Que comenci el rodatge !!

PRIMER MISSATGE WHATSUP a les 12.30:

Hola a totes i a tots! Com esteu? Com proven aquests dies? Ha arribat el moment de reprendre les sessions d’EN RESIDÈNCIA! Les farem cada dijous de 12.30 a 14.30 a través del whatsup. Us proposarem una feina a fer durant les pròximes dues hores i a les 14.30 tothom ha d’haver-la entregat. Qualsevol dubte durant aquestes dues hores estarem disponibles! Així doncs, comencem!

SEGON MISSATGE WHATSUP:

A continuació us envio un document on hi ha detallat els vídeos que heu de fer cadascú, busqueu el vostre nom i trobareu el que heu de fer. Veureu que teniu un vídeo on cadascú fa un trosset parlant i uns altres vídeos curts que aniran sobre música (cadascú ha d’enviar uns 8 o 9 vídeos, són molt curts, no patiu!).

Exploteu la vostra creativitat al gravar els vídeos!

Vestiu-vos de negre (per anar tots iguals) i escolliu quin serà el vostre escenari de rodatge, mireu que tingueu prou llum i que se us vegi bé.        

Que comenci el rodatge doncs!    

VÍDEO PARLANT (Mirant a càmera i amb un to enèrgic, veuràs que hi ha
un moment que parles d’uns hashtags, estaria bé que fessis aparèixer un full en
blanc els hashtags escrit en gran perquè es pugui veure en pantalla):
TEXT: “Expliqueu-nos com és el vostre avi o àvia a través d’objectes, fotos i audios.
Graveu-ho i publiqueu-ho a les xarxes amb els hashtags #MagdaPuigENRESiDENCiA

i nosaltres ho compartirem”.

PLACIDO MO a Girona!!!!

El Dijous, 12 de març, just abans que s’aturessin les classes, vam tenir la sort de fer la sortida que teníem preparada a Girona. Anàvem a veure un espectacle, molt especial, de la nostra creadora, la Magda.

Vam fer el trajecte en minibus fins a Girona i un cop allà ens vam atansar fins a la plaça de les Mercaderies, on ja ens estaven esperant la Magda i el Lluís, per presentar-nos la seva creació, “Plácido Mo”.

Plácido Mo, no es una obra convencional, ni es representa en un teatre. L’obra s’exposa en un recorregut pel cor de Girona, guiat per les veus de qui ha viscut al seus carrers. 

Ens col·loquem uns auriculars i un receptor. Sona una música que ens indica que l’obra comença i seguint les indicacions que ens arriben, comencem a caminar.

Caminem lentament pels carrers de Girona, passejant i aturant-nos en molts racons. No és un passeig qualsevol, el recorregut ens porta a veure, amb el ulls de qui no té sostre, els racons de la ciutat on mengen, dormen, orinen o llegeixen i en definitiva on viuen el Lluís i d’altres persones sense llar.

En acabar, tots tenim preguntes a fer. Ens fa vergonya parlar i preguntar al Lluís per la seva vida. Sentim que és un tema difícil i molt íntim. Tot i això, de seguida veiem que al Lluís li agrada parlar i explicar-nos coses, així que ens anem animant a preguntar-li.

En explica molts detalls de la seva vida i també de la situació en que es troben les persones quan perden la seva llar i resten al carrer, sense res.

La Magda ens anima a expressar sobre un paper allò que hem sentit i, de tornada deixem la nostra empremta pel recorregut, enganxant els nostres pensaments pels racons.

