Finalment donem per acabada la nostra obra. Ens quedava una línia del trompe-l’oeil per pintar! Sense aquesta línia la sensació de que la nostra peça quedés continguda en una vitrina no es produïa.

Utilitzar un làser ens ha ajudat molt. Altrament, hagués set molt difícil dibuixar la línia sobre una superfícies irregular. A més a més, aquesta línia calia que estès deformada òpticament per tal que l’ull de l’observador li donés sentit quan es trobés en un punt determinat del pati.

També us hem de dir que ja li hem posat un nom a l’obra: contin(g)ent

Aquest mot reuneix alhora dos significats: Continent: Cosa que en conté una altra (es refereix a la vitrina del trompe-l’oeil). Contingent: Porció o part que aporta a una acció solidària cadascun dels qui hi intervenen. En alguna cosa a la qual contribueixen molts, la part que cadascun ha de fornir (es refereix al conjunt de mòduls individuals que formen part del conjunt de l’obra).

Per cert: us convidem a venir a conèixer la nostra intervenció i a trobar el punt negre pintat al terra del pati petit des d’on cal observar el trompe-l’oeil per tal que prengui sentit.

Us recordem que el proper dimarts 23 de maig de 2017 a les 18:30 els alumnes de 4t d’ESO i en Pep Duran us presentarem l’obra i us explicarem què ens ha impulsat a plantejar una peça col·lectiva com aquesta!

Text escrit per: Lola, Janina, Júlia

Després d’haver encolat tots els mòduls sobre una base de fusta, hem traslladat l’obra al seu lloc definitiu. Com ja us vam explicar, el lloc escollit és el passadís que connecta els dos patis del nostre institut.

Els motius pels quals hem escollit aquest lloc són:

Per una banda, es tracta d’un lloc exterior protegit de la pluja que absorbeix molt trànsit de gent. Per tant la nostra obra podrà ser vista per tothom.

En segon lloc, creiem que aquest passadís sempre ha estat un lloc de pas sense cap interès especial. Hem pensat que el nostre projecte podia dignificar aquest espai. Us recordem que a través d’aquest passadís es produeix l’accés a la sala d’actes del nostre centre (un espai molt utilitzat no solament per persones del centre sinó que també de fora).

Sense oblidar el factor reclam que volem que tingui l’obra, l’hem penjada sobre un dels murs d’aquest passadís visible pràcticament des de l’accés al pati. Tal i com havíem previst, hem observat que l’obra no destaca ja que el color blanc que la caracteritza no es distingeix molt del color de la paret. És per això, que hem incorporat una pintura mural a mode de vitrina/contenidor (fent referència a la prestatgeria que ens ha acompanyat durant tot el curs en les activitats prèvies a la fase final del projecte). D’aquesta manera deixem constància en l’obra de les reflexions dutes a terme en el procés creatiu experimentat.

Per tal de reforçar la idea d’obra com a fita d’un recorregut, hem volgut dissenyar una pintura mural utilitzant la tècnica òptica del trompe-l’oeil. Aquesta tècnica consisteix en deformar intencionadament una imatge per tal que prengui volum si s’observa des d’un punt de vista determinat. La necessitat de situar-se en aquest punt per observar la peça des d’un òptim punt de vista fa que l’observador recorri part del pati i s’apropi a l’àrea d’accés a la sala d’actes complint el nostre objectiu. Per poder dur a terme aquesta darrera fase del projecte hem dissenyat el trompe-l’oeil amb ordinador i l’hem projectat sobre el mur del pati per tal de marcar les línies amb l’ajuda d’un làser. Posteriorment hem encintat les línies i les hem pintades de negre.

Text escrit per: Silvana, Sara, Xiaoyan

Després de donar-hi moltes voltes hem decidit instal·lar la nostra obra en un espai del pati. Concretament en un passadís estret  que connecta els dos patis de l’institut. Per les característiques d’aquest indret, hem conclòs que  la nostra obra li aportarà un interès especial. A més a més, coincideix en què aquest passadís s’hi troba la porta de la sala d’actes! Creiem que la nostra intervenció dignificarà força aquest espai.

Per tractar-se d’un espai exterior volem que la nostra intervenció pugui resistir la intempèrie. És per aquest motiu que caldrà revestir els nostres petites escultures amb un producte resistent a la humitat. En Pep ens ha proposat l'”Aguaplast”. Aquest és un producte que barrejat amb aigua es converteix en una pasta similar al guix. Folrarem les peces amb “Aguaplast” i després les pintarem amb colors blancs. El nostre objectiu és donar als nostres mòduls un aspecte similar a les escultures de guix de l’aula de dibuix i que hem estat utilitzant en els processos de reflexió d’aquest curs. A més a més, creiem que el color blanc també reforça la idea del racionalisme que vam estudiar al començament de curs. Entenem que en un edifici racionalista, on hi predominen els volums purs i sense ornamentació, l’aspecte final de la nostra obra ha de ser senzill i minimalista.

