Fotogrames

Avui hem creat fotogrames amb grups de 3 o 4. L’activitat consistia en què el públic tenia que triar un títol per després els que estaven actuant interpretessin mitjançant la improvisació. Una vegada triat el títol, els actors tenien que crear un fotograma (una petita escena sense moviment, com si fos una fotografia). Llavors, es preparava el teló i quan el teló s’obria i els actors estaven preparats, començava l’acció. També hem fet improvisacions amb parella creant un petit vincle i una situació. (Júlia Güell)

Em va semblar molt interessant i original aquesta activitat ja que mai l’havíem fet i em vaig divertir molt. L’activitat consistia en estar parats al començament i, quan ens diguessin ja, començar l’obra. En el cas de la meva actuació vam fer veure que jo atropellava algú amb un cotxe sense voler i al veure-ho cridava perquè algú em vingués a ajudar. Van venir dues persones a ajudar-me i a dir-me que per què no havia mirat si hi havia gent al davant abans de passar amb el cotxe, i jo, en comptes de seguir ajudant a la persona atropellada, em queixava i deia que no era culpa meva que ella s’hagués posat al davant. (Miró Humet)

Va ser molt xulo quan es van obrir les cortines i molt emocionant quan jugàvem, però vaig jugar amb una persona força forta i emotiva i em va semblar que s’estava superposant i cridant per sobre meu. (Azhar Khalel)

El 16 de novembre vam estar fent fotogrames. O sigui unes persones es posaven a l’escenari, d’una determinada manera, i a la que s’obria el teló, havíem de començar a improvisar a partir d’un tema que la resta del grup havia triat. També vam estar expressant-nos amb signes, o sigui, una persona feia signes i l’altre havia d’interpretar-la i mantenir una conversa amb una tercera persona. Aquesta activitat a mi em va agradar molt, ja que vàrem treballar diferents maneres, ja sigui gestos, veu, emocions… (Mireia Moliné)

Avui hem fet fotogrames, és a dir, hem posat un títol a la interpretació (obra) i després hem tancat el teló. Quan s’ha tornat a obrir el teló, els actors i actrius estaven quiets a l’escenari i han hagut d’improvisar segons el títol que havien assignat. Ha sigut divertit ja que han hagut alguns títols molt raros. (Gisela Núñez)

A la classe d’ahir vam fer actuacions a partir de fotogrames: es posava una situació en l’escenari i es tancaven les cortines, després els que estaven dintre es col·locaven de la manera que fos per crear el fotograma i es tornaven a obrir les cortines, i llavors començava l’actuació. Va ser una activitat entretinguda i amb dinàmica. Cada cop més persones de la classe hi volen sortir a actuar i estem perdent molt la vergonya. (Martina Ollero)

Avui hem fet improvisacions, hem començat fent grups de quatre persones, el públic deia un títol per l’obra, es tancaven les cortines i, quan s’obrien, estaven col·locats com si estiguessin en un fotograma, i després havien de començar a actuar des d’aquella posició. Després hem fet improvisacions en parelles en les que el públic decidia el vincle de les dues persones i elles actuaven a partir del vincle que tinguessin. (Júlia Padonou)

Aquell dia vam fer una activitat que tractava d’improvisar una escena. Però tenia una gran diferència respecte de les activitats que fèiem en el passat. En aquest cas, abans de començar, havíem de parar en una imatge en front del públic, i arrencar la nostra actuació només després d’un senyal. La dificultat més gran amb la que em vaig d’haver-hi d’enfrontar és el fet de com donar inici a la trama. Qui és el primer o primera que farà el moviment? Aquestes preguntes em plantejava estant en el escenari sense ni tan sols respirar pels nervis. D’aquella introducció depenia tot.  (Eva Vibliani)

Aquell dia vam fer una activitat en la que sortien unes persones a l’escenari i els hi deien un títol, llavors es tancaven els telons i quan s’obrien estaven col·locats com si fos un quadre i començava la història. (María Fernández)

Paperets i vincles.

