8 / 06 / 2022

Ha arribat el dia de la veritat. Tot l’alumnat dedicat a l’art de la memòria: mirar, observar, sentir, escoltar, intuir, FER MEMÒRIA.

Per què serveix la memòria? A l’espai de la Farinera es van estrenar els nostres alumnes a fomentar l’experiència de convertir els records en art amb la col.laboració d’un grup d’avis i àvies del Casal de Gent Gran de Navas.

Resultat excel.lent per la preparació, les idees i la posada en escena de la feina feta durant tot el curs: van estar treballant preparant frases curtes, ball, dibuixos, llibretes d’artista, il.luminació, col.locació per l’espai…

Va ser una experiència que ens portarà molts més records que els que havíem treballat.

Una bonica història que cal repetir.

Presentació de la instal·lació ‘Records pel futur’

La instal·lació ‘Records pel futur’ és una proposta interactiva que proposa que l’espectador pugui anar descobrint els materials realitzats al llarg del procés: les fotografies, els sons, les peces audiovisuals i els textos.

La peça comença amb una tria de records pel futur i un solo de ball.

Els records:

‘Quan sigui gran, m’agradaria recordar quan va començar la pandèmia, perquè és quan vaig començar a donar més valor a la meva família’

‘En un futur, m’agradaria recordar tota la meva família, ja que quan es mor algú de la família, te’n vas oblidant a poc a poc…’

‘En un futur, m’agradaria recordar el meu debut a la primera divisió de futbol.’

‘Quan sigui gran, m’agradaria recordar la meva primera pacient com a psicòloga.’

‘En un futur, el que m’agradaria recordar és quan vaig fer el meu primer solo de ball.’

‘En un futur, m’agradaria recordar que vaig poder salvar a una pacient a l’últim moment.’

‘En un futur, m’agradaria recordar les pessigolles que em feia el meu avi.’

‘En un futur m’agradaria recordar quan vaig viatjar per tot el món.’

‘Quan em jubili, m’agradaria recordar els moments bonics compartits amb els meus amics.’

‘En un futur, m’agradaria recordar que la Covid-19 es va acabar.’

‘En un futur, m’agradaria recordar tots els errors que he comès per no tornar a repetir-los.’

‘En un futur, m’agradaria recordar quan vaig viure a la cara oculta de la lluna, ja que allà el temps passa més lent que aquí a la terra.’

‘El que m’agradaria recordar en un futur és la meva infantesa.’

***

El punt de partida del nostre projecte és la pregunta: Per què és important la memòria?

Aquesta pregunta ens ha portat a explorar la memòria del nostre barri a través de diferents punts de vista: a través de la nostra memòria, a través de la memòria dels altres i a través de la memòria compartida (la Història).  

Al llarg de tot el procés de En residència hem après diferents eines per explorar la memòria. Hem après a enregistrar-la a través de la fotografia i la gravadora de so i veu, i capturar-la a través del cos, els objectes i l’escriptura. 

Amb totes aquestes eines hem pogut fer aquest gran arxiu. Una instal·lació visual i sonora que conforma la nostra particular memòria del procés. Aquesta instal·lació es composa de diferents “racons” amb alguns dels treballs que hem fet durant el procés. 

Aquí hi ha el racó de la Memòria dels avis i les àvies que ens han acompanyat en aquest procés. Podeu escoltar alguns fragments de les entrevistes i veure els retrats que els hi vàrem fer.

Aquí hi ha el racó Infanteses

Podeu veure l’àlbum de fotos on hi ha retrats dels avis i àvies quan eren petites barrejats amb els nostres retrats de quan érem petites.

Aquí hi ha el racó Vols formar part de la nostra memòria? 

On podeu ser retratats per nosaltres i formar part del nostre arxiu. 

Aquí hi ha el racó Per què és important la memòria per a tu? 

On podeu ser entrevistats per nosaltres i formar part del nostre arxiu.

Aquí, el racó de Les nostres famílies

On podeu veure una petita mostra de la memòria d’alguns familiars o persones properes a nosaltres.

Aquí, Records musicals

On podeu escoltar algunes músiques que han sigut importants per nosaltres. 

I aquí, el racó  Me’n recordo

On podreu veure alguns objectes i llegir alguns records significatius per nosaltres.

Us invitem a passejar, escoltar, mirar i preguntar pel nostre arxiu de la mateixa manera que un record es passeja per la memòria. No hi ha un ordre establert del recorregut, ni una durada concreta. Podeu decidir lliurement quin serà el vostre recorregut i la seva durada.

Moltes gràcies.”