Finalment donem per acabada la nostra obra. Ens quedava una línia del trompe-l’oeil per pintar! Sense aquesta línia la sensació de que la nostra peça quedés continguda en una vitrina no es produïa.

Utilitzar un làser ens ha ajudat molt. Altrament, hagués set molt difícil dibuixar la línia sobre una superfícies irregular. A més a més, aquesta línia calia que estès deformada òpticament per tal que l’ull de l’observador li donés sentit quan es trobés en un punt determinat del pati.

També us hem de dir que ja li hem posat un nom a l’obra: contin(g)ent

Aquest mot reuneix alhora dos significats: Continent: Cosa que en conté una altra (es refereix a la vitrina del trompe-l’oeil). Contingent: Porció o part que aporta a una acció solidària cadascun dels qui hi intervenen. En alguna cosa a la qual contribueixen molts, la part que cadascun ha de fornir (es refereix al conjunt de mòduls individuals que formen part del conjunt de l’obra).

Per cert: us convidem a venir a conèixer la nostra intervenció i a trobar el punt negre pintat al terra del pati petit des d’on cal observar el trompe-l’oeil per tal que prengui sentit.

Us recordem que el proper dimarts 23 de maig de 2017 a les 18:30 els alumnes de 4t d’ESO i en Pep Duran us presentarem l’obra i us explicarem què ens ha impulsat a plantejar una peça col·lectiva com aquesta!

Text escrit per: Lola, Janina, Júlia

Després d’haver encolat tots els mòduls sobre una base de fusta, hem traslladat l’obra al seu lloc definitiu. Com ja us vam explicar, el lloc escollit és el passadís que connecta els dos patis del nostre institut.

Els motius pels quals hem escollit aquest lloc són:

Per una banda, es tracta d’un lloc exterior protegit de la pluja que absorbeix molt trànsit de gent. Per tant la nostra obra podrà ser vista per tothom.

En segon lloc, creiem que aquest passadís sempre ha estat un lloc de pas sense cap interès especial. Hem pensat que el nostre projecte podia dignificar aquest espai. Us recordem que a través d’aquest passadís es produeix l’accés a la sala d’actes del nostre centre (un espai molt utilitzat no solament per persones del centre sinó que també de fora).

Sense oblidar el factor reclam que volem que tingui l’obra, l’hem penjada sobre un dels murs d’aquest passadís visible pràcticament des de l’accés al pati. Tal i com havíem previst, hem observat que l’obra no destaca ja que el color blanc que la caracteritza no es distingeix molt del color de la paret. És per això, que hem incorporat una pintura mural a mode de vitrina/contenidor (fent referència a la prestatgeria que ens ha acompanyat durant tot el curs en les activitats prèvies a la fase final del projecte). D’aquesta manera deixem constància en l’obra de les reflexions dutes a terme en el procés creatiu experimentat.

Per tal de reforçar la idea d’obra com a fita d’un recorregut, hem volgut dissenyar una pintura mural utilitzant la tècnica òptica del trompe-l’oeil. Aquesta tècnica consisteix en deformar intencionadament una imatge per tal que prengui volum si s’observa des d’un punt de vista determinat. La necessitat de situar-se en aquest punt per observar la peça des d’un òptim punt de vista fa que l’observador recorri part del pati i s’apropi a l’àrea d’accés a la sala d’actes complint el nostre objectiu. Per poder dur a terme aquesta darrera fase del projecte hem dissenyat el trompe-l’oeil amb ordinador i l’hem projectat sobre el mur del pati per tal de marcar les línies amb l’ajuda d’un làser. Posteriorment hem encintat les línies i les hem pintades de negre.

Text escrit per: Silvana, Sara, Xiaoyan

Després de donar-hi moltes voltes hem decidit instal·lar la nostra obra en un espai del pati. Concretament en un passadís estret  que connecta els dos patis de l’institut. Per les característiques d’aquest indret, hem conclòs que  la nostra obra li aportarà un interès especial. A més a més, coincideix en què aquest passadís s’hi troba la porta de la sala d’actes! Creiem que la nostra intervenció dignificarà força aquest espai.

Per tractar-se d’un espai exterior volem que la nostra intervenció pugui resistir la intempèrie. És per aquest motiu que caldrà revestir els nostres petites escultures amb un producte resistent a la humitat. En Pep ens ha proposat l'”Aguaplast”. Aquest és un producte que barrejat amb aigua es converteix en una pasta similar al guix. Folrarem les peces amb “Aguaplast” i després les pintarem amb colors blancs. El nostre objectiu és donar als nostres mòduls un aspecte similar a les escultures de guix de l’aula de dibuix i que hem estat utilitzant en els processos de reflexió d’aquest curs. A més a més, creiem que el color blanc també reforça la idea del racionalisme que vam estudiar al començament de curs. Entenem que en un edifici racionalista, on hi predominen els volums purs i sense ornamentació, l’aspecte final de la nostra obra ha de ser senzill i minimalista.

Aquí teniu unes fotos del procés de revestiment i pintat.