Dia amb avis

Ha arribat el dia de posar-nos en contacte amb els avis del Casal Navas del carrer Capella, 14 a Barcelona.

Què han après els nois i noies de 2n? Una estona molt agradable fent entrevistes als avis, es gravaven, es feien fotos i després a la terrassa del casal més fotos des d’òptiques diferents, amb molta llum, eren les dues del migdia, un sol que ha anat molt bé després de tants dies de pluja. Alumnes, avis, profes i artistes fent pinya pel projecte.

Les preguntes les havien preparat a consciència, les han anat contestant, fragments de vides adaptades a temps difícils (anys 40 , 50, etc.) amb llargues reflexions, els ulls dels alumnes estaven atents, molt oberts a les percepcions i a les paraules que els arribaven; coses que sabien o no sabien; no es movien gens , espectants, amb els àudios apuntant les històries sàvies, memòries angoixants o divertides. Explicaven les seves lluites i il.lusions: feines que havien esdevingut fracassos que els donaven peu a la força d’una nova lluita, tornar a començar de noufins que els sortia molt millor amb l’experiència que havien tingut; nois de 17 anys a la guerra civil (la malaurada “quinta del biberó”; felicitat immensa per l’arribada de la primera filla; mares que feien tota la roba, la de cada dia i la de mudar, la de les primeres comunions. Roba escassa i molt ben coservada.

Han transmès també les ganes d’aprendre de tota aquesta gent de molta edat, de molta juventut acumulada, és veritat perquè les ganes d’aprendre no s’acaben amb l’edat. Professores de 82 anys! que mai es jubilen perquè la seva passió, al cap i a la fi és la VIDA.

CREADORS EN RESIDÈNCIA

Un grup d’alumnes de l’optativa que es fa a 2n Creadors en Residència de 2n d’ESO van mostrar el dia 1 de març al gimnàs de l’institut la feina feta durant els dos primers trimestres a un grup d’alumnes ex creadors de 3r d’ESO a 2n de Batxillerat.

La mostra s’anomena Contaminació, pel fet que es dona a conèixer el treball que aporten a l’institut. Va consistir a ensenyar records a través de la memòria: fotografies, àudios, entrevistes fetes a persones que s’estaven al parc Pegaso, explicaven els records propis i els del parc, que fa anys havia estat una fàbrica de cotxes.

L’exposició mostrada consistia a exposar d’una manera artística aquests objectes: fotografies en colors dels parcs que van visitar i fotografies en blanc i negre de les persones a qui van entrevistar, làmpades, mocadors, plantes, cordes, ninos… També van posar cadires perquè el públic visitant s’asseiés per contemplar des de diferents perspectives la seva obra. La llum influïa a fer un espai íntim, ple de reflexos i ombres.

A part d’aquesta part visual, uns quants alumnes anaven explicant com era l’habitació ideal mentre un altre grup d’alumnes la construïen amb peces de fusta. Seguidament, dues alumnes explicaven el que havien treballat i el que a partir del segon trimestre treballarien; un tema diferent.

Per acabar, tothom va seure en rotllana, es va establir un diàleg interessant, preguntes i van escriure a les llibretes d’artista les seves impressions i records.

CONTAMINACIÓ

Estem preparant els últims retocs per a la contaminació a l’insititut. A qui va adreçada?

Els alumnes de cursos superiors fins a 2n de Batxillerat entraran a un espai gran, al gimnàs per veure i admirar el treball dels nostres Residents pels Antics Residents; serem uns 35 personatges entre alumnat i professorat

Tirant endevant els projectes

Ens hem plantejat una sèrie de reptes i de contactes amb gent perquè és el que més agrada al nostre alumnat.

Com és la teva habitació? Amb peces de tetris s’han construït d’un manera imaginativa i divertida la seva habitació, hi destaquen el més important: els peluixos, són peces essencials per molts d’ells i elles, els pòsters, coixins, jocs… Un cop mostrades als companys, tots han posat en comú com els agradaria l’habitació a compartir per tots i aquest és el resultat:

L’habitació màgica que volem tots
Estem a punt d’entrar en aquest lloc . Porta gran, llit gran també al mig. Porta a la dreta que dona a
una terrassa amb piscina.
Les parets de l’habitació són tintades de fosc de manera que no es pot veure res des de fora però sí
des de dins; tenen tot de pòsters igual que al sostre. Hi ha un armari gran, estanteries amb còmics,
llibres “A través de mi ventana”, jocs, PS5 i peluixos escampats per terra.
L’habitació és en un espai a part tipus centre comercial. La pecul.liaritat és que no hi ha gravetat si
es vol, quan en tens ganes, flotes, i també pot volar, es pot desplaçar i així el paisatge va variant.
Tindríem una TV a la paret perquè es vegi bé des del llit estant. També tindríem una làmpada de
leds de colors que es poden encendre segons els diferents estils de música que posem o picant de
mans.
Hi ha una màquina de gelats galindaines.
La cuina és l’armari del qual hem parlat al principi, màgic també, des d’on es poden servir àpats
deliciosos.
Bany amb jacuzzi: banyera-jacuzzi.