Avui hem fet més exercicis d’improvisació amb el David. Els exercicis que hem fet consistien en fer una improvisació amb parella on havíem d’incloure dues paraules aleatòries que ens donava el David. A més a més, havíem de fer veure que entre les dues persones que actuàvem teníem un vincle, ja sigui d’amistat, d’amor, etc. Crec que ha sigut una activitat molt original. Gràcies a ella, hem après a ficar-nos en el paper de varis vincles i a introduir paraules sense tenir res a veure amb el diàleg, gràcies a la improvisació. És una activitat que m’ha agradat molt. (Júlia Güell)

El dia 2 de novembre, amb el David vam estar fent improvisacions amb parelles o amb grups. El David ens va donar uns paperets i cada persona n’havia d’agafar un. Aquestes paraules les havíem d’incloure  a la improvisació en algun moment o altre. (Mireia Moliné)

Avui hem fet improvisacions amb parelles. Sortíem a l’escenari i ens donaven un tema del que parlar i unes paraules que havíem de dir. (María Fernández)

Ese día, en parejas, agarramos dos papelitos, donde en cada uno había  escrito una palabra, como por ejemplo: casa, falda, etc… y teníamos que crear un diálogo donde salieran esas palabras. (Giada Trapasso)

La classe passada vam començar fent un repàs conjunt del que vam fer les anteriors classes i als que no van estar els van explicar breument què ens semblava la paraula normal, ja que l’anterior classe vam fer un debat. Després, vam estar la resta de l’hora treballant obres amb grups reduïts de persones amb diferents improvisacions i escenes. Vam treballar un aspecte en el que es posaven persones darrere de les que actuaven i amb gestos com a medium els deien el que havíem de dir al diàleg aquelles persones, a més tenien unes paraules que havíem d’incloure també. Els diàlegs van funcionar molt bé i ens vam riure bastant. (Martina Ollero)

Hoy día dos de noviembre ha sido un día divertido, hemos estado ambas horas actuando y eso ha sido emocionante. Hemos estado haciendo actuaciones en grupos de tres, y después vino lo más divertido, hicimos obras de dos personas: estas tenían que sacar dos papelitos y en la obra tenían que decir las dos palabras que salían en los dos papeles. Además el público tenía que escoger el contexto y la relación de las dos personas que actuaban y lo hacía aún más emocionante y gracioso. Esto fue lo más divertido y en conclusión he tenido una clase de 10. (Hugo Ledo)

Доброго утра! Мое мнение о заданиях Давида? Оно положительное! Мне очень нравится все задания что он дает нам хотя я и не понимаю что он иногда говорит но опять же спасибо моим одноклассникам за то что объясняют мне! Все задания определенно хороши но иногда расстраивает то что они все немного похожи друг на друга. И я очень жду когда нам поставят спектакль!

Bon dia! La meva opinió sobre els encàrrecs de David? És positiu! M’agraden molt totes les tasques que ens fa, encara que no entenc el que diu de vegades, però de nou gràcies als meus companys per explicar-m’ho! Totes les tasques són sens dubte bones, però de vegades és frustrant que totes siguin una mica iguals. I tinc moltes ganes que ens facin una obra de teatre! (Azhar Khalel 🙂 )

Encara que he faltat moltíssim, crec que tinc prou recursos per comentar. Puc contemplar un clar professionalisme en aquest home i una anhelació inspirant en descobrir què som capaços de fer. A més, cada dia que actuem és una sorpresa el que representarem. No es deduïble, i a més, aquest misteri motiva i produeix ànsies, que son molt favorables per un positiu estat anímic.  (Eva Vibliani)

El 2 d’octubre era un dimarts. Els dimarts ve el David i fem dinàmiques però sobretot utilitza els temps que està aquí amb nosaltres per agafar idees per l’obra de final de curs. M’ho passo molt bé. (Ella Whiteman)

Hicimos unas improvisaciones basadas en la palabra “normal”. Hicimos también una pequeña asamblea hablando sobre lo que opinamos acerca de la palabra normal, y salieron muchas ideas muy interesantes. (Ada Aparicio)

