Sessió de contaminació

Dimecres 5 de febrer, els alumnes van explicar als professors de Centre com anava el seu projecte.

Amb una coneguda dinàmica de grup, tots en rotllana i amb un cabdell de llana, En Joan tenia un cabdell de llana i començà l’activitat: va llençar el cabdell de llana a un alumne i mentre el llençà va fer una pregunta a un altre assistent. Aquest alumne contestà i acte seguit, l’alumne va passar el cabdell de llana a professor perquè li demanés una altra cosa sobre el projecte. D’aquesta manera, successivament, tots van poder fer intervencions fins que el cabdell quedà desfet fins a crear una estrella de fils de llana.

Els nois van explicar com van ser els seu inicis, quan la Isabel no hi era i les comunicacions es feien a través de cartes i dibuixos per conèixer.

Van comentar diversos exercicis que van fer entre ells per trobar un camí que els portés a treballar conjuntament i que fos del seu interès en un projecte que els porti a un treball a final de curs.

Van veure que Instagram els aportava una manera de comunicar-se de manera senzilla i natural; ja que entre totes totes les xarxes socials és la que més usen, on tots tenen un perfil i la que tots fan comentaris sobre la seva activitat.

Com construïm un personatge?

A partir dels elements que es van anotant a la pissarra entre tots els nois i noies construïm el nostre personatge fictici:

El grup de l’Andrea:

Del cielo bajó un pintor para pintar tu figura, pero no encontró color para tanta hermosura.

El Fabián és un noi de família modesta del sud de Múrcia. Va venir aquí a Barcelona perquè el seu pare està malalt i només li poden curar aquí. És un noi alt, està fort, fibrat, i li agrada l’esport. No ha tingut una vida molt fàcil, als 15 anys va començar a consumir droga porro al parc amb els seus amics. També ha format part d’algunes baralles de carrer. Però ha canviat de mentalitat i vol convertir-se en un estudiant exemplar. Ara mateix la seva vida sexual és molt baixa, el que passa és que està molt sortit i només fa que veure vídeos per gent gran.

El Fabian és una persona extravertida i sempre diu el que pensa. És del Múrcia Fútbol Club i li encanta la marca de roba Siksilk tot i que no té diners per comprar. Està enamorat d’una actriu molt famosa anomenada Katherina però mai podrà arribar a conquerir-la, és un amor platònic. Alguna vegada ha pensat en suïcidar-se. Té molts amics, sobretot la seva colla de Mataró.

De petit es va traumatitzar perquè va veure a la seva mare practicant l’acte sexual amb el seu germà i el va matar. Llavors, la seva mare, el va castigar sense Fortnite. 

Aquest és un resum de la vida d’en Fabian. 

El grup de l’Edrhian:

En Fabian té 16 anys, viu a Madrid amb els seus pares i la seva germana petita de 9 anys que va a la mateixa escola que ell, la seva mare treballa de directora informàtica i el seu pare en una empresa de vaixells. Estudia 4t ESO en una escola privada al centre de Madrid on té molts amics; el seu millor amic es diu Marco i també té una amiga, Paula. Porta un uniforme negre amb corbata vermella i camisa blanca, el seu xofer l’acompanya per tot arreu. Els caps de setmana va a caçar amb el seu avi amb el seu iot de 200.000 euros. És feixista, ateu i molt ric. És alt, té els cabells de color negre, els ulls blaus,  1,80 metres i té un pes normal. Sempre es pentina amb un tupé, porta una polsera amb la bandera d’Espanya. Li agrada molt els macarrons amb tomàquet i la pizza. El seu somni és ser astronauta o treballador al McDonals. Té por a la mort i a les altures, també és aracnofòbic.

El grup de d’en Ton:

Noi molt musculat.

17 anys.

Fill únic.

Viu a Monitoenmoto capital de Tukuscamba.

Model de l’equip nacional de fùtbol.

No és bo en els estudis però li és igual perquè ja té la vida solucionada.

Té molts amics.

No té parella.

Té una ment molt oberta a les persones però només confia amb els amics de la infantesa.

Els seus pares estan divorciats.

Els seus somnis els està complint perquè el seu somni era ser model.