Aviat us mostrarem el següent projecte: contactar amb persones grans de diferents casals la correspondències per començar a coneixe’s i més sorpreses.

Parcs en moviment

Avui sortim cap a la plaça de les Glòries amb la proposta de nous reptes, és l’últim dia i ens aventurem en un lloc nou, aquest parc tant temps en obres, per fi ha quedat un espai obert, verd i agradable on poder passejar, jugar, fer esport i és clar , també crear amb alumnat disposat a contribuir en l’art.

Ja han pensat els reptes en deu minuts i , comença l’espectacle.

Han de fer una fila en cadena tots agafat de les mans, el primer de la dreta agafa el full de records que han fet prèviament i en llegeix un, automàticament es deixa anar del company o companya del costat i se’n va corrent el més ràpid possible fins a l’altre extrem (esquerra). A continuació, el que hi havia al seu costat fa el mateix: llegir un altre record i anar-se’n corrents fins al final. Així, la cadena es va allargant per la dreta i s’acaba quan arriben a tocar de les plantes de la plaça.

El segon: fan una cursa de carretes, de dos en dos un camina amb les mans i l’altre agafa el seu company o companya pels peus, seguidament, han de buscar un objecte que algú ha amagat, que és qui ha guanyat la cursa. L’espai és una part de la plaça on hi ha cistelles de bàsquet i taules de ping-pong.

Entrevistes, sons i imatges

Hem creat entre tots petits grups de periodistes, amb unes quantes preguntes per fer a la gent que trobessin pel parc de la Pegasso. S’han dividit en grups i … a l’atac: s’han presentat tímidament, els vianants, alguns que portaven el gos a jugar, altres que s’estaven asseguts tranquil.lament contemplant un arbre, el vent que en movia les fulles, mirant el raig de l’aigua que sortia d’una font o les ombres del pont reflectides a l’aigua; tothom ha col.laborat de seguida en veure un grup d’adolescents que, indecisos , els feien preguntes sense apartar gaire la mirada del full. S’han mostrat molt comprensius, els responien aspectes que no havien preguntat fent referència a les seves memòries i vivències, fins i tot dels seus avantpassats o amics que havien treballat a l’antiga fàbrica i que s’havien adonat de la transformació del barri.

Una parella gran amb el carro de la compra, un treballador del parc que els ha alliçonat de quines diferències hi havia entre els treballadors del parc i els treballadors que es dediquen a la neteja de la ciutat. I la col.laboració especial d’un noi que en sentir que parlaven de quin any era el parc se’ns havia unit per dir-nos que s’havia construït l’any 1986.

Les fotografies dels vianants han quedat molt bé després que les dues artistes els expliquessin en una sessió anterior com s’utilitzava la càmera i els diferents plans, llum, espai, etc.

Tenim unes fotografies ben curioses de l’última sessió, el dia 30 de novembre, de llocs on els nois i noies tenien els primers records i n’han fet un mapa al gimnàs amb cintes aïllants, una blanca ampla i les altres de colors. Cada alumna es posava dret on volia en l’espai, marcava amb un gomet el seu nom i després amb la cinta blanca s’ajuntaven els noms de manera que quedava un dibuix fet amb línies. La segona part era que depenent del record s’ajuntaven cintes més estretes d’altres colors: per exemple, un record d’un accident al parc, un altre del primer petó, d’una actuació de dansa…

El Fuster en Residència

Us portem una sèrie de treballs artístics que els nostres alumnes de segon d’ESO estan visquent i sentint, i dic sentint perquè per ells i elles és nou.

Agafem càmeres i gravadores i acció: triem parcs que els nois i noies han marcat en un mapa del barri per anar-hi i recordar el que es veu i el que no. Hi havia una fàbrica, però ara les fotografies i els àudios ens diuen que és un espai natural dins de l’atrafegada ciutat.

Observen, escolten, dibuixen i escriuen tots aquests racons, llegeixen poemes relacionats amb fonts, arbres, vent, soroll de fàbriques i nois i noies de la seva edat que treballaven en aquella fàbrica dels anys 60 ja desapareguda; entrevisten gent que passeja (amb gos o sense) i s’ho passen bé.

Les artistes els ensenyen quins tipus de fotografies es poden fer amb una bona càmera. Aquesta activitat els encanta.