La tornada en bus ha estat curta i agradable. En arribar, però, de sobte, en un moment s’ha trencat la màgia. Tornem a la realitat amb la notícia que demà no hi ha classes. Tothom marxa cap a casa i tot allò que hem viscut sembla esvair-se.  Però de ben segur, que ens ha deixat a tots una petita i alhora profunda petjada al cor. Alícia M

La verdad, es que a mí la experiencia me gustó mucho porque tuve la oportunidad de conocer a una persona que vivía en la calle y que nos explicó cosas nuevas. Hablé un rato con Lluís a solas y me explicó que para él vivir en la calle era difícil porque pasaba frío y cuando llovía lo pasaba mal. También me explico que ahora estaba mucho más contento al vivir en una casa, se siente mucho más feliz y la verdad es que ya no pasa tanto frío como lo pasaba en la calle. La experiencia en Girona fue increíble me gustó muchísimo.  Yo la verdad estoy muy contenta y la volvería hacer. Andrea

La excursión a Girona la verdad es que fue bastante interesante. Me gustó la experiencia de poder hablar con alguien que estuvo viviendo en la calle y escuchar su vivencia a partir de sus propias palabras. Me sorprendió que Luis hablará de eso como si fuese algo que todo el mundo hace, algo normal, ya que a la gente no le suele gustar vivir en la calle y me esperaba que lo dijese con un poco más de disgusto o algo así. En general el tour por los diferentes puntos y lo que nos explicaron de esas personas estuvo muy bien.   Ingrid

El dia dijous 12, vam anar a Girona a fer una visita guiada pel lloc on vivia un sense sostre. Des del meu punt de vista, vaig aprendre molt, i crec que tots els del grup en vam conscienciar amb la gent del carrer i la seva zona. També penso que mereix la pena fer aquesta petita ruta, pel simple fet de que et mostra coses que potser t’hagis pogut plantejar durant la teva vida. Doncs aquí pots trobar la resposta a tantes preguntes, en el seu moment, sense resposta. Es una experiència que, tan per nens petits com per gent gran esta molt bé . Aquests tipus de coses fan veure a la gent pel que passen algunes persones. 

A part que està molt ben montat i es reconeix molt el mèrit que ha tingut fer tot això, ja que tampoc és fàcil. Neus

Gràcies Magda.

5 de març: Molta merda!!!

Gran dia!!!

Estem nerviosos, una mica espantats i també força il·lusionats.

Estrenem al Teatre Lliure de Montjuïc la nostra exposició. Anem carregats amb tot el que necessitem i i no sabem què esperar.

Quan veiem la sala que ens han preparat a tots se’ns obren els ulls, està molt bé!!! En aquell moment som conscients, de què això va de debò.

El nostre espectacle consisteix en explicar la nostra història amb fotos, objectes, àudios… asseguts cadascú a la nostra cadira i taula i davant nostre: l’espectador.

Quan has acabat l’espectador se’n va, tornes a col·locar tot com a l’inici i quan estàs preparat de nou aixeques la mà i ve una altra persona.

Tenim una hora per preparar-ho tot i assajar: provem que arribi el corrent a totes les tauletes i que els llums de les taules funcionin, són part important de l’efecte de l’obra.

El nostre públic serà part del personal del Lliure. Ens ajuda que siguin desconeguts i del mon del teatre.

Tothom repassa el text i ordena els objectes. Ens va molt bé aquesta estona per centrar-nos i quan estem a punt de començar la Magda ens convoca, fem un cercle, ens encoratja i ens llegeix un text del director del Lliure: MOLTA MERDA!!!!

A mi me resultó súper divertido y guay el trabajo del lliure que propuso Magda. Me encantó hacer de la vida de mi abuela una vida explicada por manualidades, ya que es lo que más me gusta hacer. También interactuar usando los diferentes sentidos hace que se haga más interesante para el que lo ve, y más divertido para tí. Es un trabajo que me encantó prepararlo y aprendermelo, pero a la hora de hacerlo fue impresionante ya que estábamos todos en una mesita con una luz pequeña, y eso lo hacía más interesante, bueno a mi en general ha sido el trabajo que más me ha gustado. Ingrid

Lo del lliure me gustó mucho porque un señor del público me dijo que a su abuela también le gustaba Manolo Escobar como a la mía. Al principio estaba un poco nerviosa pero después de hacerlo 8 veces pues ya se me fue la verguenza. Y nada, que lo volvería a repetir.  Andrea

A mí Estela, profesora, me resultó muy gratificante participar en esta actividad. Debo reconocer que estaba muy nerviosa, pero también muy orgullosa de haberlo podido preparar. La verdad es que llegados a ese punto lo menos importante es como saliera, entenderme no es que quisiera que me saliera mal, pero fue muy bonito todo el proceso de preparación, con muchísima ayuda de Magda por supuesto.

