Nova escena

Avui ha sigut un dia molt important per a la continuació de l’obra final. Hem fet una escena nova, bastant divertida i hem repassat l’obra sencera. Ja només queden tres o quatre sessions per a l’obra final així que ens hem de posar les piles i avançar l’obra mitjançant també escenes noves, ja que hi ha molt poques. (Hugo Ledo)

Vam seguir practicant l’obra. Primer vam estar mirant una escena nova que se’ls hi ha acudit al Santi i al Dio. Van estar fent-la de diferents formes per veure com quedava millor. I després vam passar les escenes que tenim. (Maria Fernández)

Hem estat afegint escenes i millorant-les. Després d’estar practicant, hem fet l’obra sencera, per veure que s’ha de millorar, i saber més o menys quan dura la obra de teatre. Avui ens hem centrat en l’obra, corregir algunes coses i millorar-les pel següent dia. (Mireia Moliné)

Aquest dia, a l’inici de la lliçó, vam muntar una nova etapa amb bachata, però tot va començar amb el fet que dos nois (un vestit de minyona) van pujar a l’escenari i van començar a barallar-se, però després van començar a ballar, i després va sortir un grup amb bachata. I també al final de la lliçó vam assajar totes les nostres escenes. (Azhar Khalel)

Hem estat practicant les mateixes escenes que l’altre dia. Les hem estat perfeccionant. Ha estat una hora d’assaig sense parar, també hem tingut en compte la duració de la obra i en començar les noves escenes. (Júlia Güell)

A la classe d’avui hem estat practicant les escenes de l’obra que teníem preparades, també, hem estat treballant noves escenes per incorporar-les. Estem en un últim procés de l’obra ja que ens queden pocs dies per finalitzar-la. (Martina Ollero)

Ahir vam practicar els assaigs de teatre, i vam estar modificant escenes ja que en  les anteriors classes vam estar fent altres coses. (Brenda Díaz)

Avui hem repassat escenes ja fetes tota l’estona, i també hem vist quant durava l’obra. (Júlia Padonou)

Primer assaig al Teatre Lliure!

El dia que vam anar al Lliure va ser molt interessant. A l’hora d’arribar ens van donar la benvinguda el David i l’Alicia, i seguit vam entrar dins i ens van guiar fins a la sala gran del Lliure, que ja vam veure en un viatge anterior que vam fer, però aquesta vegada l’escenari estava al revés. Després ens van explicar què faríem amb més detall, i tot el temps restant vam estar actuant les diferents parts de l’obra. Ha sigut una molt bona experiència ja que no tothom pot anar al Lliure, hem tingut la sort de anar-hi dues vegades fins al dia d’avui. (Martí Sepúlveda)

Ahir vam anar a fer un assaig al Lliure! Va ser molt emocionant, em vaig divertir molt, encara que no va ser la sala en la qual farem l’actuació. Em vaig sentir molt bé, ja que veure el nostre treball en un escenari va ser preciós i sorprenent! (Giada Trapasso)

Avui hem anat a fer un primer assaig al Lliure. M’he quedat bocabadada al veure que la distribució de l’escenari i les butaques del Lliure havien canviat. Era un distribució totalment diferent que feia que l’escenari fos molt més gran, cosa que m’ha agradat bastant. No m’agrada gaire la sala petita, així que he disfrutat fent l’assaig a la sala gran. Hem estat avançat i practicant molt l’obra. Ha sigut una experiència nova que m’ha agradat molt. (Júlia Güell)

Avui hem anat a fer un assaig al Teatre Lliure. Hem estat assajant l’obra i els canvis d’escena. M’ha agradat poder assajar a un escenari tan important com el del Teatre Lliure. Hem pogut avançar diferents coses de l’obra i posar ordre a l’hora dels canvis, o sigui tenir més clar quan canviem d’escena. (Mireia Moliné)

Aquell dia vam anar a un assaig al Teatre Lliure. Des de la nostra última visita, la ubicació de l’escenari i els seients s’havien canviat . Després, en David va ordenar l’ordre de cada actuació, i em va agradar molt actuar en el gran escenari! És cert que estava bastant nerviosa abans de sortir, però, quan vaig sortir a l’escenari, simplement vaig actuar sense cap pensament addicional. (Azhar Khalel)

Avui hem anat al Teatre Lliure a assajar la nostra obra de teatre. Vam anar a la sala gran, encara que actuarem a la petita; no m’agrada molt la sala petita però ha sigut molt divertit poder pujar-me a la sala gran on han actuat tantes persones. (Gisela Núñez)

El dia d’ahir va ser un dia bastant especial perquè el Teatre Lliure és un teatre d’una jerarquia molt alta, és un dels millors teatres de Catalunya, fins i tot d’Espanya. M’ho vaig passar molt bé i vam actuar de meravella, però hi havia vegades que alguns ens avorríem perquè no podíem fer res, però per la resta va estar molt bé. (Mateo Seith)

Ahir vam anar al Teatre Lliure i vam fer un assaig de l’obra, la part que estava feta. Va estar molt xulo actuar a sobre del teatre gran, i tot i que no m’agrada molt la sala petita on actuarem, ha estat molt bé almenys poder fer l’assaig a la sala gran que m’agrada. (Júlia Padonou)

Fuimos al Teatre Lliure a practicar la obra de teatro y estuvimos practicando durante dos horas. Pensamos nuevas ideas para nuestra obra, como por ejemplo, un súper poder. Me gustó mucho. (Santhiago Urbilluz)

Concrete Matter

El dijous 10 de març vam visitar El Graner Centre de Creació.

Vam veure un assaig d’un tros de la impactant obra Concrete Matter de la companyia Los detectives.

Després de l’assaig, vam participar en un debat molt interessant amb tots els membres de la companyia.

Concrete Matter s’estrenarà el dijous 17 de març a l’Antic Teatre de Barcelona. Molts pensem anar-hi!

