Autor: Mercè Gaja Lázaro

Avui és un dia especial, és el dia de la Contaminació. Portem molts dies preparant-ho tot, avui vindran professors de tots els cursos per veure el nostre projecte.

«Per mi, l’objectiu de l’acció que farem és que els profes se sentin com bloquejats i que per un moment es quedin amb la ment en blanc. També que se sentin observats per nosaltres.» Laura.

«Jo crec que fem aquesta acció perquè s’adonin de quina és la forma més fàcil, el camí més curt. També pretenem que no només trobin el costat fàcil de les coses, a vegades la difícil és divertida, com en aquest cas que els fem anar pel camí difícil.» Zowie.

«L’objectiu és fer una pensada als profes de com ens sentim i que se sentin incòmodes amb nosaltres darrera.» Anna.

PREPARACIÓ els dies anteriors:

En la pluja d’idees ens van sorgir diferents maneres de presentar el projecte en la contaminació al professorat. Les idees més rellevants van ser:

-Baixar les persianes de tot el 1r pis i amagar les manetes (primer volíem barrar les finestres com si estiguéssim en una presó).

-Canviar el recorregut habitual dels profes per dins l’institut.

-Treure els quadres dels passadissos perquè es fixin més en les coses que tenen al voltant, i posar miralls (perquè la gent sempre pensa com els miren els altres).

Vam optar per la 2^a idea i fer-ho al gimnàs perquè hi ha un mirall molt gran.

Fusionant totes les idees, el que volíem era fer-los sentir incòmodes. Vam treballar la idea de tallar els camins que fan normalment per arribar al gimnàs on explicaríem el projecte que estem treballant. Vam pensar en posar-nos unes màscares blanques i així es sentissin observats i molestos. Vam pensar en posar els mòbils en la caixa dels mòbils per així sàpiguen com ens sentim.

EL DIA DE LA CONTAMINACIÓ:

Vam començar el dia molt nerviosos i quan vam acabar les classes, ens vam afanyar a menjar les pizzes que havíem demanat per dinar, ja que si anàvem a casa no ens donaria temps de tornar a l’institut, perquè l’acte començava a les 16:30. Va ser molt interessant i divertit, perquè vam dinar tots junts, ens vam preparar i vam estar molt atents a que tot estigués perfecte.

Després de dinar vam posar cinta per barrar el pas a les zones de l’institut on no es podia passar, i ens vam canviar la roba de negre, vam preparar els àudios, ens vam distribuir els espais i els mòbils per comunicar-nos i enregistrar el que passés. Quan van dir-nos que els profes ja estaven, ens vam posar les màscares i ens vam quedar en fila davant d’ells. Hi havien tots els profes de primer i altres.

Llavors va sonar una veu que vam gravar i editar nosaltres. L’àudio deia que havien de deixar els mòbils a la capsa i havien d’arribar al gimnàs en 7 minuts, sense passar pels llocs prohibits (els llocs amb cinta). Els vam seguir mentre feien el recorregut. Va ser bastant divertit veure les expressions dels profes.

El que no ens va agradar va ser que alguns professors van anar per l’ascensor (això no estava previst!), també vam ser una mica despistats que no ho vam dir.

Quan tots els teachers estaven a la sala, un àudio els deia que dibuixessin els seus recorreguts en un plànol, i ens vam quedar drets i callats davant seu. Uns minuts després els vam fer preguntes i vam explicar en què consistia el nostre projecte.

A l’hora de la presentació, nosaltres ens vam sentir una mica intimidats i observats, però després d’estar una estoneta parlant amb ells ens vam sentir molt millor i vam explicar totes les coses que havíem anat fent amb la Gerda Kochanska en el nostre procés de treball, és a dir el treball de Creadors en Residència.

Ens van dir que eren molt interessants i que els havien agradat molt. I per últim vam deixar que fessin un ronda de preguntes. Els profes també ens van dir que es van sentir incomodats, observats i algunes van dir que els havia incomodat bastant haver de deixar el mòbil a la caixa.

Ens va anar molt bé i vam venir molts professors de diferents cursos. Ens vam sentir amb una mica de vergonya però quan vam començar a parlar amb ells se’ns va passar.

Ens ho vam passar molt bé. Objectiu aconseguit!

Aquesta activitat consisteix en agafar un full de paper, plegar-ho, retallar-hi un recorregut que fas en el teu dia a dia i desplegar-ho. Nosaltres ho hem fet i després demanarem als companys de les nostres classes que facin el recorregut que vulguin i que posin quin recorregut és. Amb tots els recorreguts farem un gran mural.

L’activitat que ens va proposar la Gerda va ser superdivertida, l’experiència d’anar amb els ulls embenats i que una amiga et conduís va ser interessant. Ens va fer obrir els nostres sentits.