Yo lo quise hacer de mi padre al que perdí cuando era muy pequeña y lo viví como un homenaje a él, saliera como saliera, era para mí muy personal.

Per mi va ser molt emocionant veure i escoltar aquests nois i noies explicant la història dels seus pares, mares, àvies i avis, em va semblar un exercici de memòria històrica molt necessari i més en aquests temps que estem vivint. Em vaig sentir molt afortunada! Gràcies! Noemí

Poques vegades em treuen dels meus pensaments… i anar al teatre em serveix just per això. Per sentir a d’altres, altres històries que em questionin profundament i em proporcioni de nous. Sentir la veu i les vostres històries de la mà creativa de la Magda Puig va ser un descobriment. Sense caretes. Crec que heu demostrat que no podem silenciar-vos i que cal escoltar-vos profundament. Persones molt joves que utilitzen la seva veu per explicar històries de persones més grans, de família… com una cadena invisible que ens uneix a totes i que ens fan aproximar-nos els uns als altres mitjançant estimuls, objectes, sons, emocions, fins i tot amb xocolata blanca i lletres xineses… em va encantar, em va emocionar, em va fer feliç i em va donar esperança. Gràcies! Juan Carlos M.

Va ser màgic! Em vaig sentir afortunada de poder endinsar-me a la vida de diferents famílies des d’un punt de vista tant íntim i artístic. Estic molt encuriosida de saber com evolucionarà aquest Work In Progress! Violeta.

Tenia moltes ganes de veure que havien preparat en el programa, però no m’esperava gens que seria així.

Van aconseguir crear un espectacle d’objectes; amb la distribució en taules individuals i la pròpia llum que els il·luminava aconseguien generar una atmosfera com de confessionari, i es creava una cosa màgica i única. Em va agradar molt com aprofitaven i jugaven amb diferents formats (paper, vídeo, àudios…). La primera noia amb la que em vaig seure, em va parlar de la seva mare, i era molt guai com havia retallat una foto en la que apareixien la seva avia, la seva mare i ella, per fer entendre la relació i la distancia que hi havia entre elles. També recordo una noia que utilitzava la plastilina per representar la seva família, i com amb una llibreta, havia dibuixat diferents escenaris, i t’ajudava a avançar en la historia. Em vaig quedar amb ganes de fer el circuit sencer, i escoltar cada una d’aquelles histories. Ona

Gràcies a la Alicia que em va animar i convèncer per anar a veure la sessió “en residencia”, pot ser anava jo més nerviosa que els propis alumnes/actors. Va ser una experiència molt bonica i emocionant. A través d’ells i dels seus objectes vam viure per un moment, la vida de les seves àvies, mares, o persones estimades. Ens vam emocionar, vaig riure i també vaig plorar..… em va fer molta enveja perquè m’hagués agradat molt fer aquest exercici amb la meva àvia, jo ja no la tinc però, animaré a la meva filla a fer-ho per a que mai oblidi la història dels seus avis. Nois i noies, us animo a seguir amb aquest projecte tan bonic i pot ser un dia ho podeu fer en un escenari davant de molta gent,  ho vàreu fer molt bé! Susana

Em va agradar moltíssim veure aquest projecte. L’atmosfera general va ser màgica. Cada alumne havia preparat una presentació diferent, original i molt creativa. Et feia sentir especial que t’ho expliquessin només a tu. Va ser molt emocionant. Alícia

