26/10/2016 BENVINGUTS A LA SALA BECKETT! 2ª Part

 

…Entrem a la sala d’assaig, un espai que realment respira fantasmes del passat, un lloc màgic que n’ha vist de tots colors i que veurà en els propers anys, emocions, amors, odis i altres conflictes humans.

img_0665

Els estudiants prenen posicions, se’ls nota còmodes i a gust. En Victor comença amb una pregunta: Què és un assaig? Els nois se’n surten prou bé (ho havíem assajat uns dies abans a la classe)…Bé nois diu en Victor i…qui participa a un assaig?

img_0669

En a penes uns 20 minuts, dóna una completa lliçó de pràctica teatral, clara i diàfana, de la qual els estudiants hi participen! Director, actors, tècnics de so i il·luminació, figurinista, escenògraf, l’autor

Apareixen les anècdotes, que són les que agraden als nois i a mi… com la d’aquell actor que s’aprèn sempre els seus papers, tot caminant per la Gran Vía…amunt i avall…

img_0666

L’Isra, diu la seva, “Hi ha actors que preparen el paper llançant una pilota de tenis a la paret!”… Sabeu el per què? Un, Dos, Tres… no ho sabeu?… Dons per comprovar si són capaços de dir el text tot estan pendent d’altres estímuls, d’aquesta manera se n’adonen que han interioritzat el paper…  Carai! em dic…com deia el meu pare: “No te acostaràs, sin saber una cosa más…

img_0668

L’escenografia sempre abans dels assajos! La maqueta de l’escenari es presenta uns 4 mesos abans que comencin. El Dani pregunta: I quants diners val muntar un espectacle a la Beckett… depèn, diu en Victor entre…ejem, millor no descobrir els secrets de la Beckett! Tranquil Victor, queda entre nosaltres!

L’Eva i la Sinem pregunten: Quan duren els assajos? De 4 a 8 setmanes, però habitualment 6 setmanes és el més normal.

A Londres, el mateix procés es fa entre 4 i 9 setmanes! A raó de 6 hores al dia! I quan els assajos comencen, l’actor ja s’ha de saber el paper de memòria! “Carai!”, penso, “ara entenc el perquè el Royal Albert Hall, el Blackfriars, el Fortune Theatre…tenen èxit!” Senyors productors… per què no els imitem?  Ai! millor que calli, no sigui que em tanquin el blog!

Entrem a la sala gran, el que era l’antic teatre de la cooperativa… 100 anys de fantasmes en acompanyen! Teatre a la manera Italiana, diu l’Isra.

teatro-t

Una disposició semblant a la imatge, amb una particularitat, les grades s’aixequen de manera progressiva i l’escenari és a peu pla. Això el distingeix dels teatres més antics, on l’escenari era alt i els seients per sota i a la mateixa alçada…

img_0670

Per què? “Per veure millor!” Responen. “Molt bé!” penso. I en Victor afegeix: “ I també perquè ens permet canviar la disposició de la sala quan vulguem; en funció de l’obra”.

El Victor els pregunta per la gran finestra que hi darrera els espectadors. Algú respon que és una sala Vip… Don..s no, resulta que és la cabina dels tècnics…

img_0675

Sense ells, no escoltaríem el text, són molt importants.  ”Aquí no tenim sala vip. Hi ha la fila de protocol, que és la primera i es fa servir per invitar les autoritats…”

img_0672

“Coi, quina sort!” penso “…i per què no seré jo una autoritat? I quin mèrit…” millor callo. No dic res.

img_0671

 

img_0674

Teniu alguna pregunta?”

img_0676

L’Amine intervé: “Per què les parets no estan pintades i semblen velles?” Per dos motius, aclareix en Victor. Per falta de pressupost i perquè ens agrada conservar l’empremta del passat… Ja se sap, els fantasmes de nou… la Xirgu al Romea, pot ser en Samuel Beckett aquí amb nosaltres…

Els nois estan tant bé que no tenen ganes de moure’s, però la visita continua…

Jordi Sánchez,  professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *