Mes: gener de 2022

Ahir no vam fer una classe “normal”, vam haver d’escriure normes per ser “diferent”. Cada grup va escriure coses molt diferents com, per exemple, vestir i ser extravagant, ser tu mateix, pintar-se el cabell de formes estranyes, no seguir els estàndards de la societat, tenir els ulls grisos… Va ser una classe per pensar i reflexionar sobre què era ser una persona mínimament “normal”. També vam haver d’escriure quina era la diferència entre estrany i diferent. Van sorgir explicacions molt ben pensades. Per últim, vam improvisar una presentació al grup com si fos una funció de veritat. Vaig riure molt. (Giada Trapasso)

Hoy se le ocurrió a David algo bastante interesante, no solo para hacer sino también para conocer la opinión de los otros. Verán, hoy creamos normas para ser diferentes (no ser “normal”) y resaltar, o al contrario, pasar desapercibido. Algunas nos las inventamos y otras eran algunas que unos ya usábamos; ejemplo: vístete contrario a la moda actual, ser lo contrario en todo sentido a la estigmatización social de cómo debe actuar o ser un adolescente… Terminamos hablando de nuevo sobre el tema de la normalidad (era algo inevitable), ya que están estrechamente relacionados ambos temas, y no llegamos a un acuerdo como tal. xD. (Dio Carbone)

En aquest dia vam haver d’agafar un full de paper i escriure 10 normes per ser diferents dels altres; hi havia gent que posava coses com caminar al revés, vestir diferent… Amb aquesta llista vam haver de sortir a l’escenari a parlar sobre les normes amb el micròfon i explicar-les; el meu grup va ser el primer i em va ser una mica difícil de saber-me explicar però em va agradar l’activitat. A més de la llista vam haver d’explicar la nostra opinió sobre la diferència entre ser rar i ser normal. (Miró Huguet)

Ens van demanar que agaféssim un paper i bolígrafs per poder escriure 10 coses sobre com ser estrany, i els meus companys i jo vam escriure sobre com ser un mateix i no adherir-se a les masses i no tenir por d’expressar la nostra opinió. També ens van preguntar la diferència entre estrany i especial, i crec que això no passa perquè una persona pot trobar-ho estrany i una altra persona especial amb habilitats inusuals. Després d’això vam anar al centre i ho vam presentar a tota la classe. Calia fer-ho tot amb emocions i bons gestos, i crec que ho vaig fer força bé, però altres vegades m’ho vaig passar millor perquè avui estava molt tímida. (Azhar Khalel)

Més que una creació de normes amb reflexions filosòfiques, va ser una caòtica actuació on no importava què llegíem o dèiem, tot es concentrava en la projecció de la veu i el llenguatge corporal.  Havíem de fer els papers en grup amb un llistat, però a continuació ni tan sols el miràvem i ho fèiem tot per pur impuls. I és exactament el que aprenem en el teatre, la naturalitat de la representació. (Eva Vibliani)

Avui hem fet una llista amb 10 normes per ser diferent. Ha sigut una activitat que hem fet amb grups de tres i que després hem presentat davant els altres. Ha sigut divertit perquè tothom deia coses diferents. Per últim, hem començat a fer una activitat per grups de 4 on per ordre havíem de improvisar i dir coses que ens agradàvem del físic o del caràcter de la persona que teníem al costat o bé recordar un record fictici. (Júlia Güell)

Avui hem estat escrivint per grups normes per ser diferent, les normes que nosaltres creiem que havíem d’escriure en el paper per ser diferent. Quan hem acabat de pensar-les i escriure-les, les hem posat en comú. Ho hem fet parlant o explicant-les a través dels micròfons. Després en grups de 4 persones, ens hem hagut de dir coses bones… Per exemple, jo li deia a un company que tenia caràcter, coses relacionades amb el caràcter; a un altre li deia que m’agradava el seu estil… (Mireia Moliné)

