João Lima EN RESIDÈNCIA

                                               

Dilluns 25 de Novembre vam fer una sessió especial.

Va ser una sessió diferent , vam anar a un espai professional a fer la sessió. Era El Graner, un espai de creació. Allà  la organitzadora ens va explicar com  funciona l’espai i com treballen i s’organitzen, que moltes persones de fora  vivien allí i practicaven les seves coreografies. Ens va portar a veure on dormien i on menjaven, després vam a anar a una sala per nosaltres practicar la classe.

La classe que vam fer amb en Joao era semblant a les que fem al institut, vam caminar amb silenci per veure el espai i vam fer diferents exercicis de concentració. També vam fer la figura equidimensional i  també vam fer com si estiguéssim agafant pedres i tirant-les. Finalment vam parlar de la sessió i si ens va agradar. Jo el que penso es que la gent que va allà te una oportunitat per treballar al que esta fent perquè te un espai per treballar i per dormir i menjar. A mi em va agradar fer la classe allà perquè va ser una experiència diferent i divertida.    

02/12/2019

Com cada dilluns, fem dues hores seguides de creadors en residencia.  Avui  hem estat la primera hora parlant sobre la ultima sessió que  vam fer, vam anar a veure l’espectacle “Un sistema que s’ensorra es un sistema que avança” al MACBA, hem parlat dels diferents sentiments que vam tenir al veure l’espectacle. Després, hem començat amb l’activitat física, que ha sigut en parelles. Un membre de la parella es posava un antifaç, i el company tenia que jugar amb les seves parts del cos, amb les seves articulacions, sempre tenint en compte la imaginació  i el respecte. Per finalitzar la sessió, hem cantat una mica, hem escalfat les cordes  vocals  per tenir-les preparades per cantar. M’he sentit lliure i amb confiança al fer les activitats, m’ha agradat bastant.

Dijous 28 de novembre del 2019

Vam anar al MACBA a veure una funció de dos nois fent dansa contemporània, mentre ballaven, una veu en «off» parlava del sistema en que vivim fent una reflexió basant-se en la epidèmia sorgida als anys 80, la sida i la repercussió que va tenir això en el món.

«Un sistema que s’ensorra en un sistema que avança» va ser la actuació que vam anar a veure al MACBA.

L’espai era un tatami, a la capella central, envoltat per coixins on estàvem els espectadors.

Al finalitzar l’actuació vam fer un fòrum, on els actors i el públic debatíem sobre la sida i la seva repercussió social.

Tant l’actuació com la xerrada posterior va ser molt interessant i constructiva….No només vam veure un estil de dansa que no coneixíem, si no que a més, vam aprendre molt sobre un fet que va afectar molt mundialment als anys 80.

Sessió per compartir opinions, ja que aquests dies a Barcelona hi ha conflicte.

En Joao ens ha fet plantejar-nos si això te a veure amb el que estem fent aquí amb el nostres cossos.

Hi ha hagut, òbviament, uns que pensaven d’una manera i uns d’altre.

Els que coincidien pensen que això de crear una coreografia en grup només utilitzant com element el temps, l’espai, els cossos i les veus és una manera de protesta pacífica que pot ser molt efectiva.

Per començar a escalfar el cos hem fet la rutina que ens marca en Joao, una mica cansada però que et deixa al cos amb una molt bona sensació.

Ens hem posat per parelles, per treballar exercicis de coordinació, i sense adornar-nos hem començat a creant una coreografia espontània al uníson. QUINA PASSADA!!!

Després dividits en tres grups, érem tots parets i mentre un dels grups creava moviments les parets els acompanyaven, ha sigut complicat coordinar això de les parets tots junts i ha resultat un treball totalment nou i diferent de realitzar.

Nosaltres mateixos érem la escenografia. Realment innovador.  

Ens estrenem a EnResidència. Primera sessió del que serà un gran viatge… Ens
acompanyeu?