Al principi de els sessions en Residència vàrem presentar el projecte, i l’objectiu que teníem era conèixer-nos entre nosaltres una mica millor, ja que treballarem juntes la resta del curs.
La Meri, de Cos Col·lectiu encara no havia aterrat però en vàrem parlar les primeres sessions. Per tal de presentar-nos i indagar en les nostra faceta més artística vam utilitzar la imatge fotogràfica.
Investigant imatges de fotògrafs icònics del segle XX les alumnes primer van elegir una imatge que les representés, que parlés d’elles, però més enllà de la semblança física, del seu món interior.
Aquesta fotografia escollida llavors havia de ser recreada de forma que elles esdevinguessin protagonistes de la nova imatge. Aquí podem veure alguns exemples de les protagonistes d’aquest projecte des del seu punt de vista:
“M’identifico amb aquesta fotografia perquè la meva vida també és en blanc i negre, ja que m’agrada la fotografia i es molt emocional.”
“Trobo que hem representa perquè els ulls son una part molt expressiva de l’alma i sento que només veient els ulls d’una persona pots veure com es per dintre.”
“Aquesta imatge m’agrada perquè Robert Doisneau aconsegueix transmetre aquest cansament o aquesta expressió de “estic fart” que em sembla curiosa, més encara quan la persona de la fotografia es un nen petit.He escollit aquesta imatge perquè l’expressió de l’infant em transmet un sentiment amb el que em sento identificada.
Per a fer la foto, vaig posar-me una gabardina de la meva mare, un gorro i un mocador, vaig netejar la pared de la terraça i el meu germà em va fer la foto.”
“Aquesta fotografia recreada és de Man Ray. La he volgut recrear perquè la fotografia em causa tranquilitat i una persona tranquila, i jo em considero una persona que en general és tranquila.
Per fer aquesta foto m’he pugat al meu armari que tenia el costat blanc, m’he pintat el llavis perquè hi hagi contrast i amb ajuda d’una amiga que m’ha indicat com posar-me ha sortit la foto.”
“La fotografía original està feta a Paris a l’any 1975 per el fotógraf Helmut Newton. Aquesta foto ens vol transmetre un esperit lliure i l’empoderament de la dona. Ja que apart de l’actitud de la model, la roba que porta és “masculina”, i ens vol dir que les dones podem portar i fer el que vulguem.
La foto la va fer el meu pare, que també és un apassionat de la fotografia. La vam fer de nit a un carreró d’Encants. Vam tenir en conta la il·luminació, i sobretot l’aparició de la llum dels fanals. Per editar-la li vaig aplicar un filtre en blanc i negre i vaig modificar les llums, com el contrast, l’exposició…”
