‘Té a veure amb el que vam parlar amb la Tanit a la primera sessió. Es plantejava el canvi de sensacions que ens provocava el nostre entorn. Per exemple, una sensació de claustrofòbia en estar tancats. ‘
‘A mi em va generar molta inquietud, no trobar portes em posava molt nerviosa’
‘Quan no és possible fer alguna cosa, més ganes de fer-la tenim. I com l’arquitectura té més intencions de les que ens pensem i sol ser restrictiva per controlar-nos.‘
‘La Tanit volia fer-nos veure que l’art no només són quadres’
‘Vaig sentir inquietud, animació de sortir d’allò quotidià, curiositat, confortable amb la companyia.’
‘Penso que la Tanit ens va portar a aquesta exposició perquè ens fixem més en l’arquitectura i no tant en quadres. Crec que l’artista volia transmetre la importància de la distribució dels espais. Aquelles parets em van transmetre neguit i ànsia de buscar sortides extra, una altra manera d’interconnectar les habitacions.’
Escrivim algunes de les primeres sensacions i idees després de la primera sessió amb la Tanit Plana. Compartim alguns pensaments:
‘El dijous passat vam parlar de moltes coses. Doctrina, imatge, temps, rebeldia, entre més coses. També ens vam medir, a nosaltres mateixos, les nostres mans i els nostres peus. La Tanit i nosaltres vam proposar medir més coses: L’Institut, la classe, una cadira, la dignitat, les espatlles, etc.
La sessió va estar molt bé i em va agradar molt.’
—
‘La primera sessió em va semblar una mica abrumadora ja que tothom feia milions de preguntes. Vam tractar molts temes diversos. Temes com la rebelia i la doctrina. Va ser una successió de temes que quasi no tenien res a veure. Com l’estètica amb la gestió del temps. Però una cosa que em va semblar interessant va ser com ens inspiràvem i també la nostra capacitat de no ser adoctrinats i quan ho estàvem.’
—
Quina capacitat teniu de no seguir una doctrina?
Tinc la capacitat de parlar quan les coses no són justes.
Amb què et quedes de la sessió?
M’ha agradat molt els conceptes que hem parlat com l’administració del temps i què es la doctrina.
—
‘Jo no em consideraria rebel, ja que no sóc molt de sortir de la meva zona de confort.’
—
‘Amb el què em quedo de la sessió és de no suposar que no podràs fer algo abans d’intentar-ho.’
—
‘Vam parlar de la importància del temps i com el distribuïm a la nostra rutina, també de la doctrina i de quines coses es poden fer a l’institut, de la imatge personal i què és la inspiració per nosaltres.
La Tanit em va semblar una persona molt alegre i decidida.
Sou rebels?
Depèn del significar que li donis a la paraula, igual la pregunta hauria de ser ‘Què és per tu ser rebel?’
—
‘L’última sessió em va donar una sensació de rebeldia i diversió. Es va sentir molt comunitari i còmode. Vam parlar de temes com doctrina, autoimatge, el que es pot o no es pot fer, colonització, rebeldia, deconstrucció…
Vam mesurar la nostra alçada, la mà, el peu.’
Ets rebel?
Responent la pregunta jo sí que em considero rebel perquè no m’agrada conformar-me amb el que diu el sistema o l’autoritat.
Què és la inspiració? Es el sentiment que ens anima a crear.
Què és l’estètica? És la filosofia que estudia les condicions de la bellesa.
Quina capacitat tens de no seguir una dotrina? Tinc la capacitat d’informar-me de per què pensem el què pensem i així deconstruir les meves creences.’
—
‘Amb què et quedes de la sessió 1?
Amb lo entretinguda que va ser la classe quan vam estar parlant.’
—
‘El que més em va interessar va ser el fet de quedar-nos a l’institut a dormir perquè així trenquem la normalitat durant una nit, perquè sempre es vindre aquí a estudiar i anar-nos-en, però mai hem fet com en les pel·lícules de passar la nit aquí i em molaria molt. Però sense moltes normes perquè sempre estem amb moltes normes aquí dins.’
—
‘D’aquella sessió em va quedar una sensació de confiança i comoditat amb aquesta artista. També vam parlar sobre la doctrina i que significava per a nosaltres, i vam parlar i fer-li preguntes interessants sobre lo que feia aquesta artista.’
—
‘El dia vint-i-tres vi una professora a donar-nos diverses charades reflexives, també molts a classe van treure alguns temes i preguntes que en el personal no m’interessa molt, encara que tampoc eren avorrides. Sincerament no em va servir de molt, almenys a mi, ja que aquest tipus de temes ja els parlem en filosofia i quasi repetitiu, quan això es tracta de dibuixar, tampoc dic que va ser una perduda de temps però que si que podria haver fet alguna cosa més afiliat al dibuix, que per a això estic.
En la segona hora ens… mesurem els peus i l’altura?
Una gran manera d’aprofitar el temps, comptat i debatut no li vaig veure el sentit a està activitat, però em va servir ja que necessitava les meves mesures per a un projecte personal.’
