts i benvolgudes a l’entrada de la “Sessió Oberta” del Barres i Ones amb Laura Llaneli. Pels que no estigueu al cas, la Sessió oberta d’En Residència és una petita sessió on els alumnes del projecte presentem a tots els professors de l’institut, que desconeixen el projecte, els experiments que hem creat. Això va passar al dimarts 25 de febrer.

Tot va començar amb el dinar de pizzes que ens va convidar L’Afluent. No, això no és part de la sessió, però les pizzes van ser imprescindibles. Després d’aquesta delícia, vam dirigir-nos cap a la planta baixa del centre per preparar la sessió. No, això tampoc és part de la sessió, però també va ser important. Ara sí, comença l’entrada de professors. Primer va entrar 1, després 2 més, després un grupet… exponencialment començaven a sumar-se fins als més de 50 que van assistir. Exponencialment també va ser l’acumulació dels nervis per part de l’alumnat; havia arribat l’hora que tanta preparació havíem dedicat.

Llavors, les paraules de Laura Llaneli van començar a sortir. Va contextualitzar al professorat què era En Residència. Després, va aparèixer un alumne que era el presentador. Va donar les indicacions més que excel·lent. En el nostre cas, hem preparat 7 tallers que eren activitats que ens havia ensenyat la Laura. Com que ella és una artista sonora, totes les dinàmiques es basen en el so i l’escolta. Fent una mica de zoom, per exemple, teníem activitats d’escolta activa, interpretació d’onomatopeies o explorant el rang del volum amb crits. Ningú del professorat s’esperava que haurien d’actuar i aixecar-se de les seves cadires. No obstant això, ningú se’n va penedir: amb rialles gaudien totes les nostres joguines. L’èxit era culminant per la Sessió oberta.

Finalment, l’alumne presentador es va convertir en l’alumne tancador i va fer la cloenda, també amb moltes rialles pel seu divertit i fascinant guió.

Al principio, susurramos. Como si el aire nos pesara en la lengua, como si temblara en nuestras bocas la posibilidad de ser escuchados. El murmullo apenas rozaba los oídos, un roce fugaz, una sombra de voz. Porque así hablamos a veces, bajito, con miedo a que nunca nos escuchen, pero con más miedo a que lo hagan.  

Luego vinieron los gritos. Primero tímidos, tropezando con la distancia, como quien no sabe si tiene derecho a ocupar espacio. La pared fue testigo de nuestros primeros intentos, un muro que no devolvía nada. Pero cuando nos acercamos, cuando el aire se rompió en alaridos, entendimos algo: gritamos aunque sea a una pared porque sentimos cosas, y a veces las guardamos tanto que se nos enquistan en la garganta hasta explotar.  

Después nos vimos. Frente a frente, con las bocas abiertas en desafío, con las voces chocando como olas contra rocas. Y entonces nos reímos. La vergüenza se deshizo en el aire, el miedo se volvió un juego, y los gritos dejaron de ser un peso para convertirse en una celebración.  

Al final, ya no susurramos, ya no gritamos: cantamos. Cantamos con la voz que antes escondimos, con la risa que antes nos mordimos. Dos canciones de bachata, un coro de cuerpos vibrando en la misma frecuencia. Y en ese instante, en ese último eco antes del silencio, el sonido fue nuestro, fue puro, fue libre. 

text: Tyler Mamani, 4t C

Al següent enllaç podeu veure un vídeo de la darrera sessió pràctica:

https://drive.google.com/file/d/1eZ45ZLXbg2eHTWrYOIyg1pBXXnbUEKXy/view?usp=drive_link

Hola! Avui hem après a editar, i abans no teníem ni idea de tot això.

La Laura ens ha explicat pas a pas com havíem d’editar els àudios que vam gravar la sessió passada, dijous, al pati. Primer de tot, la Laura ens ha ajudat a descarregar l’Audacity, una aplicació per editar àudios. El primer que vam fer va ser arrossegar els àudios que més ens agradaven. De cada àudio vam agafar sons que estaven molt ben fets, i amb aquests àudios vam crear-ne un amb tots ells. Va ser molt interessant!

Després, una vegada vam tenir tots els àudios, vam descobrir un so molt divertit: tota la classe es va posar a riure. A més, vam editar un so que estava molt saturat per millorar-lo. Quan vam acabar, cadascun dels grups va començar a editar i provar l’aplicació. A la pròxima sessió, acabarem d’avançar els àudios per acabar la pràctica.

Avui, la Laura Llaneli ens ha explicat una nova pràctica molt interessant. Ens ha dit que havíem de baixar al pati amb micròfons per gravar un total de 15 sons diferents. Ens ha donat exemples, com ara sons aguts, sons greus, o altres tipus de sons que poguéssim trobar al nostre voltant. Hem estat aproximadament una hora explorant i enregistrant aquests sons pel pati.

Quan hem tornat a l’aula, ens hem descarregat una aplicació anomenada Audacity, que serveix per editar àudio. Amb aquesta eina, hem començat a editar els nostres sons i hem creat diverses composicions experimentals a partir del que havíem gravat.

En aquesta sessió, al principi, ens han deixat un minut d’odi (vol dir que ens podem desfogar com volguéssim, ja que estàvem estressats).

Ens han introduït una nova pàgina web que es diu Freesound.org, en la qual pots pujar sons del que vulguis o trobar sons del que necessitis. Per posar uns exemples, han posat sons d’un lleó, sons d’ones del mar i per últim una cançoneta per a nadons. També, ens han explicat com utilitzar un micròfon, per a l’activitat que faríem.

Després de molta xerrada de com fer utilitzar el micròfon, hem fet grups de 2 o 3 i hem estat una bona estona provant i fent àudios de les nostres onomatopeies.

Laura Llaneli ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barres i Ones (Llefià, Badalona). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!!