Durant la sessió del 2 de novembre vam fer varies activitats, entre elles una que tractava d’improvisar d’una manera molt interessant. L’activitat comença amb una parella de companys que van a improvisar, seguit els demés companys donaven una idea sobre el tipus de relació que hi havia entre els dos companys. Cadascun dels dos companys treuen un paper amb una paraula que tindrà que sortir a la improvisació. Aquesta activitat va ser divertida i entretinguda ja que mai podies estar segur del que tindries que fer o de què tindràs que improvisar. (Martí Sepúlveda)

El dia 2 de novembre, el David ens va fer agafar un paper en el qual posava una paraula. El que havíem de fer amb aquesta paraula era fer una actuació en la que la paraula és el centre de tota la improvisació. Mentrestant els que no actuàvem escollíem el tema i un vincle que havien de tenir les actuacions. Les actuacions, en la meva opinió, crec que han sortit molt interessants i entretingudes de veure. (Mateo Seith)

Durant aquest dia vam fer diferents activitats didàctiques amb els companys en el saló d’actes. A la primera activitat vam haver d’actuar davant del públic però ells ens donaven paraules i nosaltres teníem que fer interpretació dient-les. Em va agradar molt aquesta activitat ja que era diferent a les demés que fem normalment i moltes de les paraules no tenien res que veure amb l’actuació i això li donava un punt de dificultat. Després vam haver de improvisar amb objectes a l’atzar, aquest exercici era difícil ja que no podíem donar-li l’ús normal que tenen aquests objectes. És a dir, si jo tinc una ampolla d’aigua, tinc que donar-li un altre ús com per exemple un martell. Em va agradar aquest dia i m’ho vaig passar molt bé actuant i improvisant amb els meus companys. (Víctor Mendo)

Avui amb el David hem fet improvisacions. El David ens donava uns papers amb unes paraules i havíem d’introduir aquestes paraules en la nostra improvisació. Era molt divertit ja que et tocaven paraules molt rares. (Gisela Núñez)

Avui hem actuat fent improvisacions, el David ens ha donat papers per parelles on posaven dues paraules i hem hagut de fer una improvisació on sortissin aquestes paraules. Els que estàvem asseguts escollíem un vincle que tinguessin les dues persones i elles actuaven amb el vincle havent de dir les dues paraules del full. Han sortit improvisacions interessants i ha estat divertit de veure. (Júlia Padonou)

L’altre dia el David ens donava un paperet i havies de fer el que posava al paperet. A més una persona que tenies darrera li deia a una altra el que havia de dir. (Gregory Júnior)

Avui a teatre hem fet una activitat en la qual fèiem parelles i havíem d’agafar d’una caixa un paperet i el paper que agafàvem posava una paraula, aquesta paraula havia de sortir en l’actuació que vam fer. La veritat és que va ser molt divertit i em vaig riure molt veient les actuacions dels meus companys. (Ariadne Zuazaga)

Primeres reflexions

En les últimes classes hem treballat la improvisació en diferents exercicis. Al final d’algunes classes hem expressat com ens sentíem i hem millorat molt l’actuació des del primer dia. En la meva opinió Creadors en Residència m’està agradant molt ja que treballem en diferents situacions i fem servir molt la imaginació i creativitat. És divertit veure com la gent actua en les diferents situacions i escenaris que es donen. Em sento molt còmoda en aquestes classes ja que podem expressar les nostres opinions lliurement i parlar sobre diferents temes de la societat molt interessants. També m’agrada veure actuar a companys que normalment parlen molt poc o no s’expressen gaire. El que més m’agrada és inventar-me les diferents situacions en les que han d’actuar els meus companys ja que tinc molta imaginació en aquest aspecte. (Martina Ollero)

Pel que portem de curs, en residència penso que pot ser un projecte xulo perquè els adolescents puguin veure com és el món del teatre, i també per no tindre tanta vergonya. Jo m’he apuntat en aquest projecte perquè penso que és un bon mètode que em pot ajudar a perdre la vergonya. De moment, hem estat practicant la  improvisació que és molt important en el teatre, també hem treballat una mica les emocions, que també és una de les coses més importants del teatre. (Mireia Moliné)