Maneres de travessar un escenari

En poques paraules, vam seguir amb la creació del guió. Hem pensat un munt d’idees noves i hem perfeccionat les principals. Hem realitzat els moviments més curiosos i inimaginables per travessar l’escenari i mostrar tota la nostra llibertat. Reflectíem l’emoció, i la por i els nervis per actuar van ser velats. 

Més tard, hem interpretat algunes escenes més desenvolupades: la introducció, el primer monòleg, el manifest i uns diàlegs curts. Alguns van iniciar el guió d’altres. 

A més, el David va agafar una pluja d’idees interrogant-nos amb preguntes més profundes i confuses, com per exemple, què és ser adult. Ens imaginem que encara tot està al futur, i ens sorprendrem moltes vegades més.

Eva Vibliani

Comencem a preparar l’obra!

Avui hem començat a preparar l’obra de final de curs. El David ens ha portat fulls amb idees i ens ha repartit en grups. El grups que hem fet seran amb les persones que ens tocarà representar el dia de l’obra. Cada grup ha començat improvisant i pensant idees per a fer. Poc a poc haurem d’anar construint el nostre propi guió fins a tenir el producte final. Ha estat una sessió bastant entretinguda ja que anem veient que el projecte va prenent forma i crec que pot quedar molt xulo. Estic molt emocionada perquè crec que serà una obra molt entretinguda, divertida i sobretot fora de allò normal. (Júlia Güell)

En aquesta sessió d’avui, ens hem separat en diversos grups. El grup on jo he estat ha estat fent, dient… algunes idees de com serà l’obra de final de curs. També dins d’aquest grup hi ha subgrups, que són els que a l’obra representaran una escena o un tros de l’obra junts. El meu subgrup ha estat començant a practicar una mica i ens han plantejat que nosaltres mateixes fem el guió. També en aquest grup he estat fent coses no normals que podrien aparèixer durant l’obra de teatre. (Mireia Moliné)

Aquest dia va ser un dels meus preferits ja que havíem de fer coses estranyes, com pujar-se un sobre un altre, o anar caminant i caure de sobte… l a part que em vaig divertir molt fent això per l’escenari, crec que vam poder agafar moltes bones idees per l’obra de teatre i segur que alguna de les idees ens servirà per l’obra. (Miró Humet)

Durant aquesta sessió del 15 de febrer vam estar practicant una obra anteriorment meditada pel David. Ens va separar per grups, vam practicar amb uns guions que el David ens va donar i vam improvisar amb accions durant l’actuació. Mentrestant, els altres grups practicaven amb altres guions amb idees diferents, per després, per l’actuació final, unir els diferents grups en la mateixa actuació. (Martí Sepúlveda)

Ayer David nos pidió material así un poco loco o “anormal” para el proyecto final. Yo, junto a Dio, Marti, Miró, Azhar, Eva y las “californianas” hicimos cosas muy muy extrañas entre nosotros, rollo nos cogíamos, uno se ponía encima de otro y cosas así. Esto es el comienzo. (Ella Whiteman)

Avui estàvem redactant i assajant un esbós de la nostra futura actuació. Des d’aquest punt, ja ens hem conegut prou bé com per començar a comptar les sessions que ens falten fins al dia X. Encara tot el guió és massa nuvolat i poc entenedor i, com sempre, ens recolzem en allò que hem après al llarg del trimestre i la nostra capacitat per improvisar. Ara, per fi, ja ve la part més esperada. (Eva Vibliani)

Hem començat a preparar l’actuació que es farà al maig. David ens va donar un guió aproximat, però depèn sobretot de la improvisació. El més probable és que actuï immediatament després de la introducció. Tot semblava força estrany a primera vista, però divertit: teníem idees molt estranyes de com pujar a l’escenari, alguns arrossegaven algú amb ells i hi havia moltes altres aparicions estranyes però força divertides. Estic molt interessada en saber què en sortirà de tot això. (Azhar Khalel)

Hoy fue un día bastante divertido a la par que extraño. Primero que nada hemos empezado la obra, y David, Marta y Alejandro han hecho grupos diferentes, y en cada uno se han trabajado diferentes ámbitos, tipo: social, personal, cultural, etc., de nuevo hablando sobre el tema de la normalidad. Esto por un lado; por el otro nos hemos puesto a improvisar sobre cómo entretener al público al mismo tiempo que nos divertimos y hacemos locuras detrás de la escena. Cada vez nos desenvolvemos más como equipo y obtenemos más confianza, que es lo importante para obtener una mejor compenetración. Nos cargamos unos encima de otros, nos arrastramos, movíamos cosas para allá y para acá, movíamos personas xD, rodábamos… Cosas muy random, fue brutal. (Dio Carbone)

Avui hem començat amb l’obra, ens hem dividit en grups i hem començat a fer diferents improvisacions. Amb el meu grup hem fet improvisacions amb xafarderies com a l’escola, a la feina o pel carrer. Ens han gravat algunes i la veritat que ha sigut bastant entretingut. (Martina Ollero)

Ahir vam improvisar què era normal i què no era normal amb la Martina i el Mateo. Primer vam improvisar que el nostre pare estava posant-li les banyes a la nostre mare i ens vam ficar a la relació de la secretaria i el pare perquè tallin la seva relació. (Brenda Díaz)

Avui hem començat amb la preparació de l’obra i ens han dividit en diferents grups per començar a treballar en diferents àmbits, normals o no normals. El nostre grup era molt gran, així que ens van tornar a dividir en un grup de tres i havíem de posar en un full coses per a ser diferent en la societat, com, per exemple, menjar amb les mans; també vam tenir un debat molt interessant que tractava sobre si estàs obligat a estimar els teus pares. (Hugo Ledo)