El primer que vam fer va ser posar-nos en grups de tres i escriure en un paper les que creiem que són les normes per ser diferents. Després amb els micros, les vam explicar a la classe, i també  vam dir el que creiem que era la diferència entre ser diferent i rar. Em va agradar escriure les normes en un paper però a l’hora d’escoltar els companys es va fer una mica avorrit. (María Fernández)

La classe d’ahir va ser interessant perquè cadascun tenia un concepte d’estrany diferent. I hi havia gent que s’ho prenia de broma però feien gràcia: com, per exemple, pertànyer a una secta o caminar cap enrere. Després d’això també ens van fer explicar què tenia de diferent ser “rar” i ser “estrany”.  Crec que va ser interessant perquè, com he dit abans, cadascú té un concepte diferent d’una cosa dolenta o estranya. Però per a mi són paraules sinònimes i gairebé el mateix 😦🤙🏻 (Paula Moreno)

Avui hem fet una llista de normes per ser diferent. Ens hem reunit en grups de 3 i, quan hem escrit les nostres normes per ser diferent, hem hagut d’explicar la diferència entre rar i diferent. Després hem exposat les nostres normes a la resta dels companys. Quan hem acabat d’exposar tots els grups, han sortit quatre persones i han parlat d’una cosa que diguéssim nosaltres. (Gisela Núñez)

Avui en grups de tres hem fet un llistat de normes per a ser diferent. Després hem hagut també de respondre a la pregunta següent: quina diferència hi ha entre diferent i rar? Un cop respostes les preguntes, les hem dit davant de tothom, i després alguns grups han fet una mini improvisació entre 4 persones. Ha estat bé. (Júlia Padonou)

A la classe d’avui ens hem posat en grups de tres persones, i entre els tres havíem de pensar 10 normes per ser diferents. Hem estat 10 minuts aproximadament pensant sobre això, i entre tots els grups han sortit idees molt interessants i divertides, com per exemple: tenir una discapacitat física, caminar cap enrere, tallar-se el cabell al zero, no plorar, etc. Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant, ja que hem hagut de reflexionar i escoltar les idees de la resta dels companys. (Ada Aparicio)

Durant aquesta sessió vam posar-nos en grups de tres persones per, amb paper i boli, escriure una llista de normes per ser ‘’normal’’; cada grup escrivia deu normes, sortíem i les dèiem en veu alta entre el grup però d’una manera expositiva; no les llegíem, les explicàvem. Van sortir normes i conceptes molt interessants, hi havia normes relacionades amb els esports, la manera de vestir, els gustos… (Martí Sepúlpeda)

Durant aquesta sessió vam fer una llista de normes per ser diferent en grups i després les vam presentar a tots. Em va semblar una classe divertida a l’hora d’actuar, però, quan estem escoltant o esperant que algú actuï, va ser bastant avorrit i per això parlem molt; però, tret d’això, va ser molt divertida. Les normes em van semblar bastant interessants perquè eren molt gracioses a la vegada que coherents. (Mateo Seith)

Hoy hicimos como un juego: en grupos de tres debíamos poner 10 normas para ser diferente; yo iba con dos compañeros. Nos resultó un poco difícil porque no se nos ocurría nada, y entonces pensamos y dijimos “bueno, ponemos que para ser diferente no debes de seguir normas”, pero el profesor dijo que no valia, así que pensamos. No recuerdo cuáles pusimos pero salimos por grupos a leerlas y a explicar el porqué. (Ariadne Zuazaga)

Ahir la classe de creadors en residencia em va semblar bastant divertida, encara que en alguns moments va ser una mica avorrit. Vam començar amb grups de tres i en un paper havíem de posar coses que et feien no ser normal, i a continuació les havíem d’explicar als nostres companys. Era interessant saber les opinions dels nostres companys. En conclusió, m’ho vaig passar bastant bé a l’hora de presentar. (Hugo Ledo)

Avui hem estat escrivint en un paper les normes per ser diferent, després vam sortir per grups a l’escenari a dictar-les amb el micròfon. Vam posar en comú totes les coses que ens semblaven diferents en les persones. (Martina Ollero)