Les seves pors són els violadors (el seu tiet)

El grup de l’Itziar:

En Fabián té 24 anys, treballa de camell viu a Madrid al barri de Carabanchel .Està casat amb un noi que es diu Felicio, en Felicio és actor porno.

Té una petita obsessió amb el seu físic,vesteix amb samarretes arrapades i té el cabell rissat .També té un gat que es diu Firulais.

Té dues mares que son models, el seu somni és fer la volta al món. 

Els seus hobbies són beure, fumar, sortir de festa, i anar al gym.

Es gasta els diners en operacions de cirurgia plàstica, li agradaria haver sigut cantant però canta molt malament.I els dissabtes va a un karaoke de la Gran Via de Madrid.

Té 5 germanes, totes més grans que ell,és l’únic noi de la família.

De petit vivia a una una auto-caravana amb la seva família i viatjaven tots junts per tot el món. i per això sap parlar molts idiomes.

Una de les experiències més dures van ser ser que de petit el va violar el seu tiet d´Albacete i va quedar-se molt marcat i  les seves mares no el van creure i per això mai l´han portat al psicòleg cosa que ara fa cada setmana. 

I una de les cosses que ell defensa, és el partit polític de Ciutadans, cosa que als seus amics no els agrada gens.

ALTAVEUS. Per què un instagram?

Des del projecte entenem el blog del projecte com un espai de registre i documentació, que possibiliti el cohabitar de veus, relats i capes dels agents que hi participem (docents, alumnes, artistes i mediadors), i explorar com entren en joc els processos d’aprenentatge.

Fa uns mesos vam explicar a l’alumnat l’existència d’aquest blog, amb la voluntat d’escoltar les seves veus i propostes, en definitiva perquè ho sentissin com un espai propi. Amb aquesta intenció, el compartir va començar amb la pregunta:

QUIN ÉS L’ÚS QUE FEU DELS BLOGS?

I la resposta va ser:

NOSALTRES NO UTILITZEM BLOGS, LES XARXES SOCIALS QUE FEM SERVIR SÓN INSTA I YOUTUBE

Indicador:

SI NO HO SENTIU PROPI, CAL PENSAR I BUSCAR ALTRES VIES O CANALS QUE SÍ UTILITZEU I US REPRESENTIN

Bé, doncs aquest és el punt de partida d’un perfil a Instagram que ben aviat publicarem. Estigueu atentes!!!

Després de debatre i posar en comú, es va decidir crear un únic perfil (no diversos perfils un per cada persona), inventant un personatge les històries del qual transiten entre realitat i ficció desplegades per l’alumnat, esdevenint una mena de retrat col·lectiu caricaturesc entorn a malestars contemporanis des de l’adolescència.

Sortida: Visita a l’exposició Miralls de l’invisible. Bill Viola

Dimecres 22 de novembre, ens vam acostar a la Pedrera i vam poder conèixer l’obra de Bill Viola, què és el videoart, la trajectòria de l’autor, observar diversos vídeos veient com ha anat canviant la tecnologia del vídeo, quins són els referents de l’artista i quin sentit té per a ell la vida, la família i la condició humana.

Què ens va passar a l’entrada?
Per seguretat, tots estris punxants es van haver de quedar a l'entrada; com als aeroports! Per tant un munt de tisores ens esperaven a la sortida.

Bill Viola és un vídeo artista que per crear les seves obres sovint agafa com a referent obres clàssiques de la història de l’art. A la sortida de dimecres en vam veure molts exemples.

L’activitat que vam proposar va ser triar una obra que hagués agradat de les que van veure del Bill Viola (o una altra diferent) i buscar el referent o referents en què l’artista s’ha basat per crear la seva obra. Fer un comentari comparant com Bill Viola ha utilitzat aquest referent i les diferències i similituds amb la seva obra.

Després comentar breument l’experiència en la sortida: com es va viure? què vas aprendre? què et va agradar? quines sensacions vas tenir? qu vas descobrir sobre tu mateix o els altres`…

Us deixem algunes de les intervencions:

Elies i Ainhoa: Aquesta foto en Bill Viola s’ha inspirat en la seva mare i el seu fill que representen les diferents etapes que té la vida i com una segueix a l’altra però sense tocar-s’hi. Per això quan mires la pantalla de baix, també veus el reflex de la pantalla de dalt i a l’inrevés.