Aquí teniu unes fotos del procés de revestiment i pintat.

Enmig del procés de creació del nostre projecte, hem visitat l’exposició Col·lecció MACBA 31.

“Els treballs inclosos a Col·lecció MACBA 31 qüestionen les diverses formes de conflicte en el món actual, reflexionen sobre la relació de l’art amb si mateix i sobre la seva capacitat d’interpel·lar la realitat, alhora que reivindiquen l’experiència sensorial, la corporalitat i la vivència del temps com a condicions essencials de l’experiència artística”

Val a dir que l’exposició ens ha impressionat molt! Destaquem: La dimensió d’algunes obres, el significat, els mitjans expressius, el recorregut museogràfic i l’edifici del MACBA entre moltes altres coses.

L’experiència ha valgut la pena! Hem reflexionat molt al voltant de les peces treballades. Però de totes les reflexions ens quedem amb la importància de la ubicació d’una peça artística i la rellevància que aquesta ofereix dins del discurs artístic del conjunt.

Creiem que el nostre projecte ha d’estar ubicat en un espai concret de l’institut i ha d’aportar un valor afegit al lloc.

En finalitzar la visita hem observat les dues peces murals que hi ha a l’exterior del MACBA i que ens recorden l’aspecte de la nostra peça col·lectiva! Serà un referent a tenir en compte de cara a la darrera fase del projecte.

Text escrit per: Thomas, Víctor, Iker

El nostre projecte va agafant forma. Hem passat de les dues dimensions a les tres!

Per poder-ho aconseguir hem treballat amb planxes de suro de diversos gruixos. El suro és un material fàcil de treballar i tallar. Ens ofereix un grau de llibertat a l’hora d’evolucionar els nostres dissenys en vers la tercera dimensió. Com veureu en les imatges, han aparegut volums circulars, plans inclinats, diversos nivells. Dissenys que inicialment semblaven senzills ara han agafat cert protagonisme. Tot i que les peces han evolucionat considerablement, hem intentat mantenir la coherència del conjunt de l’obra. No hem oblidat que l’obra és col·lectiva!

L’experiència del treball amb el suro ha estat molt interessant! Hem utilitzat caladores, llimes…

Text: Irene de Antonio, Deidre, Roger Sánchez, Pol Jacomé, Isabel Amorós

Com ja sabeu des d’un principi el nostre objectiu ha estat fer una obra amb el Pep Duran apropiant-nos d’un espai de l’institut. Portem des del setembre introduint-nos en el món de l’art per a obtenir el millor resultat final i estudiant referents artístics que ens ajudin a l’hora de prendre decisions.

En Pep sempre ens ha dit que una obra respectuosa amb les preexistències i que parteix d’un objecte trobat en el lloc on s’executa és un bon punt de partida!

Després de l’estudi del racionalisme com a estil arquitectònic i decidir que el nostre institut n’és un exemple, hem acordat utilitzar un mòdul de 34,5×34,5cm que es repeteix molts cops en les finestres del nostre centre. Unes finestres que, per cert, responen als cànons estètics del racionalisme.  Aquesta quadrícula ha de servir per organitzar un mural volumètric amb 21 peces (una per alumne) fixada en un dels murs del pati de l’institut.

En primer lloc, vam fer una aproximació al disseny del mural de forma independent. O sigui, cada alumne va dissenyar el seu mòdul sense coordinar-se amb la resta. El resultat va ser un mural sense intenció i amb dibuixos molt diferents. Es barrejaven diversos estils: realisme, abstracte… Ens calia organitzar-nos i treballar col·lectivament!

A continuació, vam intentar una segona aproximació dibuixant una graella a la pissarra amb els 21 mòduls distribuïts i vam assignar posicions a cada alumne. Sobre la pissarra anàvem dibuixant i modificant el nostre disseny per tal que s’ajustés al disseny de la resta de companys. Vam inclús decidir en quin estil havíem de fer els dissenys. El treball en grup no va ser gens fàcil però finalment vam arribar a una proposta amb cara i ulls.

Amb els mòduls consensuats per la resta del grup, en Pep, ens va proposar fer un prototip d’aquesta rajola amb paper. Va ser una altra oportunitat per poder variar el nostre disseny i ajustar-lo als dissenys dels companys.