A la classe d’avui ens hem posat en grups de tres persones, i entre els tres havíem de pensar 10 normes per ser diferent. Hem estat 10 minuts aproximadament pensant sobre això, i entre tots els grups han sortit idees molt interessants i divertides. (Santhi Ubilluz)

Durant aquesta sessió vam fer una llista de normes per ser diferent en grup i després les vam presentar a tota la classe. Va ser una classe que em va semblar divertida a l’hora d’actuar però, quan estem escoltant o esperant a que algú actuï, va ser bastant avorrit, i per això parlem molt, però tret d’això va ser molt divertida. Les normes em van semblar bastant interessants perquè eren molt gracioses a la vegada que coherents. (Brenda Díaz)

Sens dubte la millor sessió de totes. Va ser molt divertit veure com feien volar una companya o com m’intentaven fer invisible i com li feien ser un gos a un company. Després realment va ser una cosa bonica dir les virtuts dels altres; la meva autoestima va pujar molt després d’aquesta sessió. (Paula Moreno)

Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ada Aparicio)

Ahir, primer vam continuar amb allò dels poders. Per exemple, jo vaig dir que tenia el poder de volar, i entre uns quants m’havien d’aixecar. I després els companys ens deien les nostres virtuts i les havíem d’explicar. (María Fernández)

Avui hem fet unes activitats noves. Hem fet una activitat on havíem d’inventar un súper-poder i després les altres persones havien d’intentar fer veure que aquest poder era real. És a dir, si era la invisibilitat, havíem de simular que la persona que tenia el poder era invisible. Per últim, vam haver de dir les nostres qualitats i a més a més els companys ens deien d’altres. Desprès havíem de presentar-nos dient totes aquestes qualitats o habilitats. (Júlia Güell)

Avui hem començat fent una activitat que encara no l’havíem fet mai. Cada persona s’ha hagut d’inventar un súper-poder i l’havia de posar a prova; per exemple, una persona s’inventa que el seu poder es volar, i llavors amb un grup de cinc o sis persones, hem de fer que voli, per exemple aixecant-la amunt.  L’altra activitat que hem fet ha sigut pensar les nostres virtuts; com que no se’ns acudíem, els altres companys ens han ajudat a pensar-les. Tot seguit hem hagut de fer com un monòleg explicant les nostres virtuts. (Mireia Moliné)

Avui hem estat parlant sobre les virtuts de cada persona. Sortia una persona a l’escenari i la resta li deia les seves virtuts. Després aquella persona sortia i feia un monòleg sobre les seves virtuts representant una mica tot el que havíem dit la resta. Van sortir coses molt positives de tots. (Martina Ollero)

Avui hem improvisat que teníem súper-poders. Havíem de dir que teníem súper-poders i entre algunes persones havíem de fer que aquest súper-poder es pogués fer a la realitat. Després vam anar sortint dient súper-poders que tenim a la vida real, qualitats, com per exemple, simpatia, etc.; i si no sabies les teves qualitats, els espectadors t’anàvem dient algunes, i després havies d’interpretar un personatge que tenia molta seguretat i sabia les seves qualitats. (Júlia Padonou)

Doncs ahir hem fet això: cada persona havia d’escollir un súper poder i cada persona havia d’exercir aquest súper poder amb tots els companys. Després cada persona havia de buscar virtuts i expressar-les davant del públic, i el públic havia de dir virtuts de la persona també. (Gregory Junior)

Ayer salió una persona al escenario diciendo que tenía un poder, y una compañera salió diciendo que tenía poder de volar y entre 6 personas la agarraron para simular que estaba volando. Y despues salió una persona al centro del escenario a hablar sobre sus virtudes y los demás le ayudaban dicéndole virtudes suyas. (Santhiago Ubilluz)