Referent: Angeles Mas Vila

També mostra la unió entre la vida  la mort, (el naixement i la mort).

Comparteixen el simbolisme però no la forma de representar-la. Angeles Mas ho mostra amb una pintura molt representativa mentre que Bill Viola ho mostra amb dues pantalles una sobre l’altra però sense tocar-s’hi mostrant-ho de forma més visual.

L‘única diferència és que Angeles ho mostra amb una connexió directe i Bill indirecte, sense que la vida i la mort es toquin.

Ens va agradar molt l’exposició i la forma amb què s’expressa ja que és diferent a allò que estem acostumats a veure i ens agrada  molt la introducció de les pantalles dintre d’aquesta mena d’art.

Berta Pujol: Per a fer aquesta obra, Bill Viola es va inspirar en els quatre elements de la natura: la terra, l’aire, el foc i l’aigua. Vol demostrar que la natura sempre ens supera, i per això representa aquests quatre màrtirs de la natura.

A Martiri, suplici pel foc : en aquest quadre es representa un màrtir que està sent torturat de la forma més dolorosa possible, que és morir cremat. Bill Viola es va inspirar en obres com aquestes per representar els martiris que podem arribar a sofrir per part de la natura. Vol inspirar-se en aquesta brutalitat per arribar a emocionar al espectador com ho feien els antics artistes.

Aquestes obres es penjaven en esglésies per explicar al poble què els passaria si pecaven, i també l’obra de Viola es va fer per ser penjada en una catedral i que tingués el mateix efecte que els seus antecedents.

Personalment, la sortida ens va agradar bastant més que l’anterior, ens va agradar molt, en general, el treball i les obres de Bill Viola i les vam troabar molt interessants i amb molts missatges.

Sortida: Interfícies

Cartell de l’exposició

Dimecres 11 de novembre vam anar a veure l’exposició: Interfícies. Arts Visuals- Territoris i Salut. 

Imatge de l’exposició.

Maikel Aponte, Itziar Molinuevo i Nicolle Menjívar: Per a nosaltres la sortida va ser molt útil ja que vam descobrir a la nostre ciutat hi ha problemes com els desnonaments que es produeixen molt freqüentment i vam adonar-nos l’art pot tenir salut, i això es reflecteix en totes les activitats que podem fer als nostres barris, sols o amb amics o  amb la família.

 De les activitats que ens va proposar i ensenyar el nostre monitor ens va impactar molt el vídeo que van fer un grup de gent sobre els desnonaments i també ens va agradar posar en comú  la fitxa que vam haver d´omplir tots sobre el nostre barri.

Andrea Martínez: vaig aprendre molt sobre els moviments socials dels barris avui en dia. Em va agradar saber sobre les associacions que hi ha als barris com el Raval, també vam veure diferents projectes que interrelacionaven aquests tres aspectes en actuacions fetes al Barri del Raval i a Roquetes. Molt recomanable.

Murals a partir dels quals hem fet els nostres treballs:

Mario García. Berta Pujol, Arnau Verdaguer i Ahinoa Vélez: El primer projecte consistia en un mapa situat en el Raval on situava diferents herbolaris, que són llocs on es venen diferents herbes purificadores que ajuden a la salut, i que ajuden contra símptomes i infermetats com la grip, el refredat, etc… En la mateixa exposició s’explica que és la salut d’un barri, i com es pot mantenir. Després ens vam parlar sobre els jocs que jugaven fa dècades, i com això afecta a la salut del barri. Pensem què encara que siguin temes molt poc coneguts també són temes tant interessants com molts altres, o mot més.

Diari: activitat 1

Sessió dedicada a l’aprofundiment de la identitat de cada estudiant a partir del diari personal. El diari personal sol ser un bloc de notes que tenen algunes persones, normalment de manera secreta o no compartida, i que serveix habitualment per descriure els dies i les experiències que s’han tingut, escriure pensaments o reflexionar sobre sentiments o emocions. En aquesta activitat, es proposa als alumnes de fer un diari personal (que pot ser d’un únic dia de durada) a través del vídeo o la fotografia. El diari ens permet detectar els àmbits d’interès dels alumnes a partir de les seves experiències quotidianes, sentiments, activitats que els hi agradi fer, preocupacions latents, etc.