Entrem a la sala d’assaig i ens trobem el grup de noies i nois, nerviosos, cadascú a la seva taula amb un munt d’objectes (no falta el mòbil, és clar) a punt per explicar-nos qui són els seus avis i àvies. Narren petites històries de vida amb una ràdio, una cançó en xinès, un tros de fang, unes fotografies, mirant-nos als ulls amb emoció.  Em quedo amb la sensació que l’exercici teatral els ha ajudat a entendre la seva història i la de la seva gent gran. Olga

Tenia molta curiositat en veure el que havien preparat els nens i realment vaig sortir entusiasmada. Vaig trobar que l’ambient de la sala era íntim, ideal, i encara que els nens estaven molt nerviosos (jo també ho estaria), va ser màgic, tendre, fantàstic i divertit a la vegada, una molt bona posada en escena.

Enhorabona per la feina ben feta!!!! Ana

El selfie final!!

Cadascú ho va viure d’una manera diferent, però tots estàvem molt contents a la tornada cap a l’institut amb el nostre chupa chup regal del Lliure.

Moltes gràcies Magda!!

Avancem el nostre projecte!

La sessió la dediquem a treballar de forma individual en el nostre projecte. És curiós com som de diferents: algunes gairebé ho tenen tot fet perquè han avançat a casa i ara la Magda els hi fa suggeriments, d’altres anem amunt i avall i ens costa centrar-nos i fer les coses, tothom, però, encara que al seu ritme, va fent.

Compartint les curiositats dels nostres familiars!

Avui ha sigut una sessió en la que ens hem conegut una mica més al parlar de les nostres famílies.

Hem sortit d’un en un i hem mostrat a tot el grup el que ens ha sorprès de la xerrada amb els nostres avis, àvies i alguna mare. Continua havent-hi una certa vergonya, però en la majoria dels casos semblava, que fins i tot, ens feia il·lusió. La majoria hem sortit per voluntat pròpia i ens ho havíem preparat una mica.

Hi ha hagut bastant silenci i expectació durant les exposicions. En alguns casos hem fet suggeriments de com fer la posada en escena i què podria ajudar a explicar la història.

Expliquem una història!

Comencem una nova experiència que ens crida molt l’atenció. L’objectiu és narrar una història de forma teatral i el tema que ens proposa són els avis.

QÜESTIONARI AVIS

(Gravar en vídeo l’entrevista o si no audio. FOTOS: foto de la cara avi o àvia enfocada sobre fons blanc –una paret- / mans avi o àvia també sobre fons blanc / foto amb la vostra mà i la mà del vostre avi o àvia / foto antiga de vosaltres i vostres avis o àvies)

  • –       Nom:
  • –       Edat:
  • –       Lloc naixement:
  • –       La teva cançó preferida. Per què?
  • –       Un desig.
  • –       Una por.
  • –       Conte preferit.
  • –       Un objecte que sigui molt important per a tu.
  • –       Quadre preferit dels que tens a casa. Per què? (fer la foto)
  • –       Última notícia que t’hagi impactat més. Per què?
  • –       El primer petó. On va ser?
  • –       Un moment de molta felicitat de la teva vida.
  • –       Una anècdota graciosa.
  • –       La cosa més estranya que t’hagi passat a la vida.
  • –       Un refrany o frase que t’agradi dir.
  • –       Què és el que més t’agrada fer amb les mans ara? I abans?
  • –       Em podries descriure com era la teva habitació quan eres petit/a?
  • –       A quin lloc t’agradaria anar que encara no hagis anat mai? O alguna cosa que t’agradaria fer que encara no hagis provat.
  • –       Quina relació tenies amb el teu avi o àvia?
  • –       Una fotografia que hi sortim tu i jo que t’agradi. (fer la foto). Recordes quan la vam fer? On érem?
  • –       Em podries dir una pregunta per la qual no tinguis la resposta?
  • –       Què escriuries en un cartell manifestació? (Si pot escriure-ho en un paper perfecte, portar el paper).
  • –       Hi havia alguna cosa prohibida quan tenies la nostra edat? Com ha canviat el món des de llavors?
  • –       Què és l’art per tu? Creus que és necessari?
  • –       Quan va ser la primera vegada que vas anar al teatre? Quina obra era?