En poques paraules, es tractava d’inventar-se súper poders al principi, i que altres actors es veiessin influenciats per ells. Però, al final de la classe, semblava un càsting. Una persona es col·locava en la cadira i altres li disparaven compliments. Després, amb tota la seguretat que es pot tenir, el personatge surt i explica tot el que havia escoltat, d’aquesta manera recomanant-se. Òbviament, en l’últim cas, s’intentava combatre la nostra vergonya tan poc ferma que no ens deixa mostrar tota la nostra capacitat ja que raonem que no som el suficient.  Va ser molt curiós observar com es mou l’escenari des de la càmera, en l’estat de confinament. M’ha fet repensar moltes coses, i entendre què contempla l’espectador estàtic.  Molts sorolls, crits, gent parlant de fons, actuacions boges, caos. A vegades, tot es submergia en un silenci, i de cop, veia en la pantalla agressions tan realistes que a vegades pensava que era de veritat, i on estan els professors per parar-ho! (Eva Vibliani)

Hoy la sesión estuvo bastante entretenida, y algo inesperada. Empezamos con un ejercicio de improvisación simulando que teníamos superpoderes, cada uno tenía algo único y especial, y lo pusimos en práctica con los demás, interactuando con ellos como si fueran reales (porque para nosotros lo era). Luego hicimos un ejercicio que, desde mi punto de vista, ayuda un poco a la autoestima, al menos indirectamente: cada uno subía al escenario y decía las que creía que eran/son sus virtudes; cuando acababa de hablar, el público tambien le decia cosas buenas de su personalidad y de esa persona, ya fueran físicas o sentimentales. En fin, otro día más improvisando con cosas random que te sacan un poco de la rutina del cole y te hacen tener otro punto de vista de las cosas… Básicamente xD. (Dio Carbone)

Aquest dia per desgràacia no vaig poder assistir presencialment, però van fer pensar a una persona que tenia un poder, volar, ser invisible….; també van convertir a una persona en un gos! Al final de tot van parlar entre ells de les seves virtuts. Va ser una llàstima no poder assistir. (Giada Trapasso)

El dia 18 de gener va ser una sessió que anava sobre que la persona que sortia a actuar tenia un poder, i unes altres persones havíem d’intentar que aquest poder fos real; com volar: entre sis persones van agafar a una altra persona i la van pujar i passejar com si pogués volar. Una altra persona va dir que podia controlar la gent només amb la mirada i decidir sobre elles. Després sortia una persona que feia les seves virtuts i preguntava quines eren les virtuts que tenia al grup, i una altra persona explicava les virtuts de la persona del centre. (Mateo Seith)

Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ariadne Zuazaga)

En aquesta sessió vam sortir a l’escenari i vam fer que teníem un súper poder. M’ho vaig passar genial. Un exemple va ser que la Maria feia el de poder volar i la vam aixecar i fer veure que volava; un altre el de llegir ments i fer veure que ens la podia llegir actuant. Va ser molt divertit. (Hugo Ledo)

El dia 18 de gener va ser una sessió que anava sobre que la persona que sortia a actuar tenia un poder, i unes altres persones teníem que intentar que aquest poder fos real, com per exemple, volar: entre sis persones van agafar a una altra persona i la van pujar i passejar com si pogués volar. Un altre va ser que una persona podia controlar a la gent només amb la mirada i decidir sobre elles. Després sortia una persona que feia les seves virtuts i preguntava quines eren les virtuts que tenia al grup, i una altra persona explicava les virtuts de la persona del centre. (Brenda Díaz)

Durant aquesta sessió vam fer una activitat que consistia en que una persona que actuava havia d’inventar-se que tenia un súper poder i tots els demés del públic havíem d’actuar com si aquest súper poder seu fos real. Per exemple, si una persona deia que podia volar, doncs entre unes quantes persones l’aixecàvem i el públic feia com si veiés a les persones que l’havien aixecat. (Martí Sepúlveda)

Aquell dia vam sortir a l’escenari amb súper poders. Una persona tenia el súper poder que podia volar i, quan “va volar,” altres persones al seu voltant van aixecar aquesta persona; era bastant fascinant de veure. (Azhar Khalel)

Avui hem estat parlant sobre què ens ha semblat normal i no normal del Nadal. Per torns, pujàvem a l’escenari i ho explicàvem amb un micròfon. A més, ens vam haver d’inventar quin súper-poder tenim i explicar-lo. (Gisela Núñez)

