Autor: Elisenda Vila

El dimecres 2 de Febrer les alumnes del projecte En Residència varen fer la sessió de contaminació/transferència al centre.

La sessió es va fer de forma virtual a causa de la incidència de la Covid per aquelles dates. Tot i això, les noies, juntament amb el Javier, la Meri i l’Elisenda es van reunir per fer una acció performativa que s’anava gravant de manera dinàmica amb una càmera mòbil. 

Aquesta acció va servir perquè elles expliquessin en primera persona les accions i activitats fetes fins aquell moment, i les reflexions que n’havien extret. 

Durant aquesta acció es va construir un retrat adolescent de forma col·lectiva i subjectiva. Per fer-ho es van portar a terme una sèrie d’accions, que prèviament introduïa l’artista resident per entendre part del marc i dels processos creatius. Les acciones creatives van ser:

• Me la suda el que pensis: Reflexió sobre els estereotips i les etiquetes que la societat imposa als joves i adolescents a través d’una performance
• Bodegons: L’antropologia entesa com l’estudi del comportament humà a partir dels objectes que emprem i que creiem ens són imprescindibles. Es va fer a partir d’una instal·lació d’objectes de cada jove i de les veus d’aquests elements com personatges.
• Referents: Cartografiar de forma creativa el territori a partir d’un mapa online i cultura visual. Allò que representem mai és neutral, sempre estarà condicionat per la nostra mirada. Per això el mapa sempre és coneixement situat. Què mostra i què amaga aquest mapa? Aquest reflecteix les persones que són per a elles referents.
• Àlbums familiars adolescents: Saber d’on venim per conèixer una mica més sobre nosaltres. En què s’assemblen i en què no els i les adolescents del passat als i a les d’ara? Els pares i mares de les nostres alumnes eren tan diferents de com són elles a la seva edat? Es van fer parelles de fotos de familiars mostres pares i mares de les joves amb semblances i elements de vinculació a les fotos de les joves del grup. Un diàleg visual com si fos un àlbum familiar de diàleg entre passat i present de les representacions i identitats adolescents

Posteriorment a les accions performatives es va portar a terme un debat/diàleg on les estudiants van explicar el què per a elles havia suposat treballar d’una manera diferent, que els hi estava portant el projecte i quines expectatives de futur en tenien. El sol fet de realitzar aquest diàleg ja ens va fer reflexionar a totes, creant així nous camins per explorar en les sessions que queden per endavant en aquest excitant i incert camí cap a la creativitat reflexiva que entén l’art com a acció social per canviar mirades i fer-nos qüestionar allò que no ens havíem ni plantejat.

Al principi de els sessions en Residència vàrem presentar el projecte, i l’objectiu que teníem era conèixer-nos entre nosaltres una mica millor, ja que treballarem juntes la resta del curs.

La Meri, de Cos Col·lectiu encara no havia aterrat però en vàrem parlar les primeres sessions. Per tal de presentar-nos i indagar en les nostra faceta més artística vam utilitzar la imatge fotogràfica.

Investigant imatges de fotògrafs icònics del segle XX les alumnes primer van elegir una imatge que les representés, que parlés d’elles, però més enllà de la semblança física, del seu món interior.

Aquesta fotografia escollida llavors havia de ser recreada de forma que elles esdevinguessin protagonistes de la nova imatge. Aquí podem veure alguns exemples de les protagonistes d’aquest projecte des del seu punt de vista:

“M’identifico amb aquesta fotografia perquè la meva vida també és en blanc i negre, ja que m’agrada la fotografia i es molt emocional.”

“Trobo que hem representa perquè els ulls son una part molt expressiva de l’alma i sento que només veient els ulls d’una persona pots veure com es per dintre.”

“Aquesta imatge m’agrada perquè Robert Doisneau aconsegueix transmetre aquest cansament o aquesta expressió de “estic fart” que em sembla curiosa, més encara quan la persona de la fotografia es un nen petit.He escollit aquesta imatge perquè l’expressió de l’infant em transmet un sentiment amb el que em sento identificada.

Per a fer la foto, vaig posar-me una gabardina de la meva mare, un gorro i un mocador, vaig netejar la pared de la terraça i el meu germà em va fer la foto.”

“Aquesta fotografia recreada és de Man Ray. La he volgut recrear perquè la fotografia em causa tranquilitat i una persona tranquila, i jo em considero una persona que en general és tranquila.
Per fer aquesta foto m’he pugat al meu armari que tenia el costat blanc, m’he pintat el llavis perquè hi hagi contrast i amb ajuda d’una amiga que m’ha indicat com posar-me ha sortit la foto.”

“La fotografía original està feta a Paris a l’any 1975 per el fotógraf Helmut Newton. Aquesta foto ens vol transmetre un esperit lliure i l’empoderament de la dona. Ja que apart de l’actitud de la model, la roba que porta és “masculina”, i ens vol dir que les dones podem portar i fer el que vulguem. 

La foto la va fer el meu pare, que també és un apassionat de la fotografia. La vam fer de nit a un carreró d’Encants. Vam tenir en conta la il·luminació, i sobretot l’aparició de la llum dels fanals. Per editar-la li vaig aplicar un filtre en blanc i negre i vaig modificar les llums, com el contrast, l’exposició…”