Vam sortir al carrer a fer un recorregut i després vam seure a un banc a escoltar i sentir amb els ulls tapats. Després vam escriure allò que sentíem amb els ulls tapats.

«He escuchado los niños jugando, el viento, las voces de mis compañeros y el móvil de alguien. He sentido incomodidad porque no estaba segura estando con los ojos tapados porque no sé quien me mira, quien me hace algo…. Sentí los rayos del sol y el banco muy frío».

«Estant amb els ulls tancats ha sigut una experiència que ha obert els meus sentits, que m’ha fet confiar en la gent del meu voltant».

«He escuchado.… el viento, una manguera, las voces de mis compañer@s asustados por chocarse. Y la voz de mi compañera me ha calmado mucho porque sé que ella no me haría chocarme con nada. He sentido… los zapatos de la gente. Para ser sincera he pisado a mucha gente. Las sombras me han asustado bastante porque notaba que tenía algo enfrente».

«He sentit veus de nens jugant, cotxes i gent parlant-me. Passos de gent caminant, camions de construccions. Estava desubicada. Sentia que el pis no estava recte. La meva veu parlant. Veus que sonaven més a prop i altres més lluny».

«Yo sentía terror con los vehículos tan cerca y también sentía a muchos niños gritar, cuando me he sentado ya me he relajado, porque sabía que estaba con mis compañeros».

« L’experiència ha sigut divertida però amb por perquè no sabia on anava. Les textures del terra era molt estranyes. El so era relaxant perquè escoltava els ocells i també feia por pels sorolls bruscos. Amb els ulls tancats sentia molt a prop els sons».

«Mentre em conduïen m’havia donat la sensació que estàvem donant voltes a un parc. I quan arribàvem m’he donat un cop amb una porta».

«La meva experiència de conduir ha sigut bona, perquè he sentit que la persona a la que conduïa tenia confiança en mi».

«Al treure’m l’antifaç hi havia molta llum».

Taules i cadires

A l’entrar a classe ens vam trobar una sorpresa. Totes les taules i cadires estaven escampades pel terra i del revès. La Gerda ens va demanar que poséssim la classe al nostre ordre i que podíem fer el que volguéssim. Vam començar cada un a fer coses independentment dels altres, però com vam veure que no funcionava ens vam posar tots d’acord.

Se’ns va acudir fer una mena de casa, però no una casa normal, la casa de CR, la millor casa.

Com? Apilant.

Vam crear una casa búnquer amb escultures, les taules eren les parets i el sostre eren cadires i palès, també tenia una porta amb contrasenya. De decoració vam posar teles i lletres al sostre. Després vam fer una inauguració i vam ficar-nos dins i ens vam fer una foto. Quan la vam acabar vam haver de recollir tot. Aquest dia ens ho vam passar molt bé.

Interrompre l’ombra

El mateix dia vam anar a l’últim pis (on estan els de batxillerat que són els que els hi arriba més bé la llum del sol) i vam fer una activitat amb uns gots de vidre que posàvem al sol i feien ombres molt boniques que havíem d’interrompre amb un munt de coses, com 2 fulls de paper, trencant un paper i posant-lo davant o darrere de l’ombra, etc.

Info Gerda

Després d’això, vam agafar els chromebooks i els cascos, vam entrar a la web de la Gerda on vam mirar obres seves amb vídeos i fotos. També la Gerda ens va passar fotos que feia i editava per ensenyar-nos en què treballava i ens va explicar els seus projectes. Algunes fotos no les enteníem però d’altres eren superxules. I així va acabar aquella sessió tan plena de coses.

Vam agafar el mural que vam començar al principi i vam acabar d’omplir-lo i vam veure que tot estava connectat des del principi fins al final. Vam connectar paraules amb un retolador.

La Gerda ens va suggerir una activitat molt divertida on calia utilitzar la imaginació, ens va proposar que en grup agaféssim un objecte de l’aula i el féssim nostre, que el manipuléssim a la nostra manera i juguéssim. Teníem que modificar-lo fins on la nostra imaginació arribés o donar-li una altra funció.

Ens vam separar per grups a l’atzar, i cada grup va fer coses diferents. Tothom va agafar una cosa, per exemple un globus, un ninot, unes cadiretes, una lletra gegant, etc.

Després que tothom va crear el seu nou objecte ho vam explicar. A primera vista semblaven coses de nens petits, però si el grup t’explicava el què significava veies l’objecte d’una altra manera. Tenia un significat molt profund.

Per exemple un grup va fer una creació amb la ment d’un nen petit, van agafar un maniquí i el van començar a fer-li la roba a mà i li van fer cabell. Uns altres van crear una ciutat o un edifici.