Avui hem parlat sobre fets/coses que hem trobat normal o no sobre el Nadal; també hem dit el que havíem trobat normal o no en l’escenari amb micròfons davant de tothom, i també hi ha hagut companyes que han fet un exercici diferent, que era dir que tenien súper-poders i explicar-los. (Júlia Padonou)

Avui el dia 11 de gener, vam estar amb els micròfons parlant sobre coses que eren normals o no normals que ens havien passat a les vacances de Nadal. Va ser bastant entretingut encara que una mica avorrit ja que vam sortir molt poc a l’escenari. (Hugo Ledo)

Durante esta clase utilizamos mecánicas con los micrófonos en grupos. Una de estas consistía en decir qué era normal y qué no lo era relacionado con temas de Navidad. Por ejemplo: estas Navidades no son normales porque han durado muy poco, o estas Navidades no son normales por cómo se comporta la familia. Hicimos diferentes actuaciones y fue una actividad muy didáctica y extrovertida. (Víctor Mendo)

Hoy fue un día bastante raro pero interesante. Estuvimos experimentando con los micrófonos, gritando, susurrando, hablando neutralmente, hablando molestos, incluso hablando tres personas al mismo tiempo… Me gustó mucho la actividad porque David nos hizo hablar sin movernos, y nos dimos cuenta del cambio de fluidez al hablar cuando no te puedes mover, incluso sientes cómo tu voz es regulada al no poder moverte (cosa un poco complicada, que yo no logré del todo); y como siempre hablando sobre la normalidad y las cosas que no nos parecen normales, esta vez hablando de la Navidad y año nuevo. Algo que me interesó bastante de esta clase fue que a cada pareja o grupo que subía nos hacía hacer algo diferente, muy random, además xD. (Dio Carbone)

Cadascú de nosaltres, de vegades en parelles, o en trios, vam pujar a l’escenari parlant sobre certs temes i dient per què ens semblava normal o no.  Quan jo vaig pujar a l’escenari amb el meu company, ens van dir de parlar fort però sense moure el cos, i després el mateix però xiuxiuejant: estàvem experimentant amb la veu; jo crec que va ser força divertit! (Giada Trapasso)

Avui a la classe de teatre hem fet una activitat que tracta de pujar de tres en tres a l’escenari, cadascú amb el seu micròfon, i parlar d’un tema. De vegades alguns companys pujaven amb una caputxa, o un xiuxiuejava i l’altre cridava, o no es deixaven parlar entre ells… Van estar parlant d’una cosa que es diu contaminació, que es donar a conèixer el nostre projecte al professorat. (Ada Aparicio)

Hem estat parlant sobre què va ser normal i què no va ser normal durant les vacances de Nadal, i havíem de donar després la nostra opinió amb el micròfon fent diferents veus. Em va semblar molt divertit com jugàvem amb la veu. (Gregory Junior)

Hoy estuvimos usando los micrófonos,  gritando, susurrando, hablando neutralmente, hablando molesto y hablando tres  personas a la misma vez. También hablamos sobre la contaminación, que es repartir información sobre nuestro proyecto. (Santhiago Ubilluz)

Avui hem estat treballant amb els micròfons, parlant un altre cop sobre el que era normal o no, però aquest cop sobre el que ens havia passat durant les vacances de Nadal. Va ser divertit ja que tothom va donar la seva opinió sobre aquestes i ens vam explicar una mica tot el que vam fer. (Martina Ollero)

Ayer estuvimos hablando de lo que era normal y de lo que era anormal; es una actividad que propuso David, y la verdad, me pareció divertida ya que salieron varios comentarios de la Navidad y de los profesores, a los que los pusieron verdes. Me gustó esta actividad. (Brenda Díaz)

Avui hem estat parlant durant una bona estona del que hem trobat o no normal durant el Nadal. Cadascú tenia que posar un exemple i per torns parlar pel micro. Desprès hem començat a fer un exercici on havíem d’inventar-nos un poder i explicar una situació on hagués intervingut aquest poder. (Júlia Güell)