Com sempre la Magda ens dóna molta informació i ens mostra obres de diferents artistes per donar-nos referents que ens ajudin en les nostres creacions. Avui ens comenta que hi ha moltes formes diferents de fer teatre o performance i ens posa com a exemples companyies que actuen en menjadors de cases, companyies que fan participar al públic de diferents maneres, ella mateixa ens explica una història sobre la seva àvia amb fotografies i objectes que va manipulant.

PROJECTE AVIS – ÀVIES >> Cadascú ha de fer una càpsula de 5 minuts sobre el seu avi o àvia, a partir de la informació extreta del qüestionari.

Posada en escena: tu amb la teva cadira i taula (on ho explicaràs tot amb fotos i objectes) i cadira i el número de cadires que tu decideixis de públic (fins a 5 persones).

Quines parts ha de tenir? – Presentació de la persona (nom, any naixement, alguns fets de la seva vida, quins trets de personalitat té, a què es dedicava?). Quina és la relació que teniu amb ell o ella. – Triar una o dues respostes que us hagin sorprès de l’entrevista o que us hagi semblat divertida i mirar com les podeu explicar, ja sigui amb fotos, objectes,etc. (aquí es pot fer servir algun tros d’àudio). – La seva pregunta sense resposta. La teva pregunta sense resposta.

Què he de fer servir? – Una foto de l’avi o l’àvia que poguem modificar d’alguna manera. – Un tros d’audio – Un objecte que sigui important per ell o ella

Recordatori de com puc modificar la imatge per explicar història: – Pot estar foradada i fer desaparèixer algú – Pestanya, i canviar un tros de la fotografia (les dues imatges han de tenir la mateixa mida) – Poden sortir elements des de darrere – Pots afegir-li capes amb plàstic transparent (etc…tot el que se us pugui acudir).

Què més em pot ajudar a explicar la història? Afegir objectes Amb la paraula escrita, amb la llum (què il·lumines i què no), amb un so (música)

Exercicis teatrals

Un d’ells és explicar dues històries una ha de ser veritat i l’altra mentida. El grup fent preguntes ha d’endevinar quina és quina.

Al dia següent per grups hem d’escollir una de les històries i explicar-la al grup només amb imatges, concretament, en cinc diapositives.

A millorar:

  • no riure
  • ser més expressius
  • no moure’ns
  • adaptar-nos a l’espai que tenim
  • organitzar-nos amb el grup, posar-nos d’acord
  • tenir més presencia, una actitud més activa…

Valorant l’exposició

Avui toca reflexionar una mica sobre com va anar l’exposició, què és el que va funcionar bé i tot el que s’ha de millorar de cara a final de curs.

La Magda ens va preguntant com ens vam sentir, si les coses van sortir com volíem o si va fallar alguna cosa, quina va ser la reacció del públic, quin era l’objectiu de la nostra exposició…

Les respostes van ser diverses: guai, divertit, ens vam sentir bé, teníem ganes de fer-la, algun grup va reconèixer que els hi va faltar organització, d’altres que s’havien oblidat de preparar com presentar-la al públic, ens van sorprendre algunes reaccions i preguntes del públic, vam tenir nervis i inseguretat per si no sortia bé, que vam haver d’adaptar-nos al públic perquè en alguna ocasió no participaven i no responien a les seves preguntes, també vam reconèixer que en algun moment no hi va haver una bona entesa entre el grup, que van haver faltes d’ortografia…

A mesura que els grups van comentant l’experiència s’observa que ens posem una mica a la defensiva i ens justifiquem. Ens manca una actitud crítica amb nosaltres mateixos.