Ens vam divertir molt, per nosaltres va ser la classe més divertida.

CONDICIONAR: Condicionar es poner normas que te prohiben hacer lo que te gusta.

____________________________________________

DECIDIR:

-Portar una conclusió definitiva, una qüestió, una controvèrsia, etc

-Portar un resultat definitiu.

-Prendre un determini definitiu.

Pensar

Escollir

Resoldre

L’opció d’escollir entre vàries coses

Dos caminos.

Optar.

____________________________________________________

Paraules amb «SER»: Ser artista. Soy muy grande. Este instituto es bueno.

________________________________________________________

NEUTRALITAT: Qualitat de neutral.

NEUTRAL: Que no és ni de l’un ni de l’altre de dos partits en pugna. Que en una contesa, guerra, etc, no intervé de l’un ni de l’altre. Baños neutros. Ser tu mismo. Ni el uno ni el otro. Natural. 0%. voto. Un boli.

– ¿Alguien va a votar?- pregunta Aleix con intriga.

– Yo a Pedro Sánchez, veo que será un gran presidente en el futuro – dice Laura con orgullo.

– Yo no, yo votaré a Rajoy, tiene mejores ideas que Pedro y lo veo más responsable – explica Aleix intentando defender su idea.

– Y tu, Alba? Votarás a Rajoy, verdad?

– No, mejor a Pedro! – grita Laura.

– Mmm..chicos, de que habláis? – pregunta Alba – A mi no me gusta ninguno, mi voto es neutro.

________________________________________________________

El sol és gran (Pau a Dámaris).

La lluna és un satèl·lit (Anna a Pau).

Mercuri és petit (Dàmaris a Anna).

____________________________________________

Ets gorda/o (Laura a Aleix)

Ets una persona (Aleix a Alba)

Som humans (Alba a Laura)

¿POR QUÈ NOS AFECTA EL LENGUAJE? El lenguajee no nos afecta, son las personas en la manera en que lo utilizan.

Bumerang.

Jugar juegos «tower defense», Battle royale los días entre semana.

Dibujar (a veces). Libros (algunos). Música (algunas canciones).

La Gerda ens va sorprendre amb un mural ple de paraules que les havia tret de les exposicions i activitats que havíem fet. Havíem de crear una mena de frases amb les paraules que vèiem i fins i tot inventar de noves. Poc a poc vàrem anar omplint el mural de línies de colors que connectaven paraules, formant així com una petita frase que tenia el sentit que nosaltres li donàvem. Al final el mural va acabar amb una explosió de línies de colors.

Quan vam entrar a classe vam veure la Gerda lligant uns globus a una reixa de plàstic i el va penjar a la paret, ens va dir: «Al cap d’uns dies passarà alguna cosa». Ens vàrem quedar tots amb la intriga.

Les dues primeres activitats amb la Gerda van ser molt creatives, divertides i entretingudes. Primer vam escriure les nostres paraules clau i després les penjàvem d’uns fils vermells que simulaven uns nervis.

La segona activitat va ser la nostra favorita. Primer vam inflar molts globus i vam ficar alguns missatges o preguntes de coses que ens agraden. Després ens els hem enganxat al cos sols o per parelles i hem anat així enganxats pels passadissos fins el pati i allà els vam petar. I vam llegir i respondre les peguntes que tenien dins. La sensació que ens va donar aquesta activitat va ser molt divertida.

Avui hem conegut la Gerda, és molt simpàtica i es nota que sap del seu treball. Ens ha donat molt bona impressió i tenim molta curiositat per saber els seus coneixements i gustos. Tenim moltes ganes de començar a treballar amb ella.

Hem anat dos dies amb ella a la Fabra i Coats a veure dues exposicions: LA TRANSFORMACIÓ SENSIBLE i TOT ORDRE ES VOL PUR, UNA RETROSPECTIVA DE NÚRIA GÜELL. Van estar bé perquè no eren d’un tema concret, a cada zona era diferent i va ser divertit que nosaltres poguéssim anar lliures.

La primera exposició ens va agradat molt. Va ser molt interessant veure creacions d’altres artistes, ens va semblar MÀGIC. L’habitació plena de fotos ens va transportar a una era sense colors, expressaven poques emocions però ens va agradar. Semblava tan especial… La veu dels vídeos ens va relaxar, aquella veu feia que captéssim l’atenció molt fàcilment. Vam veure dibuixos, roba, fotos, periòdics i vídeos. Els dibuixos eren recreacions de l’artista Manuela que vivia a València i es va anar a Mèxic. També cubs de rúbic de molts tipus. Vam veure un quadre que ens va agradar però necessitava intensitat. El que no ens va agradar gens va ser la imatge del conill mort, perquè són també essers vius.