La sessió va dedicada a visualitzar un vídeo elaborat per Margarita Almirall del Programa Soy Cámara i fer una reflexió sobre el seu contingut.

vídeo Estimada (vida) diària de Margarita Almirall

Reflexions dels alumnes:

Berta: El vídeo ens explica com una noia que creu que tothom es repeteix; tothom pensa i diu el mateix o això sembla. Aquesta situació li fa creure que sap fer res bé. Veu que el diuen les influencers i ho compara amb la seva vida i decideix que ja casat de voler-s’hi semblar, que ja no vol ·ser transparent”, així que comença el que realment li agrada i gaudir-lo.

M’ha agradat molt el contrast que fa entre youtube, el món de les xarxes socials entre les “models” i la vida real amb el diari personals perquè molta gent s’hi sent identificada.

Aula: intercanvi d’idees entre els nois sobre el vídeo

Júlia: El vídeo representa com les influencers mostren la seva vida i sense adonar-nos marquen uns estereotips que fan que moltes noies es preocupin massa per la seva vida però crec que la protagonista del vídeo ens intenta dir que cadascú ha de ser com ell vol ser i no com volen que siguem els altres. Realment, les influencers ens ensenyen la seva vida “falsa” i no els problemes reals de la vida.

Subin: Molta gent és per fora d’una manera diferent que el que sent o pensa. Normalment la gent se sent trista o decebuda, aleshores reaccionen diferent: no volen que els altres sapiguem les veritats. No tothom és igual i no tothom pensa de la mateixa manera.

Ainhoa: Diàriament ens estem comparant amb la vida d’altres persones i això baixa la nostra autoestima; cadascun té vides diferents i no ens hem de comparar-nos amb els altres. El vídeo també t’ajuda a pensar en tot allò que tenim al cap durant tot el dia.

Primeres accions a distància: CAIXA D’IDEES

Què enviem a la Isabel? I què ens contesta?

En una capsa hem introduït objectes, coses, … que pensem que ens identifiquen. Això li farem arribar tot junt a la Isabel que és a can Farrera. Pensem que cada objecte ens representa o diu alguna cosa de nosaltres mateixos.

La Isabel ens respon amb una enorme carta:

Llegint la carta

Com t’imagines el projecte d’aquest any?

Després de llegir els blocs dels anys anteriors sobre el projecte de Creadors en Residència i del que em treballat a classe en les dues primeres sessions, contesta les preguntes següents:

Què esperes del projecte? Com t’imagines el projecte d’aquest any?

Ainhoa: Espero que amb aquest projecte millori la matèria respecte els últims anys , pel moment és molt divertit i entretingut .Crec que anirà a millor ja que amb tan sols un dia, ens ho em passat molt bé ja que ens agrada fer  treballs  amb tota la classe. M’espero un treball diferent , respecte als treballs de altres assignatures .

Arnau: Me l’imagino molt entretingut interessant i xulo pel que he vist el que han fet els altres anys m’ha semblat molt interessant i també m’agrada molt la idea de fer coses creatives dintre l’institut; també m’he fixat que hi ha hagut anys que m’han agradat més que altres però tot i així són molt interessants. A mi m’agradaria que el que féssim aquest any fos permanent, és a dir, que es quedés al pati o alguna aula; tinc moltes ganes de fer coses☻♥♥♥♥♥♥

Abel: Espero molt d´aquesta assignatura i sobretot del projecte ; me l’imagino igual que els anteriors i espero que m’agradi i em faci disfrutar al màxim. M’agradaria, que al projecte féssim moltes coses sobre dibuixar, pintar etc. m’agrada mol tot el tema aquest de pintar. Si tota la classe estem d’acord en allò que volem fer sortirà tot més fàcil i més bonic, també espero que tingui alguna de relació amb el tema dels esports ja que m’agrada molt tot aquest tema.

Berta: Que sigui igual de interessant i divertit com la resta d’anys. Espero provar noves tècniques i activitats; treballar i divertir-nos a l’hora. Espero gaudir d’aquest projecte tant com gaudeixo sempre de dibuixar. 