Ayer nos pusimos en grupos y cada uno de los grupos tenía que apuntar cosas que podíamos hacer para ser una persona diferente o cosas que podían ser diferentes. Las teníamos que apuntar en una hoja de papel y comentarlas entre el grupo. Salieron temas muy interesantes como, por ejemplo, situaciones extrañas que pasan en un país u otro. (Ada Aparicio)

Avui hem començat a preparar l’obra. Ens hem dividit en dos grups, uns estaven preparant uns guions i l’altre estava fent un manifest. Es tractava de dir idees per animar a la gent a fer coses que no es consideren normals. Vam omplir dos fulls plens de idees, com, per exemple, aprendre a ser estimat, dir NO, no has d’estimar obligatòriament els pares… (Gisela Núñez)

Nosaltres vam estar al grup que no va actuar ni va estar amb el David. Vam fer un manifest per animar a la gent a fer coses considerades “no normals”. També vam estar parlant molt d’uns temes interessants, tal com si s’ha d’estimar obligatòriament els pares. (Júlia Padanou)

Ayer nos separaron en grupos y cada uno tenía  que apuntar cosas que podíamos hacer: por ejemplo, qué es normal en otro país y aquí no (eso me tocó a mí). (Santhiago Ubilluz)

Ahir vam estar assajant el que farem al Teatre Lliure. El David li donava un paper a alguna persona i aquesta havia d’improvisar, havia de parlar molt ràpid. (Gregory Mata)

Comencem l’obra final: 오늘은 막바지 작업을 시작했는데, 최종 결과물이 어떨지 너무 기대됩니다!! 그것은 매우 중요하고 우리 중 많은 사람들이 극장에서 시작하는 것입니다.최종 프로젝트가 정말 기대됩니다. (Paula Moreno)

La semana pasada trabajamos en diferentes grupos para empezar la obra de teatro, nos separamos para ir avanzando con diferentes dinámicas. Mi grupo estaba conformado por Hugo y Ariadne, y creo que trabajamos muy bien y nos complementamos mucho. Nosotros  teníamos la audaz tarea de escribir en una lista cosas o situaciones cotidianas que no nos parecieran normal, ya sea ir desnudo por la calle o gritar de una forma extravagante en un sitio publico. (Víctor Mendo)

El dia 15 de febrer va ser un dia que vam fer una mica d’entrenament sobre l’obra, i ens vam separar per grups; jo vaig anar amb la Martina i la Brenda, i vam fer unes improvisacions sobre tafaneries, unes 7 improvisacions que després ens va gravar la Marta. Va ser una classe molt entretinguda però jo no vaig poder interactuar massa perquè les meves companyes tenen un caràcter molt fort i jo no podia dir res. (Mateo Seith)

Assaig i contaminació!

Contaminació davant el claustre, a la tarda:

 Encara que abans vam fer un esbós de l’actuació, cada actuació va ser diferent. La primera, que va ser amb els nostres companys com a públic, tot semblava més un assaig general. Va ser una mica complicat dur a terme l’actuació, ja que el públic era massa actiu i a vegades ens perdíem en el nostre paper a causa dels crits provinents del fons. Però, va ser una experiència molt significativa, ja que podíem entendre quins aspectes hauríem de millorar en la nostra improvisació, i posar-nos d’acord entre nosaltres. En la representació final, davant de tots els professors, es notava la serietat que vam obtenir, a més de la motivació. Molts actors i actrius van estar molt ansiosos, ja que sentien una pressió en l’aura per les mirades. Tot i que, en el meu cas, era tot el contrari. M’havia abraçat una ola de confiança. Em motivava el fet que no hi perdria res, podria gaudir del meu temps, i aquell públic no seria capaç de canviar res en la meva vida, en cas d’un error. Encara que de quin error es podria parlar, si no tinc por i és pura improvisació? Però, clar, objectivament no puc assegurar que ho he fet del tot bé. (Eva Vibliani)

Durant les últimes setmanes hem estat practicant per a la contaminació. La contaminació és un petita presentació que es fa per a donar a conèixer el projecte. Avui al matí hem fet un assaig general davant els nostres companys de classe. Ha sigut una experiència diferent però a la vegada emocionant, ja que ha sigut de les primeres vegades que ens veuen d’una altra manera. Al principi estàvem nerviosos segurament per la reacció que podrien tenir els companys, però una vegada estàvem sobre l’escenari ens hem deixat anar. Sí que és veritat que aquest assaig no ha sortit tan bé com ens esperàvem però ens ha ensenyat que no tot surt com nosaltres volem o ens agradaria que fos. També, aquesta tarda hem tingut la prova final: hem actuat davant de tot el professorat. Malgrat els nervis, ens ha sortit molt millor que aquest matí. Se’ns veia segurs i preparats! Encara que ens falta molt camí per recórrer, crec que ha sigut un molt bon començament. (Júlia Güell)

Ahir va ser l’actuació de creadors en residència anomenada “contaminació”. Va ser genial, tractar d’actuar així feia l’obra més complicada. Amb els de la nostra classe a l’assaig general, ens va sortir força malament, però al final ens va sortir molt bé davant dels professors, així que estic molt content amb el treball dels companys i dels professors per l’esforç i poder fer més actuacions com aquestes. (Hugo Ledo)

Aquestes últimes setmanes, hem estat preparant la contaminació (ensenyar a tots els professors el que estem treballant, muntant una obra de teatre). Avui els hi hem ensenyat aquesta obra de teatre i ha sigut una experiència diferent, i divertida, tant per quan actuàvem com quan vèiem els nostres companys i companyes actuar. Abans de començar tots estàvem nerviosos però, un cop entres a l’escenari, tots els nervis se n’han d’anar i t’has de deixar anar. Va anar molt bé, i a tots els professors els hi va agradar molt, també els hi va agradar veure’ns des de un altre punt, en comptes de a la classe. (Mireia Moliné)

