Bill Viola, “Miralls de l’invisible”

Avui, 16 de desembre,  els alumnes del Bernat Metge que estan en el projecte Creadors en Residència hem assistit al museu La Pedrera ,Casa Milà, situada a Passeig de Gràcia, l’edifici és d’estil modernista i té una estructura única, és una de les obres arquitectòniques de Antoni Gaudí, famós arquitecte modernista català.

Hem anat a veure una exposició d’art anomenada “Miralls de l’invisible” d’un dels videoartistes estatunidenc més famosos, Bill Viola, que tractava sobre el pas del temps.

Era una exposició diferent, amb vídeos que, en moltes ocasions semblaven fotografies, fotografies que es movien a càmera lenta. Totes les obres tenien en comú la representació de persones, en diferents situacions y de diferents formes.

A l’entrar a l’exposició ens ha semblat tot una mica estrany, però a mesura que ens anàvem introduint al món de la imatge i el video, de la lentitud, de les sensacions i les expressions, ens a començat a enganxar, cada vegada teníem més interès per saber com anaven canviant les imatges, com evolucionaven, quin sentit tenia tot plegat i com ens feia sentir a nosaltres.

Hem acabat la sessió amb una posada en comú dels sentiments i sensacions que ens ha generat l’obra de Bill Viola.

Ha sigut una experiència molt enriquidora. Creiem que estem aprenent, no només a conèixer-nos més a nosaltres mateixos i al nostre cos, sinó també estem aprenent a valorar diferents aspectes de la cultura artística com la dansa, la imatge, la música…

VISITA AL GRANER

                                               

Dilluns 25 de Novembre vam fer una sessió especial.

Va ser una sessió diferent , vam anar a un espai professional a fer la sessió. Era El Graner, un espai de creació. Allà  la organitzadora ens va explicar com  funciona l’espai i com treballen i s’organitzen, que moltes persones de fora  vivien allí i practicaven les seves coreografies. Ens va portar a veure on dormien i on menjaven, després vam a anar a una sala per nosaltres practicar la classe.

La classe que vam fer amb en Joao era semblant a les que fem al institut, vam caminar amb silenci per veure el espai i vam fer diferents exercicis de concentració. També vam fer la figura equidimensional i  també vam fer com si estiguéssim agafant pedres i tirant-les. Finalment vam parlar de la sessió i si ens va agradar. Jo el que penso es que la gent que va allà te una oportunitat per treballar al que esta fent perquè te un espai per treballar i per dormir i menjar. A mi em va agradar fer la classe allà perquè va ser una experiència diferent i divertida.    

Sessió 7.

02/12/2019

Com cada dilluns, fem dues hores seguides de creadors en residencia.  Avui  hem estat la primera hora parlant sobre la ultima sessió que  vam fer, vam anar a veure l’espectacle “Un sistema que s’ensorra es un sistema que avança” al MACBA, hem parlat dels diferents sentiments que vam tenir al veure l’espectacle. Després, hem començat amb l’activitat física, que ha sigut en parelles. Un membre de la parella es posava un antifaç, i el company tenia que jugar amb les seves parts del cos, amb les seves articulacions, sempre tenint en compte la imaginació  i el respecte. Per finalitzar la sessió, hem cantat una mica, hem escalfat les cordes  vocals  per tenir-les preparades per cantar. M’he sentit lliure i amb confiança al fer les activitats, m’ha agradat bastant.

“Un sistema que s’ensorra és un sistema que avança” MACBA

Dijous 28 de novembre del 2019

Vam anar al MACBA a veure una funció de dos nois fent dansa contemporània, mentre ballaven, una veu en «off» parlava del sistema en que vivim fent una reflexió basant-se en la epidèmia sorgida als anys 80, la sida i la repercussió que va tenir això en el món.

«Un sistema que s’ensorra en un sistema que avança» va ser la actuació que vam anar a veure al MACBA.

L’espai era un tatami, a la capella central, envoltat per coixins on estàvem els espectadors.

Al finalitzar l’actuació vam fer un fòrum, on els actors i el públic debatíem sobre la sida i la seva repercussió social.

Tant l’actuació com la xerrada posterior va ser molt interessant i constructiva….No només vam veure un estil de dansa que no coneixíem, si no que a més, vam aprendre molt sobre un fet que va afectar molt mundialment als anys 80.