Recuperant una de les classes que vam fer a principi de curs treballant amb els guixos, i la prestatgeria-aparador de l’aula de dibuix, vam decidir estampar els nostres dissenys sobre els vidres d’aquest aparador amb “blanc d’espanya”.

Aprofitant aquesta activitat vam poder treballar amb el negatiu del nostre disseny. L’oportunitat de treballar amb mides reals va estar molt interessant ja que molts de nosaltres vam detectar punts dèbils del nostre disseny i millorar-lo. Per primer cop vam veure l’aspecte que la nostra intervenció agafarà i en posició vertical! Ens va sorprendre positivament. Vam descobrir inclús relacions dels nostres dissenys amb les escultures de guix situades sobre de la prestatgeria… tot, en certa mesura, ESTÀ RELACIONAT!

Ara toca treballar la volumetria dels mòduls a veure què dona de si…

Hem tornat de vacances! Bon any 2017!!

El dia 10 de gener hem fet una nova activitat que consisteix en el disseny d’una sèrie-sanefa!

Fins ara hem treballat molts aspectes relacionats amb tècniques i estratègies per a expressar les nostres idees artístiques. La majoria de tasques realitzades fins al moment han prioritzat les idees individuals de cada company de classe per després posar-les en comú i compartir-les.

En aquesta activitat en Pep vol que treballem com a equip i ens demana que siguem capaços d’arribar a consensuar idees amb la resta. El resultat final serà una intervenció única a partir de petits fragments individuals de cada company. La condició que ens ha imposat és que hem de garantir la continuïtat de la sèrie i coordinar-nos!

El treball en equip ha estat més complicat del que pensàvem.

El dilluns 19 de desembre en Pep ens ha proposat treballar utilitzant obres d’altres artistes.

Ens han fet una petita xerrada sobre: JEFF KOONS – two ball (referent al treball amb vitrines),MARCEL DUCHAMP – bicycle (referent als mecanismes), MAN RAY – Venus (referent a volum i guix), GEORGE SEGAL – Picasso’s Chair (referent als objectes trobats), ROLAND PENROSE- last travel of captain Cook (referent a treball amb color i textura), SALVADOR DALÍ- telèfon afrodisíac (referent a la forma i concepte)

Després de veure alguna de les obres d’aquests artistes hem acabat d’entendre els conceptes que havíem estat treballant en les classes anteriors.

A continuació, hem hagut de fer una proposta personal basant-nos en una de les obres que hem vist. Podem tallar, fragmentar, enganxar, alterar, refer, perllongar, afegir, transformar, manipular, girar, estirar, escalar, canviar colors, textures…

Un cop pensada la nostra intervenció l’hem hagut de dibuixar al nostre bloc d’exercicis i incorporar una darrera tasca proposada pel departament de llengües de l’institut:

El treball del MICRORELAT: És un text literari narratiu que es caracteritza per la brevetat de contingut, és concís i d’una gran intensitat expressiva, com un veritable extracte que presenta l’essència d’una història. Aquest breu relat té una enorme capacitat suggeridora, textualment diu poc i narrativament condensa molt.

Per tant hem acabat l’activitat definint un títol suggerent per la nostra obra!

El dilluns 12 de desembre hem fet fotografies contextualitzades. Creiem que és una bona manera de posar en comú els objectes observats amb els espais treballats. Hem entès que en una fotografia no és només interessant l’objecte que hi apareix sinó el lloc on està situat i com hi està situat. Aquells objectes de la vitrina que inicialment no els consideràvem importants, en canviar-los de lloc i contextualitzar-los, s’han tornat interessants!

El dilluns 28 de novembre, en Pep va proposar-nos fer una activitat la qual era trobar noves funcions per a unes peanyes que hi havia a l’aula de visual i plàstica. Primer vam començar dibuixant les nostres idees al bloc de notes aprofitant unes fotografies que ens van donar. Un cop definida la idea vam executar-la construint físicament la proposta. Hem aprés a utilitzar objectes i a buscar-los una funció.

La segona meitat de la classe vam fer el mateix exercici al pati. Vam entendre que com que l’espai havia canviat, la nostra obra també ho podia fer. Les proporcions del pati són diferents que les de l’aula i ens ha permès construir escultures més grans. Al final de l’activitat, hem interactuat amb les propostes i hem fet una activitat on ens hem situat al costat dels objectes formant part de l’obra.

Text: Isabel Amorós

Més tard hem sortit al pati…