Aquesta setmana va ser la més important de totes ja que vam fer la nostra primera obra de teatre, vam actuar davant els nostres companys i companyes de curs, però també davant dels professors de tot el centre. Al principi no m’agradava l’idea ja que em feia molta vergonya actuar davant dels meus companys, però quan vam actuar davant dels profes em vaig soltar més i crec que ho vaig fer molt bé. (Víctor Mendo)

Ahir vam tenir la contaminació. Pel mati vam estar assajant i practicant. I després vam fer com una primera prova amb els nostres companys de classe. Jo estava bastant nerviosa perquè no sabia com sortiria. I crec que en general va ser un desastre. Perquè van haver molts problemes amb les entrades i les sortides. (María Fernández)

A mi l’acte d’ahir de “la contaminació” em va agradar molt. Mentre ho assajàvem anava agafant forma i la veritat és que el resultat va valdre la pena. Va ser molt diferent l’acte amb els nostres companys de 3er del que vam fer després amb els professors. Amb els alumnes de 3er els micròfons ens van fallar en alguns moments i no ens ho vam prendre tan seriosament. Amb el claustre de professors va ser tot més seriós, ens va sortir molt millor i van poder aprendre i observar més coses. Em va agradar molt més i va estar bastant interessant. (Martina Ollero)

Avui hem fet una cosa que es diu contaminació. Tracta d’ensenyar als demés el que fem en creadors en residència. Primer hem pogut practicar amb els nostres companys de classe que no fan creadors en residència i després per la tarda ho hem ensenyat a tots els professors de l’escola. Jo estava molt nerviosa perquè tinc molta vergonya, i a més és gent que veig cada dia pels passadissos de l’escola. Però quan vaig sortir a l’escenari, em va agradar molt. Això sí, no sabia on mirar perquè hi havia molta gent. Però al final m’ho he passat molt bé. (Gisela Núñez)

Avui hem estat la primera hora assajant la representació que anàvem a fer més tard; la segona hora hem fet la representació davant dels companys de 3er, de TG3 que no fan teatre. Després, a la tarda, també hem anat al cole a les 4, i hem fet la representació davant de tots els profes. Jo m’he posat més nerviosa davant dels profes, tot i que amb els companys també he estat una mica nerviosa; crec que ens ha sortit millor amb els profes, i que jo ho he fet millor davant d’ells. (Júlia Padonou)

A l’hora de fer la contaminació vam estar molt emocionats ja que a tots ens va sortir molt bé l’activitat. Abans vam fer un assaig i proves amb diferent públic, amb companys, i encara així a l’hora de fer l’actuació amb el públic del professorat va sortir millor; malgrat haver-hi més persones, no hi estàvem tan nerviosos, tot va sortir genial, no va haver cap problema amb els papers, amb els companys amagats entre el públic, amb els que actuaven… (Martí Sepúlveda)

Esta actuación me ha gustado bastante. En un principio iba a actuar entre el publico ya que estuve confinada, pero sin ensayar tuve que subir al escenario a sustituir a una compañera. Sinceramente no me dio ningun tipo de vergüenza, nos pareció bien la idea de actuar delante de profesores y compañeros porque a la gente vergonzosa le transmitió más confianza para salir y actuar. Estamos mejorando mucho y estamos ansiosos de saber cuál será el proximo público. Tener como publico a mis compañeros fue más escandaloso y gracioso que con los profesores, porque se reían y hacían bromas. Con los profesores fue más serio. (Ariadne Zuazaga)

Aquest dimarts vam passar per la nostra primera prova de foc, vam actuar davant dels nostres companys i després per la tarda davant de tot el claustre de professors que podien venir al teatre de l’escola. A la primera hora de classe vam fer una mini representació que vam fer a mitges perquè molts estàvem nerviosos. Després, a la segona hora, van venir els nostres companys, i va ser una mica decebedor perquè el públic no es va comportar molt bé, però també pot ser culpa nostra per estar nerviosos; total, que no va sortir molt bé però ens va servir per no fer les mateixes errades per la tarda. Després per la tarda va sortir molt bé, comparat amb l’altre tot va anar perfecte. (Mateo Seith)

Hoy fue un día especial en el que todos demostramos lo que hemos estado haciendo y cómo… Presentamos una pequeña obra llamada “contaminación”. Serían dos funciones, la primera a la 1:30 pm en la que nuestro público fueron nuestros compañeros de clase que no forman parte de “Creadors en residencia”. Yo diría que esta fue nuestra función más intensa porque todos estábamos nerviosos ya que serían nuestros amigos los que nos juzgarían y darían su opinion. Luego más tarde, a las 4:45 pm, empezaría la más importante, en la que sí debíamos ser más profesionales y darlo todo, ya que estaría todo el profesorado y la directora. A pesar de que estábamos nerviosos, teníamos más seguridad al mismo tiempo porque teníamos más confianza y una mejor organización en comparación a más temprano ese mismo día. Al final todo salió mejor de lo que esperábamos, obviamente con unos cuantos errores pero insignificantes ya que al final sí lo pudimos lograr. (Dio Carbone)

En la clase de teatro practicamos la presentación de la contaminación que íbamos hacer por la tarde: vinieron los compañeros de 3A y 3B que no forman parte de Creadores en residencia. Por la tarde, a las 4:30, vinieron todos los profesores del colegio a ver nuestra presentación. (Santhiago Ubilluz i Ada Aparicio)

Yo no fui parte de la actuación en sí, delante del profesorado y los alumnos de nuestro curso. Por lo tanto, no tengo mucho que opinar sobre esa parte de la experiencia, pero, no obstante, yo, junto a otros compañeros de mi clase, tuvimos la experiencia desde otro punto de vista, el punto de vista de las correcciones y de dar opiniones para mejorar. Me gustó mucho ser parte de esa parte y deseo ser parte de la actuación siguiente. (Ella Whiteman)

