[ ________________________ ]

Durant el mes de maig, a l’Institut Doctor Puigvert, s’han dut a terme sessions de treball entorn a la identitat col·lectiva i a l’organització de comissions de cara a la presentació pública del projecte, posant en comú allò que volem visibilitzar i compartir del procés de creació.

També s’han desplegat accions situades a Hangar (espai que acull la presentació pública de la residència), imaginant possibilitats des del lloc, amb la col·laboració de les artistes Roger Serret i Ricou (amb el disseny del display modular de la instal·lació), i Eulàlia Garcia Valls, Albert Tarrats i Valentina Cardellino que han acompanyat el procés de muntatge d’aquesta.

Extensions del cos /// re·significar les coses

Durant dues sessions més vam seguir treballant amb en Willem de Haan i l’Anna Irina, on ens van proposar unes premisses per crear unes peces a partir de capses de cartó. Seguint amb el treball que havíem fet sobre el cos i el gest relacionat amb el nostre entorn, havíem d’experimentar amb aquest material per tal de crear unes extensions del nostre cos o algun element que pogués tenir un ús concret encara que ens semblés absurd.
Per petits grups vam fer un esbós ràpid de les idees, però ens vam posar a treballar amb el cartó de seguida, doblegant-lo i creant les formes que volíem al moment, jugant des de la improvitsació i l’experimentació amb aquest material. Al final de la sessió vam ensenyar i compartir els significats que havíem donat a cada peça.

A la pròxima sessió, la proposta va ser agafar totes les peces i transportar-les fins al riu Besòs (que queda a prop de l’institut). Només el fet de treure-les de l’espai on s’han creat, buscar la forma de transportar-la de forma col·lectiva amb el nostre cos per l’espai públic, la percepció que teníem d’aquestes peces va canviar totalment. El pes, la forma, la solidesa o la fragilitat d’aquestes havia canviat en aquest procés.

Un cop al Besòs, la proposta va ser ‘construir un pont amb totes les peces que teníem’ (ens podíem inspirar en les diverses estructures i ponts entre els quals ens trobàvem). El repte era crear una estructura que s’aguantés per si sola, amb totes les formes irregulars les quals no havien estat pensades per aquest ús.
D’aquesta manera, vam donar un sentit nou a totes les peces que havíem construït de forma gairebé individual i amb un propòsit concret, resignificant-les de forma col·lectiva i donant-lis un nou sentit.

La segona premissa va ser ‘escriure una paraula amb totes les peces, i que es pugui llegir des de dalt del pont’. En Willem ens va estar fent fotos des del mateix punt durant el procés, per després crear un gif on es veiés el resultat.
La paraula escollida col·lectivament va ser ‘LOL’. Una vegada més, li vam tornar a donar un nou significat a les peces que havíem construït la sessió anterior amb un altre propòsit.

Durant el procés de creació del pont i del ‘LOL’ van sortir diverses tensions sobre la qüestió del col·lectiu que vam estar debatent durant la següent sessió. Com s’organitzava un col·lectiu davant d’una tasca concreta però que pot ser feta de moltes maneres diferents? Hi havia rols establerts dins d’aquest col·lectiu? Hi havia espai perquè totes poguessin proposar les seves formes de fer? La presa de decisions, el fet d’acceptar i ser flexibles davant de diversos punts de vista, l’espai que ocupa la nostra veu i cos en un col·lectiu…