Мне всегда нравилось выступать! В моей прошлой школе мы ставили маленькие сценки на какие то мероприятия и я всегда в них участвовала, но это происходило довольно редко что очень огорчало. Но когда я перешла в эту школу и узнала что у нас будет урок театра то очень обрадовалась и была взволнована перед первым уроком. Конечно я понимаю учителей через слово, но мне всегда помогают мои одноклассники и учителя за что я им очень благодарна! (Азхар Халель/Azhar Khalel)  

Sempre m’ha agradat actuar! A la meva darrera escola, vam fer esbossos petits d’alguns esdeveniments i jo sempre hi vaig participar, però això passava molt poques vegades, la qual cosa em va molestar molt. Però quan em vaig traslladar a aquesta escola i vaig saber que tindríem una lliçó de teatre, estava molt contenta i emocionada abans de la primera sessió. Per descomptat, no entenc els professors a través de les paraules, però els meus companys i professors sempre m’ajuden, cosa que els estic molt agraïda! (Azhar Khalel)

El que més m’agrada és que estic aprenent a perdre la vergonya. Ens divertint molt i també socialitzen amb més gent.  Creadors en residència no és igual que les altres classes i això també m’agrada perquè no fas el mateix; fas improvisacions i no classe normal. Mai havia fet teatre abans, aquesta és la primera vegada i em sembla molt bé  perquè com que soc nou conec a noves persones i faig nous amics i em diverteixo més i aprenc coses noves que mai havia fet. (Gregory Junior)

M’agrada molt aquesta matèria perquè el teatre és una cosa que m’interessa i em diverteix i a part em fa perdre la por i la vergonya, i em fa aprendre a saber improvisar actuant. Em sento molt bé amb el grup que m’ha tocat i cada vegada perdo més la vergonya. El que més m’agrada és que molta gent participa i és entretingut veure’ls actuar i també actuar tu mateix. (Miró Humet)

M’està agradant molt el que estem fent a classe. Estem treballant la improvisació, cosa que és molt important en l’àmbit teatral. Les hores em passen volant, i de moment ho estic disfrutant molt. Per altra banda, crec que tots estem millorant moltíssim si ens comparem amb el principi de curs i veure l’evolució que fem individualment és molt reconfortant. Crec que el projecte de final de curs pot quedar molt bé si continuem així. (Júlia Güell)

Jo em vaig apuntar perquè m’agrada molt actuar. I m’està semblant molt interessant i m’ho estic passant molt bé. Em sento molt còmoda actuant amb el grup. Però a vegades m’avorreixo, quan la gent està actuant, ja que a vegades fem molt llargues les improvisacions i ens hem d’esperar molt per actuar. (María Fernández)

És la primera vegada que faig teatre. Vaig entrar perquè volia provar i perquè la meva mare em va obligar, però m’agrada. És diferent de la resta de classes. En Creadors en Residència no hem de fer deures, podem parlar, no fem exàmens… Em sembla molt interessant treballar amb un artista professional com el David. (Santhiago Ubilluz)

Des del principi m’ha motivat l’idea. Encara que m’ha semblat un complet caos, vaig prendre la decisió d’entrar. Tot i així, no m’ha decebut.  No sabia ben bé quina relació més forta agafaria aquest projecte amb teatre, però el primer dia m’ha inspirat confiança, ja que el fet de treure tothom de la seva zona de confort va ser molt arriscat. I en aquest precís punt vaig comprendre quines emocions em provocaria enfrontar-me a la meva vergonya. No és que en tingui molta, mai he patit problemes per exposar-me en públic o de improvisar. Però m’està ajudant molt a comprovar de què, realment, sóc capaç. A més, trobo un fet meravellós veure gent indecisa i tímida enfortir-se i descobrint-se. (Eva Vibliani)

M’està semblant molt entretingut i divertit, la veritat, ens ho passem molt bé i m’agrada veure els meus companys actuant. El que més m’agrada és sortir amb el meus amics a improvisar davant de tota la classe. Al principi em donava més vergonya però ara em deixo anar. (Ariadne Zuazaga)