Ahir els meus companys de creadors en residència van fer una presentació per als alumnes i, més tard, per als professors del centre educatiu. Em va donar ràbia que no pogués assistir, ja que els assajos van ser divertits de veure i de pensar com es feia. Però els meus companys m’han explicat que va ser bastant interessant de fer i que va sortir molt bé! (Giada Trapasso)

Se suposa que havíem de fer una actuació oberta davant dels professors, però em vaig posar malalta i no vaig poder venir, fet que em va decebre molt. Espero poder venir a les properes actuacions! (Azhar Khalel)

Desgraciadament jo no vaig poder venir aquest dia però m’hagués agradat molt actuar i veure la reacció dels professors en persona. (Miró Huguet)

Em va fer moltíssima vergonya sortir a actuar davant dels companys, però per la tarda em va fer encara més vergonya que al matí, per poc començo a riure a mitja obra. (Paula Moreno)

Assaig davant la resta d’alumnes de tercer, al matí:

Normes per ser diferent

Ahir no vam fer una classe “normal”, vam haver d’escriure normes per ser “diferent”. Cada grup va escriure coses molt diferents com, per exemple, vestir i ser extravagant, ser tu mateix, pintar-se el cabell de formes estranyes, no seguir els estàndards de la societat, tenir els ulls grisos… Va ser una classe per pensar i reflexionar sobre què era ser una persona mínimament “normal”. També vam haver d’escriure quina era la diferència entre estrany i diferent. Van sorgir explicacions molt ben pensades. Per últim, vam improvisar una presentació al grup com si fos una funció de veritat. Vaig riure molt. (Giada Trapasso)

Hoy se le ocurrió a David algo bastante interesante, no solo para hacer sino también para conocer la opinión de los otros. Verán, hoy creamos normas para ser diferentes (no ser “normal”) y resaltar, o al contrario, pasar desapercibido. Algunas nos las inventamos y otras eran algunas que unos ya usábamos; ejemplo: vístete contrario a la moda actual, ser lo contrario en todo sentido a la estigmatización social de cómo debe actuar o ser un adolescente… Terminamos hablando de nuevo sobre el tema de la normalidad (era algo inevitable), ya que están estrechamente relacionados ambos temas, y no llegamos a un acuerdo como tal. xD. (Dio Carbone)

En aquest dia vam haver d’agafar un full de paper i escriure 10 normes per ser diferents dels altres; hi havia gent que posava coses com caminar al revés, vestir diferent… Amb aquesta llista vam haver de sortir a l’escenari a parlar sobre les normes amb el micròfon i explicar-les; el meu grup va ser el primer i em va ser una mica difícil de saber-me explicar però em va agradar l’activitat. A més de la llista vam haver d’explicar la nostra opinió sobre la diferència entre ser rar i ser normal. (Miró Huguet)

Ens van demanar que agaféssim un paper i bolígrafs per poder escriure 10 coses sobre com ser estrany, i els meus companys i jo vam escriure sobre com ser un mateix i no adherir-se a les masses i no tenir por d’expressar la nostra opinió. També ens van preguntar la diferència entre estrany i especial, i crec que això no passa perquè una persona pot trobar-ho estrany i una altra persona especial amb habilitats inusuals. Després d’això vam anar al centre i ho vam presentar a tota la classe. Calia fer-ho tot amb emocions i bons gestos, i crec que ho vaig fer força bé, però altres vegades m’ho vaig passar millor perquè avui estava molt tímida. (Azhar Khalel)

Més que una creació de normes amb reflexions filosòfiques, va ser una caòtica actuació on no importava què llegíem o dèiem, tot es concentrava en la projecció de la veu i el llenguatge corporal.  Havíem de fer els papers en grup amb un llistat, però a continuació ni tan sols el miràvem i ho fèiem tot per pur impuls. I és exactament el que aprenem en el teatre, la naturalitat de la representació. (Eva Vibliani)

Avui hem fet una llista amb 10 normes per ser diferent. Ha sigut una activitat que hem fet amb grups de tres i que després hem presentat davant els altres. Ha sigut divertit perquè tothom deia coses diferents. Per últim, hem començat a fer una activitat per grups de 4 on per ordre havíem de improvisar i dir coses que ens agradàvem del físic o del caràcter de la persona que teníem al costat o bé recordar un record fictici. (Júlia Güell)

Avui hem estat escrivint per grups normes per ser diferent, les normes que nosaltres creiem que havíem d’escriure en el paper per ser diferent. Quan hem acabat de pensar-les i escriure-les, les hem posat en comú. Ho hem fet parlant o explicant-les a través dels micròfons. Després en grups de 4 persones, ens hem hagut de dir coses bones… Per exemple, jo li deia a un company que tenia caràcter, coses relacionades amb el caràcter; a un altre li deia que m’agradava el seu estil… (Mireia Moliné)

El primer que vam fer va ser posar-nos en grups de tres i escriure en un paper les que creiem que són les normes per ser diferents. Després amb els micros, les vam explicar a la classe, i també  vam dir el que creiem que era la diferència entre ser diferent i rar. Em va agradar escriure les normes en un paper però a l’hora d’escoltar els companys es va fer una mica avorrit. (María Fernández)

La classe d’ahir va ser interessant perquè cadascun tenia un concepte d’estrany diferent. I hi havia gent que s’ho prenia de broma però feien gràcia: com, per exemple, pertànyer a una secta o caminar cap enrere. Després d’això també ens van fer explicar què tenia de diferent ser “rar” i ser “estrany”.  Crec que va ser interessant perquè, com he dit abans, cadascú té un concepte diferent d’una cosa dolenta o estranya. Però per a mi són paraules sinònimes i gairebé el mateix 😦🤙🏻 (Paula Moreno)

