Finalment, després de l’estiu, presentem la nostra peça!!
Aquí una peça filmada:
Vols parlar taula?
Hem finalitzat la residència a distància, trobant-nos setmanalment, conversant, treballant, pensant… i sobretot brodant!
Hem preparat una peça molt especial, i us volem convidar a la propera tardor a un àpat també molt especial… Mireu, mireu…
I aquí, un petit resum visual del què han estat aquests mesos de treballs! Quina emoció recordar tot aquest temps compartit!! Amb ganes de retrobar-nos, de retrobar-vos!!
Vols parlar taula?
Maria Llop i Vanesa Varela EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert
amb les i els alumnes Rut Barrios, Clàudia Coll, Claudia Domingo, Edna García, Candela García, Joana Jorba, Lucía Labrador, Sara López, Érika López, Hugo Montero, Lizzy Murillo, Ohiane Pizarro, Anna Lara Quinten, Daniel Rivilla, Abril Rueda, Gisel·la Serra, Natalia Torrubia i Lucía Valtuille i les professores Mercè Gaja i Carol Vega.
Realitzat en el marc de l’11a edició de Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.
La residència Maria Llop i Vanesa Varelaa l’Institut Doctor Puigvert ha estat comissariada i coordinada per l’Associació A Bao A Qu.
Parlem i brodem des de la distància!
Ens hem tornat a trobar virtualment per compartir les nostres frases i brodats sobre els tovallons. Malgrat el confinament, estem en marxa!
Comencem les sessions compartint com ens trobem, què fem… resolem els imprevistos de la tecnologia i ens posem a treballar… Hi ha qui aprofita la videotrucada per prosseguir brodant!!! Ja vam descobrir a l’inici d’aquest procés que teixir, brodar, cosir… era de sobte un nou espai per parlar!! De fet d’aquí va sorgir la frase de la nostra pancarta “Aquí teixim converses… amistats… coneixements!!
Molts hem avançat amb el treball i el podem mostrar. Ho fem davant la càmera per poder-ne parlar, i alhora ens enviem les imatges. No tots tenim materials, alguns tenim problemes per trobar-ne o en tenim que no són prou adequats (fil massa prim, no trobem tela…) però mica en mica anem resolent aquestes petites dificultats!
La Vanesa també ens mostra alguns referents que per a ella son inspiradors… accions, performances al voltant de la taula, la cuina i el brodat… seguim pensant en la nostra peça final!!
Compartim algunes imatges de la trobada i dels brodats:
ENS RETROBEM VIRTUALMENT!!
La setmana passada vam iniciar les sessions virtuals… feia dies que havia iniciat el confinament, una nova organització, les trobades virtuals, nous horaris… així que vam fixar una trobada amb tots els creadors, la Vanesa, la Mercè i l’Agnès!!
Feia dies que treballàvem virtualment, elaborant les nostres frases… unes frases que brodarem en un tovalló o mocador… Frases que parlen del confinament, de noves situacions i pensaments, d’eslògans o de paraules que, de sobte, sentim molt.
La Vanesa compartia el seu brodat per inspirar aquesta nova fase del procés a distància:
I si de sobte, quan ens retrobem, podem muntar una taula parada amb tots els tovallons (cadascun d’ells amb la seva frase brodada) i reunir-nos-hi al voltant? La idea ens engresca!!!
Aquí hi ha les frases que pel moment hem anat elaborant… estem en procés!!!:
Anna: “Trobo a faltar la rutina”
Abril: “#JoEmQuedoACasa i m’ho passo la mar de bé” (+ dibuix de dues persones a dins de casa jugant a un joc de taula)
Rut: Aplaudiments als sanitaris (Incloent als farmacèutics!)
Oihane: Ara utilitzem més la tecnología (Ja que no podem quedar amb els amics/família al carrer, ho fem per videotrucada amb el mòbil o amb l’ordinador)
Lizzy: Ara estem més en familia ( Perquè tots estem a casa )
Lucía: Els hi pot passar alguna cosa als avis? ( Els nens li pregunten als pares)
Joana: Metges en perill per salvar a altres persones…
Lucia V : JUNTS HO ACONSEGUIREM ! – Tot sortira be – Sortirem d’aquesta! – Per molta foscor que hi hagi, sempre torna la llum
Natalia T: Cuidem les coses que tenim ( Perquè com no podem sortir de casa, si se’ns trenca algo no podem anar a arreglar-lo)
Candela: De vegades no valorem el que tenim, fins que ho perdem ( per que ens hem de quedar a casa ).
Dani: la importància dels papers
Clàudia: Quan acabarà el confinament? Quan tornarem a la normalitat?
Després de compartir les nostres reflexions, la Vanesa ens va mostrar imatges de referents.
I vam quedar de prosseguir la propera setmana amb els brodats ja finalitzats!!
EL TELER
Desembre – gener
Fa uns dies la Maria i la Vanesa ens van tornar a deixar perplexos, portaven uns pals enormes i un munt de llana de colors. Primer ens van ensenyar fotos de dones mexicanes amb un teler que lligaven a un arbre i a la seva cintura i assegudes al terra anaven teixint una llarga tela de colors.
Ens van ensenyar qui ho feia, com ho feien, els materials i els seus noms i com eren els teixits que feien. Ens van explicar que hi havia dos orientacions del teixit: l’ordit que és l’estructura del teixit i la trama que és la que dona forma a tot el teixit.
Amb els pals enormes que es deien machete, jillote, tzotzopatle, palo de bandera, etc i els cabdells que vam fer unint tres llanes ens vam repartir càrrecs i ens vam posar a fer un teixit utilitzant el teler.
La diferència entre un telar normal i el que vam fer nosaltres es que el nostre seria gegant.
També volíem provar a deixar corre la imaginació i vam posar canyes, cartrons i etiquetes, tot això posant paraules filosòfiques prèviament pensades.
Hugo, Gisel.la, Rut, Natalia, Lizzy, Claudia D., Edna, Claudia C, Lucia L.
TELER 2.0
Per nosaltres el teler ha estat una forma per expressar el que sentim, el que no sabem i les nostres preocupacions.
També és una manera en la que parlem, socialitzem i fem pinya.
No va ser només una unió de fils, va ser una cosa que ens va unir com a grup, que ens va fer pacients, i vam aprendre a respectar els torns de cadascú i estimar-nos com a grup.
En resum, el teler no són fils, són sentiments que queden impregnats al teixit.
Dani