Aquest projecte em sembla genial, ja que estic aprenent a perdre la vergonya i enforteixo la meva creativitat. És un projecte on es juga amb el costat creatiu de la teva ment, pots crear el que vols; un personatge, un diàleg, una història, un sentiment o emoció, pots ser el que vulguis. (Giada Trapasso)

Creadors en residència es una actividad y asignatura muy divertida, pero cada vez más, ya que vamos perdiendo el miedo y la vergüenza a actuar y hablamos más entre nosotros. (Martí Sepúlveda)

La primera classe de creadors en residència em va semblar de lo més avorrit del món, la segona ja ni la vaig poder aguantar. Així que vaig decidir desapuntar-me, però l’Alejandro no em va deixar, així que em vaig haver de quedar fent-ho. A mesura que passava el temps les classes eren més entretingudes i divertides, i de fet, he acabat perdent la por a actuar davant el públic. He après a estimar encara més el teatre del que ja ho feia. Finalment haurem d’esperar per veure què acabarà passant però de moment creadors en residència m’està semblant molt entretinguda. (Hugo Ledo)

De moment a mi m’està semblant un molt bon projecte i m’ho estic passant molt bé. Jo soc molt vergonyosa i també em pot anar molt bé per això. Crec que aquest projecte és l’indicat per a gent de la nostra edat ja que estem en una edat molt important. (Gisela Núñez)

No portem massa temps amb aquest projecte, però m’està semblant molt bo, interessant i divertit. M’agrada molt el teatre i crec que amb aquest projecte estem aprenent bastantes tècniques i maneres d’interpretació. Tinc esperances de que l’obra que farem sigui interessant i entretinguda per al públic i també per a nosaltres. Espero que sigui un curs divertit. (Júlia Padonou)

Al principi no m’agradava el taller perquè em feia molta vergonya actuar davant dels meus companys i no em sentia còmode, tampoc m’agradava molt aquesta optativa i la classe d’exercicis que fèiem em resultaven avorrits. Però amb el pas del temps he anat formant una espècie de vincle amb els meus companys i he anat millorant la meva vergonya, les activitats eren més diverses que al principi i més originals. Ara m’ho passo molt bé en aquesta optativa i no ho deixaria. Si l’haig de posar algun inconvenient és que alguns dels meus companys no volen actuar i el meu comportament a vegades no és molt correcte i parlo a classe, però això és perquè aquesta assignatura és molt diferent de les que faig diariament i no estic en un ambient tan centrat. Tampoc m’agrada molt que alguns dels exercicis que fem es semblin molt a d’altres, m’agrada que siguin diversos i diferents.
En conclusió m’agrada molt aquesta optativa i cada vegada aprenc més.
(Víctor Mendo)

El primer dia em vaig sentir una mica avergonyida però passant els dies em vaig deixar anar molt més i vaig cooperar més a l’escenari i a participar més. Al principi em va semblar avorrit però passant els dies em vaig adonar que les activitats que fèiem eren molt guais i entretingudes. Ara estem fent improvisacions, cosa que m’està agradant molt. (Brenda Díaz)

Jo en general m’ho passo bé a la classe, però al començament no em semblava tan divertit perquè m’avorria i a més no m’agradava actuar de cara al públic i durant uns dies pensava en desapuntar-me, però al cap d’unes setmanes em va anar agradant cada vegada més i no ho vaig fer i no em penedeixo de no haver-me desapuntat de teatre. El que més m’ha agradat d’aquestes classes és el dinamisme de les clases i la improvisació perquè no paro de fer volar la meva imaginació. (Mateo Seith)

Creadors en Residència em sembla una oportunitat genial, ho disfruto molt i m’ho passo molt bé. Amb el grup em sento cada vegada més còmoda. La meva actitud crec que la majoria del temps és bastant correcte, encara que parlo bastant quan no toca. (Ada Aparicio)

David Franch està començant el procés de creació EN RESIDÈNCIA a l’Institut Escola Eixample. En aquest bloc podreu anar seguint moments clau d’un procés obert, amb un final no pre-definit. Fins molt aviat!!