Avui hem fet una llista de normes per ser diferent. Ens hem reunit en grups de 3 i, quan hem escrit les nostres normes per ser diferent, hem hagut d’explicar la diferència entre rar i diferent. Després hem exposat les nostres normes a la resta dels companys. Quan hem acabat d’exposar tots els grups, han sortit quatre persones i han parlat d’una cosa que diguéssim nosaltres. (Gisela Núñez)

Avui en grups de tres hem fet un llistat de normes per a ser diferent. Després hem hagut també de respondre a la pregunta següent: quina diferència hi ha entre diferent i rar? Un cop respostes les preguntes, les hem dit davant de tothom, i després alguns grups han fet una mini improvisació entre 4 persones. Ha estat bé. (Júlia Padonou)

A la classe d’avui ens hem posat en grups de tres persones, i entre els tres havíem de pensar 10 normes per ser diferents. Hem estat 10 minuts aproximadament pensant sobre això, i entre tots els grups han sortit idees molt interessants i divertides, com per exemple: tenir una discapacitat física, caminar cap enrere, tallar-se el cabell al zero, no plorar, etc. Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant, ja que hem hagut de reflexionar i escoltar les idees de la resta dels companys. (Ada Aparicio)

Durant aquesta sessió vam posar-nos en grups de tres persones per, amb paper i boli, escriure una llista de normes per ser ‘’normal’’; cada grup escrivia deu normes, sortíem i les dèiem en veu alta entre el grup però d’una manera expositiva; no les llegíem, les explicàvem. Van sortir normes i conceptes molt interessants, hi havia normes relacionades amb els esports, la manera de vestir, els gustos… (Martí Sepúlpeda)

Durant aquesta sessió vam fer una llista de normes per ser diferent en grups i després les vam presentar a tots. Em va semblar una classe divertida a l’hora d’actuar, però, quan estem escoltant o esperant que algú actuï, va ser bastant avorrit i per això parlem molt; però, tret d’això, va ser molt divertida. Les normes em van semblar bastant interessants perquè eren molt gracioses a la vegada que coherents. (Mateo Seith)

Hoy hicimos como un juego: en grupos de tres debíamos poner 10 normas para ser diferente; yo iba con dos compañeros. Nos resultó un poco difícil porque no se nos ocurría nada, y entonces pensamos y dijimos “bueno, ponemos que para ser diferente no debes de seguir normas”, pero el profesor dijo que no valia, así que pensamos. No recuerdo cuáles pusimos pero salimos por grupos a leerlas y a explicar el porqué. (Ariadne Zuazaga)

Ahir la classe de creadors en residencia em va semblar bastant divertida, encara que en alguns moments va ser una mica avorrit. Vam començar amb grups de tres i en un paper havíem de posar coses que et feien no ser normal, i a continuació les havíem d’explicar als nostres companys. Era interessant saber les opinions dels nostres companys. En conclusió, m’ho vaig passar bastant bé a l’hora de presentar. (Hugo Ledo)

Avui hem estat escrivint en un paper les normes per ser diferent, després vam sortir per grups a l’escenari a dictar-les amb el micròfon. Vam posar en comú totes les coses que ens semblaven diferents en les persones. (Martina Ollero)

A la classe d’avui ens hem posat en grups de tres persones, i entre els tres havíem de pensar 10 normes per ser diferent. Hem estat 10 minuts aproximadament pensant sobre això, i entre tots els grups han sortit idees molt interessants i divertides. (Santhi Ubilluz)

Durant aquesta sessió vam fer una llista de normes per ser diferent en grup i després les vam presentar a tota la classe. Va ser una classe que em va semblar divertida a l’hora d’actuar però, quan estem escoltant o esperant a que algú actuï, va ser bastant avorrit, i per això parlem molt, però tret d’això va ser molt divertida. Les normes em van semblar bastant interessants perquè eren molt gracioses a la vegada que coherents. (Brenda Díaz)

Poders i virtuts

Sens dubte la millor sessió de totes. Va ser molt divertit veure com feien volar una companya o com m’intentaven fer invisible i com li feien ser un gos a un company. Després realment va ser una cosa bonica dir les virtuts dels altres; la meva autoestima va pujar molt després d’aquesta sessió. (Paula Moreno)

Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ada Aparicio)

Ahir, primer vam continuar amb allò dels poders. Per exemple, jo vaig dir que tenia el poder de volar, i entre uns quants m’havien d’aixecar. I després els companys ens deien les nostres virtuts i les havíem d’explicar. (María Fernández)

Avui hem fet unes activitats noves. Hem fet una activitat on havíem d’inventar un súper-poder i després les altres persones havien d’intentar fer veure que aquest poder era real. És a dir, si era la invisibilitat, havíem de simular que la persona que tenia el poder era invisible. Per últim, vam haver de dir les nostres qualitats i a més a més els companys ens deien d’altres. Desprès havíem de presentar-nos dient totes aquestes qualitats o habilitats. (Júlia Güell)

Avui hem començat fent una activitat que encara no l’havíem fet mai. Cada persona s’ha hagut d’inventar un súper-poder i l’havia de posar a prova; per exemple, una persona s’inventa que el seu poder es volar, i llavors amb un grup de cinc o sis persones, hem de fer que voli, per exemple aixecant-la amunt.  L’altra activitat que hem fet ha sigut pensar les nostres virtuts; com que no se’ns acudíem, els altres companys ens han ajudat a pensar-les. Tot seguit hem hagut de fer com un monòleg explicant les nostres virtuts. (Mireia Moliné)

Avui hem estat parlant sobre les virtuts de cada persona. Sortia una persona a l’escenari i la resta li deia les seves virtuts. Després aquella persona sortia i feia un monòleg sobre les seves virtuts representant una mica tot el que havíem dit la resta. Van sortir coses molt positives de tots. (Martina Ollero)