Veiem el vídeo que la Magda va fer durant l’exposició i reflexionem una mica sobre com va anar. La Magda ens va fent alguns comentaris personalitzats:

  • Autoretrats projectables: la idea que el públic intentés esbrinar qui era qui va ser bona, però va mancar una mica de presència del grup a l’inici de l’exposició.
  • Preguntes sense resposta: el públic va participar força, però s’hauria d’haver repartit més la participació de les dues components del grup i haver-ho preparat una mica més.
  • Rap: era el grup més arriscat perquè actuaven en directe encara que la posada en escena ajudava a que no se’ls veiés gaire i això va ser una bona estratègia contra la vergonya. També comenta que s’hauria d’haver repartit més la participació entre els dos components del grup i que s’hauria d’haver preparat més la presentació.
  • Reivindicar: l’exposició estava treballada, però va faltar una mica d’energia a la rebuda del públic.
  • Autoretrats: el públic va mostrar interès de seguida per l’exposició i va participar molt dibuixant el seu propi autoretrat al mirall. A millorar també la participació de les dues components del grup, una d’elles directament va demanar a l’altra no parlar en la presentació perquè li feia molta vergonya. Magda comenta que s’ha d’ajudar a que tots els membres del grup hi participin.
  • Què és l’art? Ingrid es va sorprendre de que el públic mostrés vergonya, quan havia de ser ella la vergonyosa. La Magda comenta que quant més es demana la intervenció del públic més dificultats ens podem trobar. En aquest sentit l’Ingrid improvisa per ajudar a que el públic respongui a les seves preguntes.

La Magda conclou que l’exposició va anar bé, que en cada càpsula hi havia part de cada component del grup i que es important reflexionar per millorar.

Remarca que tot el material que es va generant s’ha de cuidar perquè és possible que s’utilitzi posteriorment i que hem de recordar que som un grup i que tot es responsabilitat de tots. No va anar gaire bé la recollida de l’exposició. És cert que anàvem justos de temps, però no es pot deixar tot per fer i arrancar a córrer.

Aconseguit l’objectiu de posar-se davant d’un públic, vèncer la vergonya, saber improvisar, adaptar-nos al públic i veure de què som capaços sobretot pensant en el Lliure a final de curs.

Exposició interactiva itinerant del col·lectiu d’artistes del Joan Fuster

El dijous 12 de desembre vam tancar el primer trimestre de Creadors En Residència, fent una exposició participativa on vam obrir als companys i companyes d’un grup de primer d’ESO tot el que hem estat treballant. Aquesta exposició resumeix tota la feina que hem fet amb la Magda Puig.

Tot i tenir-ho tot preparat ens oblidem alguns objectes bàsics per l’exposició i hem d’improvisar, també ens costa centrar-nos i després toca córrer per tenir-ho tot a punt, però finalment obrim les portes i comencem!!!

El Jofre, el Muzhi i el Jan es van encarregar de la secció Transparències. Les transparències són una tècnica que permet fer presentacions al públic i amb la que es pot jugar. En el nostre cas hem fet un autorretrat nostre en un plàstic transparent i l’hem projectat, el tamany de la projecció varia segons la distància on col·loquem el plàstic. El públic de l’exposició havia d’endevinar a qui corresponia cada autorretrat.

L’Andrea i la Marimar han sigut les encarregades de la secció Preguntes sense resposta. Ens hem inventat preguntes amb respostes difícils o impossibles que el públic ha hagut de respondre de manera original. I també els hem convidat a plantejar-se les seves pròpies preguntes sense resposta. Algunes de les preguntes que han sortit són: Per què els avions no van per la carretera? Quantes truites es cuinen en un any? Per què tenim cames i no potes? Què passaria si les persones fóssim immortals?

Una pregunta que no oblidarem és: Per què les persones tenen braços i no ales?

