Publicat a

Per què és important la memòria?

Àngela: Per no cometre errors.

Josuè: Per saber on està casa teva.

Eireen: Recordar coses que has viscut.

Madalein: Perquè hi ha coses que es viuen només un cop a la vida i val la pena recordar-ho.

Laia: Per no oblidar qui ets.

Danil: Per recordar els familiars.

Alejandro: Perquè la memòria és una caixa de records.

Nayan: Sin memoria no se puede vivir. No te acordarias de las cosas buenas, ni malas.

Mario: Los recuerdos, recuerdos son.

Alba: Per fer un examen i coses bones.

Fiona: Per recordar lo bo i lo dolent, i per saber què has viscut en aquest món.

Cecilia: Per recordar a l’Anna que porti xiclets. / No sé.

Melanys: Per recordar els errors. 

Arnau: És essencial per ser feliç.

Publicat a

Dia al casal de Gent Gran de Navas!!

Ha arribat el dia de posar-nos en contacte amb els avis del Casal Navas del carrer Capella, 14 a Barcelona.

Què han après els nois i noies de 2n? Una estona molt agradable fent entrevistes als avis, es gravaven, es feien fotos i després a la terrassa del casal més fotos des d’òptiques diferents, amb molta llum, eren les dues del migdia, un sol que ha anat molt bé després de tants dies de pluja. Alumnes, avis, profes i artistes fent pinya pel projecte.

Les preguntes les havien preparat a consciència, les han anat contestant, fragments de vides adaptades a temps difícils (anys 40 , 50, etc.) amb llargues reflexions, els ulls dels alumnes estaven atents, molt oberts a les percepcions i a les paraules que els arribaven; coses que sabien o no sabien; no es movien gens , espectants, amb els àudios apuntant les històries sàvies, memòries angoixants o divertides. Explicaven les seves lluites i il.lusions: feines que havien esdevingut fracassos que els donaven peu a la força d’una nova lluita, tornar a començar de noufins que els sortia molt millor amb l’experiència que havien tingut; nois de 17 anys a la guerra civil (la malaurada “quinta del biberó”; felicitat immensa per l’arribada de la primera filla; mares que feien tota la roba, la de cada dia i la de mudar, la de les primeres comunions. Roba escassa i molt ben coservada.

Han transmès també les ganes d’aprendre de tota aquesta gent de molta edat, de molta juventut acumulada, és veritat perquè les ganes d’aprendre no s’acaben amb l’edat. Professores de 82 anys! que mai es jubilen perquè la seva passió, al cap i a la fi és la VIDA.