Avui hem improvisat que teníem súper-poders. Havíem de dir que teníem súper-poders i entre algunes persones havíem de fer que aquest súper-poder es pogués fer a la realitat. Després vam anar sortint dient súper-poders que tenim a la vida real, qualitats, com per exemple, simpatia, etc.; i si no sabies les teves qualitats, els espectadors t’anàvem dient algunes, i després havies d’interpretar un personatge que tenia molta seguretat i sabia les seves qualitats. (Júlia Padonou)

Doncs ahir hem fet això: cada persona havia d’escollir un súper poder i cada persona havia d’exercir aquest súper poder amb tots els companys. Després cada persona havia de buscar virtuts i expressar-les davant del públic, i el públic havia de dir virtuts de la persona també. (Gregory Junior)

Ayer salió una persona al escenario diciendo que tenía un poder, y una compañera salió diciendo que tenía poder de volar y entre 6 personas la agarraron para simular que estaba volando. Y despues salió una persona al centro del escenario a hablar sobre sus virtudes y los demás le ayudaban dicéndole virtudes suyas. (Santhiago Ubilluz)

En poques paraules, es tractava d’inventar-se súper poders al principi, i que altres actors es veiessin influenciats per ells. Però, al final de la classe, semblava un càsting. Una persona es col·locava en la cadira i altres li disparaven compliments. Després, amb tota la seguretat que es pot tenir, el personatge surt i explica tot el que havia escoltat, d’aquesta manera recomanant-se. Òbviament, en l’últim cas, s’intentava combatre la nostra vergonya tan poc ferma que no ens deixa mostrar tota la nostra capacitat ja que raonem que no som el suficient.  Va ser molt curiós observar com es mou l’escenari des de la càmera, en l’estat de confinament. M’ha fet repensar moltes coses, i entendre què contempla l’espectador estàtic.  Molts sorolls, crits, gent parlant de fons, actuacions boges, caos. A vegades, tot es submergia en un silenci, i de cop, veia en la pantalla agressions tan realistes que a vegades pensava que era de veritat, i on estan els professors per parar-ho! (Eva Vibliani)

Hoy la sesión estuvo bastante entretenida, y algo inesperada. Empezamos con un ejercicio de improvisación simulando que teníamos superpoderes, cada uno tenía algo único y especial, y lo pusimos en práctica con los demás, interactuando con ellos como si fueran reales (porque para nosotros lo era). Luego hicimos un ejercicio que, desde mi punto de vista, ayuda un poco a la autoestima, al menos indirectamente: cada uno subía al escenario y decía las que creía que eran/son sus virtudes; cuando acababa de hablar, el público tambien le decia cosas buenas de su personalidad y de esa persona, ya fueran físicas o sentimentales. En fin, otro día más improvisando con cosas random que te sacan un poco de la rutina del cole y te hacen tener otro punto de vista de las cosas… Básicamente xD. (Dio Carbone)

Aquest dia per desgràacia no vaig poder assistir presencialment, però van fer pensar a una persona que tenia un poder, volar, ser invisible….; també van convertir a una persona en un gos! Al final de tot van parlar entre ells de les seves virtuts. Va ser una llàstima no poder assistir. (Giada Trapasso)

El dia 18 de gener va ser una sessió que anava sobre que la persona que sortia a actuar tenia un poder, i unes altres persones havíem d’intentar que aquest poder fos real; com volar: entre sis persones van agafar a una altra persona i la van pujar i passejar com si pogués volar. Una altra persona va dir que podia controlar la gent només amb la mirada i decidir sobre elles. Després sortia una persona que feia les seves virtuts i preguntava quines eren les virtuts que tenia al grup, i una altra persona explicava les virtuts de la persona del centre. (Mateo Seith)

Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ariadne Zuazaga)

En aquesta sessió vam sortir a l’escenari i vam fer que teníem un súper poder. M’ho vaig passar genial. Un exemple va ser que la Maria feia el de poder volar i la vam aixecar i fer veure que volava; un altre el de llegir ments i fer veure que ens la podia llegir actuant. Va ser molt divertit. (Hugo Ledo)

El dia 18 de gener va ser una sessió que anava sobre que la persona que sortia a actuar tenia un poder, i unes altres persones teníem que intentar que aquest poder fos real, com per exemple, volar: entre sis persones van agafar a una altra persona i la van pujar i passejar com si pogués volar. Un altre va ser que una persona podia controlar a la gent només amb la mirada i decidir sobre elles. Després sortia una persona que feia les seves virtuts i preguntava quines eren les virtuts que tenia al grup, i una altra persona explicava les virtuts de la persona del centre. (Brenda Díaz)

Durant aquesta sessió vam fer una activitat que consistia en que una persona que actuava havia d’inventar-se que tenia un súper poder i tots els demés del públic havíem d’actuar com si aquest súper poder seu fos real. Per exemple, si una persona deia que podia volar, doncs entre unes quantes persones l’aixecàvem i el públic feia com si veiés a les persones que l’havien aixecat. (Martí Sepúlveda)

Aquell dia vam sortir a l’escenari amb súper poders. Una persona tenia el súper poder que podia volar i, quan “va volar,” altres persones al seu voltant van aixecar aquesta persona; era bastant fascinant de veure. (Azhar Khalel)

El Nadal…

Avui hem estat parlant sobre què ens ha semblat normal i no normal del Nadal. Per torns, pujàvem a l’escenari i ho explicàvem amb un micròfon. A més, ens vam haver d’inventar quin súper-poder tenim i explicar-lo. (Gisela Núñez)

Avui hem parlat sobre fets/coses que hem trobat normal o no sobre el Nadal; també hem dit el que havíem trobat normal o no en l’escenari amb micròfons davant de tothom, i també hi ha hagut companyes que han fet un exercici diferent, que era dir que tenien súper-poders i explicar-los. (Júlia Padonou)

