3-octubre-2019
Ahir estàvem molt nerviosos per conèixer les artistes i vam estar parlant de com volíem que fossin i com ens agradaria que fos aquest projecte. Avui ja són aquí. Seiem en rotllana per fer les presentacions.
La Vanesa és de Lugo, ha treballat amb el tèxtil, fent roba i altres coses. La Maria és de Barcelona i ens fa una pregunta: Cosir és cosa de dones? La mare, l’àvia,…
Qui del nostre entorn té relació amb el tèxtil?
L’àvia de la Lucia feia vestits de núvia a casa i al taller. A l’àvia de la Clàudia li agrada cosir i a ella també i fa mitja, ganxet i cus a màquina. La tieta de l’Abril li fa vestits i samarretes i ella va aprendre a cosir amb la màquina i fer mitja. A l’àvia de la Joana li agrada, però cus més la mare. A la Gisel·la de petita li agradava dissenyar roba i omplia llibretes, feia vestits i costura, però ara està més pels dissenys. Una àvia de la Lucia arregla roba i l’altra fa mitja i ganxet. A la Lizzy de petita li agradava cosir i dissenyar roba, però ara no, s’ha cansat i prefereix dissenyar anuncis. A la Lucia una veïna li fa coses de mitja i ganxet. L’àvia del Dani fa ganxet o punt (no sap la diferència) i per Nadal li fa bufandes. L’àvia de la Clàudia cus i de petita feia vestits amb ella per les nines. La Natàlia, quan era petita, l’àvia cosia fundes de coixí i feia ganxet. L’Hugo ens explica que la mare, el pare i l’àvia saben el suficient per arreglar roba, posar parxes, fer vores… A l’Edna li agrada fer polseres amb fils. Altres van cosir a l’escola fent murals brodats. Les profes també tenen molts records familiars relacionats amb el tèxtil.
Comencem una conversa sobre modistes i sastres, les grans marques, els diners, el consum, la publicitat, reutilitzar la roba d’altres, poder triar la roba que porten…
Llavors la Vanesa i la Maria ens passen fragments d’un documental sobre els inicis de Zara, empresa on treballava la mare de la Vanesa a Galícia.
L’Abril ens ho resumeix: “La gent es va quedar sense treball perquè les grans empreses volien que tota la gent treballés només per a ells, però quan les grans empreses van tenir màquines automàtiques (o enviaven la confecció a la Xina) els van dir que havien de marxar perquè no els necessitaven. Tots els tallers es van quedar sense feina i amb molts deutes.”
Arriben les reflexions:
-Hi ha persones darrera la roba que portem?
-Només hi ha màquines, és absurd que hi hagi persones.
-La meva tieta em diu que la roba feta a mà és millor.
-Cal tela, persones que s’organitzin, transport… però la producció marxa a la Xina.
-Als empresaris els importa els diners no la gent pobre.
-Treballa tothom o els pobres?
-Hi ha dos tipus d’empresaris…
……
Per acabar, tothom escriu a la pissarra una paraula que ens resumeixi el que hem parlat.
