Tenim opinions diferents sobre com vam viure les 2 hores sense profes. Per què uns ens vam tancar a una aula a les fosques per veure una peli de por? Per què uns altres vam estar voltant per tot l’institut veient que feia la resta, participant del que passava? Ens havíem de fer responsables del que passés?

Ens vam sentir molt diferent a com ens haguéssim sentit i comportat si hi hagués hagut professors.  Cadascú va fer el que va voler i ens vam organitzar per fer el que volíem. D’això es tractava, no?

Seguim fora de l’aula. Dimarts 21 a les 19h a Fabra i Coats.

Veniu!

Ho farem públic el 21 de juny, per compartir-ho amb la resta d’estudiants, professors, famílies i qui ens vulguin acompanyar, i poder després intercanviar impressions i punts de vista sobre el que ha estat aquest projecte.

Anem classe per classe per convidar a tothom a venir a la presentació de la “peli”.

I també per dir que qui vulgui pot venir a la Biblioteca per veure com està anant l’edició, per si volen aportar algun comentari de cara a la versió final. Algunes profes s’apropen. La Montse no s’ho veu tot, perquè és molt llarg. -Vols veure les parts on surts tu? -No cal, ja m’està bé, o veuré el 21.  Gràcies Montse!

El dia abans imprimim la carta a les families, el compromís i l’assabentat i ho repartim a tots els estudiants.

El Full Setmanal també ho anuncia

A veure què passa demà.

Decidim no enregistar el que passi demà. El projecte ha estat arribar fins aquí. Ara ens toca viure aquesta experiència, sense càmeres.

Li escrivim una carta, i un annex amb els detalls de com seria l’acció, després d’haver parlat amb els estudiants, l’equip directiu i els profes.

– L’acció tindrà una durada de 2hores
– Serà optativa
– Es farà un dia de 8 a 10h del matí
– La normativa del centre seguirà vigent
– El professorat no farà classe però estarà al centre
– El personal no docent seguirà amb les seves tasques
– El temps de l’acció serà un temps no regulat, sense l’autoritat del professorat, un temps lliure, autoregulat i autogestionat, sense activitats prèviament organitzades.

Adjuntem també un model de carta a les famílies i un model de compromís per als estudiants + assabentat de les famílies.

Esperem la resposta de l’equip directiu. Només falten dues setmanes per a que s’acabi el curs.

Decidim que és molt important fer una assemblea amb tots els estudiants de l’institut per tal d’expressar la nostra intenció de fer aquesta acció, explicar quines són les condicions de direcció i acabar de decidir entre tots si seguir endavant o no.

Preparem l’assemblea.

L’assemblea està convocada i anunciada al Full Setmanal.

Com al gimnàs no cabem tots, fem dos grups: 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat i després 2n i 4t d’ESO

Després d’explicar el per què i el com, fem unes consultes:

1-quants de vosaltres voldríeu participar en aquesta situació d’”un dia sense professors”, tot i que siguin només 2 hores?

2-Creieu que seria important que cadascú de nosaltres firmés un compromís de participació per el dia de l’acció?

3- Voleu filmar el que passi? O es millor que sigui una experiència només nostre, que després podem explicar, o no?

4- Aquestes 2 hores ens han dit que servirien com a proba pilot. Quants de vosaltres voldríeu que es fes “un dia sense profes a l’any a l’institut”?

Al final els demanem pensar durant uns minuts què podríem fer junts durant aquestes dues hores, com compartir un temps diferents, relacionant-nos d’una altra manera, entre tots, sense figures d’autoritat. Alguns escriuen idees a la pissarra.

Els resultats queden escrits a la pissarra del gimnàs.

Al terra també queden altres rastres. Bolis voladors

Tal com ha anat, creiem que no serà possible dur a terme l’acció.

S’informa al professorat amb una carta  i es comunica  també al Full Setmanal.

Els hi preguntem: Quants de vosaltres creieu que podríem estar un dia a l’institut autoregulant-nos sense ser supervisats?

La majoria sembla que creu que sí.

Ens preocupa que molts només vulguin venir a l’insti aquell dia per liarla.

Arriba el dia

Expliquem al Consell el que volem fer i els hi demanem ajuda per al explicar a la resta de l’institut el que volem fer.

Alguns es pregunten quin sentit te tot això, que estar un dia sense fer res pot ser molt aborrit.