Avui el dia 11 de gener, vam estar amb els micròfons parlant sobre coses que eren normals o no normals que ens havien passat a les vacances de Nadal. Va ser bastant entretingut encara que una mica avorrit ja que vam sortir molt poc a l’escenari. (Hugo Ledo)

Durante esta clase utilizamos mecánicas con los micrófonos en grupos. Una de estas consistía en decir qué era normal y qué no lo era relacionado con temas de Navidad. Por ejemplo: estas Navidades no son normales porque han durado muy poco, o estas Navidades no son normales por cómo se comporta la familia. Hicimos diferentes actuaciones y fue una actividad muy didáctica y extrovertida. (Víctor Mendo)

Hoy fue un día bastante raro pero interesante. Estuvimos experimentando con los micrófonos, gritando, susurrando, hablando neutralmente, hablando molestos, incluso hablando tres personas al mismo tiempo… Me gustó mucho la actividad porque David nos hizo hablar sin movernos, y nos dimos cuenta del cambio de fluidez al hablar cuando no te puedes mover, incluso sientes cómo tu voz es regulada al no poder moverte (cosa un poco complicada, que yo no logré del todo); y como siempre hablando sobre la normalidad y las cosas que no nos parecen normales, esta vez hablando de la Navidad y año nuevo. Algo que me interesó bastante de esta clase fue que a cada pareja o grupo que subía nos hacía hacer algo diferente, muy random, además xD. (Dio Carbone)

Cadascú de nosaltres, de vegades en parelles, o en trios, vam pujar a l’escenari parlant sobre certs temes i dient per què ens semblava normal o no.  Quan jo vaig pujar a l’escenari amb el meu company, ens van dir de parlar fort però sense moure el cos, i després el mateix però xiuxiuejant: estàvem experimentant amb la veu; jo crec que va ser força divertit! (Giada Trapasso)

Avui a la classe de teatre hem fet una activitat que tracta de pujar de tres en tres a l’escenari, cadascú amb el seu micròfon, i parlar d’un tema. De vegades alguns companys pujaven amb una caputxa, o un xiuxiuejava i l’altre cridava, o no es deixaven parlar entre ells… Van estar parlant d’una cosa que es diu contaminació, que es donar a conèixer el nostre projecte al professorat. (Ada Aparicio)

Hem estat parlant sobre què va ser normal i què no va ser normal durant les vacances de Nadal, i havíem de donar després la nostra opinió amb el micròfon fent diferents veus. Em va semblar molt divertit com jugàvem amb la veu. (Gregory Junior)

Hoy estuvimos usando los micrófonos,  gritando, susurrando, hablando neutralmente, hablando molesto y hablando tres  personas a la misma vez. También hablamos sobre la contaminación, que es repartir información sobre nuestro proyecto. (Santhiago Ubilluz)

Avui hem estat treballant amb els micròfons, parlant un altre cop sobre el que era normal o no, però aquest cop sobre el que ens havia passat durant les vacances de Nadal. Va ser divertit ja que tothom va donar la seva opinió sobre aquestes i ens vam explicar una mica tot el que vam fer. (Martina Ollero)

Ayer estuvimos hablando de lo que era normal y de lo que era anormal; es una actividad que propuso David, y la verdad, me pareció divertida ya que salieron varios comentarios de la Navidad y de los profesores, a los que los pusieron verdes. Me gustó esta actividad. (Brenda Díaz)

Avui hem estat parlant durant una bona estona del que hem trobat o no normal durant el Nadal. Cadascú tenia que posar un exemple i per torns parlar pel micro. Desprès hem començat a fer un exercici on havíem d’inventar-nos un poder i explicar una situació on hagués intervingut aquest poder. (Júlia Güell)

En aquesta sessió, hem estat parlant sobre la normalitat o no normalitat del Nadal. Ho hem fet utilitzant els micròfons. També hem estat improvisant amb els micròfons: el David ens deia un tema, i havíem de fer una història sobre aquell tema. Un exemple ha sigut una parella del grup que tenia súper-poders i aquesta parella s’havia d’inventar una història. Ha sigut un sessió entretinguda i creativa. (Mireia Moliné)

Avui hem començat explicant a la classe els comentaris que vam fer sobre el Nadal. I ho havíem d’explicar amb diferents emocions. Després vam fer que teníem poders. (María Fernández)

Aquest dia vam parlar sobre el Nadal, el que ens semblava “normal” o el que no ens ho semblava. Vam fer aquesta activitat amb micròfons i em va semblar molt divertit. (Miró Huguet)

La sessió d’avui ha estat graciosa, ja que havien d’explicar què era normal i que no. No ho sé molt bé perquè jo no vaig ser-hi, però, pel que he vist al bloc, va ser divertit. (Paula Moreno)

Aquest dia va ser un escalfament. És com si ens preparéssim per als futurs mesos. Era la típica expressió escrita sobre què has fet durant les vacances, però interpretant i recordant els conceptes que vam estar fent, ja, l’any passat. Per mi, va ser un recordatori després de Nadal sobre què és estar a l’escenari i canviar d’accions successivament. Espero que sigui una preparació per alguna cosa més fascinant. (Eva Vibliani)

El dia 11 de gener vam estar parlant sobre el que pensem que és normal o no en el Nadal. S’anava explicant per torns i pujàvem a l’escenari. Després vam haver de pensar sobre un  poder que volíem tenir. (Mateo Seith)

Durant la sessió del 11 de gener vam estar parlant sobre si el Nadal ens semblava normal o no. Van sortir temes i conceptes molt interessants, vam discutir i opinar tots. Després d’un llarg temps amb aquesta conversació, el David ens va proposar improvisar de manera que semblés que teníem un súper poder. (Martí Sepúlveda)

Aquest dia vam parlar amb micròfons sobre si El Nadal és normal o no, i m’ha agradat molt aquest tema! Després vam parlar sobre quin tipus de súper poders ens agradaria tenir. (Azhar Khalel)