El Nico i el Christian s’han encarregat de la secció de Rap. Hem fet els nostres propis raps i els hem rapejat davant del públic. Durant aquest trimestre hem mirat la pel·lícula Sonita i vam fer una sessió de rap amb el David Menéndez. Amb ell hem descobert un rap seu, “Niño” que ens ha emocionat molt a tots, un rap sobre la imatge d’un nen, mort, en una platja, un nen que fugia d’una guerra en patera i va morir ofegat. Una imatge que va circular per tot el món. En la nostra exposició hem convidat al públic a escoltar aquest rap mirant la fotografia de l’Aylan i després a fer la seva pròpia improvisació de rap.

La Laia i la Neus s’han encarregat de la secció Reivindicar. Durant el trimestre hem fet cartells sobre coses del món de les que estem en contra o que creiem que s’haurien de canviar. El públic de l’exposició havia de votar quina és la que creien que passa més actualment, que és més actual. I a més a més podien escriure la seva opinió.

La Rocio i la Noemí s’han encarregat de la secció Autorretrats. També hi hem treballat en diverses sessions. Finalment hem fet un autorretrat nostre a quatre bandes. A cadascuna de les bandes hem ensenyat una imatge diferent de nosaltres mateixos. Per una banda un autorretrat de com ens veiem a nosaltres mateixos, per una altra un autorretrat de com ens veuen els altres, per una altra un autorretrat fet amb els objectes que portem a la motxilla, i finalment un autorretrat nostre fent una acció o activitat que ens agradi.

Finalment l’Aina i l’Íngrid s’han encarregat de la secció Què és l’art? Hem convidat al públic de l’exposició a respondre a la pregunta què és l’art, a la que nosaltres ja hi vam intentar respondre un dia i després els hem deixat escoltar els àudios que vam gravar un dia al carrer, quan vam sortir a fer aquesta mateixa pregunta.

Preparem la nostra primera exposició

La Magda ens proposa mostrar a un grup de companys i companyes tota la feina que hem estat treballant des del inici de curs.

Porta classificat tot el material que hem generat en les sessions anteriors de Creadors i, sense perdre temps, ens dividim en 6 grups, escollim 6 espais i el tema que més ens motiva per preparar la seva exposició i comencem a treballar.

La Magda ens mostra diferents formes d’exposar i totes tenen en comú que són molt diferents a les exposicions convencionals. Algunes ens criden més l’atenció que d’altres.

Què exposarem?

Què és l’art?, autoretrats, cartells manifestació, preguntes sense resposta i autoretrats projectables. Encara que sembli mentida cada grup escull un tema diferent, comencem bé!

L’exposició serà el dia 12 de desembre i el públic un grup de 1r d’ESO. Ens sentim més còmodes amb alumnes més petits que nosaltres. Sorgeixen algunes pors: trencaran el material exposat? Se’n riuran? S’ho prendran seriosament? La Magda ens tranquil·litza dient que el grup classe es dividirà en 6 grups i que anirà acompanyats d’un professor. Tindrem 5′ aproximadament per a fer la nostra presentació a cada grup.

Acordem que els espais seran: el gimnàs, els dos vestidors, la porta d’accés a secretaria, l’aula 0.1 i un quartet de material esportiu. Són espais propers entre ells per tal de donar unitat a l’exposició.

Quadre dels temes a exposar
Preparació dels autoretrats.
Planificació de l’espai.
Muntatge dels elements a exposar.
Prenent mesures per ubicar les “preguntes sense resposta”.
Preparant l’exposició “Què és l’Art”
Preparant l’exposició dels cartells reivindicatius.
Espai de joc de transparències i autorretrats projectats.
Preparant l’exposició del rap.

A excepció d’algun grup que s’organitza molt bé i ho té molt clar, la resta estem bastant desconcentrats i dispersos i agraïm els suggeriments i consells que ens dona la Magda contínuament.