Itziar: Aquest projecte té molt bona pinta. Espero que aquest projecte pugui descriure la nostra forma de ser i pensar i que puguem desenvolupar els nostres coneixements artístics. El projecte d´aquest any me l´imagino totalment diferent al dels anys passats i que es pugui veure des d’una altra perspectiva.

Nicolle: Espero poder aprendre molt de l’artista i també poder expressar-me amb l’art. Espero que aquest any el projecte molt creatiu i artístic, i que la resta de gent que vegi el nostre treball i que també pugui sentir-se identificada amb el que volem expressar a través de l’art. Espero també poder desenvolupar nous talents artístics i m’agradaria poder fer moltes coses xules i compartir bons moments amb els meus companys i amb al professorat, 

Teo: M’imagino alguna cosa diferent i original, alguna cosa que encara no s’hagí fet mai a l’institut. Una cosa en què puguem treballar la creativitat i l’originalitat, que puguem connectar de veritat amb l’artista i utilitzem tècniques noves per a construir el nostre projecte. En resum, que sigui una assignatura diferent i divertida.

Elies: Espero passar-m’ho bé i aprendre coses sobre l’art i el projecte que farem. Els altres projectes dels anys anteriors m’han semblat molt interessants i creatius, espero que aquest també ho sigui i que l’artista que vingui ens ensenyi tot el que sap. Me l’ imagino interessant i creatiu, sobre algun tema més o menys actual que ens pugui interessar i que ens inciti a implicar-nos el màxim possible en el projecte. Hi ha algun projecte dels anys anteriors molt interessant i m’agradaria que s’hi assemblés.

Laia: Espero que podem treballar en equip. Que tots apreciem la màgia de l’art, no només sigui un ”treball” si no que també sigui també una forma d’expressar-nos.  M’ agradaria que féssim alguna que ens entretingui i ens faci comprendre el significat de l’art per nosaltres mateixos, i saber col·laborar els uns amb els altres.

Júlia: Espero que sigui un projecte interessant, divertit i ens aporti nous coneixements que ens serveixin a la vida, m’imagino alguna cosa diferent, abstracte, que sigui com els altres anys en l’aspecte de originalitat.

Mario: Espero que tots nosaltres aprenguem treballar en equip i compenetrar-nos per fer un millor treball aquest any, i així comprendre què és el treball en equip, i saber el real significat de l’art, i com expressar-lo.

Subin: M’imagino que serà un projecte molt bo i tindrem moltes oportunitats per descobrir de quina manera ens agrada l’art, també que podem fer moltes activitats, gaudir de l’assignatura, tot expressant-nos fent quadres, pintures, dibuixos… a mi, em va agradar molt els fils de les escales i les rajoles. També m’agradaria fer alguna cosa que em pogués endur a casa i que fos per a mi .

Ton: Vist el que han fet els altres anys en el projecte final, espero un projecte interessant amb un final gran, espero que el projecte estigui en un lloc visible o fer una gran inauguració com l’any passat. Espero passar una bona estona i treure bona nota. M’imagino el projecte com una oportunitat per conèixer millor el món de l’art.

David: Espero que sigui un projecte en el qual ens podem implicar tot el grup, ja sigui aportant idees pel projecte tant com per poder crear físicament aquesta idea. Sincerament no sé quin tipus de projecte farem, o sigui quina idea crearem, però si tinc una cosa clara i és que si treballem junts, podrem crear un projecte ajustat als nostres ideals com a grup i supera les expectatives de la professora com la de l’artista i també serà molt millor que el projecte de l’any passat. I que l’artista també ens pugui guiar una mica pel nostre projecte, per poder aconseguir un bon projecte. M’agradaria que el projecte tracte sobre alguna cosa de pintura, com un quadre o com van fer l’any passat, un mural amb graffitis .

Mikael: Yo espero que este proyecto nos ayude a entender y a practicar esta asignatura que sea divertido , practico … etc , imagino que el proyecto de este año sera mejor , que nos divirtamos pero tambien tengamos que trabajar en conjunto , que el artista nos apoye en nuestro proyecto y nos guie durante este año escolar.

Marc: En aquesta assignatura espero aprendre molt de l’art i divertir-me molt. M’imagino que l’artista ens proposarà algun idea i entre tots farem un projecte únic i amb una mica de cadascú. Intentaré esforçar-me al màxim i cooperar amb el grup.