En aquesta sessió, hem estat parlant sobre la normalitat o no normalitat del Nadal. Ho hem fet utilitzant els micròfons. També hem estat improvisant amb els micròfons: el David ens deia un tema, i havíem de fer una història sobre aquell tema. Un exemple ha sigut una parella del grup que tenia súper-poders i aquesta parella s’havia d’inventar una història. Ha sigut un sessió entretinguda i creativa. (Mireia Moliné)

Avui hem començat explicant a la classe els comentaris que vam fer sobre el Nadal. I ho havíem d’explicar amb diferents emocions. Després vam fer que teníem poders. (María Fernández)

Aquest dia vam parlar sobre el Nadal, el que ens semblava “normal” o el que no ens ho semblava. Vam fer aquesta activitat amb micròfons i em va semblar molt divertit. (Miró Huguet)

La sessió d’avui ha estat graciosa, ja que havien d’explicar què era normal i que no. No ho sé molt bé perquè jo no vaig ser-hi, però, pel que he vist al bloc, va ser divertit. (Paula Moreno)

Aquest dia va ser un escalfament. És com si ens preparéssim per als futurs mesos. Era la típica expressió escrita sobre què has fet durant les vacances, però interpretant i recordant els conceptes que vam estar fent, ja, l’any passat. Per mi, va ser un recordatori després de Nadal sobre què és estar a l’escenari i canviar d’accions successivament. Espero que sigui una preparació per alguna cosa més fascinant. (Eva Vibliani)

El dia 11 de gener vam estar parlant sobre el que pensem que és normal o no en el Nadal. S’anava explicant per torns i pujàvem a l’escenari. Després vam haver de pensar sobre un  poder que volíem tenir. (Mateo Seith)

Durant la sessió del 11 de gener vam estar parlant sobre si el Nadal ens semblava normal o no. Van sortir temes i conceptes molt interessants, vam discutir i opinar tots. Després d’un llarg temps amb aquesta conversació, el David ens va proposar improvisar de manera que semblés que teníem un súper poder. (Martí Sepúlveda)

Aquest dia vam parlar amb micròfons sobre si El Nadal és normal o no, i m’ha agradat molt aquest tema! Després vam parlar sobre quin tipus de súper poders ens agradaria tenir. (Azhar Khalel)

Avui, com que és l’últim dia abans de nadal, al principi hem estat comentat sobre una obra que vam anar a veure que es diu CASA (jo no hi vaig poder anar) i després hem estat fent improvisacions. Nosaltres també hem proposat algunes activitats per anar fent durant la sessió. Com, per exemple, actuar (fer improvisacions) però com si fóssim uns personatges estrangers: havíem de posar, per exemple, accent mexicà. Aquesta sessió ha sigut molt entretinguda mirant com actuava la resta de companys i actuant jo mateixa. (Mireia Moliné)

Aquesta ha sigut la nostre última classe del trimestre. Hem estat comentant l’obra que vam anar a veure l’altre dia, la de CASA. Desprès hem estat fent activitats d’improvisació que ja havíem fet durant el trimestre. Per últim, hem fet una nova activitat. L’activitat consistia en fer una improvisació però intentant posar un accent d’una altre país. Ha sigut una classe molt divertida. (Júlia Güell)

Avui, com era l’últim dia abans de vacances de Nadal, ens han deixat escollir entre totes les diferents activitats sobre la “Normalitat” que hem fet al llarg del 1er trimestre. Nosaltres vam escollir fer els diàlegs on es donaven diferents situacions i personatges amb els micros, ja que ens agrada molt fer-los servir. Va ser una bona forma d’acabar el trimestre. (Martina Ollero)

Aquest dia hem estat fent activitats que hem practicat durant tot l’any, ja que era la última classe de l’any. A més, hem fet una activitat d’accents, sortíem a l’escenari, ens deien un accent i havíem de parlar amb aquest accent. I també una altra activitat molt divertida: hi havien dues persones, una parlava amb un idioma inventat, i l’altra l’havia de traduir e inventar-se el que deia. (Gisela Núñez)

Vam comentar l’obra de teatre Casa. Després vam fer improvisacions. I vam proposar activitats per fer. Com per exemple, improvisar situacions representat personatges estrangers. (María Fernández)

Aquest dia va ser un dia molt estrany, ja que suposadament havia de parlar noruec, però, com que no en sabia, m’havia d’inventar l’idioma, i una companya traduïa allò que deia; també, amb un grup, estàvem parlant amb diferents accents, d’avi, agut, andalús, rus… estàvem experimentant i, encara no va ser la millor classe, em va divertir força. (Giada Trapasso)

Aquell dia vaig riure molt ja que, quan vaig sortir com a ajudant en una presentació, gairebé em parteixen un braç (gràcies, Azhar!), ja que jo era un “criminal”. Em feia molta gràcia com traduïen les coses i de vegades no tenia cap mena de sentit, però m’ho vaig passar bé. (Paula Moreno)

Avui, com era l’últim dia, hem estat comentant sobre l’obra que vam anar a veure el passat dijous, la obra de CASA; també vam fer un exercici sobre diferents accents/pronunciacions per a fer personatges de diferents nacionalitats, diferents llocs, i també vam fer exercicis que ja havíem fet en anteriors classes. (Júlia Padonou)

Durante la sesión del 21 de diciembre hicimos varias actividades, entre las cuales destaca una que consistía en actuar según las condiciones que David marcaba. En una ocasión una persona interpretaba un personaje determinado pero sin hablar: se movía, hacía sonidos, saltaba…, mientras sus compañeros interpretaban esos actos y ‘’traducian’’ lo que quería expresar sin hablar. (Martí Sepúlveda)

Esta clase fue la última antes de las vacaciones de navidad. Hicimos muchas actividades pero la mejor fue cuando hicimos la actividad de traducir con gestos: se suponía que yo era la muerte y me tenía que mover haciendo tonterías, y Victor tenía que “traducir” mis gestos a palabras. También actué con Marta: éramos compañeras de piso con un secreto… (Ella Whiteman)

Des de el principi, ja es podia deduir que l’actuació és el fet de convertir-se en una altra persona. Però quan fas alguna improvisació, és moltíssim més natural i ràpid deixar anar alguna veritat sobre si mateix, i així poder desenvolupar un paper adequat, ja que mentir i imaginar sempre costa més temps. Aquesta activitat, exactament, tractava d’això; fer una actuació difícil per improvisar d’una manera més àgil i tenir el cervell sempre connectat. Havíem de parlar un idioma que desconeixíem o imitar l’accent. (Eva Vibliani)

El 21 de desembre, com era l’últim dia abans de les vacances de Nadal, vam parlar sobre l’obra que els els meus companys van anar a veure, i vam fer unes improvisacions de personatges estrangers: havíem d’actuar amb accents de altres països i va ser molt entretingut i graciós escoltar els meus companys com imitaven els accents. (Mateo Seith)

El 21 de desembre, com era l’últim dia abans de les vacances de Nadal, vam parlar sobre l’obra que els els meus companys van anar a veure i vam fer unes improvisacions de personatges estrangers i havíem d’actuar amb accents d’altres països, i va ser molt entretingut i graciós escoltar els meus companys com imitaven els accents. (Brenda Díaz)

Aquest dia vam seguir les instruccions del David i vam tenir diverses tasques, i em va agradar la d’una persona que realitzava diverses accions, intentava explicar alguna cosa sense paraules, i una altra persona va traduir les seves accions i de vegades era alguna cosa inimaginable i divertit! (Azhar Khalel)

Avui hem estat fent interpretacions. Una cosa molt divertida i a la vegada estranya ha sigut que hem fet que una persona parlava un idioma estrany que estigués inventat per ell i l’altre havia de tractar de traduir-la intentant endevinar el que deia en el seu idioma inventat. Ha sigut molt divertit. (Hugo Ledo)